La cuina vermella » d’àpats d’amics http://www.lacuinavermella.cat Bloc en WordPress Wed, 01 Feb 2012 19:21:29 +0000 en hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.2.1 En Joan i la Paquita vénen a dinar! http://www.lacuinavermella.cat/amics/en-joan-i-la-paquita-venen-a-dinar/ http://www.lacuinavermella.cat/amics/en-joan-i-la-paquita-venen-a-dinar/#comments Tue, 04 May 2010 19:31:52 +0000 La cuina vermella http://www.lacuinavermella.cat/?p=2071 Totes les entrades d’aquest bloc són molt estimades i cuidades, però els ‘Vénen a…’ ocupen un lloc de preferència. Tenen tots els ingredients d’una recepta d’èxit; gent estimada per compartir taula i conversa, el repte d’una tria equilibrada de plats d’acord amb els gustos dels convidats, rumiar com parar la taula i, sobretot, el [...]]]> Totes les entrades d’aquest bloc són molt estimades i cuidades, però els ‘Vénen a…’ ocupen un lloc de preferència. Tenen tots els ingredients d’una recepta d’èxit; gent estimada per compartir taula i conversa, el repte d’una tria equilibrada de plats d’acord amb els gustos dels convidats, rumiar com parar la taula i, sobretot, el plaer del triple salt vermell: cuinar preparacions que mai hem fet.

Els convidats de dissabte, molt especials per nosaltres, són els propietaris de la millor fonda clandestina del Vallès, a l’abast d’uns pocs escollits. Les cuixes de pollastre a la brasa, amorosament pintades d’una misteriosa salsa amb un pinzell de farigola. Els arrossos mariners amb costella i carxofa, les truites a la francesa d’hotel de luxe, les croquetes amb equilibri de textura perfecta, els peus de porc a la catalana de traca i mocador, les mandonguilles que esferifiquen la perfecció i el rostit de pollastre ple de secrets de família, són algunes de les especialitats que conformen la millor carta que hom pot desitjar. A més a més, regenten el ‘colmado’ gratuït 24 hores on sempre reben a aquest parell de cuiners vermells despistats, amb un somriure i un pernil ibèric, que ens espera amb les seves vetes temptadores, al costat d’un ganivet sempre ben esmolat i pendent de la nostra felicitat.

Ambdós negocis sense ànim de lucre, estan al pis de dalt de La cuina vermella i cada dia donem gràcies al destí perquè ens ha regalat aquests veïns. És la nostra família, petita en nombre però gran en amor. Incondicional, sol·lícita, discreta i generosa, adjectius que junts, són poc habituals en l’organització humana anomenada família.

El dinar va ser una comunió de benestar i alegria. Per nosaltres, una oportunitat de posar uns grams en el nostre platet d’una balança que mai podrem equilibrar. Gràcies Joan i Paquita per ser com sou.

Aquest va ser el menú (durant els propers dies anirem penjant les receptes),

Olives prenyades (Recepta aquí)

Rebujito i tortitas de camarón (recepta aquí)

Ajoatao amb coulís de piquillos (recepta aquí)

Ànec Brillat- Savarin a la rouge (recepta aquí)

Xuixo (recepta aquí)

La guarnició musical de la entrada és una de les cançons de la banda sonora dels pares de la Txell. És com una premonició, aquest tema d’en Stevie Wonder es va popularitzar gràcies a la pel·lícula La dona de vermell. El destí és capriciós.

