Totes les entrades d’aquest bloc són molt estimades i cuidades, però els ‘Vénen a…’ ocupen un lloc de preferència. Tenen tots els ingredients d’una recepta d’èxit; gent estimada per compartir taula i conversa, el repte d’una tria equilibrada de plats d’acord amb els gustos dels convidats, rumiar com parar la taula i, sobretot, el plaer del triple salt vermell: cuinar preparacions que mai hem fet.
Els convidats de dissabte, molt especials per nosaltres, són els propietaris de la millor fonda clandestina del Vallès, a l’abast d’uns pocs escollits. Les cuixes de pollastre a la brasa, amorosament pintades d’una misteriosa salsa amb un pinzell de farigola. Els arrossos mariners amb costella i carxofa, les truites a la francesa d’hotel de luxe, les croquetes amb equilibri de textura perfecta, els peus de porc a la catalana de traca i mocador, les mandonguilles que esferifiquen la perfecció i el rostit de pollastre ple de secrets de família, són algunes de les especialitats que conformen la millor carta que hom pot desitjar. A més a més, regenten el ‘colmado’ gratuït 24 hores on sempre reben a aquest parell de cuiners vermells despistats, amb un somriure i un pernil ibèric, que ens espera amb les seves vetes temptadores, al costat d’un ganivet sempre ben esmolat i pendent de la nostra felicitat.
Ambdós negocis sense ànim de lucre, estan al pis de dalt de La cuina vermella i cada dia donem gràcies al destí perquè ens ha regalat aquests veïns. És la nostra família, petita en nombre però gran en amor. Incondicional, sol·lícita, discreta i generosa, adjectius que junts, són poc habituals en l’organització humana anomenada família.
El dinar va ser una comunió de benestar i alegria. Per nosaltres, una oportunitat de posar uns grams en el nostre platet d’una balança que mai podrem equilibrar. Gràcies Joan i Paquita per ser com sou.
Aquest va ser el menú (durant els propers dies anirem penjant les receptes),
Olives prenyades (Recepta aquí)
Rebujito i tortitas de camarón (recepta aquí)
Ajoatao amb coulís de piquillos (recepta aquí)
Ànec Brillat- Savarin a la rouge (recepta aquí)
Xuixo (recepta aquí)
La guarnició musical de la entrada és una de les cançons de la banda sonora dels pares de la Txell. És com una premonició, aquest tema d’en Stevie Wonder es va popularitzar gràcies a la pel·lícula La dona de vermell. El destí és capriciós.
Quina gana que feu venir!!!!! I què macos els convidats! Per cert, no sabia que “el senyor del Banc de Sang” (com el coneixiem a la tele) fos familiar dels vermells! És, tal i com dieu, un encant de persona que em feia la vida tan fàcil quan l’anava a gravar…
Un petó ben fort per tots de part de la reportera donant de sang xx
Hola Patrícia!
doncs si, “el senyor del Banc de sang” és el pare de la Txell. Que t’hem de dir nosaltres del Sr. Pi: És el millor!
Esperem que et trobis millor, un petó molt fort també per tu!
¿ y yo cuando estoy invitada ?, sois unos anfitriones fantásticos, besos, pepa.
Cariño! esto es como El Bulli: ¡hay que apuntarse!
¿que dia te va bien venir?
Besotes
Llavors són els teus pares, Txell? O teniu veïns que no són familia (de sang)?
Tots els plats tenen una pinta estupenda. Tinbc ganes de veure que hi feu a l’ànec amb el vostre toc Rouge
Mil petons bonics!
Doncs si estimat son els pares de la Txell i els meus també, que em cuiden com si ho fos!
Ja t’avancem que l’ànec t’encantarà, segur.
Mil petons també per tu!
Que maca la historia.
Que bo el menjar.
I que bellas personas que sou.
Os estimo vermells!!!
Gràcies Margot!
sempre ens fas posar vermells estimada. Nosaltres també t’estimem!
Mirad, yo, vecina, vecina, no soy…. pero si hay que ir se va…..
Qué buen trato dais a vuestros invitados…. qué envidia!!!!!!!
El menú me ha parecido de lujo, qué variedad… me quedo con ese pato…me quedo con todo.
Un saludo, Begoña (desde aquí al lado….)
Amiga Begoña, pues si, Málaga esta aqui al ladito. ¿A que esperas a pedir mesa?
Txell, quins papis tan guapos que tens!!!! No m’estranya que sigui una entrada ben especial…El menú digne de l’ocasió!!!!
