Totes les entrades d’aquest bloc són molt estimades i cuidades, però els ‘Vénen a…’ ocupen un lloc de preferència. Tenen tots els ingredients d’una recepta d’èxit; gent estimada per compartir taula i conversa, el repte d’una tria equilibrada de plats d’acord amb els gustos dels convidats, rumiar com parar la taula i, sobretot, el plaer del triple salt vermell: cuinar preparacions que mai hem fet.
Els convidats de dissabte, molt especials per nosaltres, són els propietaris de la millor fonda clandestina del Vallès, a l’abast d’uns pocs escollits. Les cuixes de pollastre a la brasa, amorosament pintades d’una misteriosa salsa amb un pinzell de farigola. Els arrossos mariners amb costella i carxofa, les truites a la francesa d’hotel de luxe, les croquetes amb equilibri de textura perfecta, els peus de porc a la catalana de traca i mocador, les mandonguilles que esferifiquen la perfecció i el rostit de pollastre ple de secrets de família, són algunes de les especialitats que conformen la millor carta que hom pot desitjar. A més a més, regenten el ‘colmado’ gratuït 24 hores on sempre reben a aquest parell de cuiners vermells despistats, amb un somriure i un pernil ibèric, que ens espera amb les seves vetes temptadores, al costat d’un ganivet sempre ben esmolat i pendent de la nostra felicitat.
Ambdós negocis sense ànim de lucre, estan al pis de dalt de La cuina vermella i cada dia donem gràcies al destí perquè ens ha regalat aquests veïns. És la nostra família, petita en nombre però gran en amor. Incondicional, sol·lícita, discreta i generosa, adjectius que junts, són poc habituals en l’organització humana anomenada família.
El dinar va ser una comunió de benestar i alegria. Per nosaltres, una oportunitat de posar uns grams en el nostre platet d’una balança que mai podrem equilibrar. Gràcies Joan i Paquita per ser com sou.
Aquest va ser el menú (durant els propers dies anirem penjant les receptes),
Olives prenyades (Recepta aquí)
Rebujito i tortitas de camarón (recepta aquí)
Ajoatao amb coulís de piquillos (recepta aquí)
Ànec Brillat- Savarin a la rouge (recepta aquí)
Xuixo (recepta aquí)
La guarnició musical de la entrada és una de les cançons de la banda sonora dels pares de la Txell. És com una premonició, aquest tema d’en Stevie Wonder es va popularitzar gràcies a la pel·lícula La dona de vermell. El destí és capriciós.
¿quantes fondes clandestines hi han ? I eixa m’imagine que ha de ser sempre amb menú especial.
Vau preparar un menú magnífic i això de l’ajoatao em té espectant.
Estimada amiga, a casa de fondes clandestines n’hi ha dues, la des pares i la nostra. Tu estàs convidada a les dues, et fa?
Como os cuidáis ehh y a los invitados también por supuesto! Me ha gustado mucho el menú y la forma de presentarlo, se ve todo delicioso. Petonsss!
Clar que sí, ens hem de cuinar els uns als altres, i si a sobre es en una taula, és el millor que ens pot passar!! Petons Lydia.
trucar per dir que estimes algú, convidar a un àpat preparat amb tot l’amor, dues maneres de dir el mateix. la vostra és una manera ben bonica de dir us estimem!
I tu ens saps molt d’això Manel, encara recordem l’esmorçar que ens vas preparar. Gràcies per estimar-nos.
Vaya, vaya… un menú increible y por lo que veo en la mejor compañía… como se agradecen estos momentos y los buenos vecinos… Pues ale, a disfrutarlos, que nosotros esperaremos con ansia las recetitas… ya le tengo el ojo echado a un par de cosillas… pero qué buena pinta tiene todo!!!!
Es cierto, estos momentos de alegría y cariño, es lo único que nos queda. Puesto que la vida está tan difícil debemos dar gracias al cielo por estar rodeados de gente que nos quiere. Pronto las recetas. Un besito Quolile!
D´això…avui l´àpat, ha quedat ben bé en segon terme.
Sou persones molt, molt afortunades.
Dona gust llegir-vos (a tots quatre), despreneu amor,respecte, entrega, felicitat i una estima profunda, que será per sempre.
Gaudiu-ho.
Izaskun, és cert, el més important és la companyia, no tant el que ofereixes, oi? Moltes gràcies, de tot cor, per les teves paraules tant tendres. Un petó enorme, només per a tu.
Mira, només començar amb les olives ja era vostra. Però amb l’ànec i el xuixo…. ainssss…. soc vostra per sempre més!!!!!!
Doncs Eva, quan vulguis aquí estem, per mimar-te, de la mateixa manera que ho fas tu amb les teves fotos i els teus escrits. Un plaer.
Un àpat deliciós per una parella, extraordinària com son els pares.
Petons
I tant, els pares son genials. Gràcies, Sion.
Se me cae la baba! lo que yo daria ahora por un rebujito y unas tortitas de camrones… o por esas aceitunas preñas… o por el pato!!!!
Dios, que hambre me esta dando. Este blog de cara a la operacion bikini me viene fatal!!!!!
