diumenge, 24 agost 2008

Gràcies David! Gràcies Bell·Art!

Bé, doncs com que la majoria ja sou tots aquí, i heu tornat gustosament de les vostres vacances, és el moment de fer-vos la crònica del curs que ens va regalar en David Lienas a la seva escola de Cuina Bell·Art.

Dilluns 14 de juliol, dia calorosisím i xafogós. Érem en la terrassa d’un restaurant, cutre de carretera, amb uns amics, a Breda. Patíem aquella mena de sensació soporífera de desprès de dinar un àpat car i dolent, de cop el mòbil trencà aquella passivitat de la migdiada, el missatge deia així:
Txell! Sóc la Maria, d cuina, que ens ha tocat el curs del David. A nosaltres i al Ruben!
La notícia em despertà de cop, i un somriure va omplir-me els llavis. Tot i així: horror! Havia de buscar-me una estratègia perquè feia poquíssim que m’havien canviat el torn de feina i em tocava treballar per les tardes, aaaargg!! Finalment l’estratègia pensada va ser bona, el curs ja era per a mi!!

Dimarts 15, doncs, a les 5 i amb la llibreta nova, i el llapis ben esmolat vaig entrar a l’aula on ja hi eren en Ruben i la Maria… quins nervis!!

Ell ja era a classe, esperant-nos amb aquell somriure murri que només els genis comprenen, els cabells amb un look d’aquells despentinats-però-pentinats, l’uniforme d’un sobri negre, trencat alegrement pels seus ninots de còmic, i calçat amb les seves bambes que tant bé li queden!

l’estil Lienas, com veureu és fantàstic!

Amb una ràpida llambregada ja en vam tenir prou per entendre que en David estava content de tenir-nos entre els seus alumnes.

Un cop asseguts, començava el ritual del mestre Lienas: passar llista i posar-se mans a l’obra perquè dues hores i mitja passen de seguida, i la feina s’acumula.

Us imagineu les seves classes? Són un no parar, de fet, si hem estat junts 15 hores, només ha fet silenci per empassar saliva, i és que no calla!!!! No pot parar d’explicar la procedència de cada producte, el perquè de cada cosa que fa, els seus valors nutricionals, què és el que fan als restaurants, llocs on anar a comprar, trucs i un munt de receptes més fora de programa.

I és que en David Lienas, és un mestre de la transmissió oral, del saber fer i del saber cuinar. En cada sessió, en David cuinava una mitja de cinc plats i a més d’explicar-nos el procés d’elaboració, en feia el muntatge i ens mostrava com servir-lo.

ell té la capacitat d’el·laborar un munt de plats a la vegada, en David és així!

En un temps rècord, cuinava plats força elaborats, els emplatava i preparava la seva taula de treball com un buffet exquisit per a que ho poguessim tastar.

Una petita mostra de tot el que va fer, és espectacular!

Cap allà tres quarts de vuit, ens aixecàvem a fer el tastet, en les properes imatges podreu comprovar que els meus companys de gestes no van perdre gens el temps…

Gràcies doncs a la deesa Fortuna per atorgar-me el premi i al deu Dionisi per confiar-li tants secrets de la bona cuina a en David. És un plaer que la vida et doni l’oportunitat de conèixer una persona tant generosa com en David Lienas, i encara més si pots compartir estones amb ell!

Poc a poc i, mentre la roba no esclati per la pressió, us aniré fent receptes. Això si, amb permís exprés del mestre. Tranquils no hi haurà venjança dels deus.