Compartir experiències és el que dona sentit a un blog i és, a més a més, el que produeix més satisfaccions a qui l’edita. Quan tens l’oportunitat de conjugar aquest verb amb col·legues blocaires les sensacions agradables s’intensifiquen ja que utilitzem el mateix codi per interpretar el moment. Si a més a més la rebuda és com la que ens van regalar la família Rovira el cúmul d’aspectes positius et llença cap a l’èxit.
De la nostra estada a Els Casals i del seu concepte únic ja en vam fer crònica en el seu dia. En aquest post volem limitar-nos a donar fe del que ja han narrat, tant bé, la Mar i en Starbase i que, ben aviat, acabaran de matissar i afinar el Roger, el Manel, la Sara Maria i el Martí quan acabi el seu stage formatiu.
Només volem donar les gràcies a en Lluís per la visita sense presses a la Casa Malla i per la llonganissa amb la que ens va obsequiar. A l’Oriol i a tot el seu equip pel dinar inoblidable que ens van cuinar i a en David per les seves atencions a la sala i les recomanacions dels vins. Sobretot la del negre de l’altra banda del Pirineu que ens ha quedat gravat a la memòria gustativa als que el vam tastar, però, ai las! tots n’hem oblidat el nom.
Per últim, com la Mar, nosaltres tampoc podem imaginar millor companyia per compartir l’experiència de dissabte.
Ara, música i imatges per un dia que no oblidarem. Apagueu la vostra set de Casals amb la vivència dels set (magnífics).