]]> http://www.lacuinavermella.cat/amics/en-joan-i-la-paquita-venen-a-dinar/feed/ 144 La Marta i en Marc vénen a dinar (o el negre i el roig) http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-marta-i-en-marc-venen-a-dinar-o-el-negre-i-el-roig/ http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-marta-i-en-marc-venen-a-dinar-o-el-negre-i-el-roig/#comments Sun, 25 Oct 2009 12:57:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/2009/10/25/la-marta-i-en-marc-venen-a-dinar-o-el-negre-i-el-roig/ La nostra cultura relaciona el negre amb la mort i la tristor. És el color del dol, de les germanes de Puerto Urraco i de les sotanes preconciliars. Tot i aquests prejudicis culturals, pels vermells el negre i el seu temple, la foscor, és un bon presagi. Fosques tempestes nocturnes han marcat els grans moments de la nostra vida!
Un vespre tempestuós, i a l’abric de la fosca d’un pub irlandès, unes pintes de Guiness espesses i negres, van batejar l’inici de l’amistat amb la Marta desprès dels preliminars virtuals de la penya blocaire.
Una espera involutària, van prorrogar fins la tardor, la nostra estació per excel·lència, que en Marc s’incorporés a la tripulació d’aquest vaixell de bandera negra, a qui l’esperen moltes Ítaques.
Per començar aquesta aventura vital vam triar un menú tardoral on els protagonistes de l’estació: castanyes, carabasses, calamarsos i bolets van fer d’ofrenes a l’altar de les grans amistats, la taula.
El menú fou aquest,

Sopa de Carbassa, llagostins i cansalada
Calamarsos farcits de bolets
creps amb crema de castanyes
Com a banda sonora la millor música per passejar per una fageda amb els colors de la tardor. A més a més és un regal molt especial per la Marta. Esperem que sigui del gust també d’en Marc. Desprès de tot, el negre també agermana rockers i gòtics!!

Ah, per cert, en els nous propers posts us posarem les receptes de tots els plats!
]]> http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-marta-i-en-marc-venen-a-dinar-o-el-negre-i-el-roig/feed/ 41 La Nuni i el Miquel vénen a sopar! http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-nuni-i-el-miquel-venen-a-sopar/ http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-nuni-i-el-miquel-venen-a-sopar/#comments Wed, 29 Jul 2009 09:13:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=144 Els que procurem fer la vida fàcil a la humanitat descobrim que hi ha dos grans grups de gent: els que, si volessin, no veuríem la llum del sol i les ànimes bessones. Als primers, astuts en la mentida, no és fàcil reconèixer-los. Als altres, la mirada neta els delata. Els primers no és mereixen que malgastem ni un mot més. Els de la mà estesa, somriure a l’ànima i desenganxats del no són escassos i preciosos com els diamants.
La Nuni i en Miquel són d’aquesta categoria humana i els vermells tenim el privilegi de compartir camí amb ells. Amics, ha estat una sort trobar-vos. Benvinguts a casa!

Aquest va ser el menú:

Broquetes de llagostins al blat de moro i curri




Per acabar una música dedicada a la Fender penjada al rebedor d’una casa de Terrassa que espera que un dits acaronin les seves cordes i un slide metàl·lic la faci despertar ànimes.
]]> http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-nuni-i-el-miquel-venen-a-sopar/feed/ 46 L’Enric i l’Anna Maria vénen a dinar http://www.lacuinavermella.cat/amics/lenric-i-lanna-maria-venen-a-dinar/ http://www.lacuinavermella.cat/amics/lenric-i-lanna-maria-venen-a-dinar/#comments Wed, 08 Apr 2009 21:06:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=118

Sí, ja ho sabem, a hores d’ara som l’enveja de l’esfera gourmand blocaire: L’Enric i l’Anna Maria van venir a dinar al laboratori vermell! L’amistat de l’Enric és el regal més preuat que ha portat l’entrar, així com qui no vol la cosa, en les anomenades xarxes socials. No cal que us destaquem [...]]]>

Sí, ja ho sabem, a hores d’ara som l’enveja de l’esfera gourmand blocaire: L’Enric i l’Anna Maria van venir a dinar al laboratori vermell!

L’amistat de l’Enric és el regal més preuat que ha portat l’entrar, així com qui no vol la cosa, en les anomenades xarxes socials. No cal que us destaquem els deliciosos comentaris de valor que reparteix pels blocs que tenen l’honor de ser mereixedors del seu interès, tampoc caldria que mencionéssim les seves entrades plenes de sentit de l’humor, murrieria i, el més important amb un amor a la cuina, la música i a la literatura que s’amaga darrera de cada clucada d’ull i ciri trencat que ens regla als seus lectors. Vaja, si hi hagués un club de fans de l’Enric nosaltres en seriem els presidents!