El rebujito, es el mejor invento del mundo, y las tortitas son de aúpa!!!! Gracias por tu dulce comentario Lolita!! ah, viva el bikini!!!
m’estava caient la baba conforme anava baixant a la pagina (cosa que es terrible perque m’estic morint de gana ara mateix)… i vaig i arribo al colofo… el xuixo!!!… mare meva… quina pintassa… espero que les receptes arribaran aviat!!! haig de culturitzar als yankees amb la cultura xuixera!
un petonas vermell!!
Hola Adri! Ja ens explicaràs com va l’adoctrinament xuixero amb els ianquis!! Ets genial, nina!!
un menu eleganta y de calidad como todo lo que haceis, la verdad es que si tuviera que elegir, no sabria con que plato quedarme, todo tiene unapita estupenda, maravilloso trabajo! besitos desde londres
Hola Pity, la verdad que pensar un menú no es tarea fácil, combinar platos a veces es un lio. Suerte que al final todo acaba saliendo bien. Un beso enorme.
Acabo de berenar i ja torno a tenir gana!
Doncs ja saps, a cuinar i a tornar a menjar. Molts petons Xavier.
Que bé que cuideu als convidats!
Veien les fotos s’em fa la boca aigüa, el xuxo em sembla genial com a postre.
Una abraçada.
La recepta del xuixo és una mica llarga de fer, però val mooolt la pena. En breu la tindràs. Un petó enorme.
Caràm!! qualsevol voldria que els convidessiu a fer un dinaró d’aquests, eh.
Fantàstiques receptes, fins aviat
Helena, gràcies pel teu comentari. Un petó ben gros.
¡Cómo disfrutamos cocinando y compartiendo!
Es una maravilla venir a verte. Tus entradas son magníficas. Cuanto detalle y tan delicado…
Se nota que lo haces todo con mucho cariño. El resultado es magnífico.
Besos.
Hola Silvia, es cierto Kike y yo nos lo pasamos genial cocinando y preparando comidas a los amigos y família. Un placer que te guste lo que hacemos. Un beso.
Ese ajoatao con culis de piquillo es de quitarse el sombrero, por la presencia, la fotografía, y que su nombre describe un plato exquisito, seguro. Y doy por supuesto el gustazo de estar en vuestra mesa, por la compañía y por vuestro buen hacer. Un abrazo muy fuerte.
Querida amiga, en breve el ajoatao, una receta maravillosa a la par que elegante. Muchas gracias, tu si que tienes un buen y maravilloso hacer. Un beso enorme.
nena quina llastima que no et tingi per veina, me encanta tot el que heu fet esplendits com sempre un petonas
Angels, de tota manera quasi bé som veïns, oi, vivim mooolt a prop, o sigui que quan vulguis. Molts petons.
Ondia!! quin festí…. hi ha oferta de pisos buits en aquest bloc vostre?… per poder accedir a aquesta clandestinitat .. el que faci falta.
Una abraçada
Alfons, em penso que no hi ha pisos buits en aquesta comunitat, però tu estàs convidat quan vulguis, amic!! Visca la clandestinitat!
Estimats vermells,
Primer de tot , ans de felicitar-vos per aquest banquet ,vos he de dir que m’ha encantat el mot ” Olives prenyades” , a partir d’ara per a mi acaben de finí les “olives farcides” .
Quina sort tenen en Joan i na Paquita de tenir-vos com a veïns i com a anfitrions , però també quina sort que teniu vosaltres de tenir-los a ells de veïns i com a familia.
És un plaer cuinar pels que més estimes.
Esperam les receptes.
Una aferrada pel coll
Hola Xisca, moltes gràcies. Els pares s’ho mereixen tot, ells ens ho donen tot a nosaltres. Amb gent com ells és molt fàcil correspondre!!!
Éste blog tiene magia, desde que se entra se puede sentir la buena onda y el cariño.Que menú más fantástico han compartido con los vecinos maravillosos que tienen.
Mientras escribo, disfruto de la buena guarnición de música, un clásico! que lindo..
Reciban un fuerte abrazo de mi parte
Gaby
Hola Gaby, muchas gracias por tus cariños dulces. Para nosotros este menú era muy importante, por esto tanto mimo en las creaciones. Un beso enorme sólo para ti.
Un menú fantástico, repleto de recetas sorprendentes, me ha encantado el ajoatao con coulis de piquillo, debe ser una autentica delicia!!! la presentación sensacional. Un beso
el ajoatao, es una receta alucinante made in Garbancita. En breve, la receta! Un beso.
Chicos, por dios, qué menú más bueno, cocináis como los ángeles!!!!!!!!
Ajonjolí, tus palabras nos alegran porque viniendo de ti es un elogio. Miles de besos.
jo vull venir a soparrrrr! queda alguna coseta??
petonets
Ivana carinyet!
ens sembla que has fet tard. Això si que ens sap greu!
Et compensen uns petonets?
Hi ha un adagi que trobo que en aquest “post” li va com anell al dit, i és aquell que diu que “de pares músics en surten fills balladors”.
Ja sé que és reblar sobre el mateix clau, però jo també us he de dir que em meravella aquesta sensibilitat envers els altres a l’hora d’oferir-los el pa i la sal, en versió, això sí, gourmet. De tota manera, ni que fos per rebre de vosaltres només el pa i la sal ja valdria la pena trucar a la vostra porta per ser rebuts.
Vaig molt endarrerit, però aquest menú que, pel que veig, ja està gairebé explicat, l’aniré, post a post, llegint i, com sempre faig, confegint amb la imaginació.
Una forta abraçada!