No es pot imaginar un moment millor per abandonar la dieta que les onze del matí del primer dia d’una setmana de vacances. El punt de trobada La cuina d’en Fabri, els organitzadors Slow Food del Vallès Oriental, uns companys de taula i tovalló amants del bon menjar. Als fogons en Fabrizio un xef napolità que viu a la Roca del Vallès i company del Convivium vallesà d’aquesta organització internacional.

L’amic Fabrizio ens va preparar una degustació de plats tradicionals napolitans. Vam començar amb una frittata di maccheroni. Una truita de macarrons, tomàquet i albergínies. Es tracta d’un plat d’aprofitament en que la saviesa popular afegeix un ingredient -des del nostre punt de vista- insòlit a la truita. A continuació uns fagioli con cozze (musclos amb mongetes). Segons el Fabri era una oportunitat de les classes populars d’incorporar el marisc a la dieta amb un company de plat que li ofereix consistència. La preparació té un toc agredolç sorprenent i exquisit.

Desprès van fer la seva aparició els zeppole con gamberi e rucola, similars als nostres bunyols. Una pasta amb els mateixos ingredients que la pizza però amb més aigua. L’alt contingut d’aigua manté l’oli del fregit a ratlla i el bunyol adquireix una textura suau i sense estridències olioses. Per acabar els plats salats; la bruschetta.  Una mostra de com el pont de mar blava ens comunica gastronòmicament. Quelcom tan nostrat com el pa amb tomàquet, té la seva versió napolitana.

El final del tast el va protagonitzar el cornetto. Un croissant farcit de crema de xocolata que fa les delícies dels noctàmbuls a Nàpols. Fa de cloenda de peripècies nocturnes i preludi d’un reparador descans. Abans d’anar cap a casa un ristretto i un limoncello casolà ens van ajudar a abandonar un moment de felicitat amb la millor de les companyies: la bona gent que estima conversar, compartir, beure i menjar asseguts al voltant d’una taula.