Sota, però, la vida s’afanya. N’hi ha que volen continuar lluitant. Que procuren per millorar les coses. Que [...]]]> Rescat, retallades, reunió, requalificació, recessió, rendiment, regulació, rebaixa; la síl·laba RE és la guanyadora del núvol de conceptes amb els que ens bombardegen des dels mitjans de comunicació.  És un núvol amenaçador, negre, molt negre.

Sota, però, la vida s’afanya. N’hi ha que volen continuar lluitant. Que procuren per millorar les coses. Que aposten per la vida. Que porten criatures al món. Que dediquen el seu temps als altres. Que fan de cada minut una oportunitat. Que canvien el que no funciona. Que emprenen projectes. Que resisteixen, recapaciten, recondueixen, reinventen, reconstrueixen, replantegen i es revolten per escampar el núvol.

Dos d’aquests herois, d’entre molts, són l’Ada i en Santi del Pla dels Àngels. Diumenge passat vam acudir a la crida “Tots som blocs” per conèixer la nova carta, d’aquest tàndem de valents restauradors.  Vam anar-hi per diferents raons. Trobar-se amb l’Ada Parellada, companya blocaire, és sempre un plaer i, òbviament, tot estava organitzat respectant la sensibilitat que ens és pròpia de compartir i cooperar. Asseure’s a taula amb la sorollosa i alegre ‘troupe’ de companys de barri virtual, com en Lluís, en Martí, la Mar, en Manel, l’Òscar and The Decuinarettes,  en Francesc, Loreto, Ástrid i la Beth, és plaer difícil de rebutjar.

El Pla dels Àngels és al rovell de l’ou del nou Raval -del Xino, pels políticament incorrectes com nosaltres-. La terrassa multicolor d’aquest bistronòmic és un poema visual de la Barcelona del segle XXI. La blancor asèptica del MACBA li fa de teló de fons. Un riu d’antics i nous habitants i passavolants del barri, flueix entre les dues vores. Taules, para-sols i cadires a un costat. A l’altre els antics porticons del local decorats amb motlles de pastisseria reciclats, suggereixen el que s’hi remena a les cassoles i conviden a passar a l’interior.

La decoració conserva el prop-passat de bar canalla. Uns quants detalls decoratius enginyosos  et resituen en l’actual oferta de, com explica l’Ada, restaurant de butxaca. El semi sòtan del Pla dels Àngels posa al descobert un altre estrat del passat. Unes voltes de maó reflexen l’estretor de la vida dins muralles. En aquestes catacumbes un forn és testimoni del feinejar d’unes monges. La imaginació de l’Ada l’ha reconvertit en un esplai dominical per la canalla dels clients. Mentre a peu de carrer els progenitors cuiden cos i ànima amb la oferta gastronòmica, els més petits aprenen aquí el fonament del que es cou dalt.

En conclusió, entre 15 o 20 €, tot inclòs, pots construir-te un àpat de preu reduït però amb qualitat cuidada. Una oferta imaginativa i bona per temps ennuvolats on us podeu refugiar els que sabeu que, finalment, sempre acaba sortint el sol.

Compartir vida i tenir motius per a que no [...]]]> Desprès d’un, dos i tres reptes, entenem que repte no és la paraula adequada; sona a confrontació, a medir forces, a que hi hagi guanyadors. En les nostres trobades, la única competició que s’estableix és qui aconsegueix més eficientment que els altres es sentin còmodes.

Compartir vida i tenir motius per a que no ens enyorem els uns dels altres és el nostre repte comú i, una vegada més, junts, ho hem aconseguit.

Desprès d’aquella nit d’octubre a Sant Antoni, sabem que ens estimem i que la xarxa ens ha regalat el més difícil de trobar: amics de veritat.

A part de vida, compartírem aquest sopar,

La Nuni i en Miquel de Cuinetes ens regalaren una crema de carbassa amb farcellets de llagostins i ho van maridar amb un Blanc de blancs, vinya Silvia DO Penedes.

En Martí d’Apunts de cuina, ens al·lucinà amb botifarres del perol (fetes per ell) amb ceps i un cava Lounge del celler Bertha.

Nosaltres, els vermells vam aportar unes tartaletes de xocolata amb crema de cafè i ho maridàrem amb un vi de Gel Gewürztraminer.

