La cuina vermella » cuiners i cuineres http://www.lacuinavermella.cat Bloc en WordPress Wed, 01 Feb 2012 19:21:29 +0000 en hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.2.1 Gràcies David! Gràcies Bell·Art! http://www.lacuinavermella.cat/mestres/gracies-david-gracies-bell%c2%b7art/ http://www.lacuinavermella.cat/mestres/gracies-david-gracies-bell%c2%b7art/#comments Sun, 24 Aug 2008 18:36:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=68

Dilluns 14 de juliol, dia calorosisím i xafogós. Érem en la terrassa [...]]]> Bé, doncs com que la majoria ja sou tots aquí, i heu tornat gustosament de les vostres vacances, és el moment de fer-vos la crònica del curs que ens va regalar en David Lienas a la seva escola de Cuina Bell·Art.

Dilluns 14 de juliol, dia calorosisím i xafogós. Érem en la terrassa d’un restaurant, cutre de carretera, amb uns amics, a Breda. Patíem aquella mena de sensació soporífera de desprès de dinar un àpat car i dolent, de cop el mòbil trencà aquella passivitat de la migdiada, el missatge deia així:
Txell! Sóc la Maria, d cuina, que ens ha tocat el curs del David. A nosaltres i al Ruben!
La notícia em despertà de cop, i un somriure va omplir-me els llavis. Tot i així: horror! Havia de buscar-me una estratègia perquè feia poquíssim que m’havien canviat el torn de feina i em tocava treballar per les tardes, aaaargg!! Finalment l’estratègia pensada va ser bona, el curs ja era per a mi!!

Dimarts 15, doncs, a les 5 i amb la llibreta nova, i el llapis ben esmolat vaig entrar a l’aula on ja hi eren en Ruben i la Maria… quins nervis!!

Ell ja era a classe, esperant-nos amb aquell somriure murri que només els genis comprenen, els cabells amb un look d’aquells despentinats-però-pentinats, l’uniforme d’un sobri negre, trencat alegrement pels seus ninots de còmic, i calçat amb les seves bambes que tant bé li queden!

l’estil Lienas, com veureu és fantàstic!

Amb una ràpida llambregada ja en vam tenir prou per entendre que en David estava content de tenir-nos entre els seus alumnes.

Un cop asseguts, començava el ritual del mestre Lienas: passar llista i posar-se mans a l’obra perquè dues hores i mitja passen de seguida, i la feina s’acumula.

Us imagineu les seves classes? Són un no parar, de fet, si hem estat junts 15 hores, només ha fet silenci per empassar saliva, i és que no calla!!!! No pot parar d’explicar la procedència de cada producte, el perquè de cada cosa que fa, els seus valors nutricionals, què és el que fan als restaurants, llocs on anar a comprar, trucs i un munt de receptes més fora de programa.

I és que en David Lienas, és un mestre de la transmissió oral, del saber fer i del saber cuinar. En cada sessió, en David cuinava una mitja de cinc plats i a més d’explicar-nos el procés d’elaboració, en feia el muntatge i ens mostrava com servir-lo.

ell té la capacitat d’el·laborar un munt de plats a la vegada, en David és així!

En un temps rècord, cuinava plats força elaborats, els emplatava i preparava la seva taula de treball com un buffet exquisit per a que ho poguessim tastar.

Una petita mostra de tot el que va fer, és espectacular!

Cap allà tres quarts de vuit, ens aixecàvem a fer el tastet, en les properes imatges podreu comprovar que els meus companys de gestes no van perdre gens el temps…

Gràcies doncs a la deesa Fortuna per atorgar-me el premi i al deu Dionisi per confiar-li tants secrets de la bona cuina a en David. És un plaer que la vida et doni l’oportunitat de conèixer una persona tant generosa com en David Lienas, i encara més si pots compartir estones amb ell!

Poc a poc i, mentre la roba no esclati per la pressió, us aniré fent receptes. Això si, amb permís exprés del mestre. Tranquils no hi haurà venjança dels deus.

]]> http://www.lacuinavermella.cat/mestres/gracies-david-gracies-bell%c2%b7art/feed/ 28 Per fi és divendres! http://www.lacuinavermella.cat/mestres/per-fi-es-divendres/ http://www.lacuinavermella.cat/mestres/per-fi-es-divendres/#comments Sun, 06 Jul 2008 17:45:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=56 També de conèixer nous amics virtuals que van materialitzar-se al món real: l’Anna i l’Aleix de La Taula d’en Bernat i la simpàtica Laia de Cuinetes, als quals van tenir [...]]]> Una vegada més varem tenir l’oportunitat de gaudir de la sapiència culinària d’en David Lienas gràcies a la nostra estimadíssima “senyu”, la dolça Gemma.

