Desprès d’un, dos i tres reptes, entenem que repte no és la paraula adequada; sona a confrontació, a medir forces, a que hi hagi guanyadors. En les nostres trobades, la única competició que s’estableix és qui aconsegueix més eficientment que els altres es sentin còmodes.
Compartir vida i tenir motius per a que no ens enyorem els uns dels altres és el nostre repte comú i, una vegada més, junts, ho hem aconseguit.
Desprès d’aquella nit d’octubre a Sant Antoni, sabem que ens estimem i que la xarxa ens ha regalat el més difícil de trobar: amics de veritat.
A part de vida, compartírem aquest sopar,
La Nuni i en Miquel de Cuinetes ens regalaren una crema de carbassa amb farcellets de llagostins i ho van maridar amb un Blanc de blancs, vinya Silvia DO Penedes.
En Martí d’Apunts de cuina, ens al·lucinà amb botifarres del perol (fetes per ell) amb ceps i un cava Lounge del celler Bertha.
Nosaltres, els vermells vam aportar unes tartaletes de xocolata amb crema de cafè i ho maridàrem amb un vi de Gel Gewürztraminer.
Tartaletes de xocolata amb crema de cafè
Ingredients per la massa brisa de xocolata
200 g de farina
25 g de cacao en pols sense sucre
100 g de mantega freda tallada a daus
1 rovell
4 cullerades soperes d’aigua freda
1 cullerada sopera de sucre
1 pols de sal
Preparació massa brisa de xocolata
En un bol tamisar bé la farina i el cacao, ha de quedar ben barrejat. Afegim la mantega freda tallada a daus petits, i amb les barnilles elèctriques ho barregem bé, la mescla de farina i cacao ha de quedar com sorra impregnada de mantega. Un cop ho hem aconseguit, i dins del bol fem un forat al mig de la farina enmantegada, com si fos un volcà. En un got o plat fondo barregem l’aigua, el rovell, el sucre i la sal, quan ho tinguem ben amalgamat ho aboquem dins del forat del volcà, i amb les barnilles ho barregem bé. En acabat, posem aquesta massa al damunt del marbre, fem una bola, la tapem amb paper film i la deixem reposar a la nevera. La masa brisa la podem fer d’un dia per l’altre.
Encendre el forn a 180 graus. Mentrestant s’escalfa aplanem la massa brisa i la disposem damunt dels motlles (prèviament emmantegats), punxem la massa amb una forquilla. Primer courem la massa tapada amb paper de forn amb uns pesos al damunt durant 10 minuts, passat el temps treiem els pesos i el paper, i les deixem al forn 10 minuts més. Retirar, desemmotllar i deixar refredar.
Ingredients per la crema de xocolata
150 ml de nata
180 g de xocolata negra, de bona qualitat
Preparació de la crema de xocolata
Tallar a bocins petits la xocolota. Al foc, escalfar la nata fins que comenci a bullir. Un cop estigui a punt d’ebullició abocar-la al damunt de la xocolata, remenar bé fins que la xocolata es fongui i quedi ben desfeta. Deixar refredar una mica.
Ingredients per la crema de cafè
250 g de mascarpone
50 ml de cafè fort
1 culleradeta de sucre
Preparació de la crema de cafè
Barrejar el sucre amb el cafè fins que aquest es dissolgui, deixar refredar. Un cop fred, barrejar lentament el cafè amb el mascarpone, no barrejar massa que si no perdrà la consistència. No fer aquesta crema fins el moment de muntar el pastisset.
Muntatge de les tartaletes
Omplir fins la meitat de la tartaleta amb crema de xocolata. Deixar refredar. Un cop freda la xocolata ja podrem decorar amb la crema de cafè. Recomanem decorar-les abans de servir.
Un secret, aquesta trobada ens ha ensenyat que les bases de massa brisa són fràgils i que la crema de cafè i mascarpone té tendència a liquar-se quan viatja cap al Baix Montseny, però això és una altre història que ni en Martí ni els Cuinetes de la Pometa us explicaràn mai…
Foto d’en Martí.
Se ve que la pasaron genial.La comida todo un lujo.
Las tarteletas son de pastelería! Les cuento un secreto, yo hago las mismas pero en vez de ponerle crema encima del chocolate les pongo entre la masa y la ganache una capa fina de algún dulce rojo. Eso es apto para viajes. Y como yo no viajo con mis tarteletas, me llevo la idea de la crema de cafe, una delicia.
Cariños
Erika, lo pasamos de fábula! nos encanta tu secreto del dulce rojo, lo pondremos en práctica para las siguientes tartaletas. Un cariño enorme guapa!
La última foto em sembla divertidíssima!!! i les tartaletes un gust per a la vista!!! i de ben segur que estaven boníssimes!!! si es fan malbé anant cap al Baix Montseny…la propera vegada podeu deixar-les a casa meva, que amb el clima que hi fa no es liquarà la crema!!!
Petonassos bonica!!
