Som víctimes de les nostres passions. Un gener més, igual que el de fa un any o el de fa dos, tornem a estar retirats d’explorar, a la que tenim una estona, nous sabors i nous moments de plaer al voltant de la gastronomia. Els que tenim aquesta dèria travessem la frontera entre la gourmanderia i la golafreria, com contrabandistes que volen sortir de la seva vida mísera. Les conseqüències d’aquesta compulsivitat s’acumulen en forma de teixit adipós i la conseqüent astènia vital.

Aquest vegada però, la nostra desaparició d’aquest món saborós no ha estat només provocada per aquesta circumstància cíclica. Per deformació afectiva hem trobat l’explicació del nostre silenci en una recepta pastissera, el quatre quarts. On l’absència d’ingredients químics la converteix en un ‘protobescuit’ i potser per la saviesa que sempre confereix l’antigor, hem trobat una expliació més profunda a la nostra absència.

Abans però, us volem explicar la nostra hipotesi: El mes vinent en farà tres que vam obrir la nostra finestra vermella per la qual, sense cortines i el pudor just, hem mostrat una part de qui som. Tot i que el nostre és un bloc temàtic no deixa de ser una bitàcola personal -i hem intentat no perdre mai de vista aquesta característica- que creiem que és la substància, el fons de cuina, d’un bloc. La cuina vermella ha anat evolucinant i hem fruit molt d’aquest viatge. Durant la travessa, cants de sirena ens han temptat per convertir-lo en altres formes de comunicació 2.0 més professionals però, com Ulisses, ens hem lligat al màstil i així hem vençut la temptació de canviar de rumb.

En aquesta circumstància ens trobem ara. Arribats aquí esgrimim el dret de repensar-nos i ja que aquesta és una bitàcola bipersonal, explicar-nos al demés per entendre’ns a nosaltres mateixos. Com venim fent des de que el format d’aquest bloc es va consolidar, una recepta li confereix forma al fons del nostre estat. El bescuit quatre quarts, com un antic oracle, s’explica a continuació. Abans de començar  advertir que, a l’igual que el nostre bloc no és ben bé de receptes, el quatre quarts que us presentem no és ben ve un quatre quarts!

Com un quatre quarts

Ingredients,

225 g de mantega a punt de pomada (una mica més per greixar el motlle)
265 g de sucre
180 g de farina
3 ous sencers + 3 rovells (a temperatura ambient)
10 g de sucre de vainilla
8 g d’aigua mineral

Preparació,

Abans de començar preescalfar el forn a 165 graus i untar el motlle amb mantega i reservar-lo dins la nevera. En un bol i amb l’ajuda de les barnilles electriques, batre bé la mantega fins que quedi ben llisa i fina, sense deixar de batre, anar incorporant el sucre a la mantega i remenar bé fins que la mantega quedi quasi blanca. En un bol a part, batre els ous sencers juntament amb els rovell, el sucre de vainilla i l’aigua mineral, quan estigui la mescla ben amalgamada, incorporar-ho a poc a poc a la mantega, sense deixar de batre i a velocitat mitja, afegir la sal i continuar batent.

Afegir 60 g de farina, en aquest punt cal treballar la massa amb l’espàtula, un cop ben barrejda afegir la resta de la farina en dues tandes més (60g i 60 g), mesclar amb delicadesa. Treure el motlle de la nevera i omplir-lo amb la massa resultant, enfornar durant uns 50-60 minuts. Quan sigui cuit el traurem del forn, per desemmotllar caldrà esperar uns cinc minuts. Un cop desemmotllat deixar-lo reposar al damunt d’una reixeta.

El bescuit quatre quarts es composa de quatre parts iguals de mantega, sucre, ou i farina. En el nostre cas hi ha un reequilibri dels ingredients que ajuda a l’èxit de la fórmula. Cadascun dels ingredients representen proporcionalment les parts del nostre dia:

Els 225 grams de mantega representen el temps que dediquem a dormir, el lubricant de l’activitat humana.

Els 275 grams d’ou representen les hores efectives que dediquem a treballar. La feina més que els ous, és la mare dels ous, que ens permeten comprar la resta de temps a disposició.

Els 180 grams de farina són la base d’aquest bescuit vital… les quatre hores diàries que dediquem a escombrar, treure la pols, rentar la roba, endreçar-la i planxar-la, anar a comprar, fer l’esmorzar, el dinar i el sopar, i a dutxar-se i un dels dos a pentinar-se, anar al banc, a fumar-te un cigarret, a tenir en compte el futur. Junts confereixen ordre a la vida i ajuden a que les altres activitats diàries rutllin.

Els 24 grams que sumen la sal, l’aigua i la vainilla representen l’esclavatge de la biologia a la qual és imprescindible dedicar-li almenys mitja hora.

Queden només els 265 grams de sucre, les sis hores i mitja del temps per nosaltres mateixos, la part més dolça de la vida. Aquí és on el nostre bescuit vital s’ha descompensat. Aquest espai l’ocupa la nostra vida en comú que, els que ens coneixeu, sabeu que és la raó de tot el que fem. Compartint-lo es troben els nostres amics i família, treure el nas pels vostres blocs, La cuina vermella, i la nostra implicació en la vida cívica. Aquest parell de vermells no s’expliquen a si mateixos sense la cosa pública. Els nostres lectors més perspicaços hauran intuït el nostre lliurament a ideals col·lectius que tenen a veure amb la ciutat de Mollet, la nostra llengua i el nostre petit i dissortat País.

Doncs sí amics, l’espai sucre del bescuit de la república vermella està convuls per molts motius. Per una part La cuina vermella ha obert desitjos i nous estímuls. La mirada de la vermella no es conforma en robar instants bells i saborosos, i ara vol girar el seu objectiu cap a altres instants de vida amb el Project365.

1- 7/365 2- 17/365 5- 26/365 4- 9/365

Aquest que ordena, amb més o menys gràcia, paraules per parlar de sabors i de la nostra vida gastronòmica (i que avui va passat de caràcters i espais) vol explicar el seu camí cap a la cinquantena que s’inicia el proper 25 de març.

També gràcies al bloc, hem conegut la fantàstica gent d’Slow Food del Vallès Oriental i d’unes col·laboracions puntuals, hem passat a implicar-nos-hi amb un compromís total. Les dues reunions mensuals asseguts al davant de la llar de foc de Can Jornet, fruint de la saviesa dels nostres companys pagesos, cuiners i gourmets és una temptació que ens obliga a triar com repartim el temps sucre.

Per acabar la inflació d’aquest ‘crono-espai’ dolç, el proper 22 de maig hi ha eleccions municipals i com diu la germana del vermell; “sou uns putus idealistes“, volem transformar la nostra ciutat i estem disposats a fer-li un lloc al projecte polític Ara Mollet. Bé, hi ha més coses, però com deia aquell “això no toca”.

Conclusió de tot plegat; durant el mes de febrer farem la celebració dels 3 anys de La cuina vermella, que serà molt especial. A continuació i durant uns mesos, les publicacions al bloc seran més irregulars i indisciplinades. Per no perdre el costum posem banda sonora a tot aquest grapat de pensaments que hem volgut compartir amb vosaltres amb la veu incomparable de la Billie Holiday.