“A la meva mare i a totes les mares que cada dia han fet el salt mortal de cuinar per la família, sigui quin sigui el resultat”. Aquesta és la dedicatòria del llibre de Cristina Bottari “Mamma mia” que ens vam comprar a Roma.
Triar una recepta d’aquesta edició de cuina popular italiana va ser el mateix que decidir si t’estimes més al pare o la mare o de qualsevol decisió impossible per a la raó. Per tant, ens vam deixar guiar per la curiositat. A Bèlgica i França solen menjar els musclos amb patates fregides, cosa que a nosaltres ens sembla un exotisme. Descobrir que la cuina italiana, amb un parentiu més clar amb la nostra, s’atrevia a aquesta agermanament entre els animalons marins de closca i el tubercle de consum més estès, ens va ajudar a prendre la decisió.
Saltejat de fruits de mar i patates fregides
Ingredients,
400 g de mescla de fruits de mar (musclos, cloïsses, escopinyes…)
3 patates formoses
2 grans d’all
1 tomàquet tallat a daus petits
2 caienes o bitxos
unes grapat de fulles de julivert fresc picat
Oli de girasol per fregir
preparació,
Pelar i tallar les patates en cubs petits. Deixar-los en aigua freda per a que perdin el midó. Rentar bé els mariscs eliminant la sorra i els filaments (dels musclos) que puguin tenir, esbandir-los diverses vegades. En una paella grossa, posar-hi un fil d’oli, els dos grans d’alls aixafats amb la fulla del ganivet, cuinar una mica l’all fins que comenci a daurar-se, afegir les dues caienes o bitxos, coure-les una mica i abocar a la paella tota la mescla de fruits del mar, cuinar a foc alt uns minuts, afegir el tomàquet i el julivert picat. Cuinar-ho tot fins que sigui cuit. Reservar amb els fruits de mar dins la paella.
En una paella a part, fregir els daus de patates, un cop cuits deixar-los escórrer per a que perdin l’oli. Treure el líquid de la paella dels fruits de mar i barrejar les patates fregides, deixeu cuinar la barreja una estoneta, fins que quedi tot ben amalgamat. Servir immediatament.
El resultat és sorprenent i els daus de patata fregida, que juguen a fet i amagar entre les closques, semblen haver anat de colònies a un poblet de costa. Per ells, per quan s’aixequin demà al matí, poseu-lis aquesta cançó, no sigui que s’enyorin de l’entrecot, de l’ou ferrat i del tall arrebossat.
Recordeu-vos de que podeu votar-nos cada vegada que fem una nova entrada. Moltes gràcies.
