Era la nostra primera trobada amb aquest macro esdeveniment i hi vam arribar amb l’esperit de tafaner que caracteritza als caçadors de sabors. La fira té unes dimensions gegantines, i potser per aquest motiu esperàvem trobar-hi un munt de novetats. Deambular per un lloc tant extens per trobar-hi poca cosa decep expectatives.
El millor de la Jornada; la companyia. El Martí d’Apunts de cuina, en Roger de Cuina amb compte i un nou amic blogger de Saragossa, l’Alberto del Blog de Bertus que li van imprimir interès a l’exploració.
Pensant-hi en tot plegat, hem arribat a la conclusió de que ens falta morro i ens sobra pudor -l’accepció que no té a veure amb la mala olor- .
La fauna de les fires tampoc ens acaba de fer el pes. Tant individuo amb gomina i americana estreta -espècie a la qual dediquem el contrapunt musical d’aquesta entrada-, grups d’adolescents pidolant birres i senyores de mitjana edat recollint bosses de caldo Aneto no té massa a veure a com ens acostem els del nostre ram a l’univers alimentari.
De tota manera, tot no va ser negatiu. Volem agrair a les noies de l’estand d’Euskadi el bon tracte i els pintxos que ens van donar. També a Gin Citadelle que ens van oferir un gin-tònic de les cinc, que ens va fer veure tot amb ulls més càndids i menys crítics.
Bona nit!
Vaja, lamento que no li hàgiu trobat el què, però, si més no, ja heu passat el baptisme Alimentaria.
Avui he decidit estrenar la meva muffinera i he fet els vostres muffins a les dues xocolatas. He sofert un parell de complicacions durant la seva elaboracio: la muffinera que tinc és per a sis unitats i la xocolata blanca de la cobertura s’ha escaldat durant el bany maria i ha hagut de ser desestimada. Però bé, he arribat a bon fi de l’operació utilitzant medis alternatius, la resta de muffins els he posat ben apinyadets en una safata de pyrex, evidentment no m’han quedat tan macos com els de la muffinera, però el sabor serà el mateix; pel que fa a la cobertura, tenia xocolata negra i voilà! petit canvi en la recepta i salvació de les postres de demà, vaig al Cau de cuina de la meva amiga Pilar. Espero que tant ella com la seva familia siguin indulgents amb mi. El meu marit n’ha tastat un i l’ha trobat molt bo, però no sé si es massa objectiu…
He fet una foto i tinc pensada una dolça entradeta pel meu blog, una combinació amb muffins virtuals de punt de creu que sí van quedar tots igualets!
Fins aviat!
Hola Anna!
la bona companyia va compensar el nostre pas per Alimentaria.
Et felicitem per la teva improvisació amb els muffins. La xocolata blanca és molt punyetera!
Fins aviat bonica!
Ai amics… interessantíssim això que considereu interessant… sí, sí
… suposo que els dies que està destinat a professionals, amb les presentacions i tot el rotllo, ens resultaria més interessant.
Hola estimada!
segurament és això i on ens trobaríem a gust és en un esdeveniment més gastronòmic!
Petons cap a Mallorca!
Sort que els blocaires catalans hi van ser representats en aquesta fira de l’alimentària…com ha de ser…el milloret de cada casa!!!
Un petonàs
Gràcies Marta per nomenar-nos ambaixadors!
Un petó vermell per tu!
Las ferias suelen tener ese problema, siempre es más de lo mismo, pero es verdad que siempre se encuentra gente increible… lo mejor!!!!
Y espero que mañana os ocordeis de mi, que estaré aquí corroida por la envidia, y esperando que me conteis lo que habeis hecho….lo vais a pasar de miedo!!!!!
Un saludo, Begoña
Completamente de acuerdo contigo amiga Begoña.
Las relaciones personales son lo mejor en cualquier situación
Un saludo para tí.
Jo sempre he anat a Alimentaria per questio de feina, no se si com a blocaire val la pena anar-hi, és tot….com vosaltres dieu…massa gomina i americana…hi ha cosetes interesants, però s’han de trobat i allò és inmens!
