La cuina vermella » de confitura

Figues per tancar la confitura de conco

La cuina vermella — Tue, 25 Aug 2009 11:01:00 +0000

La globalització converteix comprar productes de temporada en una carrera d’obstacles. De figues ara n’hi ha tot l’any embarcades des d’Amèrica i el veure-les a les parades de fruites i verdures no indica necessàriament que l’estiu està en el seu darrer terç. Sempre et queda preguntar si son o no del país a l’Angela, la nostra simpàtica proveïdora de fruites.

El darrer convidat a la nostra conserva dolça i embriagadora per l’hivern es la figa, el fruit del arbre més presumit i solitari. Quan omple el racó d’un jardí, dona abric al marge d’un camp de conreu o una protectora ombra al costat d’una era, la seva sinuosa capçada t’acull i omple de bellesa el més anodí racó.

les maduixes, els nespres, les cireres, les peres de Sant Joan, els préssecs de vinya i les figues.

A més a més, sota d’una figuera aquests somiadors vermells van comprometre amor i complicitat acompanyats per aquets versos d’en Vinicius de Moraes.

Préssecs i premiats

La cuina vermella — Mon, 13 Jul 2009 12:04:00 +0000

Les fruites de la confitura de conco contemplaven des de darrera del vidre gruixut del pot les galtes rodones i molsudes, de pell vellutada i carn ferma i dolça. Embriagades i geloses s’apreten per fer lloc al préssec de vinya, la fruita vedette de l’estiu. Ja només queda lloc per la reina absoluta que anuncia la tardor: La figa.

Ara, després d’aquest parèntesi per la preparació del Vieux garçon, els premiats de l’esperat sorteig dels tres cursos de cuina ràpida i fàcil d’estiu del David Lienas a l’Escola Bell·Art són:

Peres i vi

La cuina vermella — Tue, 07 Jul 2009 08:27:00 +0000

Al mateix temps que vam iniciar la Confitura de Conco (o Vieux Garçon) rebérem de Cossetània edicions un diccionari sobre el món del vi que és una autèntica delícia: Diccionari del vi i del beure de Joan Maria Romaní.

Els diccionaris concebuts com a obra de consulta, ténen una vida discreta a les lleixes de les biblioteques. Com els oracles, romanen aïllats fins que els pobres mortals consulten la seva saviesa. No sabem si algú en té una altre relació. Vaja, que se’ls llegeix com una novela. Modestament creiem que es tractaria d’una mena de lletraferits extrems i malaltissos del mateix gènere dels que s’estudien les respostes del Trivial.

Gràcies a aquest diccionari, indispensable pels gourments de llengua catalana, hem descobert el curiós significat de vodka en llengua russa. La traducció literal d’aquest aiguardent en la que estem conservant dolces fruites de primavera i estiu és “aigüeta”.

Doncs cap a l’aigüeta peretes rosses de Sant Joan que el préssec de vinya espera el seu torn!

Albercocs pels premis bloc

La cuina vermella — Thu, 02 Jul 2009 08:20:00 +0000

La successió de fruites dolces i saboroses no ens deixa respir. Ara és el torn dels petits albercocs, en l’apogeu de les seves qualitats. Mentrestant, les tímides i fugasses peres de Sant Joan s’estiren al sol per estar ben boniques i capbussar-se a la piscina dolça i embriagadora que les farà renéixer a ple hivern.

Procés de la Confitura de Conco (I , II , III).

La cuina vermella i un munt de blocs amics: Cuinetes , El cafè de nit , A la taula i al llit , Delícies del rebost, i Club de cuines també s’engalanen per la festa dels Premis Bloc Catalunya.

El període de votació és fins el 10 de setembre, per votar només cal que deixeu el vostre correu electrònic; allà rebreu un correu amb un enllaç que haureu de seguir per confirmar el vostre vot, fins llavors, no serà comptat com a vàlid. Només es pot emetre un vot cada 24 h.

O sigui que si vols votar per nosaltres, pots fer-ho des d’aquí o des del banner de la barra lateral de la columna de la dreta!

Moltes gràcies!

