Néixer amb tants mals auguris com ho ha fet el 2012, és fer-ho com un proscrit, un empestat, un maleït. Es fa molt difícil escapar-se del destí, quan t’atorguen totes les malvestats possibles, tot i que creguis que res no està escrit.

A la república vermella, llibertària i somrient,  estan prohibides poques coses.  El determinisme, però, forma part de les andròmines que s’acumulen a la cambra vermella dels malendreços. Tancat dins d’una caixa de cartró precintada, jau al costat de la televisió, entre el pot de llauna de les maledicències i la bota de la por, just darrera del farcell, ben relligat, del pessimisme.

Ahir anàrem a saludar al mar i al sol. I les onades continuen acaronant la sorra. I el sol, com cada dia, posa llum després de la disbauxa.

El futur és cosa nostre i depèn només de la nostra voluntat. El demés són conjectures.