Doncs imagineu-vos el plaer de tenir-lo a casa durant unes hores parlant de tot i intercanviant cromos de vida, sabers i experiències. També va ser un privilegi tenir a casa el contrapunt de la vehemència de l’Enric, encarnat en la dolça timidesa de l’Anna Maria. No oblidem que darrera d’una gran dona sempre hi ha un murri amb veu de tenor. Ara, gràcies al bloc, tenim també una bona amiga. Per fi una tarda de diumenge sense melangia, plena de benestar i química humana. Gràcies amics. Ja esperem, impacients, la propera trobada!

Aquest va ser el menú:

Culleres amb morret de vedella i samfaina. Dedicat al vostre magnífic bloc, i el del morret ets tu, murri!

Entreteniment primaverenc de faves i pèsols. ‘quan arriba el temps de primavera la naturalesa sembla feta expressa per posar-se al servei dels homes i de les dones i els ofereix una gran quantitat de coses agradables, gustoses, excel·lents. És el temps del cant universal de la primavera’. Josep Pla, El que hem menjat.

Suquet d’Escamarlans i cloïsses al cava. Un plat de barca en honor dels avantpassats pescadors de l’Enric.

Postres de músic. Una actualització d’unes postres molt nostrades que, vet-ho aquí, son anomenades de músic, no sabem massa perquè. Pregunteu-li a l’Enric que segur que ho sap.

Trianons. La música simfònica va nèixer per gaudi de l’aristocràcia. Els trianons son els palauets en miniatura dels jardins de Versalles, una joguina de luxe pels petits poderosos. Mentrestant els pares fruien de la inspiració de grans músics.


Amb pa de Can Geroni, les fàves i els pèsols van resultar molt bons
Els escamarlans i les cloïsses són de La Floreta

Del magnífic bloc Flagrante delícia

Per acabar, música.  La cuina vermella + l’Enric…

]]> http://www.lacuinavermella.cat/amics/lenric-i-lanna-maria-venen-a-dinar/feed/ 51 La Glòria i el Josep vénen a sopar http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-gloria-i-el-josep-venen-a-sopar/ http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-gloria-i-el-josep-venen-a-sopar/#comments Tue, 03 Mar 2009 16:46:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=112 Per fi el premi en forma de sopar que sortejàrem per les 100 entrades a La cuina vermella es va dur a terme!

L’èxit d’un sopar d’amics es composa de tres ingredients. El primer, la complicitat dels que s’asseuen a la taula. Els altres dos tenen a veure amb la química: la humana i la dels aliments (imprescindibles si el que es fa és un sopar).
La nit de dissabte, la comunió de pensaments i la connexió va ser perfecte. Des de que vam conèixer, ara fa quasi bé un any, a la Glòria i en Josep, l’alquímia d’inquietuds i interessos es va materialitzar en una amistat tant gran i bonica com els ulls de la Glòria. Contínuament donen mostres de ser una parella sempre disposada a fer fàcil la vida als que s’apropen a ells.

Només faltava posar-hi una bona ofrena al temple de les noves amistats. Tot i que, estem segurs de que, essent com son de discrets de mena i de tarannà generós, els posarem en un compromís, hem de manifestar la nostra honesta opinió sobre les elaboracions de La cuina vermella.

Amb la mateixa sinceritat que hem descrit les sensacions de tenir a casa als “cafeters noctàmbuls”, hem de qualificar la concepció del menú de desequilibrada i l’execució de mediocre.

La frustració ha estat potent ja que les expectatives generades i la qualitat humana dels convidats, han topat amb una sèrie d’errors que haguéssim hagut de tenir en compte.

En fi, ara no hi ha remei o sigui que us presentem el menú i les receptes, amb les revisions de les errades comesses que ajudaran als que vulguin elaborar-los a no ensopegar amb el mateix que nosaltres.

Només ens queda dir, des d’aquesta tribuna vermella a la Glòria i en Josep que, vaja, si ens doneu una segona oportunitat, que esteu convidats al segon intent d’aquesta parella ara si vermella, però d’avergonyiment.

