Uns edificis grisos alçats sobre pilars d’acer servien d’abric d’un caòtic parquing on el Ford Fiesta i la Vespa eren els reis. Al mig el campus. Els ulls dels nouvinguts buscàven els racons épics de les corredisses davant els grisos que la democràcia havia tenyit d’un marró de reminiscències fecals. Els nouvinguts de Ciències de l’Informació arribàvem amb la condicional il·lusió de la generació “x”, un picòmetre dins de la carpeta, el paquet de Winston a la butxaca de la caçadora texana, decorada amb una xapa de The Police i un altre de The Clash i El País sota el braç. Et lliuràven la Galaxia Gutemberg de Marshall McLuhan que devoràvem per esdevenir-ne adeptes de les seves teories i conseqüentment en els nous esribes de l”Aldea Global”.
La historia dels darrers dos segles s’ha vist influida per la intervenció d’un nou element de l’equació del esdevenir: els mitjans de comunicació de masses. Passats els anys te n’adones que aquest gurú de la comunicació no anava gens errat però que ni la seva fina perspicàcia podia anunciar l’influencia d’Internet, nascut a les darreries del segle XX. Els vermells som uns nouvinguts a aquesta revolució tecnológico social i com més hi aprofundim més ens te captivats la seva potència comunicativa, la seva llibertat i els seus principis igualitaris.
Hem aconseguit entrar en una xarxa de persones com nosaltres que sense aquesta eina dificilment haguéssim conegut. Però, qui són les persones d’aquesta xarxa? Viuen l’alimentació com una festa de sensacions. Entenen que no només és un acte indispensable per la nostra bioquímica sinó una oportunitat de gaudi. Són conscients que intervenen els cinc sentits i que aquests es poden utilitzar plegats o individualment. També que hi ha un univers al voltant, tant o més important que el fet alimentari. Que, si volen, tenen l’oportunitat de viure’n tot el procés a la seva cuina o només una part a un bon restaurant. Saben que poden triar les matèries, transformar-les de mil maneres i combinar-les infinitament, olorar-les i assaborir-les . Fins hi tot, si són iniciats; gaudir de fotografiar-les en un univers adient.
Aquesta navegació gastronómica en l’esquadra blogger ens ha portat un nou amic: en Jordi García, un dels millors fotografs gastronómics del país amb el qual hem compartit un munt d’estones agradables i amb el que, des del primer moment, vam establir una complicitat entranyable fruit d’aquest interés mutuo pel univers food porn i la bona gent. Fa uns dies ens va convidar a la presentació del seu darrer llibre, “El mundo en pequeños bocados” de l’Editorial Intermón Oxfam on el seu talent és posa al servei d’una causa solidària. L’edició és un passeig per la gastonomia dels cinc continents, fent una tria dels plats que eren susceptibles de ser degustats en el format tapa.
Les fotografies, on es percep la seva curiositat I coneixement de les cuines del món, fruit dels seus viatges amb la càmera al coll, son fantàstiques. És un llibre regal que heu de posar a la vostra carta als Reis. A més a més us permet simultaniejar un plaer per vosaltres amb un ús per projectes solidaris dels beneficis de l’edició. Per últim, l’adquisició del llibre us inclou degustar un pinxo per vosaltres i pel vostre acompanyant a qualsevol Sagardi. No us perdeu aquesta oportunitat amics!
Paté d’albergínia amb magrana
Ingredients,
2 albergínies
1 dent d’all
2 cullerades de tahina
1 iogurt natural
1 llimona
4 cullerades d’oli d’oliva
1/2 magrana
sal
Preparació,
Rentar les albergínies, tallar-les per la meitat, salar-les de manera abundant i deixar-les reposar durant 20 minuts. Desprès rentar-les sota l’aixeta i secar-les. Preescalfar el forn. En una safata d’anar al forn, disposar les albergínies amb la part blanca amunt i coure-les durant 25 minuts a 180 graus. Passat el temps, deixar-les refredar i eliminar la pell.
Amb el túrmix triturar la polpa de l’albergínia juntament amb l’all pelat, la tahina, el suc de llimona i la sal fins a obtenir una crema homogènia. Comprovar el sabor, si cal, rectificar de sal i suc de llimona. Servir el paté en un bol i decorat amb perles de magrana.
Recepta del llibre: “El mundo en pequeños bocados” de Jordi Garcia
Per acompanyar aquest paté, us recomanem un pa pla del Punjab anomenat Naan, senzillament deliciós.
Pa Naan
Ingredients per 8 peces,
20 gr de llevat fresc
175 ml d’aigua tèbia
500 gr de farina de força
5 cullerades de iogurt natural grec
1 cullerada petita de comí
1 cullerada petita de llevat en pols
1 cullerada petita de sal fina
20 gr de mantega clarificada
Preparació,
Dissoldre en un bol gran el llevat en aigua tèbia i deixar reposar 5 minuts. Incorporar la meitat de la farina amb l’espàtula. Deixar reposar durant 15 minuts en un lloc càlid. Passat el temps afegir la farina restant, el iogurt, el comí, el llevat en pols i la sal, pastar a mà fins formar una massa tova. Afegir la meitat de la mantega i amassar durant 8 o 10 minuts fins formar una massa suau i elàstica. Posar en un recipient lleugerament greixat, cobrir amb film i deixar en un lloc càlid durant 45 minuts o fins que hagi doblat el volum. Bolcar al damunt d’una superfície de treball lleugerament enfarinada i colpejar suaument la massa per extreure’n l’aire. Tornar a colpejar novament, dividir la massa en 8 boles de la mateixa mida i estendre-les amb una mica de farina fins formar un cercle d’uns 3 centímetres de gruix. Pinzellar-les amb una mica de mantega fosa. Coure-les en una paella antiadherent durant 1-2 minuts per costat fins que estiguin daurades i inflades. Retirar i reservar al forn calent fins que s’acabin de cuinar tots els pans. Servir calent.
Recepta del llibre: “Panes del mundo” de Paul Gayler