Kireei

La cuina vermella — Fri, 12 Jun 2009 19:10:00 +0000

A vegades es mostra clarament en un rostre o en un paisatge. A vegades, tímida i fràgil, habita en la sinceritat d’un gest, en una paraula de suport, en l’acord d’una guitarra, en el vellut d’una veu, en el vent jugant amb uns cabells, en un brot tendre, en l’aroma del rostoll, en un somriure innocent, en una combinació cromàtica, en el sol de la tarda Il·luminat un racó de la casa, en unes llàgrimes d’emoció, en una butaca al seu lloc. A estones és fugaç i d’altres majestuosament permanent, a voltes barroca, a voltes minimalista. Així és la bellesa, amb tantes formes com a ulls que la miren.

Fa uns pocs dies vam rebre un bell gest del magnífic bloc Kireei -que en llengua japonesa significa catàleg de coses belles- que recerca en la xarxa aquest intangible capriciós i estimulant. Generosament, van incloure a La cuina vermella en la seva tria de carícies pels sentits. Ha estat un afalag tant especial que volem compartir-lo amb vosaltres.

Casualment, o potser per que res no passa sense motiu, la tria de la preparació del Vieux garçon (seguiment aquí i aquí) han estat les cireres, la més coqueta de les fruites, vermelles com nosaltres i belles i delicioses com Kireei.

Per acabar un regal musical pels amics d’aquest bloc amb un petó i una abraçada dels vermells.

El vídeo

La cuina vermella — Thu, 14 May 2009 11:34:00 +0000

El vermell és el color de la vitalitat, de la vida, del foc, de les revolucions, de la passió i també de la nostra senyera personal. Alhora és el color que tenyeix la pell dels humans quan ens sentim aclaparats pels esdeveniments. Tot i que no som massa “futboleros” no hem estat aliens dels èxits del Barça, i hem après molt de les actituds d’en Pep Guardiola. Està bé que et reconeguin, que t’aplaudeixin i fins i tot que t’alimentin la vanitat, però els principis que acompanyen l’èxit són el treball, la disciplina, el respecte, la constància, l’esperit de lluita i l’esforç.

Abans d’acomplir la demanda que alguns han fet de pujar el vídeo, us posem les paraules d’un home savi, que ens ha ajudat molt a caminar per la vida, en Mario Benedetti.

Aplausos

El aplauso es por lo general una recompensa de lo ignoto. Puede sonar aislado o como un coro imponente de palmas. Sobreviene como el ámbar y a veces tiene color de profecía. Puede ser una peligrosa tentación o también un azoro de la humildad.

Cuando provoca jaqueca o dolor de garganta, es porque no estamos preparados para el rito.

Si el aplauso es un alrededor, vale la pena alzar el vuelo. No para siempre, por un rato, medir de lejos la eclosión, sin repentina vanidad y sin falsa modestia.

Como el aplauso viene de las sombras hay que pensar por qué. De todos modos uno los colecciona: cuelga algunos en el corazón y otros en el perchero.

El aplauso puede ser un mensaje, un empeño, un galardón, pero también una lástima, un golpe de ironía. Puede venir de tres amigos generosos o de un estadio repleto.

De todos modos, hay que aprender a vivir sin aplausos, o sólo con el aplauso de la conciencia espontánea y veraz.

Mario Benedetti, Vivir Adrede. Ed. Alfaguara.

Gràcies per totes les mostres de suport que ens heu enviat, sou fantàstics. Ara i després del moment emotiu: Constància. La Confitura de Conco continua. Com que ahir era dimecres doncs nespres!

Una petita variant, en el cas d’aquesta fugaç fruita hem eliminat l’àcida i aspre pell que l’embolcalla. Recordeu, el mateix pes en sucre que de fruita neta (sense pinyols i en aquest cas sense pell).

I per acabar, una mica de música:

Confitura de conco

La cuina vermella — Sat, 02 May 2009 21:45:00 +0000

A casa nostra, gormands de mena -i perquè no dir-ho una mica compulsius-, hem decidit treballar-nos la paciència i començar una preparació zen. Ens va descobrir aquesta delícia la Carme Ruscalleda en el seu llibre “Cuinar per ser feliç ” del qual n’hem après tantes coses. La Rusqui, com l’anomenem al Laboratori vermell perquè la considerem de casa, cuida delicadament els seus llibres i es nota de que hi ha un interès didàctic més enllà d’aprofitar l’aureola del seu prestigi per vendre llibres.