Una abraçada,
Hola Sonia!
Potser si que ens va faltar temps per descobrir perles i potser vam voler veure masses coses amb poc temps.
Una abraçada també per tu.
Uh, jo per motius de feina no hi vaig anar. Només em vaig poder acostar a una presentació que es feia d’un cava, a la ciutat. I el panorama de comercials repentinats era el mateix. Jo crec que el que passa és que com a totes les grans fires el que importa és el negoci i no allò amb què es negocia (Frankfurt, a la seva manera, és igual).
Hola Mar,
creiem que has donat en el clau. El sistema econòmic és el que mana i els que ens acostem en reverència -ja sigui als llibres o a la teca- ens quedem decebuts amb quelcom estimat convertit en negoci sense ànima.
Un petó bonica!
PS: esperem veure’t aviat, fa molt temps que no ens veiem!
una fira és una fira, i sí que és veritat que sovint decep una mica.llàstima que no poguessiu anar al congrés bcnvanguardia que em sembla que sí que valia més la pena.
Hola Manel!
a veure si al 2012 ens en empesquem alguna per ana al congrés bcn vanguardia.
Una abraçada ben forta!
Gràcies, guapos!
REcordeu, que el manual per posar bé a fotos, és la peli d’humor xorra Zoolander!
I si, coincideixo amb el Manel. La fira en si, excepte alguna cosa puntual (espanya, pais dels 100 formatges, per ex) no té gaire interès pel que no hi va a fer transaccions i en canvi BCNVanguardia va ser interesantíssim.
No hi ha de que Roger!
un plaer passar una tarda amb tu. Ara mateix ens baixem Zoolander per aprendre a posar com “il faut”.
Al 2012 hem de plantejar-nos intentar assistir al congrés.
Una abraçada i fins ben aviat!
PS: Gràcies per donar-nos el nom del vi. No el vam trobar però en vam comprar un altre de la mateixa denominació d’origen que ens va recomanar el responsable de la botiga: Chateau du Bois de la Garde.
Pues sí, por eso va destinada a profesionales del sector, más que a los aficionados. Aunque luego te encuentras allí a las abuelitas con el carro de la compra lleno…. jaja. O nosotras mismas (las chicas de mi clase), que como era una visita improvisada fuimos con las carpetas de la uni y todo jaja eso si que era sentirse fuera de lugar, pero como mi profe tiene mucho morro pues le sacamos bastante provecho. Igual nos cruzamos por el camino
Muackss
Hola Lydia!
vaja, ara resultarà que vam anar-hi el mateix dia. Quina pena no haver-nos trobat.
Petonets bonica!
Jo tenia moltíssimes ganes d’anar-hi però llegint la vostra crònica em deixeu més tranquil.la
Un petonet
Hola Gemma!
Gràcies pel teu comentari.
Un petonet per tu també!
No hi hhe estat mai i em faria gràcia anar-hi, encara que no hi hagi massa novetats…
Hola Anna!
amb tanta oferta sempre s’hi troba alguna cosa interessant.
Una abraçada
Vermells, m’he sentit 100% identificada amb aquest post. Tinc la mateixa poca traça que vosaltres anant a aquestes fires!
M’agradaria tenir el contacte que tenen els “fenómenos” amb els professionals dels estands i envejo secretament les dones que surten de la fira carregades amb menjar per una setmana… però la Laura ni una cosa ni l’altra!
Algú ens hauria de fer un curset per preparar-nos per aquests esdeveniments.
Una abraçada.
Benvolguda Laura,
doncs si esbrines on imparteixen un màster de morro i pocavergonya ja ens ho faràs saber que hi anirem plegats.
Gràcies pel teu comentari!
M’encanta allò del gin-tònic de les cinc!
Sí, senyors! M’agrada molt la vostra ressenya crítica. Hom creu que aquests esdeveniments són tot lo món i després veu amb decepció que rien de rien!
