Els que procurem fer la vida fàcil a la humanitat descobrim que hi ha dos grans grups de gent: els que, si volessin, no veuríem la llum del sol i les ànimes bessones. Als primers, astuts en la mentida, no és fàcil reconèixer-los. Als altres, la mirada neta els delata. Els primers no és mereixen que malgastem ni un mot més. Els de la mà estesa, somriure a l’ànima i desenganxats del no són escassos i preciosos com els diamants.
La Nuni i en Miquel són d’aquesta categoria humana i els vermells tenim el privilegi de compartir camí amb ells. Amics, ha estat una sort trobar-vos. Benvinguts a casa!
Aquest va ser el menú:
Broquetes de llagostins al blat de moro i curri
Caneló d’Idiazabal amb escalivada i bonítol
Tomàquet de Montserrat farcit de gelat d’alvocat i corona d’ibèric
Per acabar una música dedicada a la Fender penjada al rebedor d’una casa de Terrassa que espera que un dits acaronin les seves cordes i un slide metàl·lic la faci despertar ànimes.