Miel
D’acord, la propera vegada que transportem dolços els deixarem a la teva casa, Miel!!
No me lo puedo creer…¿chocolate y café? Bien, bien, una ola… por ustedes.
Las fotos, oh! Exclamación de qué bonitas.
Qué bien se lo pasan, cómo me alegro.
Un beso.
Chocolate y café, una combinación que alegra a los sentidos. Un beso Irmina!
Realment un sopar meravellós, i la companyia com sempre fantàstica. M’apunto la recepta i… també és un plaer llegir-vos, com no!
Una forta abraçada.
Gràcies Gemma, la companyia fa que totes les menges encara siguin més bones!
Només tres coses a dir:
1. les tartaletes tenen una pinta EXCEPCIONAL
2. les fotografies GENIALS
3. quina sort poder gaudir de reptes així amb bons amics!!
Petonets!
Sandra i Xavi
Gràcies, gràcies, gràcies!! Compartir-los amb vosaltres Sandra i Xavi són tot un plaer!!
Un magnific post … les propostes tan genials com els seus protagonistes
)
Una abraçada
Gràcies Alfons, semblem artístes de La cubana!!
que bé que os ho passeu!!!
trobar amics a través de la blogesfera es maravellos!
petonets
I tant, és el millor que ens ha passat mai, Ivana!
Em transmeteu l´alegria !!!! la fotografia es molt simpàtica i el “bon rotllo” es veu a les vostres cares, quin sopar tan divertit!!!Les tartaletes son un luxe per als sentits!!! un petonet desde el poble veí
Gràcies, no es que transmetem alegria, és que ens ho vam passar d’allò més bé i això és nota!! un petó guapa.
Hola chicos,
Ya estoy de vuelta y al entrar en vuestro blog como siempre me habéis dejado con la boca abierta. Las tartaletas tienen una pinta inmejorable, insuperable. Tienen que estar de vicio. Me encantan los ingredientes, me recuerdan al Tiramisú que me chifla. Y las fotos, ay qué ver qué apañáos que sois. Me alegro de volver otra vez a la vida en Internet.
Besos,
Sacer
Bienvenida de nuevo, querida amiga! un placer tenerte entre nosotros, tienes razón estas tartaletas tienen una semejanza al tiramisú! Miles de besos.
Olé! Com us cuideu!!! Fanstàstiques les fotos i la recepta!!
Una abraçada
Gràcies amic!!
Quin sopar més deliciòs!!! Bons aliments, bons amics… es pot demanar alguna cosa més?? felicitats!!! la foto m´ha fet molta gràcia, jajajaja!!!
petonets.
no és pot demanar res més Titaniii! un plaer tenir-te aquí! Muac.
That’s the best answer by far! Thanks for contrbiuitng.
La foto ja ho diu tot! Es veu que us ho passareu d’allò més bé: bona taula i bons amics. I les tartaletes són de pecat!
Una abraçada molt forta.
Ens ho vam passar de fàbula, i vam menjar i beure de nassos! Un petó guapíssima!
ooooh que bonic! m’ha agradat moltissim la vostra recepta, però el que més, eixa fotassa!!!! bravo!
Gràcies Maria, doncs si fas la recepta ja ens ho explicaràs! Un petó.
Ohhhhh que tartaletas….auqneu yo iría recogiendo todos los trocitos de la mesa jejejeje y despue´s de tanta abstención gastronómica,sigo a dieta,las miguillas ya me volverían loca jejejee…..No me extraña que acabara esta cena en juerga,que lujo,buenos amigos alrededor de una buena mesa,que más verdad chicos?..
UN besote rojos
)
jajajaaja, despuees de la foto tambien me comí los pedacitos de tartaleta!!! ai la dieta, que rollo Silvia!
Estaba pensando el otro día, que yo a mis amiguitos de la Cuina los quiero un montón, pero…. no me sé sus nombresss! socorro, como es posible?
La verdad esta receta es una total debilidad para mi, amo el chocolate y elc afé, no puedo dejar pasar esta receta, lo tengo que hacer!
besitos
Gaby
Gaby, pues somos Kike (de Enric) i Txell (de Meritxell), estos son nuestros nombres!!! un besito, guapa.
Mmmmmmm. Ustedes son geniales. Las tarteletas que se rompieron no las van a tirar, no? Yo me ofrezco a limpiarles la mesa.
Abrazo grande!
Querido Pedro, tu si que eres genial, nos alegras siempre con tus comentarios y visitas!
Ha arribat aquell punt en què creus que al Martí se li ha soldat la càmera al coll XDDD
Un plaer retrobar-vos de nou. Per diferents motius he estat apartada del bloc, però tornar-hi i trobar aquesta exquisidesa de plats, de fotos i de bon ambient, és tot una alegria!
Seguiu així!
[...] Tartaletes de xocolata amb crema de mascarpone i cafè (de vici!!) Maridatge: Vi de Gel Gewürztraminer [...]