Aquesta primavera ens hem decidit començar a fer la tria de les millors fruites de cada temporada per esperar a gaudir-les per Nadal. Aquesta gran cuinera explica en el seu llibre que aquesta recepta és originària de la França central i ens diu: ” generalment la feien unes senyores que estaven al servei de nois de casa bona que s’havien fet grans i no s’havien casat. Aquestes senyores solien ser grans cuineres i començaven una confitura per al noi conco”. La nostra estimada Carme recupera a més a més amb aquesta recepta un mot de la Catalunya rural: el conco . L’accepció francesa és, de tota manera, deliciosa com tantes expressions del nostre veí del nord: Vieux-garçon.

Iniciem la confitura de conco amb uns dolços maduixots del Maresme que no em triat endebades sinó per fer un homenatge a la Carme Ruscalleda amb un dels productes, signe d’identitat de la seva comarca.

Ingredients,

1 pot gran de vidre o ceràmica amb capacitat d’uns 10 litres

3 litres de vodka de qualitat

la millor fruita de cada temporada

sucre, de 3 a 4 quilos

Preparació,

Disposar d’un pot gran de vidre o ceràmica adequada per aliments i omplir-lo fins a un terç de la seva capacitat de vodka. Durant cadascuna de les estacions de l’any, triar fruites de qualitat, preferiblement de cultiu ecològic.

La fruita l’hem d’incorporar al pot neta, amb pell, a talls regulars i sense pinyols. S’ha d’incorporar el mateix pes net de fruita que de sucre i no remenar-ho mai.

Només doncs, s’ha d’anar incorporant les diferents fruites i sucre corresponent i guardar-ho en un lloc fosc i fresc.

L’enigma de la roba minvant

La cuina vermella — Sun, 11 May 2008 19:18:00 +0000

La nostra condició de ‘bon vivants’ ens ha portat unes conseqüències enigmàtiques; misteriosament tota la nostra roba ha empetitit. Després de molt rumiar, hem arribat a la conclusió de que potser, la solució al misteri tenia a veure amb el metabolisme que la providència ens ha atorgat i que ens obliga a fer bondat gastronòmica.

La parella vermella porta tota la vida en el viacrucis de les dietes. Primer de forma individual desprès i, des de que fem camí junts, donant-nos forces mútuament (o animant-nos a transgredir com dos ionquis de la bona taula).

Aquest bagatge del “100 grams de pollastre sense pell, 150 grams de verdura bullida i una peça de fruita” ens va fer triar una dieta en acord al nostre tarannà. A partir d’avui us presentarem les delicioses receptes d’en Michel Montignac.

Hem esperat una setmana per veure si funciona, i, us podem garantir, que de moment la cosa va bé.

Us presentem unes postres d’aquesta dieta que fa menys feixuc el estar-te’n de coses bones.

Compota a l’antiga

Ingredients per a 4 persones,

50 gr d’orellanes
3 taronges
4 prunes vermelles
4 trossos de préssec almívar (al Mercadona n’hem trobat preparat amb edulcorant!)
200 gr de raïm negre sense pinyol
200 gr de raïm blanc sense pinyol
10 cl de mistela
40gr de fructosa
Una culleradeta de cafè de canyella en pols
1 iogurt desnatat edulcorat
40 gr de festucs picats per decorar

Preparació,

1. Remullar les orellanes en aigua durant una hora i escorre-les posteriorment.
2. Pelar una de les taronges i tallar-la a quarts. De les altres dues fer-ne un suc.
3. Netejar les prunes. Tallar-les en quatre trossos i extreure’n el pinyol.
4. Netejar els raïms i assecar-los.
5. En una olla introduir els quatre trossos de préssec, les prunes, el raïm, les orellanes i els quarts de taronja. Afegir-hi el suc de taronja, la mistela, la fructosa i la canyella. Portar-ho a ebullició i tapar. Deixar coure-ho a foc lent 5 minuts.
6. Passat el temps, treure les fruites amb l’escumadora i fer que el suc es redueixi a almívar. Aquest almívar resultant barrejar-ho amb el iogurt i reservar.
7. Repartir la compota en plats, amanir amb la salsa de iogurt i decorar amb els festucs picats.

Què us assembla? Són unes postres suculentes per una dieta, no?