El menú va ser aquest:

Timbal de sabors boscans amb ou ferrat de gallina feliç, cansalada del coll i botifarra negre

Ànec mut amb salsafins

Paperines cruixents amb crema de taronja sanguina

Catànies

I per acabar, i després d’entonar un mea culpa,i amb la voluntat d’esmena de no fer mai més de funambulistes imprudents que no assagen els plats amb antelació, un regal musical per la Glòria i en Josep. “Gloria” del nostre comú amic Van Morrison interpretada amb l’avi de tots els bluesmen: John Lee Hooker! Una peça impagable amb el mateix nom que la nostra amiga. Perdoneu la nostra mediocritat!

]]> http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-gloria-i-el-josep-venen-a-sopar/feed/ 56 El boss, la comercial, les administratives, la fisio i la infermera vénen a esmorzar http://www.lacuinavermella.cat/amics/el-boss-la-comercial-les-administratives-la-fisio-i-la-infermera-venen-a-esmorzar/ http://www.lacuinavermella.cat/amics/el-boss-la-comercial-les-administratives-la-fisio-i-la-infermera-venen-a-esmorzar/#comments Sat, 07 Feb 2009 10:16:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=106 No, no és el títol d’una sit-com, és un nou horari pels àpats vermells. Divendres vam convidar a esmorzar a l’equip dels matins de l’oficina d’Asepeyo a en Joan, la Montse, la Yolanda, l’Eva, la Mame i la Marta, una part dels companys de feina de la Txell. De fet, es tractava d’una manera de agrair-los l’interès, la mobilització incondicional i la companyia en els moments d’angoixa que ens regalaren abans, durant i després l’operació de la Txell.

La oficina està al costat de casa i intentàrem que la curta mitja hora d’esmorzar fos el més especial possible!

Gràcies a tots amics per ser tant especials i per ajudar-nos en aquells moments deixats endarrere. Ara ja només ens queda el berenar de l’equip de tarda!

El menú va constar de,

Tacs de papaia
 Enfiladets de truita de patata i ceba
Enreixadets de pernil, formatge i porradell gratinats amb parmesà
Pastís de xocolata Alain Ducasse
Muffins amb cor de donut


]]> http://www.lacuinavermella.cat/amics/el-boss-la-comercial-les-administratives-la-fisio-i-la-infermera-venen-a-esmorzar/feed/ 54 En Xavi i la Montse vénen a sopar! http://www.lacuinavermella.cat/amics/en-xavi-i-la-montse-venen-a-sopar/ http://www.lacuinavermella.cat/amics/en-xavi-i-la-montse-venen-a-sopar/#comments Wed, 21 Jan 2009 08:16:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=104 A en Xavi feia dies que volíem convidar-lo a sopar ja que sempre pensa en nosaltres per dos actes festius de la vida molletana que ell organitza: la Gintonicada i la Xocolatadiada. Tot i que ens trobem en poques ocasions hi ha una complicitat natural amb ell. Segurament és per la seva bonhomia i la seducció de la seva timidesa extrema. És, a més a més, una persona molt creativa amb els ulls sempre atents i sensibles al que passa al seu voltant. De fet els vermells som uns fans incondicionals de la seva feina i serà una peça indispensable per les properes novetats del bloc.

Es va produir una situació molt divertida ja que, creiem que per murrieria, va mantenir en secret la identitat de la seva acompanyant. Finalment el secret s’esvaí i va aparèixer amb un altre bona amiga nostre la Montse. Ja us hem parlat en un post anterior, del Contrapunt, on ella treballa de redactora en cap. Les seves cròniques de la vida política de Mollet sempre mereixen un comentari entre la parella vermella per la seva impecable redacció. És a més a més molt guapa i simpàtica.

Timbal de mozzarela, favetes i tomàquets confitatsamb sarimsakli de iogurt. Recepta d’en David Lienas

Llom de porc farcit de quinoa, tomàquets i ametlles amb patates Dauphinoise

Warbab (recepta turca)

Closques d’aire



Per acabar, un regal rocker per en Xavi i per tots vosaltres. Un viatge cap als 80!

