Feia temps que teníem aquest sopar pendent. La Txell està fent un curs de cuina creativa, i ens preocupava no estar a l’alçada! No us ho creureu, però per fer aquest sopar començàrem a cuinar el divendres a la tarda fins a l’hora del concert dels Gossos a l’auditori. El dissabte tot el dia: entre la salsa pesto, la tapenade, la melmelada de ceba, entre fer les gelatines (no ho havíem cuinat mai amb elles), la pasta brisa, ufff! Una feinada.
L’Oriol que té bona gana i que per la tarda i desprès de no sé quants anys havia jugat un partit de bàsquet i la Txell que pel matí havia fet deu quilòmetres en bici pensem que van fruir del menú mediterrani que prepararem.
Les receptes de l’entrant, primer i segon plat són d’en David Lienas del seu llibre: “La cuina mediterrània”.
1r. plat: Terrina freda d’hortalisses
2n. plat: Coca fina de llagostins
Postres: Pastís de raïm
Per acabar-ho d’adobar ho regarem tot amb un vi Sauvignon blanc de les Bodegues Roura (DO Alella), un vi rosat regal dels convidats que van portar de les seves vacances de Setmana Santa de Cotlliure, Catalunya Nord anomenat Rosé de Coule i una ampolla de cava L’O de L’Origan (el nostre preferit entre els preferits).
Per déu!!!…Estic flipant!!!…Això si que és un SOPAR!!! Quina sort ser convidats a casa vostra…un plaer assegurat!!!…Vaia feinada…espero que els vostres amics us ho recompenssesin amb elogis envers el sopar!
M’ha encantat la terrina freda de verdures…la recomaneu???…Fa una pinta…mmm…bueno tot!!!
Petunets,
Eva (Terrassa)
Ei Eva! Els nostres amics s’ho van menjar tot, no en va quedar ni una engruna! De fet, abans dels postres, l’Oriol encara sucava pa a la salsa d’alfàbrega!
Sí, recomanem la terrina freda de verdures, més que terrina sembla un sabó de glicerina, no? és molt bona i vistosa, fa festa i festa grossa!
Petons graaaaans!
Si vaig fer els calamars farcits de botifarra, ara us he de dir que, en lloc de fer les vostres receptes m’estimo més vindre a casa vostra a sopar.
Si cal portaré les postres!!!!
Quin goig de sopar, felicitats nois.
La terrina freda crec que la faré aviat.
Això és un menú digne d’un sopar reial! Jo també vull venir a casa vostra a sopar… Quina sort que tenen els vostres amics
Les postres… delicioses!
Dolorss! fes la terrina i ja veuràs com se la cruspeixen tota, a més, és que queda tan rebonica, a mi em feia pena menjar-la!
Gemma! Ja tens raó ja, pensa que per nosaltres els convidats són els reis, però els reis del mambo! saps que passa que ens ho passem molt bé preparant-ho tot i ens encanta tenir gent a casa!
Marededéusenyor! Jo em quedo amb la coca de llagostins!
Ja he demanat al meu pare per Sant Jordi el llibre del David Lienas
el diumenge varem tastar tant la Paquita , com jo la coca fina de llagostins. Ens ho varen pasar abans de menjar l,arros a la cassola, i clar despres de degustar la exquisitès doncs. . . l,arros no va ser el que normalment es,jajaja si ens acostumeu tant malament, doncs poser serà cuestió de que els mejars diaris els feu vosaltres. La Paquita i en Joan faran la resenya cada dia al bolg. Bè parella realment la coca fina de llagostins, es realment un plaer per el paladar. Paquita i Joan
Gemma mon amour, quanta raó tens, la coca fina és exquisida perquè a cada mossegada és un plaer pels sentits: queixales i ja notes el crec-crec de la pasta brisa enfornada, tot seguit notes una textura també cruixent de la melmelada de ceba, llavors la boca s’inunda del gust excepcional de la tapenade (mel, anxova, olives negres, tàperes…), per rematar-ho amb la delicadessa del gambot regat per l’oli espès d’alfàbrega amb aquell toc de parmesà. Massa plaer per les papil·les gustatives!
Paquita i Joan, tot i que no éreu al sopar sempre us guardem una mostra del que fem, eh!!
En quant al tema dels àpats diaris ni parlar-ne, sense el vostre arròs la vida no tindria sentit.
Petons a tothom!
Verge santíssima castíssima i inviolata!!!! Però quin sopar!!!! De ben segur que, si hi va haver algun moment de silenci durant tot l’àpat, cosa que dubto, hauríeu sentit cantar els àngels…, i fins i tot els arcàngels!
L’enhorabona! Sou uns magnífics amfitrions!
Enric, lamentem comunicar-te que la verge va decidir, en veure aquest sopar, lliurar-se als plaers carnals.
Parlar si que varem parlar, però després de menjar!
Una abraçada fermíssima!
No tinc paraules, o sigui, per descriure l’enveja que m’han fet els vostres convidats
Moltes felicitats!!!
Anna, hola! Serà que no deuen estar contents els convidats que van a casa teva!!! Amb lo bé que cuines!!!
Petons!
Ei !! Bona xent!! Sóc l’Annna Lopas!
Aquesta es una manera molt maca de demostrar a la gent que estimeu el que els aprecieu, sou genials!! i molt detallistes!! quin plats nois!! em be una ganaaa!!
Felicitats uns plats molt original! m’haureu de fer una classe intensiva per reconquistar algu! jijiji fins aviat companys!! molta sort i si seguiu aquest ritme ja us veig obrint un restaurant!! muak
Mare meva!
Sou uns apasionats de lacuina, estic segur que farem bones miges. Be encantat de coneixe a gent amb tanta vitalita i que gaudeix del plaer de la cuina
Ostras!!!
Quina pasada.
Quins colors.
Que bo, que contens que estarian els convidats.
Felicitats.
Petons.
Margot
Hola Anna Lopas! Benvinguda a la nostra finestreta, amb la coca fina de gambons podràs conquistar a qui tu vulguis. Salut!
Prota, és un honor per nosaltres les teves felicitacions: tu que ets mestre en la materia. Gràcies per visitar-nos, ara anem a fer una ullada al teu bloc!
Margot! quina alegria trobar-te! el pastís de verdures tan vermell podria estar en el teu bloc: Pasión por el Rojo! Felicitats a tu, per tot el teu treball tan fantàstic que comparteixes amb nosaltres!
Sempre que munteu un sopar a casa em feu feliç: hi ha alguna de les receptes, que me l’agencio directament, però aquesta vegada… ai, aquesta vegada…! No una, tres, me n’he agenciat!
Una abraçada, i seguiu escribint tant ràpid, i coses tant bones, que sempre que vinc per aquí em trobo alguna sorpresa agradable!
Abraçades!
Sara Maria, és un honor que t’agradin les nostres receptes! Només et demanem una cosa: Que les disfrutis com ho fem nosaltres!
Ets un sol!
Eeeh… que no sóc la Sara Maria, que sóc la Saraaaa (al final, hauré de conèixer-la a la Sara Maria, que la veig pulul.lant pels mateixos blogs que jo!).
petons.
Sara Tastaolletes! Upps quin lapsus! però és un lapsos del tot normal perquè les dues sou un sol i les dues feu receptes fantàstiques.
Una forta abraçada!