Tartaletes de xocolata amb crema de cafè

Ingredients per la massa brisa de xocolata

200 g de farina
25 g de cacao en pols sense sucre
100 g de mantega freda tallada a daus
1 rovell
4 cullerades soperes d’aigua freda
1 cullerada sopera de sucre
1 pols de sal

Preparació massa brisa de xocolata

En un bol tamisar bé la farina i el cacao, ha de quedar ben barrejat. Afegim la mantega freda tallada a daus petits, i amb les barnilles elèctriques ho barregem bé, la mescla de farina i cacao ha de quedar com sorra impregnada de mantega. Un cop ho hem aconseguit, i dins del bol fem un forat al mig de la farina enmantegada, com si fos un volcà. En un got o plat fondo barregem l’aigua, el rovell, el sucre i la sal, quan ho tinguem ben amalgamat ho aboquem dins del forat del volcà, i amb les barnilles ho barregem bé. En acabat, posem aquesta massa al damunt del marbre, fem una bola, la tapem amb paper film i la deixem reposar a la nevera. La masa brisa la podem fer d’un dia per l’altre.

Encendre el forn a 180 graus. Mentrestant s’escalfa aplanem la massa brisa i la disposem damunt dels motlles (prèviament emmantegats), punxem la massa amb una forquilla.  Primer courem la massa tapada amb paper de forn amb uns pesos al damunt durant 10 minuts, passat el temps treiem els pesos i el paper, i les deixem al forn 10 minuts més. Retirar, desemmotllar i deixar refredar.

Ingredients per la crema de xocolata

150 ml de nata
180 g de xocolata negra, de bona qualitat

Preparació de la crema de xocolata

Tallar a bocins petits la xocolota. Al foc, escalfar la nata fins que comenci a bullir. Un cop estigui a punt d’ebullició abocar-la al damunt de la xocolata, remenar bé fins que la xocolata es fongui i quedi ben desfeta. Deixar refredar una mica.

Ingredients per la crema de cafè

250 g de mascarpone
50 ml de cafè fort
1 culleradeta de sucre

Preparació de la crema de cafè

Barrejar el sucre amb el cafè fins que aquest es dissolgui, deixar refredar. Un cop fred, barrejar lentament el cafè amb el mascarpone, no barrejar massa que si no perdrà la consistència. No fer aquesta crema fins el moment de muntar el pastisset.

Muntatge de les tartaletes

Omplir fins la meitat de la tartaleta amb crema de xocolata. Deixar refredar. Un cop freda la xocolata ja podrem decorar amb la crema de cafè. Recomanem decorar-les abans de servir.

Un secret, aquesta trobada ens ha ensenyat que les bases de massa brisa són fràgils i que la crema de cafè i mascarpone té tendència a liquar-se quan viatja cap al Baix Montseny, però això és una altre història que ni en Martí ni els Cuinetes de la Pometa us explicaràn mai…

Foto d’en Martí.

Seguint aquesta màxima, fa una pila d’anys, els formatgers francesos van concebre una campanya publicitària en que es ventaven de tenir un formatge per cada dia de l’any. Aleshores, el nostre país [...]]]> En altres ocasions hem manifestat la nostra admiració per França i de com el fet gastronòmic forma part de la seva identitat.

Seguint aquesta màxima, fa una pila d’anys, els formatgers francesos van concebre una campanya publicitària en que es ventaven de tenir un formatge per cada dia de l’any. Aleshores, el nostre país semblava tenir només un formatge per cada estació de l’any. Les denominacions de fresc, sec, semi-sec i tendre posàven de manifest el nostre desert cultural en la producció i el consum de formatge.

El que ha passat al nostre país en l’àmbit gastronòmic els darrers vint anys és un miracle. Com si un equip de futbol d’escola rural arribés a jugar la Champions League. Sense recursos, però armats d’amor, emoció, voluntat, entusiasme i tenacitat, un munt de gent normal ens han plantat a jugar entre els grans, sense complexos. Els productors de formatges d’autor no han estat aliens a aquesta ascensió meteòrica i avui ens ofereixen una qualitat altíssima.