]]> http://www.lacuinavermella.cat/amics/en-xavi-i-la-montse-venen-a-sopar/feed/ 62 El Ramon i la Sílvia vénen a sopar! http://www.lacuinavermella.cat/amics/el-ramon-i-la-silvia-venen-a-sopar/ http://www.lacuinavermella.cat/amics/el-ramon-i-la-silvia-venen-a-sopar/#comments Sun, 28 Sep 2008 14:48:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=77 El Vallès és l’eixida nord de Barcelona, el pati del darrera de la gran urb. Instal•lat al bell mig d’un “matxambrat” de carreteres, vies i autopistes, Mollet és ubicat per quasi tothom però pocs s’han aturat a la nostra ciutat. Molts dels que hi vivim l’estimem tot i que, a vegades, és una estimada [...]]]> El Vallès és l’eixida nord de Barcelona, el pati del darrera de la gran urb. Instal•lat al bell mig d’un “matxambrat” de carreteres, vies i autopistes, Mollet és ubicat per quasi tothom però pocs s’han aturat a la nostra ciutat. Molts dels que hi vivim l’estimem tot i que, a vegades, és una estimada tímida i un tant esquerpa.

L’amor és incondicional i per això descriure que te’l provoca és difícil. Habitualment és un conjunt de detalls, imatges, vivències i instants que per separat no tenen valor, però junts, son un tot únic que et fa bategar el cor.

Les sanefes color vi de les parets del Mercat Vell, la visió de l’ajuntament-mausoleu de la consellera des de l’herba del parc dels Teletubbies, els segons que cauen al monument del pas del temps, els tortells de nata de Can Giralt, la terrassa del Marfà, el totxo de Cal Jordi, l’eixample vallesà de Can Borrell i els seus jardins amagats, el peix de la parada de la Floreta, el refugi de persones lliures de la Gallineta, els racons pintorescos del carrer Portugal, el Gran Zoco dels dimarts, l’oasi de Gallecs, les pizzes de la Tomate Magique, l’alegria inesgotable dels Torrats, el Pla de les Pruneres (o Mogadiscio al Vallès) i l’olor de tinta del Contrapunt dels divendres.

Ahir, els convidats de la Cuina Vermella, éren els pares del Contrapunt, l’últim element del nostre llistat d’excelències que conformen el rostre de la ciutat. El Ramon i la Sílvia han lluitat de valent perquè aquest diari en català, sigui la lletra impresa del batec cívic de Mollet.

Torneu sempre que volgueu!

Dry Martini sòlid, la gominola pels adults!

Lasanya amb gambes, mató i verdures


]]> http://www.lacuinavermella.cat/amics/el-ramon-i-la-silvia-venen-a-sopar/feed/ 37 El Marc i l’Agus vénen a dinar! http://www.lacuinavermella.cat/amics/el-marc-i-l%e2%80%99agus-venen-a-dinar/ http://www.lacuinavermella.cat/amics/el-marc-i-l%e2%80%99agus-venen-a-dinar/#comments Sat, 20 Sep 2008 08:47:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=75

Hi ha vegades, però, que aquestes traces del devenir es presenten [...]]]> El pas dels temps es una de les cabòries del home modern. Com a bon intangible, la percepció d’aquesta premissa de la vida es presenta davant nostre per sorpresa (i amb mala llet) amb arrugues a la pell, cabells blancs i petites mancances.

Hi ha vegades, però, que aquestes traces del devenir es presenten en una forma positiva com la del dissabte passat en que comprovàrem que en Marc, el meu fill, ha fet un pas més en aquesta via ferrada que prens al deixar l’adolescència. Triar una bona companya de cordada amb la certesa que només dona l’amor, és una bona manera de fer l’ascensió.

Per tant ja no només queda el bàlsam de l’acumulació d’experiència si no el saber que, com deia en Serrat, hi ha algú que es passeja amb els nostres gestos i contradiccions, fent un camí nou.

Benvinguda a casa Agus!