Petunets,
Eva.
Si que son guapos, per fora i per dins!
Petunets a tu i a la teva panxeta!
Benvolguda parella vermella: sou els anfitrions perfectes!!!
El “rebujito” i les “tortitas de camarón” m’han robat el cor.
L’únic “però” d’aquest post és que acabo de trobar-li el primer inconvenient a això de viure en una casa… (renec)
Gràcies Laura!
i no saps l’alegria espiritual que et dona el rebujito, t’agafen unes ganes de fandango!
Bé, es que a ca nostra només tenim aquests veïns: els pares de la Txell a dalt i la iaia i la seva gosseta al pis de baix. Un entrepà de felicitat!
Un menú deliciós!!! m’has fet recordar uns amics que tinc a Sevilla!!! cada vegada que hi vaig mengem les truites de camarons!! La presentació impecable!! dóna gust veure com rebs de bé als teus convidats!!!
Gràcies Miel!
procurem posar-hi moltes ganes. El duo vermell és feliç a la cuina!
Parelleta… quin menú noi, quin menú!!! Teniu els pares-sogres ben contents!!!
Les olives prenyades m’han fet moltissima gracia!!
Petonets
Gràcies Maria!
doncs no et pensis, pobres: la immensa majoria de les vegades anem nosaltres a menjar a casa d’ells.
Petons bonica!
Adient del tot la cançó…un puntàs!!! I …ja tinc ganes de veure la recepta de l’ajoatao amb coulís de piquillo!!!
I…les fotos un 10!
Ptnts
Moltes gràcies Marta!
paciència, aviat publicarem l’ajoatao, que és una delícia.
Petonets per tu bonica!
Em quedo amb l’ajoatao…i amb l’ànec, ja espero la recepta!! Del que no hi ha dubte és de que sou uns amfitrions impressionants. Quan convideu algú, abans de respondre ja deuen salivar…De tota manera, si en aquest cas són els pares o els sogres, l’ocasió es mereix tot l’esforç.A reveure parella!
Treballar pels convidats és un plaer per nosaltres. Aquesta vegada s’ha superposat plaer, deure i mereixement dels convidats.
A reveure Mercè!
E S P E C T A C U L A R ! ! !
I TANT! VISCA EN JOAN I LA PAQUITA PER HAVER FET UNA MERAVELLA COM LA TXELL!!!
I visca la seva fonda il·legal!
Nois quins plats!! Ja en tinc ganes de llegir-ne les receptes!
Una abraçada guapíssims!!
Gràcies Nuni!
ja tens raó, el dia que s’hi van posar, van cuinar a la millor entre totes: la Txell. Vaja, si t’exceptuem a tu!
Mil petonets a cada galta estimada amiga!
Me imagino que teniendo unos invitados tan “gastronómincos” no debe haber resultado sencillo elegir el menú. No hay nada más lindo que la familia “elegida” porque realmente es de corazón.
Uds todo un lujo.
Cariños
PD:Me estuvo costando mucho entrar a su página estos últimos días.
Pues era todo un reto siendo tan buenos cocineros. Recibir a los padres de Txell fue el más grande de los lujos.
Cariños también para ti.
PD: si los problemas de conexión persisiten háznoslo saber por favor.
Aleeeeee así da gusto que te inviten con unos anfitriones que tiran la casa por la ventana, aunque ya se adivina que los invitados merecen eso y más.
Propongo que hagáis una lista para invitar a vuestros seguidores, creo que sería igual o más larga que la lista de espera del Bulli.
Un besito
Hola Clemenvilla!
si que se lo merecen, mucho.
De acuerdo con este clamor popular iremos valorando lo de la lista de espera. Pero, que quede claro que no le llegamos ni a la altura del betún al maestro
Adrià.
Un besito de vuelta!
estimats vermells, del dinar no cal dir rés, les fotos iá o digüen tot, sentçillament maravellós, el vostre gust per la gastronomia y la elecció dels amics és sentçilla-ment insupera-ble, que vaja de gust vermells……..abraçades paco
Gràcies Paco!
aquesta incondicionalitat teva ens emociona.
Abraçades per tu!
Redell quin àpat més equilibrat i sucós…
Teniu ja llista d’espera per als Vénen a…??? Jo no vull perdre cullerada i vull apuntar-m’hi! Hehhehehe!
Espere en candeletes les vostres receptes!
Gràcies Xavier!