Tot i això, convideu-me a la pròxima eixida!
Això del gintònic de les cinc diuen que és un costum de la reina mare d’Anglaterra i, al menys, li ha donat longevitat.
Per l’Alimentaria 2012 ja quedarem!
Doncs a mi, com a científic m’hagués fet il.lusió desilusionar-me d’Alimentaria jo mateix… però vaja, que amb la vostra crònica em queda clar el pà que s’hi dona.
Molta gomina i molt poc Grease Lightning
Per nosaltres compartir experiment amb tu hagués estat un plaer.
De fet ens haguéssim fet un fart de riure. Grease Lightning no n’hi havia però si noies amb mono groc Kill Bill venen pipes de gira-sol!
No he anat mai a cap fira d’aquest estil, però podría fer-me una lleugera idea de com pot ser!. Encara que no hagiu trovat el vostre lloc, per les cares que feu segur que el gin-tonic va fer els seus efectes i junts vau pasar una bona estona, aixó segur que no os ho treu ningú. Petons i bona Pascua
Hola Elvira!
tens tota la raó, la companyia va ser el millor de tot!
Petons i bona Pasqua per tu també.
Ha sido estupendo encontraros.
Es un lujo de blog: buenas recetas, fotos maravillosas, contenido interesante…El gusto es mío.
Un abrazo,
Mónica.
¡Gracias Mónica!
Para nosotros también ha sido un placer visitar tu blog.
Vuelve cuando quieras.
Aquest any no hi hem anat …nosaltres…però els teus tres m´agraden molt !!!
Txell pasa un dia que et donaré l´encarrec vermell..
Una abraçada, guapa!!
Gràcies pel teu comentari i fins ben aviat!
No vaig anar a l’Alimentaria però ja em serveix la vostra mirada crítica.
Gràcies per donar-li valor a la nostra opinió Glòria!
Almenys vau poder disfrutar d’un gin tonic!!! Com els trobo a faltar…jijiji!!
Petunets,
Eva.
Hola Eva!
ja et falta poc, ànims!
Petunets per tu també!
Com que mai no he anat a un esdeveniment així, supose que ho trobaria tot nou. M’agraden els vostres posts tan sincers. Salutacions
P.S. Els muffins de dues xocolates dels Vermells són els millors!!!
Gràcies pel teu comentari i pel valor que dones a la nostra opinió.
També gràcies pel suport als muffins de dues xocolates.
També em sento identificat amb aquest post. No tinc cap habilitat anant de fires…. i em posa histèric veure la gent assaltant qualsevol lloc on donin alguna cosa per empassar… En tot cas volia anar-hi, però una presentació a Madrid em va trencar la setmana.
Benvolgut Ricard,
veiem que no som als únics a qui els deixa astorats la naturalesa humana!
A mi també em va faltar morro per demanar degustar moltes coses que sols estàven reservades pels professionals. Alimentaria em va agradar molt i em van faltar hores però no vaig parar de riure del ambient d’alta testosterona i dels trunyos amb uns vestuaris horrorosos, feia temps que no veia tan home mal vestit!.A mi em van molestar les jaquetes amples del tipus 4 talles més gran, què encara ha de créixer…
Ptons
Hola Cris!
potser haurem de perdre una mica la vergonya!
Molt bones les teves observacions de fauna de Fira.
Petons bonica!
Bona nit vermells
Yo que sempre he tingut ganes d’anar a estes fires i sempre em conforme veient-ho per la tele,i ara em dieu que no és tant com pareix…be així em quede mes tranquil·la.A la meua cunyada le han traido de alli un formatge de pesto d’un color vert que tira d’esquena però,jo el vaig provar i està molt bo.
La fira potser no fóra interessant però a la vista dels + interessants segur que vau passar un bon dia.
Besets.
Hola estimada!
en la nostra crònica ens vam deixar de lloar la zona dels formatges que era molt interessant, tot i que les aglomeracions de gent no ens va deixar disfrutar-ho del tot. Ja veus que la Txell estava ben envoltada!
Besets bonica!
Jo hi vaig anar un any i hi havia tanta gent que vaig quedar ben atabalada. I us asseguro que no només són les dones de mitjana edat les que van carregades amb bosses plenes de coses que han pidolat aquí i allà. Ho fa tothom! A veure qui aconsegueix arribar a casa més carregat! I la gent que s’abraona davant d’un plat per poder tastar el que ofereixen? No he tingut ganes de tornar-hi. M’estimo més seguir la vostra crònica, i segur que m’ho passo molt més bé!
Petons
Hola Margarida,
celebrem la coincidència de criteri. Lo de les senyores de mitjana edat era una llicència literària, tens tota la raó els personatges recol·lectors eren de totes les edats, sexes i condicions.
Petons per tu també.
Es a dir…, que no m’he perdut res, jejeje Es millor la fira que fan cada any a la meva ciutat de productes artesans, jaja
Bé, quan vingui l’oportunitat d’anari ja m’ho romiare…
Petons amics!!!!!
Que vagi bé la setmana!!
María josé
Hola Maria José!
doncs segurament hi hauran més coses que ens interessen a la fira de la teva ciutat. Potser és que no som usuaris de les grans firmes comercials.
Gràcies pels teus desitjos!
Per les fotos sembla que us ho vau passar de conya… i segur que va ser axí… vau ser l’alegria de l’alimentaria, es igual que no us agrades, vau passar un bon dia ben envoltats!!
Un petonet
Hola Maria!
Pels vermells el primer es passar-ho be.
Gràcies pel teu comentari!
La vostra crònica és el millor exemple de com amb poques i precises paraules es pot descriure una situació a la perfecció!!! ara bé les fotos aixequen acta de que vos ho vau passar de por
petonetsssss
Moltes gràcies Maria José!
quan és tenen ganes de passar-ho bé tot esdevé perfectament.
Petonets bonica!
Vaya siento que la visita no fuera lo que esperábais, pero pasa tantas veces…… cuantas más expectativas tenemos más decepción nos llevamos. Por lo menos os dejaría buen sabor de boca la compañía y el gin-tonic, de todo hay que sacar la parte positiva.
Un besito
¡Cuanta razón tienes Clemenvilla!
Un besito para ti también.
Veig que us vau mirar força el melic XDDD
Ara si que no t’entenem. Mirar-se el melic és sentir que tot gira al voltant d’un mateix i desentendre’s de l’entorn i el que vam fer és tot el contrari. T’assegurem que hi vam anar-hi amb esperit positiu.
Salut!
A la foto del més interessant que vau trobar hi sortiu vosaltres (crec que hauré de millorar la meva redacció, no s’acaben de captar les ironies XDDD).
Ara entenem la ironia! no havíem acabat d’entendre per on anaves. Disculpa!
Hola parella: aquests esdeveniments sempre són una mica decebedors, jo tinc coneguts que hi éren (en principi) per a presentar els seus productes i que textualment m’han dit que es passaven el dia de “copes” amb clients que anaven a veurel’s. Arribaven a casa cansats de “montaditos”,”birra” i “cava”… Crec que aquests macro-esdeveniments és quelcom muntat només per a una èlit o bé perquè “si ni hi ets, és com si no existissim”…Evidentment és 1000 cops més enriquidor tot el que des dels blocs ens podem explicar sobre nous productes, tendències, idees…Moltes gràcies per la vostra crítica, que com sempre ens fa sentir més aprop dels “nostres”.A REVEURE,MERCÈ-Dest.Cass.
Gràcies Mercè pel teu comentari!
has fet una aportació molt interessant sobre el paper que tenen els blocs. Aquest tipus d’esdeveniments tenen poc en compte que cada vegada més el públic s’informa i intercanvia informació a través de les xarxes socials. La sensació que vàrem tenir és que hi havia un interès molt desmenjat.
Fina aviat!
Hola nois!
Sense ànims de fer publicitat del nostre blog, nosaltres també tenim un post sobre alimentària i estem totalment d’acord amb vosaltres.
Us vàreu fixar en la poca rellevància que la fira li va donar a l’apartat d’ecològics?
Una abraçada!
Hola Xavier!
Tens tota la raó. Un dels sectors més en alça com el ecològic tenia la representació més minsa. Tot i que, no ens estranya, els preus de les fires son astronòmics pels petits productors. És una pena que la producció agrària no sigui considerada del sector alimentari, cosa que és una gran mancança.
Una abraçada per tu també!
A l’Alimentària no hi he anat mai, però a d’altres fires si, bé siguin d’Educació bé siguin del negoci familiar, i has descrit molt bé la “fauna” que s’hi passeja, jejej, gomina, corbata i amenricana entallada!!!
PTNTS
Dolça
Hola Dolça!
la fauna de Fira canvia ben poc de temàtica a temàtica.
Petons també per tu!
Hola amics vermells,
¡Que gozada!
Gràcies per fer-nos arribar la crítica, així no ens quedem a la sensació que ens hem perdut la gran fira…
I encara que vagi tard, molt bones vacances i tapeo pel nord
Petonts i disfruteu,
Marina
Hola Marina!
be, és el nostre criteri i no voldríem fer-nos els desmenjats o elitistes.
T’escrivim ja de tornada d’Euskadi. Ha estat fantàstic tot plegat!
Gràcies pels teus desitjos!
I jo que tenia tantes ganes de anar-hi….! Es una llastima que no s´aprofitin més aquest tipus d´esdeveniments per alguna cosas més que no sigui “figurar”.
Hola Pilar!
les marques comercials tenen els seus criteris i no han de quadrar necessàriament amb els de la colla blocaire.
Jo també havia pensat anar-hi, sempre veus coses noves isegur que alguna cosa positiva en vau traure!
Bona Pasqua! que mengeu molta Mona!
(des de comacasa-res)
Hola Teresa,
i tant! fins hi tot de la pitjor de les experiències sempre se’n treu alguna cosa positiva.
Gràcies bonica i bona Pasqua per tu també!
Hola Nois!
Que bé que us ho passeu eh?
Visca el gintònic!
Una abraçada
Hola amic Ruben!
Fem el que podem. El gintònic que no falti!
A veure si quedem per fer-ne un al BCC!
Hay hijos míos que decepciones te da la vida pero no pasa nada, al fin y al cabo una experiencia mas, besitos, pepa.
¡Hola Pepa!
A veces es un error acercarse a cualquier cosa con unas expectativas optimistas en exceso.
Un beso para ti guapa.
salut vermells, fé molts anys que nó acudix a cap fira alimentária, abans sí arribaba a barna, per veure a algúnes firmes com-mersials que, surtien el negossi de la familia………paco
Salut Paco!
llàstima que no haguessis vingut enguany, bona oportunitat per saludar-te com et mereixes!
Els meus pares també tenien una botiga de comestibles, de les petites, de tota la vida, les que hi havien abans no arribessin les grans superfícies, i algun any hi havien anat, encara era petita, i recordo un megatren de xocolata impressionant. M’agradava molt anar-hi, per a mi era tota una aventura.
Hola Gemma!
tothom ens comenta que aquest any potser estava tot més desangelat, segurament per la crisi. De tota manera amb ulls de nen tot es veu d’una altre manera: no et sembla?
Un any vam muntar un stand al Liber de Barcelona, on hi repartíem alfabets braille a la gent que hi passava pel davant, però si volíem tenir l’stand ple només havíem de regalar (ara seria políticament incorrecte) encenedors!: La marabunta, tu!
Amic Enric,
sembla mentida com es torna la especie humana davant d’alguna cosa regalada. Serà el nostre passat de micos recol·lectors?
Gracias por la crónica amigo. Ya sabes dónde nos tienes.
Una abrazo y hasta pronto.
[...] anécdotas del día | La Cuina Vermella AKPC_IDS += "3872,"; Categorías de la entrada: CyTA, Gastronomía, Personal Etiquetas: [...]