També de conèixer nous amics virtuals que van materialitzar-se al món real: l’Anna i l’Aleix de La Taula d’en Bernat i la simpàtica Laia de Cuinetes, als quals van tenir l’alegria de saludar. A la foto de grup hi ha algunes cares més que no varem tenir l’oportunitat de posar-les nom i els hi demanem disculpes.

No ens allargarem massa en la crònica de la trobada ja que el Cafè de Nit, La Cuina de casa i Cuinar és generós han estat puntuals i ho han fet tan bé que les subscrivim sense reserves. Si que ens agradaria transmetre tres bisos, fora de programa, que ens va regalar l’artista.

Un amaniment sorprenent: macerar fruites del bosc en vinagre de Mòdena. Amalgama de dolços àcids!

Sorpresa per una amanida d’estiu: amb la versàtil pasta filo fer paquetets amb petits lingots de formatge brie. Daurar-los al forn o fregint-los en oli. Una amanida tèbia amb toc cruixent!

Mossets de truita: fer una truita a la plata del forn, tallar-la amb motllos originals i amb una mànega pastissera coronar-los amb maonesa o salsa rosa. Un escuradents i ja tenim uns canapès ben originals!

Gràcies a tots per rebre’ns amb tant carinyet i per regalar-nos moments tant agradables. Ah sí! des de aquí donem tot el nostre suport i col•laboració a d’iniciativa de la Glòria i en Josep de la Trobada de Blocaires.

A continuació, el millor, la mirada murri de la fotògrafa vermella: impagable!

Comencem amb les imatges més tendres del dia: les panxes més boniques de Barcelona!
els bessons de la Cristina
el nen de la Gemma
Ens encanta l’uniforme i l’estilisme d’en Lienas…
… sobretot les seves bambes!!!
Aquesta, li dediquem a la Maria, la més ecològica de la colla!
és el Mariamòbil… i en Batman li te enveja!
continuem amb els peus, aquí en teniu uns de molt esportistes…
no?
no sabem pas que dir… potser és la nova moda estiu 2008…

levitació misteriosa…

Enric, on eres? que no era dijous, que era divendres… Eva, a tu també et vam trobar a faltar molt… però ja sabem que era Festa Major a Terrassa i que el divendres al vespre cantava en Miguelito Bosé…

]]> http://www.lacuinavermella.cat/mestres/per-fi-es-divendres/feed/ 20 Els Casals: cercles concèntrics perfectes http://www.lacuinavermella.cat/mestres/els-casals-cercles-concentrics-perfectes/ http://www.lacuinavermella.cat/mestres/els-casals-cercles-concentrics-perfectes/#comments Sat, 28 Jun 2008 21:02:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=54
La nit de Sant Joan és plena de contradiccions per a La cuina vermella. Per una banda, els nostres instints atàvics mediterranis ens empenyen a saludar entusiàsticament l’estiu, l’estació de l’esclat de vida, de les fruites sucoses, del tomàquet dolç, dels pebrots i albergínies amb sabor de debò. Del meló i la síndria a la platja, de les clares a la fresca de la terrassa del Marfà, de la revitalitzant orxata i de les excursions nocturnes a la Xixonenca per degustar un gelat a qualsevol pedrís. La creu de la moneda és la salutació sorollosa de petards i coets que és un suplici per les nostres ànimes sensibles.

A més a més l’atzar va voler que féssim els nostres vots d’amor precisament aquesta nit, sota la màgica protecció d’una figuera, una nit de Sant Joan que mai oblidarem. És per això que aquesta nit procurem fugir cap algun indret que ens garanteixi absència pirotècnica i la possibilitat de celebrar un moment inoblidable per nosaltres.

Una vegada més, la xarxa gormanda que ha creat La cuina vermella, ens va permetre descobrir un dels paradisos terrenals d’aquest petit país.

Dilluns, després de dinar frugalment, ens dirigirem cap l’hotel rural Els Casals, a Sagàs, on el Berguedà vol anomenar-se Lluçanès. Les nostres expectatives es van acomplir totalment: una masia totalment restaurada jau entre prats i alzinars.

Aleshores, sorpresa! Ens trobem sortint de l’edifici i camí de la piscina l’Andreu i la Carmela, els tiets de la Txell. Després dels comentaris de rigor sobre la casualitat, quedem de trobar-nos en una estona a la piscina ja que la calor era intensa i un bon pla una remullada.