Ara mateix li diem el cap de sala que et posi a la llista d’espera de clients preferents. Un secret: als vermells ens agrada molt el rossejat… a lo millor així escales posicions
Ostres, si que van dinar bé en Joan i la Paquita!! amb aquet tiberi tant bo que els hi heu preparat!!
Petonets!
Gràcies Laura!
cara de satisfets si que en feien.
Petonets bonica!
Un menu delicioso y divino.
Las fotos tremendas y tan elegantes.
Que pena no ser tu vecina.
Enhorabuena por tu trabajo tan maravilloso y profesional x
¡Gracias Ana!
Es la ventaja de cocinar y postear en equipo.
Quina delícia de dinar i de convidats, només queda felicitst-voa a tots plegats
Ester
Gràcies Ester!
que be que t’agradi!
Estimats, aquest post té tant d’AMOR que n’ha caigut una goteta regalimant per el monitor. Vermella com el suc de granada, es clar.
Amic Òscar, tens tota la raó. I és que el Joan i la Paquita és fan estimar molt.
Ara que no ens sent ningú, beso les seves petjades per haver portat al món a la Txell!
Quin dinar més esplèndid per a una companyia tan immillorable!
PTNTS
Dolça
Gràcies Dolça!
Quina entrada més bonica!! m’heu emocionat! aquest moments són els que després recordes amb alegria i alhora amb enyorança! Aprofiteu-ne tant com pugueu! Felicitat!ah!, el menú SUPERIOR!
petó
Gràcies Teresa. Davant de comentaris com el teu, tant sentits, ens sentim molt afortunats de tenir la cuina vermella.
Molts petons bonica!
Es genial quan tens gent a dinar, entre que ho prepares i després en gaudeix tothom….una estoneta fantàstica.
petonets
Amiga Núria, cuidar als que estimes és el millor regal per les persones generoses com tu.
Petonets bonica!
Jo afegiria que aquesta és l’entrada més ENTRANYABLE que he llegit mai.
M’heu fet recordar tantes coses….
Sou genials!!
Petons i una forta abraçada!
Gràcies Ribereña!
ostres, ens deixes sense paraules.
Moltes i moltes gràcies!
Escolteu, si el que es tracta és fer un trasllat de domicili aquí n’hi ha una que n’està disposada! perquè veïns així no se’n troben cada dia (i ho dic per les dues parts). Un menú de luxe, com no podria ser d’altra manera amb uns convidats d’aquesta categoria.
(Resposta al comentari a la meva truita de espàrrecs i ceba tendra!)……….
Txell, Kike, moltes i moltes gràcies, sou un encant! Una mica tot això és com el cas de les ‘senyores’ del club de los viernes, quan van a fer mitja els divendres als vespres. Com diu ma mare, és com un tub d’escapament. Jejejeje. Tothom deixa anar les seves angoixes per on pot.
Hola Gemma!
en aquesta casa física no hi cap ningú més, però, a la nostra casa virtual ets una de les veïnes preferides.
Això de compartir amb les eines 2.0 és un lloc per trobar-se amb gent amb interessos comuns. Molt més que un tub d’escapament!
cada dia us supereu més en plats, menus i combinacions. Quan sembla que quelcom ha de fer insuperable, vosaltres ho milloreu.
La cuina vermella, la cuina amb excel·lència.
pt!
Gràcies Eva, vaja “piropo” més bonic que ens has llençat.
Petons d’agraïment per tu!
Tot té una pinta sensacional, les fotos fan venir salivera!!!!!!!!! M’encanten els entrants de pica-pica, així pots tastar una pila de plats i tots tenen un aspecte deliciós!
Gràcies Gemma!
A nosaltres també ens agraden molt els pica pica.
Un petó dolça!
Una entrada bien especial, un beso para ellos, eso si…os pusisteis moraos!!
aupa los rojos!
Si que nos pusimos moraos!!
en esto del comer todo es ponerse.
Les mandamos tu beso a los vecinos, que también te quieren mucho!!
Besos!
Vosaltres sí que sabeu de rebre als convidats. Així no m’estranya que siguem tants en “llista d’espera” ji, ji, ji
Uns plats exquisits, aquestes fotos ho diuen tot.
Petons a tots dos
Ostres Carme, a veure si ens retirarem con l’Adrià!
Moltes gràcies pel teu carinyós comentari!
Wuauuu!!! quins anfitrions, quin menú, quins elogis pels convidats.
