Totes les entrades d’aquest bloc són molt estimades i cuidades, però els ‘Vénen a…’ ocupen un lloc de preferència. Tenen tots els ingredients d’una recepta d’èxit; gent estimada per compartir taula i conversa, el repte d’una tria equilibrada de plats d’acord amb els gustos dels convidats, rumiar com parar la taula i, sobretot, el plaer del triple salt vermell: cuinar preparacions que mai hem fet.
Els convidats de dissabte, molt especials per nosaltres, són els propietaris de la millor fonda clandestina del Vallès, a l’abast d’uns pocs escollits. Les cuixes de pollastre a la brasa, amorosament pintades d’una misteriosa salsa amb un pinzell de farigola. Els arrossos mariners amb costella i carxofa, les truites a la francesa d’hotel de luxe, les croquetes amb equilibri de textura perfecta, els peus de porc a la catalana de traca i mocador, les mandonguilles que esferifiquen la perfecció i el rostit de pollastre ple de secrets de família, són algunes de les especialitats que conformen la millor carta que hom pot desitjar. A més a més, regenten el ‘colmado’ gratuït 24 hores on sempre reben a aquest parell de cuiners vermells despistats, amb un somriure i un pernil ibèric, que ens espera amb les seves vetes temptadores, al costat d’un ganivet sempre ben esmolat i pendent de la nostra felicitat.
Ambdós negocis sense ànim de lucre, estan al pis de dalt de La cuina vermella i cada dia donem gràcies al destí perquè ens ha regalat aquests veïns. És la nostra família, petita en nombre però gran en amor. Incondicional, sol·lícita, discreta i generosa, adjectius que junts, són poc habituals en l’organització humana anomenada família.
El dinar va ser una comunió de benestar i alegria. Per nosaltres, una oportunitat de posar uns grams en el nostre platet d’una balança que mai podrem equilibrar. Gràcies Joan i Paquita per ser com sou.
Aquest va ser el menú (durant els propers dies anirem penjant les receptes),
Olives prenyades (Recepta aquí)
Rebujito i tortitas de camarón (recepta aquí)
Ajoatao amb coulís de piquillos (recepta aquí)
Ànec Brillat- Savarin a la rouge (recepta aquí)
Xuixo (recepta aquí)
La guarnició musical de la entrada és una de les cançons de la banda sonora dels pares de la Txell. És com una premonició, aquest tema d’en Stevie Wonder es va popularitzar gràcies a la pel·lícula La dona de vermell. El destí és capriciós.