Gaspatxo

Estrelles de sèmola i orenga amb verduretes

Hamburgueses de sèpia i rap amb tempura d’api i ‘guindilles’ tendres

Coulants de xocolata



I ara, un regal sonor per tots dos:

]]> http://www.lacuinavermella.cat/amics/el-marc-i-l%e2%80%99agus-venen-a-dinar/feed/ 38 La Lu, en Gerard i el Pol venen a sopar http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-lu-en-gerard-i-el-pol-venen-a-sopar/ http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-lu-en-gerard-i-el-pol-venen-a-sopar/#comments Wed, 27 Aug 2008 18:13:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=69 Hi ha sopars i Sopars. Els convidats d’aquesta ocasió son de la família i mereixien que a la Cuina Vermella féssim un esforç suplementari. Fins hi tot de canviar el format de “sopars per quatre” ja que a la nostra fonda encabir-hi més de quatre és del tot complicat. En fi amb una mica de voluntat i la bona predisposició dels nostres convidats, estarem finalment còmodament instal·lats.

La Lu és la meva germaneta petita, sempre pendent de fer-te la vida fàcil. En Gerard, el seu company es la bondat personificada. En Pol, que dir d’en Pol; un projecte d’artista total amb habilitats innates per la música i les lletres, amb un fi sentit del humor. A més a més és un jove gormand gourmet: vaja, un dels nostres!

El sopar, amb aquest triumvirat de la bonhomia, havia de ser un èxit. Per arrodonir-ho ens van portar uns bonics davantals personalitzats, amb al color corporatiu, que ens van fer molta il·lusió.

Esperem que ells fruïssin del sopar que els hi prepararem, al menys igual que nosaltres de la seva companyia.




]]> http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-lu-en-gerard-i-el-pol-venen-a-sopar/feed/ 32 La Mame i en Rami vénen a dinar http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-mame-i-en-rami-venen-a-dinar/ http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-mame-i-en-rami-venen-a-dinar/#comments Wed, 06 Aug 2008 08:46:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=64 Com tot bon preciat mes d’agost, els treballadors fan vacances… (els que poden perquè ja sabeu que a La Cuina Vermella això de les vacances no sabem que és). La Mame i en Rami són els meus companys de feina, amb els quals treballo més directament, i han tingut la ‘santa barra’ de deixar-me sola per anar a la platja i torrar-se al sol amb la família!!!
Fora bromes, per celebrar els seus merescuts dies de descans, en Kike i jo vam voler convidar-los a dinar. Un dinar ràpid, ja que només disposem d’una horeta rassa i curta per poder fruir d’un àpat com déu mana.

Buscar les receptes va ser un tant complicat perquè la Mame és un pèl ‘difícil’ per menjar, a més, d’una fanàtica de la Coca-cola!!! Però com que teníem el receptari de l’estimat David Lienas i de l’Escola Bell·Art, en Kike va decidir fer com a plat principal els macarrons de l’àvia que són realment bons i suculents, de postres pastís de xocolata a la Coca Cola… ens va fer gràcia fer-li un pastís amb la seva beguda preferida!

Així doncs, a les dues del migdia en Kike ja ens esperava amb una taula ben parada, unes oleretes boníssimes que sortien de les seves cassoles i amb l’aire condicionat engegat perquè estiguéssim ben fresquets!!!

Macarrons tradicionals de l’àvia, recepta d’en David Lienas

Pastís de xocolata a la Coca Cola

]]> http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-mame-i-en-rami-venen-a-dinar/feed/ 22 La Rosa i en Ferran venen a sopar http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-rosa-i-en-ferran-venen-a-sopar/ http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-rosa-i-en-ferran-venen-a-sopar/#comments Sat, 19 Jul 2008 07:55:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=61 La Fonda Vermella va obrir un altre dissabte per rebre a la Rosa i en Ferran. Estàvem molt agraïts a la Rosa ja que va ser la persona que va fer fora a la tieta Contractura (recordeu-la aquí, i aquí), primer molt dolçament amb escalfor i fregadetes. Quan l’inoportuna visita es va confiar, li va aplicar una tècnica amb nom de clau de karate: separar l’escàpula. Gràcies a ella ens deslliurarem de l’incomoda estada.

Ens està malament dir-ho, però el sopar va ser un èxit total i els nostres convidats van fer cara de quedar molt satisfets. Nosaltres també, a més a més en Ferran és d’Oliana, Alt Urgell, i ens va servir per rememorar les estades a l’Hotel Can Boix, uns autèntics pioners del turisme rural i avui dia, un dels millors hotels rurals del país.