Tins ganes de veure le recepte del Ajoato.
Felicitacions, parella.
Ptns
Gràcies Neus!
Ben aviat estarà disponibles la recepta!
Nois, quina presentació i quin luxe.
Vaig veure la recepta de l’ajoatao amb pebrots del piquillo al web de la Garbancita, el tinc a la llista de pendents i urgents, però mai trobo el moment de fer-lo… m’heu donat una empenteta més
Gràcies Surfzone!
Ja tens raó, la web de la Garbancita esta plena de bones idees. Ja tenim ganes de que arribi el torn de l’ajotao per homenatjar-la com es mereix.
Ondia!!!! Quin menú i quines fotos… i quina baba que em cau ;D. Em sembla que agafo el tren ara mateix i us vinc a visitar!!!
Referent a la pregunta que feu al meu blog: Tothom és convidat a participar al Eating Good Feeling
Good… és més, espero i em deleixo per saber que m’enviareu
Un petonàs
Doncs aquí t’esperem Núria, sempre seràs ben rebuda.
En quan ens posem una mica al dia participarem a la teva interessant iniciativa.
Un petonàs també per tu bonica!
Aixó si que és un menú de festa!! Uauh!
Aquí estaré esperant sobretot la del xuxo.
Muas!
Hola Gemma!
és que no hi ha millor postre que un xuixo!
Petons carinyet!
Veus que bé, arribo a l’hora de l’aperitiu, les olives prenyades, mmmmm…. però les dues meravelles que venen a continuació ……. esperaré pacientment la recepta del Ajoatao amb coulís de piquillos que em crida molt l’atenció…. i ara me’n vaig a saltar a la piscina del gimnàs, tot sigui per desprès poder gaudir de receptes com aquestes…. jo és que sóc una mica golafre ….
Petons vermells temptadors!
Tens raó, Anna, desprès de l’àpat, tots a fer spinning o gimnàstica! Gràcies pel teu comentari i no t’amoïnis, els vermells també som golafres. Un petó gros.
El menú, una meravella! quin goig cuinar per a algú a qui estimas tant i poder-li demostrar d’aquesta manera!!!
Petonets
Gràcies Marylou, és cert, una bona manera de demostrar estima és davant d’una taula amb bones viandes i bones begudes. Un plaer tenir-te aquí. Petons.
Un menú genial! El destí…res passa perquè sí: serendípia amics vermells!
Serendípia Rid, tens raó, res passa perquè si!!! Com trobar-nos a Gallecs, oi? Petons bonica nostre.
com sempre les fotos una delícia, el text evocador, i la cançó molt indicada!
felicitats!
Moltes gràcies, ens encanta que t’agradi. Molts petons, Gemma.
Hola cuina vermella m’ha encantat sempre la vostra cuina tan plena de màgiques receptes que desperten els cinc sentits,enhorabona per la vostra feina…molts petonets colors…Muak
Tu sí que fas creacions màgiques, els teus ninos són genials, tan bonics i fets amb amor!! Enhorabona a tu per la teva meravellosa feina, ets la millor. PEtons.
M,agradaria poder reflectir el que per nosaltres va ser estar convidats per la cuina vermella, anfitrions tan estimats per a nosaltres. Mireu tot va ser comensar a degustar les olives prenyades , les truitetes de camarons i les altres delicadeses com tot de una sentir els ulls inundads de llagrimes de felicitat gustativa, despres a mida que anavem cruspin les altres viandes, notavem com les galtes estaven inundades de la felicitat gustativa del que degustavem com de la companyia de uns anfitrions que son per a nosaltres la continuacio de una forma de fer cuina.
Es aquella cuina que costa hores de elaboracio pero que dona una satisfaccio inmensa cuand veus que qui ho degusta se sent feliç, tant per el que menja com per la companyia de la taula que els envolta.
Sabeu? are ja, aquellas cuixes de pollastre a brasa, les paellas, els fideos o els peus de porc, es veuen superats per les innovacions de aquesta cuina vermella. Som molt feliços de poder gaudir de vosaltres.
Os estimem molt
Paquita i Joan
Estimats pares,
no hi ha res que ens faci més il·lusió que haver aconseguit fer-vos caure llàgrimes de felicitat gustativa. També celebrem que, tot el que hem aprés de vosaltres, ara ho poguem compartir amb un munt de gent amiga.
A veure si repetim ben aviat…per exemple, fa un arrosset de llamàntol a ca vostra?