Una mica despistats entrarem a l’hotel buscant quelcom que ens recordes una recepció. Els plors sentits d’una nena ens marcaren el camí. La Marta, la mestressa, ens va rebre amb un somriure i donant-nos les instruccions de la casa: “si voleu alguna cosa, a la cuina sempre hi ha algú. Demaneu: si pot ser ho arreglarem si no us haureu d’aguantar”. Mentre la Paula, somicant, esperava que algú li treies un punxa que tenia al peu… És el que te viure lliure i descalç; a vegades alguna punxeta et fa la guitza.

Després d’instal·lar-nos anàrem cap a la piscina on, després d’una refrescant cabussada, descobrirem que amb l’Andreu i la Carmela compartíem la mateixa dèria pels llocs bonics i el bon menjar. Al capvespre anàrem a la terrassa de la casa on els tiets de la Txell ens convidaren a prendre un aperitiu abans de sopar.

El presagi del gran sopar que ens regalàvem mútuament, es va materialitzar amb un gintònic preparat com marquen els canons, unes patates xip fetes a casa i un pernil “pata negra”.

Ens acomiadarem fins l’endemà amb els tiets. Mentre pujàvem a vestir-nos per l’ocasió ens trobarem a l’Oriol Rovira, el patró dels fogons i estrella Michelin, carregant com podia a la seva canalla: la Paula, amb el peu guarit, l’Ariadna, amb ganes d’agafar el llit, i en Guifré, el menut de la colla amb uns ulls com dues taronges. Com va poder, ens donà la benvinguda tot dient-nos que ens havia preparat un menú degustació però, si ens venia de gust canviar, cap problema.

Tots aquests detalls donen a entendre el pa que s’hi dona a Els Casals, des de la nostra arribada ens sentirem especials, mimats, tractats com algú de la família, sense impostures ni falsedats.

A l’entrar al restaurant ens va rebre en David, el cap de sala, que seria el tercer segment del primer cercle concèntric perfecte que es conjuga a Els Casals. Sap un munt de coses sobre enologia i embadalits ens posarem a les seves mans. En tot moment va estar atent als nostres desitjos i ens va demostrar que un es pot mostrar natural i proper i al mateix temps treballar en el món de l’alta gastronomia.

Sense més preàmbuls el sopar,

Per començar uns ceps, acabats de collir, laminats i amanits.

Una convidada del Mediterrani en terres d’interior.

Per acabar els entrants, llom ibèric de bellota de la casa extremenya Maldonado, una delícia de la ‘dehesa’.

Amanida tèbia de peu de porc cruixent amb mostassa, codonyat, patata confitada i allioli: un dels plats estrella de la casa.

Favetes a la brasa amb papada.

Últims pèsols de l’hort amb vieira i pernil d’aglà.

Bacallà confitat amb safrà i carpaccio de rossinyols.

Garrinet rostit sense os amb caneló de botifarra negra, col, col-i-flor i panxeta amb salsa de rostit i cafè.

Un pa de debó, per un sopar de debó (el·laborat per ells)


Dos postres magnífics per concloure el sopar: flam líquid amb gelat i teula de tel de llet i Pastís de fruita seca i xocolata negra amb gelat de gianduia i salsa de xocolata blanca. Els postres ens van agafar curts de forces per fer fotos…

Un champagne François Hemart, servit en copa ample i grossa, gentilesa de la sabiduria d’en David. Gràcies amic!

Creiem que no oblidarem mai aquesta experiència pels sentits i, ara, ens sentim tocats per la senzillesa i profunditat de la proposta d’Els Casals. El secret, els cercles concèntrics perfectes. El segon cercle, encara trigariem unes hores en descobrir-lo. Des del menjador del restaurant, centre dels cercles, el plaer és digne del déu Dionís.

Al matí ens van despertar les vaques i els vedells que pastaven indolentment als prats de davant de l’hotel. Desprès d’esmorzar varem anar a la Malla, el mas de la família Rovira, a tocar de l’hotel, on es situa l’altre cercle concèntric que confereix a Els Casals el seu caràcter únic i irrepetible. Allà ens va rebre, amb amabilitat i un somriure en Jordi Rovira, un dels germans de l’Oriol. Es va excusar de no poder-nos dedicar tot el temps que hagués volgut ja que una passa tenia als altres dos germans Rovira, en Lluís i en Joan, que s’ocupen també de l’explotació agrària, fora de combat.

