Després de la primera edició, amb el sobrenom de “pasta gansa”, el segon repte culinari es va celebrar aquesta vegada a La cuina vermella. Vam convertir un:’ quedem per fer un tallat?’ en un segon simpòsium, versió berenar.
La generosa desmesura que gastem els contendents ho va convertir en un berenar sopar llépol, això sí, combinat amb animada i agradable complicitat.
Ens vàrem cruspir unes minimalistes galetes de te amb cor i punteta de xocolata i uns exquisits bombons de factura impecable d’en Martí d’Apunts de Cuina.
Un cake salat de formatge de cabra, pebrot vermell i olives dels Cuinetes de la pometa, que va durar el temps de fer un sospir!
Nosaltres, uns scones i un pastís de castanyes i xocolata, aquí us posem la recepta del pastís.
Ingredients,
1 placa de massa brisa (aquí teniu la recepta)
65 g de xocolata negre al 70% de cacau
60 g de mantega
250 g de crema de castanya (la nostra, marca Hero)
Cacau en pols
Preparació,
Un cop feta la massa brisa, preescalfar el forn a 180 graus, estendre la massa sobre un superfície de treball i punxar-la amb una forquilla, enrotllar-la sobre el corró i desenrotllar-la en el motlle amb els foradets mirant cap a baix. Fornejar-la amb un paper sulfuritzat al damunt i uns pesos a sobre (nosaltres fem servir llegums seques) per a que no s’infli, durant uns 30 minuts, fins que sigui ben cuita. Treure del forn i reservar.
Mentrestant es cou la massa brisa, fondre la xocolata al bany maria o al microones juntament amb la mantega, un cop fosa afegir-hi la melmelada de castanya i barrejar bé per a que quedi tot ben amalgamat. Estendre la crema al damunt de la massa brisa cuita, amb l’ajuda d’una espàtula. Refrigerar mínim unes 4 hores. Al servir empolvorar el pastís amb cacau en pols.
Minimalistes? M'expliques, Kike, que vols dir amb això?¿! ^^
La veritat és que va ser genial la tarda-vespre, llàstima que l'endemà treballava… ¬¬'
Un dia de vacances faré scones per esmorzar que per sucar amb llet seran la bomba!
Petons estimats ^^
Hola guapos!! Que bé que vivim oi? No ens podem queixar gens!
Vem passar una tarda-vespre-nit genials!!!! I quin fart de bon menjar! Tot era boníssim!!!
Una abraçada estimats i fins ben aviat!! Petons!!! ^^
El mateic que he posat a la Nuni i el Miquel….afegeixo un aggggggggggggg….de rabiota!!!
Ptnts
Ara vinc de Cuinetes i ja els ho he dit: quina passada de berenar!!!
Segur que vau passar una tarda fantàstica amb bons aliments i bona companyia
El pastís es veu deliciós, amb una combinació d'ingredients molt encertada.
Una pregunta: a una foto sembla que hi hagi melmelada a dins, pot ser?
Cuantas cosas ricas veo¡¡¡¡
y las fotos….me encantan¡
un abrazo artista¡
Un berenar de luxe i una companyia immillorable, que més es pot demanar?
Una abraçada
Ester
No sé con cual quedarme, todo me gusta!
La puesta en escena es suprema como siempre!!!
Me gusta todo!
Besos!
Berenar????????????? Al·lucinant!
¡Menuda merendola! Me encanta el plan y sobretodo veros de nuevo en la fotografía.
¡Besos!
Quin berenar!!!!! si porto una coseta puc participar una mica, desde la porta d'abaix si cal del repte?jaja, es nota que m'he enamorat de tot lo que hi havia a la taula. Es veu un grup molt maco, petons a tots
Ens teniu tant mal acostumats, que ja esperem el tercer repte culinari!
Això més que un berenar sembla un àpat de tres plats!!!
Com us cuideu.
PTNTS
Dolça
I després dieu que a casa teva no hi cap ningú…eh!!!!
Jo vull tot el que hi ha de xocolata , te tot una pinta…., que ara que ja ve l´hora de dinar….i avui dinaré amb la Virtuts a Pineda i seran les 4 de la tarda ….
Una abrasada a tots dos.
Si yo estuviera ahí….se me iría la mano pero no sé lo que comería primero….¡ Qué rico todo !
Todo es un verdadera tentación.
Un abrazo,
María José.
Que bo tot! i quina sort poder-vos trobar i fer aquests berenars…
Ohhhhhhhhhhh…no sé que m'ha agaradt més…tot té una pinta boníssima!!! Aixó si que és un berenar de 5 estrelles!
Petunets,
Eva.
iepa!
COm esteu, mestres de la gastroliteratura?? Intueixo que bé, cosa que em famolt feliç.
Aquest pastís de castanyes i xocolata me'l copio, que no fa gaire que hem descobert la castanya com a matèria primera per les postres i estem encatandíssims!
Besets preciosos!!!
Quin berenar, no? M' esta venint una gana amb aquestes fotografies. Aquest pastís de castanyes em sembla deliciós.
ptns.
Com us cuideu no???
Una abraçada
Joan.-
Bona nit estimatsVermells.
Sempre posant-nos les dents llargues!Tot vos el mengeu vosaltres i els de l'altra part …a mirar.Que bé vos ho munteu.Es veu tot deliciós.
Per cert: Ahir ens vam menjar el vostre pa de carabassa…ñam,ñam!
Una declicia,mes que pa pareix mona de com està d'esponjós.Ja posaré les fotos.
Besets.
A mi m’agradaria berenar així cada dia… no sols pel que mengeu sinó també per la bona companyia.
Un petó … dos.
Guauu, qué surtido, a cual más rico, no sabría por donde empezar. Pero fijo, que quiero un poco de cada, eh!
Un besoooooo
Nens, vaja tela marinera, i tot això per berenar???????????? quina enveja, i tot es veu tan bo……..
Everything comes if a man will only wait........................................
Quina por que feu! quin serà el vostre tercer repte?
Petons!
Anda que no os poneís moraos ni ná!
Muacccccccccccc
ara entenc més que mai, el teu últim comentari… castanyes i xocolata la millor combinació de la tardor … però, si aquesta és encara millor!! …. amb galetes de per al te, pa de Nadal, bombons ….. res només per matar el cuc
una abraçada
no va sobrar res?? joooooo, jo vull! quina pinta que té tot!
petonets
No parais, que envidia.Me gusta todo, el pastel de castañas especial, tomo nota.
Besos!
quin berenar més fabulós! és dificil decidir-se per una recepta o una altra, totes fan tan bona cara.
De ben segur tota una grata experiència.
pt!
Eso se avisa!!!! que para tomar un cortado todos estamos apunto y más si es de esa categoría…. Pues no lo pasariáis poco bien.
Para mi un poco de todo, pero la tarta de castañas y chocolate me ha entrado especialmente por el ojo.
Un besito
Aixó es un berenar com cal, sí senyors! Quina enveja…..
Petons, macos!
Efectivament, un berenar que s'allaaaaargaaaa fins al sopar
Jo em tiro de cap a les galetes, sens dubte!