El dissabte, a la 16a. Fira de Formatges Artesans dels Pirineus, sota el paraigues de la Fira més antiga de la península, la de Sant Ermengol de la Seu d’Urgell, vam tenir l’oportunitat de tastar-ne una part, limitada a aquesta localització geogràfica.

Un dels actes de la Fira és el concurs on cinquanta afortunats vam tenir l’oportunitat d’atorgar 3 premis en les següents categories: Formatges de tupí, de vaca, d’ovella, de cabra quallada àcida, de cabra quallada enzimàtica i de formatges frescos i, per últim els formatges singulars.

Cada categoria tenia el seu grup de jurats triats per l’organització, que capitanejada pel gastrònom Pep Palau, de tal forma que van barrejar professionals del formatge, cuiners, comerciants i gourmets.

Descriure-us tot el que vam tastar aquell matí, entra en conflicte en la mida que un post ha de tenir. Per tant i, només per aquesta auto imposició d’estil, us destacarem un dels formatges: El Serrat Gros. Primer premi dels de llet de cabra quallada àcida i guanyador de la medalla de bronze del World Cheese Awards de l’any passat.

El seus aromes cítrics i la seva untuositat ens ha captivat per sempre més. Tot i que anem passats de caràcters, amb i sense espais, no volem deixar passar el regal més gran que ens van fer convidant-nos a l’esdeveniment. És va acomplir la màxima vermella de que és símptoma de ser bona gent estimar l’acte de menjar. Vam conèixer un munt de persones d’aquesta categoria. Aprenguerem tantes coses que des d’aquí els hi brindem la nostra amistat incodicional.

Manteniu-vos atents a aquesta finestra, en sentireu a parlar de molts d’ells.

No es pot imaginar un moment millor per abandonar la dieta que les onze del matí del primer dia d’una setmana de vacances. El punt de trobada La cuina d’en Fabri, els organitzadors Slow Food del Vallès Oriental, uns companys de taula i tovalló amants del bon menjar. Als fogons en Fabrizio un [...]]]>

No es pot imaginar un moment millor per abandonar la dieta que les onze del matí del primer dia d’una setmana de vacances. El punt de trobada La cuina d’en Fabri, els organitzadors Slow Food del Vallès Oriental, uns companys de taula i tovalló amants del bon menjar. Als fogons en Fabrizio un xef napolità que viu a la Roca del Vallès i company del Convivium vallesà d’aquesta organització internacional.

L’amic Fabrizio ens va preparar una degustació de plats tradicionals napolitans. Vam començar amb una frittata di maccheroni. Una truita de macarrons, tomàquet i albergínies. Es tracta d’un plat d’aprofitament en que la saviesa popular afegeix un ingredient -des del nostre punt de vista- insòlit a la truita. A continuació uns fagioli con cozze (musclos amb mongetes). Segons el Fabri era una oportunitat de les classes populars d’incorporar el marisc a la dieta amb un company de plat que li ofereix consistència. La preparació té un toc agredolç sorprenent i exquisit.

Desprès van fer la seva aparició els zeppole con gamberi e rucola, similars als nostres bunyols. Una pasta amb els mateixos ingredients que la pizza però amb més aigua. L’alt contingut d’aigua manté l’oli del fregit a ratlla i el bunyol adquireix una textura suau i sense estridències olioses. Per acabar els plats salats; la bruschetta.  Una mostra de com el pont de mar blava ens comunica gastronòmicament. Quelcom tan nostrat com el pa amb tomàquet, té la seva versió napolitana.

El final del tast el va protagonitzar el cornetto. Un croissant farcit de crema de xocolata que fa les delícies dels noctàmbuls a Nàpols. Fa de cloenda de peripècies nocturnes i preludi d’un reparador descans. Abans d’anar cap a casa un ristretto i un limoncello casolà ens van ajudar a abandonar un moment de felicitat amb la millor de les companyies: la bona gent que estima conversar, compartir, beure i menjar asseguts al voltant d’una taula.

El millor [...]]]> Era la nostra primera trobada amb aquest macro esdeveniment i hi vam arribar amb l’esperit de tafaner que caracteritza als caçadors de sabors. La fira té unes dimensions gegantines, i potser per aquest motiu esperàvem trobar-hi un munt de novetats. Deambular per un lloc tant extens per trobar-hi poca cosa decep expectatives.