Primer ens va mostrar el modern obrador d’embotits. Després els corrals de l’aviram, on campaven les gallines ponedores, les periquites, les pulardes i els capons. Després ens va mostrar l’hort, on hi tenen plantades fins setze varietats de tomàquets i tota mena de verdures i hortalisses. A tocar, els camps de patates, amb també un munt de varietats conreades. Just al costat la fabriqueta, on processen el cereals de la finca per fer-ne pinso pel bestiar. Al darrera de l’hort, les porqueres, on les truges alleten els godallets que, els budistes ens perdonin, son exquisidament cuinats als fogons d’Els Casals.

La conversa amb en Jordi va ser animada i distesa, tot passejant per l’explotació. Es un home de mirada neta i una esperança per aquets país que ha oblidat que som el que mengem i que, els pagesos son els depositaris d’aquesta herència mil·lenària.

Amics d’Els Casals gràcies per acollir-nos a casa vostra i per oferir al món aquesta versió catalana del paradís.

]]> http://www.lacuinavermella.cat/mestres/els-casals-cercles-concentrics-perfectes/feed/ 25 Segona classe amb la Mireia Carbó http://www.lacuinavermella.cat/mestres/segona-classe-amb-la-mireia-carbo/ http://www.lacuinavermella.cat/mestres/segona-classe-amb-la-mireia-carbo/#comments Sun, 22 Jun 2008 07:27:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=52

Si a sobre aquesta trobada és realitza en una classe de la Mireia Carbó [...]]]> Tornar a retrobar-nos amb la companyia de la forquilla ha estat novament un plaer, a més a més tenim la satisfacció de comprovar que família creix i que podem posar carn i ossos als discursos gastronòmics que seguim cada dia.

Si a sobre aquesta trobada és realitza en una classe de la Mireia Carbó és una experiència fantàstica. En el primer post sobre ella ja vam parlar de la seva manera de ser i d’encarar la vida.

A ca’ls vermells, reconeixem una obsessió pels detalls i per llegir entre línees. Dijous al vespre, enigmàticament vam intuir que la Mireia, potser, ens podia estar parlant subliminalment del seu nou llibre, no deixava de repetir una mateixa frase i quan ho feia, un somrís murri es desprenia de la seva cara.

Pensem doncs (i volent donar la primícia) que el proper llibre de la Carbó es titularà: L’essència de la cloïssa.

Mireia, aquí et deixem una foto per si la vols utilitzar, el peix és de la Floreta, la nostra peixetera!

Podeu trobar més cròniques a Cuinar és generós, El cafè de nit, La cuina de casa, Samfaina d’Arts.

Salut i bon diumenge!

]]> http://www.lacuinavermella.cat/mestres/segona-classe-amb-la-mireia-carbo/feed/ 9 De la Garrotxa els volcans i en Pep Nogué http://www.lacuinavermella.cat/mestres/de-la-garrotxa-els-volcans-i-en-pep-nogue/ http://www.lacuinavermella.cat/mestres/de-la-garrotxa-els-volcans-i-en-pep-nogue/#comments Tue, 27 May 2008 15:34:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=44

Vam aprendre un munt [...]]]> Potser la del dijous passat (perdoneu el retard, si us plau) va ser la millor sessió de cuina de les que hem gaudit gràcies a la Gemma. En Pep Nogué és un pou de ciencia i amb una gran capacitat didàctica. En definitiva un paio eixerit amb moltes ganes d’ensenyar!

Vam aprendre un munt de coses interessants sobre les varietats de l’arròs (per cert, li va quedar saladíssim) com és la seva cocció, sobre com fer un bon brou de peix i de com mimar i treballar la xocolata. Vam trobar algú que gaudeix de la taula com nosaltres, amb carinyet i alegria.

Voldriem afegir una cosa molt important per nosaltres, gràcies al bloc hem fet un munt de nous amics i trobar-nos amb vosaltres en aquestes ocasions és un plaer indescriptible!

Aquí unes instantànies de la jornada:

Les mans del mestre

El públic amatent, seguint les explicacions ben a prop d’en Pep

Els canelons de llagostins amb maionesa de porradell, teniu la recepta al Kiwi blau

Va ser una vetllada estupenda perquè hi èrem quasi bé tots, l’Enric va poder venir i la Rosa Isabel també. Ah! Ens va encantar la faldilla de la Sara Maria (estaves fantàstica i colorida!). A veure si a la propera trobada hi pots venir tu, