No es pot imaginar un moment millor per abandonar la dieta que les onze del matí del primer dia d’una setmana de vacances. El punt de trobada La cuina d’en Fabri, els organitzadors Slow Food del Vallès Oriental, uns companys de taula i tovalló amants del bon menjar. Als fogons en Fabrizio un xef napolità que viu a la Roca del Vallès i company del Convivium vallesà d’aquesta organització internacional.
L’amic Fabrizio ens va preparar una degustació de plats tradicionals napolitans. Vam començar amb una frittata di maccheroni. Una truita de macarrons, tomàquet i albergínies. Es tracta d’un plat d’aprofitament en que la saviesa popular afegeix un ingredient -des del nostre punt de vista- insòlit a la truita. A continuació uns fagioli con cozze (musclos amb mongetes). Segons el Fabri era una oportunitat de les classes populars d’incorporar el marisc a la dieta amb un company de plat que li ofereix consistència. La preparació té un toc agredolç sorprenent i exquisit.
Desprès van fer la seva aparició els zeppole con gamberi e rucola, similars als nostres bunyols. Una pasta amb els mateixos ingredients que la pizza però amb més aigua. L’alt contingut d’aigua manté l’oli del fregit a ratlla i el bunyol adquireix una textura suau i sense estridències olioses. Per acabar els plats salats; la bruschetta. Una mostra de com el pont de mar blava ens comunica gastronòmicament. Quelcom tan nostrat com el pa amb tomàquet, té la seva versió napolitana.
El final del tast el va protagonitzar el cornetto. Un croissant farcit de crema de xocolata que fa les delícies dels noctàmbuls a Nàpols. Fa de cloenda de peripècies nocturnes i preludi d’un reparador descans. Abans d’anar cap a casa un ristretto i un limoncello casolà ens van ajudar a abandonar un moment de felicitat amb la millor de les companyies: la bona gent que estima conversar, compartir, beure i menjar asseguts al voltant d’una taula.
Ostres, i aquí al costat de casa….
Sobre la truita doncs l’hauría de tastar, que no la imagino. Però els músclos amb mongetes…ah amics! FESTIVAL!!
A vegades és pot fer un viatge assegut a una taula!
El resultat de la truita és del tor sorprenent, amic. Els musclos amb mongetes; sorprenents.
Fins aviat Òscar!
PS: Slow Food Vallès Oriental t’està esperant.
Excelente presentación.
Felices Pascuas x
Gracias por tu comentario Ana y felices Pascuas para ti.
Caram, quin tiberi més bo!!! Això de poder tastar coses tan bones a prop de casa és tot un luxe!!!
Ja tens raó Francesc!
Només ens faltava tenir el Vesubi al costat.
Gràcies pel teu comentari.
Hola macos!!!
Siendo mi yerno Napolitano es obligado ir a ver este restaurante,
Yo si he probado la fritatta de macarrons y spaguettis.
Y hoy justo he hecho un risotto y le he puesto las cortezas del parmesano que se van guardando y cuando tienes unas cuantas las pones y dan sabor a la comida.
Estos Napolitanos saben de cocinar con sus deliciosas sobras
Os deseo un buena Semana Santa y nos vemos a la vuelta.
Besos y un abrazo muy fuerteeeeeee!!!
Os quiero.
Apa Margot, quina sort tenir un napolità a la família. Ja ens agradaria a nosaltres!
Nosaltres també t’estimem molt!
Mils de petonets per tu!
wow! que bé que us ho monteu!
quina bona pinta té tot
gaudiu molt d’aquestes vacances!
petons
Gràcies bonica!
La pinta estava totalment d’acord amb els sabors de tot plegat.
Petonets!
Voleu dir q com a primer dia sense dieta aixo es bo??? a veure si ara us posareu malalts…;-)
Bones vacances pels qui les teniu!
Una abraçada,
Sonia, va ser el millor que ens podia passar. No tant sols ens vam trobar bé, si no que el somriure de satisfacció va durar un munt d’hores.
Una abraçada també per tu!
Nens, quin luxe no?????????????????????? suposo que ho veu disfrutar al màxim.
petons
Ara.
Va ser una experiència fabulosa!
Només faltava la teva companyia.
Petons bonica!
No coneixía amb detall la cuina napolitana, perquè conec més el nord d’Itàlia, però està clar que m’estic perdent plats molt interessants. Sobretot aquesta combinació de truita i pasta deu ser genial.
Benvingut Enric!
ens sembla que ja ho hem comentat amb algun altre visitant. La cuina de tota la península italiana és un plaer pels sentits, tant la del sud com la del nord. La truita és tant sorprenent com deliciosa.
El meu amic italià (és napolità de naixement però ha passat gairebé tota la seva vida a Palerm) me n’havia parlat de la frittata de macheroni, i a mi també em costa imaginar-me el resultat, però si vosaltres dieu que és bo, m’ho crec amb els ulls clucs.
Magnífic esmorzar de forquilla, amb el feliç final del limoncello, que jo ja no me’n compro… perquè me’l bec. No sóc gens aficionat als licors, però tant l’aiguardent de pera com el limoncello em “pirren”!
No trobeu que s’assembla moltíssim l’accent napolità amb el català?… A mi m’encanta!
Bona Pasqua!
Caro Enricco!
La incorporació d’un element cruixent dins la truita és sens dubte una gran pensada. El contrapunt del tomàquet i l’albergínia acaben d’arrodonir la preparació.
Nosaltres tampoc en comprem però t’assegurem que el moment del limoncello, satisfets i en bona companyia, va ser llegendari.
Sí que es veritat el tema de l’accent. De fet ens has fet pensar que potser per això el català d’en Fabrizio és tant bo.
Bona Pasqua amic!
Quina meravella! Compte, però, que perdre pes costa molt i recuperar-lo no gaire…
Bona Pasqua, macos!
Gràcies Rita. Es veritat que arribar fins a entrar als pantalons ha estat un calvari.
Bona Pasqua també per tu!
Com us cuideu, aneu a poc a poc, no sigui que recupereu allò que heu perdut.
Bona Pasqua. Petonets
Estimada Carme,
gràcies pel bon consell. Els vermells davant d’una taula a vegades perdem el seny!
Petonets bonica!
Así tambien me salto yo la dita, que maravillas! Me quedo con el cornetto con nutella, por supuesto!
Besos!
Tú si que sabes Laura. El cornetto fue apoteósico.
Besos para tí también.
Jo provaria la truita
Només la truita?
ens sembla que et perds moltes coses.
Una abraçada!
Vaya festín! Tengo que investigar sobre la frittata… no lo había escuchado nunca. Petons
Hola Lydia,
la cocina de reciclaje es uno de los grandes inventos de la cocina popular. La fittata es un buen ejemplo.
Petons estimada!
Desde ya que no existe la palabra dieta cuando te presentan estas delicias. Así como no te van a tentar!
Cariños
Hola Erika!
creemos que fue un buen final para nuestro periodo de abstinencia.
Cariños rojos para vos
mmmmm que bó!!!!
feia dies que no tenia temps de passar per aquí, però crec que l’olor m’ha fet tornar a la que he tingut 5 minuts lliures
La truita de macarrons, jajajaja em fa gràcia, jo sempre els hi feia als meus fills quan eren petits, de fet l’esperaven, quan feia macarrons em deien: Mama fes-ne molts per després fer truita!!!!
Hola Rosa!
doncs mira per on feies una recepta pels teus bambinos ben popular a Nàpols.
Un petó!
Madre mia! pues como no romper la dieta con semejantes manjares! yo tambien quiero que me invite a comer Fabri! jaja..
Un beso amigos queridos..
Gaby
Un beso para tí también Gaby.
Ya tienes el link del restaurante y, aunque sea pagando, merece la pena.
Yo no necesito grandes presiones para abandonar la dieta y si ya es para asitir, degustar, disfrutar con experiencias como ésta….¡ a la porra la dieta !.
¡ Qué envidia me dais…!
Un abrazo,
María José.
Hola Maria José. Este par de glotones rojos tampoco necesitan grandes presiones. De todas las maneras el pecado mereció la pena.
Una abrazo para tí también.
bentornats al món dels que no vigilem la línia, realment és una molt bona manera d’acabar de fer règim amb un esmorzar de forquilla.
I tant Manel! somiàvem amb un bon esmorzar de forquilla. Ara que no ens sent ningú: els de Castellterçol no tenen res a envejar a la versió napolitana.
asi me gusta, si es dieta, dieta, pero si no a ponerse como el kiko, un beso y feliz semana santa
Si senyora, aquesta podria ser la nostra filosofia de vida!
Petonets ANgels!
Qué buenos amigos teneis!!!!! Una comida espectacular.
Un saludo, Begoña
Los amigos son nuestro mayor tesoro.
Un beso para tí Begoña
Que maravilla, yo sigo considerando la cocina italiana lejos la mejor, por completa y rica.
Un abrazo.
¡Hola Kako!
En el ranking rojo la cocina italiana estaria, sin duda, en el podium.
Una abrazo para tí querida.
M’acabo d’enamorar! El Cornetto ha de ser bestial, brutal, extraodinari, explosiu,…. de debó que aquestes coses em perden!
He buscat pel gugle i res, cap que se’n assembli (tampoc he buscat massa) aquest està molt fullat, sembla cruixent i deliciós!
De debó que m’ha encisat. Petons vermellets del meu cor
Hola bonic!
per complaure el teu desig, haurem d’anar de festa per Napoli i acabar al Ciattolo. Mira, mira…
http://www.youtube.com/watch?v=pilozyjR7yc&feature=related
Petonets estimat!
Qué buena pinta tiene todo! Dieta? ya se retomará la semana próxima. Sería un delito no probar esto. Me ha encantado vuestra recomendación.
Besitos.
Hola querida. No pudimos elegir un mejor dia para poner una coma en nuestra dieta. Todo fue fantástico.
Besos para tí.
La veritat es que les trobades d’aquest tipus sempre van be, i amb uns menjars com aquests ja deu ser el summum.
petons
Ja tens raó, un bons aliments ajuden a la comunicació i al benestar entre les persones.
Petons també per tu!
el setè cel… a la italiana!!
benvinguts guapus!
^_^
Amiga Nurks, no es poden descriure ni millor ni més curt les sensacions d’aquell dia.
Petons!
Una trobada estupenda i per cert no sabia res del Slow Food Vallès, serà qüestió de segurlos d’aprop.
Un petó
Si vols, t’anirem informant de les trobades. L’associació necessita socis!
Hoy he comido como una bestia humana… bueno, casi humana. Tengo la panza que no me cabe ni una miguita más, pero veo estas cosas y babeo… !qué me pasaaaa! Es una tortura inhumana ver a estas monadas y si pese a estar ceporra es como que me tientan ¡Cómo para no romper la dieta! Que gusto de fiesta post_dietosa!
Bsssssssssss guapos!
Hola Mai!
la especie de los golosos somos así: ¡hasta nos gusta solo mirar la comida!
Besos bonita.
Déu n’hi do! Quin tiberi…. tot té una pinta espectacular….
Hola Anna!
doncs ja ho sabeu, La cuina d’en Fabri és un restaurant absolutament recomanable.
Hola Kike, hola Txell,
Sòc en Fabri. Moltissimes gràcies per tots aquests fantàstics comentaris, per l’escrit, les fotos… realment em feu quedar molt i molt bé.
Una abraçada i espero que fins aviat,
Fabrizio
La Cuina d’en Fabri
Benvenuto Fabri!
quina il·lusió que ens hagis escrit.
T’assegurem que l’entrada que hem fet al nostre bloc és absolutament sincera i vam passar una estona fabulosa. A veure quin dia venim a provar els plats de la carta que feien una pinta molt temptadora.
Una abraçada ben forta per tu del vermells!
Ja em quedat amb l´Anna per anar-hi el més que ve. Gràcies per la recomenació es veu un lloc molt agradable per fer un bon apat.
Petons!
Quina il·lusió Pilar!
Digueu-li a en Fabri que hi aneu de part nostra.
Que vagi de gust!