Gràcies per ser com sou!
Us estimem!
Txell i Kike
Como cuidáis todos los detalles, madre mía. Joan y Paquita serán muy buenos vecinos, sin duda, es que además se les ve muy buena gente, pero los que tienen abajo…. ¡¡se salen del mapa!!
. Las fotos preciosas, me encantaría probar ese ‘ajoatao’ con coulis de piquillos, ¡qué buen aspecto!. Un saludo.
Estimado Carlos, gracias por eso de salirse del mapa, jajaja, no has hecho reir, como siempre tus palabras nos reconfortan y nos hacen felices. Un beso grande, como tu amigo!!!
Me ha encantado leer toda la entrada.Ultimamente cuando oigo hablar de vecinos es siempre para oir algo relacionado con denuncias, ruidos, flata de educación…Vosotros habéis demostrado que se pueden tener buenos vecinos y que estáis orgullosos de ellos.
Gracias por compartirlo con todos nosotros. Estoy desenado tener la receta de ese ajoatao con el coulis de pimientos. Tiene que ser algo maravilloso.
Un abrazo,
María José.
Maria José, pues nuestros vecinos son un primor, tan buenos y generosos con nosotros. Es un placer vivir toda la família junta. un beso muy grande, y muchas gracias por tus cariñosas palabras. Un beso.
Aquest era un del post que jo hi trobat a faltar aquesta Cuina tan Vermella…..
Per fer una cuina com la vostra , per ser com sou i per poder donar-nos a tots el que ens doneu cada dia , hi tenia que haver darrera una parella com aquesta …
AQUEST…. son els que os s’ho han donat tot , tot el que teniu i el que sou….os han donat la VIDA!!!!!!!!
Moltes Felicitats a vosaltres , a tu Txell per ser com ets…. i als teus PARES per ser- hi sempre…..
Ahhhh!!!!! S’oposo que els Xuixos no t’han quedat millor que els que compra el teu Pare on tu ja saps…:-))))
UN petó….
Doncs ja tens aquí el post que tan desitjaves, estimada amiga. Tu que coneixes a la família, ja saps que tots t’estimem mooolt. Un petó enorme per a tu, que tan ens cuides.
Paquita i Joan
M’hi emocionat amb vosaltres….
D’Aquí no podia surti res més que la Txell….vosaltres la heu fet tal i com es …i si em permeteu , crec que també té i tenia uns avis molt especials!!!!
Felicitats de nou….
Què bona la mescla de tapes amb aquests noms com “ajoatao” y “rebujito” i després l’ànec.genial ideal el xuixo com a postres, el vostres menus són de més lúdic.
Ptns
Sí, vam fer un menú ben mediterrani amb un toc andalús. Molts petons, guapa.
Que maravilla de menú, estoy deseando ver las recetas. Un blog fantástico, me ha encantado.
Bicos
Las recetas ya van cayendo, Rakelilla! Un beso grande.
Quina sort teniu tots plegats, vosaltres de tenir-los a ells i ells de tenir-vos a vosaltres. Per molts anys!!!
Petons
Gràcies Elisabet, a tu també et convidaríem però estàs taaaant lluny! Petons, guapa.
Quin homenatge que heu fet als vostres veïns de dalt, això sí que és una bona convivència veïnal!. La Paquita la coneixem d’alguna classe, a veure si s’anima el Joan!
És cert Glòria, ara que en Joan està jubilat que vingui a les classes, oi? Molts petons.
Que bonito texto, cuanto cariño…Un abrazo.
muchas gracias, guapa.
Qué suerte tener unos vecinos así! Aunque seguro que ellos también están encantados con vosotros…ese menú es de lujo! Quedo a la espera de las recetas.
Un besico.
En casa, que es como una especie de comuna, estamos encantados de vivir juntos (pero no revueltos, eh?!). Un besito, guapa.
Bona nit estimats vermells
Quins pares mes jóvens i templats!
Donaria goig vore-los l’a gust que deurien estar en la vostra companyia,i gaudir d’eixe àpat tan bo i extraordinari que els vau preparar.
Cuinar per als que mes vols fa que t’esmenes mes,per això vos va sortir tot tan exquisit.El Joan i la Paquita no es mereixen menys.
Besets.
I tant templats que son!! Son guapos, ehhh?!
Va ser un dinar molt divertit, i meravellós, a veure quin dia pots venir tu, que ets de la família. Besets només per a tu, Mesilda!!