El millor de la Jornada; la companyia. El Martí d’Apunts de cuina, en Roger de Cuina amb compte i un nou amic blogger de Saragossa, l’Alberto del Blog de Bertus que li van imprimir interès a l’exploració.

Pensant-hi en tot plegat, hem arribat a la conclusió de que ens falta morro i ens sobra pudor -l’accepció que no té a veure amb la mala olor- .

La fauna de les fires tampoc ens acaba de fer el pes. Tant individuo amb gomina i americana estreta -espècie a la qual dediquem el contrapunt musical d’aquesta entrada-, grups d’adolescents pidolant birres i senyores de mitjana edat recollint bosses de caldo Aneto no té massa a veure a com ens acostem els del nostre ram a l’univers alimentari.

De tota manera, tot no va ser negatiu. Volem agrair a les noies de l’estand d’Euskadi el bon tracte i els pintxos que ens van donar. També a Gin Citadelle que ens van oferir un gin-tònic de les cinc, que ens va fer veure tot amb ulls més càndids i menys crítics.

El President Benach ens va demanar que representéssim el món 2.0 de cuina i gastronomia en el vídeobloc que engegava la presentació del llibre, [...]]]> Ahir vam tenir el privilegi de participar i fruir de la presentació del llibre del President del Parlament de Catalunya Ernest Benach #Política 2.0, a l’hotel Me de Barcelona.

El President Benach ens va demanar que representéssim el món 2.0 de cuina i gastronomia en el vídeobloc que engegava la presentació del llibre, en que persones de diferents àmbits de la catosfera responíem la pregunta: Com ha canviat les vostres vides el món 2.0?

L’acte va ser conduit per l’Òscar Dalmau que va fer greixar i donar ritme a una nit que barrejava presència humana i virtual. Com bé va dir l’Òscar era la primera vegada que estàvem a un acte en el que no tan sols no es feia desconnectar els mòbils, sinó que partidaris de la Blackberry i del iPhone amplificaven per la xarxa, via Twitter i Facebook, el que allà s’estava cuinant.

La presentació del llibre la va fer en Màrius Serra que amb el seu domini de la llengua ens va deixar a tots embadalits pel contingut i sobretot pel continent; el català. Una petita llengua que tot i les dificultats de no tenir un estat al darrera s’ha fet un lloc a aquest espai de llibertat que és internet.

Desprès el President va parlar de les motivacions del llibre, de com s’havia gestat el projecte i de la revolució, també en l’àmbit de la política, que pot significar aquesta eina i també com pot acostar a tothom a col·laborar en la cosa pública. Els darrers casos de corrupció han ampliat l’animadversió general contra el col·lectiu dels polítics. L’Ernest Benach va destacar la importància de les eines 2.0 per a que els ciutadans recuperin la responsabilitat. Que tot millori o empitjori no és només responsabilitat dels polítics sinó de tots.

A més, vam poder compartir l’estona amb els amics Cuinetes de la Pometa, la Nuni i en Miquel. Ja que ell no ho diu mai ho diem nosaltres: és un dels protagonistes del món 2.0 català. En Miquel és un dels molts membres d’aquesta Nació Digital que, utilitzant un dels subtítols del llibre, ha transformat el jo en nosaltres.

Si teniu interès sobre totes les coses que es van dir ahir, que són moltes i importants, podeu fer-ho en el vídeo que Vilaweb ens ofereix de tot l’acte.

Nosaltres volem concloure aquesta crònica amb una sensació. Ahir ens vam sentir pioners. Doncs sí, això és el que som. Tots nosaltres, els blocs que formem part d’aquest petit espai virtual de sensacions gustatives. Entre tots estem bastint un món nou. Perquè, tal com diu l’Ernest Benach a la plana 57 del llibre: “a la xarxa no és més important qui té un càrrec orgànic pel fet de tenir-lo sinó qui és referència a internet per presència continuada, per qualitat de les aportacions, per rigor, per interactivitat. És el camí que ens marca la meritocràcia, l’organització basada en l’habilitat, el mèrit o el talent“.

Amb l’Ernest Benach ens uneixen moltes complicitats i coincidències. N’hi ha una que hem conegut gràcies al llibre. Cada capítol té una il·lustració musical que segons criteri de l’autor el complementa. Els vermells tenen clar els acords que han de concloure aquest post.