La vetllada va ser fantàstica i connectarem molt, tant bé, que la nit es convertí en alba tot ballant en el nostre cau de fumadors predilecte: el Mundo Caníbal.

Aquest va ser el menú,


]]> http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-rosa-i-en-ferran-venen-a-sopar/feed/ 31 La Laura i en David venen a sopar http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-laura-i-en-david-venen-a-sopar/ http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-laura-i-en-david-venen-a-sopar/#comments Tue, 06 May 2008 21:22:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=39

Aquest parell són tot amor: s’estimen moltíssim i cuiden un munt a totes les persones que estem al seu voltant. També són tot bon rotllo i simpatia, a més ens van explicar un munt de [...]]]> Aquest dissabte per primera vegada en les nostres vides tinguérem l’estupenda ocasió de sopar amb aquesta parella tan sensacional.

Aquest parell són tot amor: s’estimen moltíssim i cuiden un munt a totes les persones que estem al seu voltant. També són tot bon rotllo i simpatia, a més ens van explicar un munt de projectes que tenen ganes de tirar endavant. Amb l’empenta que tenen segur que se’n surten de tot allò que faran.

Per cert, feia moltíssim temps que no rèiem tant!!! Gràcies nois per aquesta vetllada tant plaent i pels vins tan bons que veu portar!

Aquí teniu el menú:

Festival de closques amb pastanaga arrebossada i salsa de iogurt
Gigot de xai al romaní

Pastís cremat de xocolata i gerds


]]> http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-laura-i-en-david-venen-a-sopar/feed/ 13 L’Oriol i la Txell vénen a sopar http://www.lacuinavermella.cat/amics/l%e2%80%99oriol-i-la-txell-venen-a-sopar/ http://www.lacuinavermella.cat/amics/l%e2%80%99oriol-i-la-txell-venen-a-sopar/#comments Sun, 06 Apr 2008 18:18:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=27 Feia temps que teníem aquest sopar pendent. La Txell està fent un curs de cuina creativa, i ens preocupava no estar a l’alçada! No us ho creureu, però per fer aquest sopar començàrem a cuinar el divendres a la tarda fins a l’hora del concert dels Gossos a l’auditori. El dissabte tot el dia: entre la salsa pesto, la tapenade, la melmelada de ceba, entre fer les gelatines (no ho havíem cuinat mai amb elles), la pasta brisa, ufff! Una feinada.

L’Oriol que té bona gana i que per la tarda i desprès de no sé quants anys havia jugat un partit de bàsquet i la Txell que pel matí havia fet deu quilòmetres en bici pensem que van fruir del menú mediterrani que prepararem.

Les receptes de l’entrant, primer i segon plat són d’en David Lienas del seu llibre: “La cuina mediterrània”.

1r. plat: Terrina freda d’hortalisses

2n. plat: Coca fina de llagostins

Postres: Pastís de raïm

Per acabar-ho d’adobar ho regarem tot amb un vi Sauvignon blanc de les Bodegues Roura (DO Alella), un vi rosat regal dels convidats que van portar de les seves vacances de Setmana Santa de Cotlliure, Catalunya Nord anomenat Rosé de Coule i una ampolla de cava L’O de L’Origan (el nostre preferit entre els preferits).

]]> http://www.lacuinavermella.cat/amics/l%e2%80%99oriol-i-la-txell-venen-a-sopar/feed/ 20 La Marta i en Marc vénen a sopar http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-marta-i-en-marc-venen-a-sopar/ http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-marta-i-en-marc-venen-a-sopar/#comments Mon, 17 Mar 2008 14:59:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=17 Aquest dissabte també vam fer un sopar d’amics, aquest cas fou especial ja que van venir a casa la Marta i en Marc. Ens l’estimem molt a la Marta primer perquè és un sol de dona i segon perquè va ser la persona que ens va casar, ella aleshores era regidora de Santa Maria de Martorelles. En Marc és la seva parella i com no un sol de dona ha d’estimar un sol d’home.

Mireu-los que guapos i eixerits!

Un menú primaveral!

]]> http://www.lacuinavermella.cat/amics/la-marta-i-en-marc-venen-a-sopar/feed/ 9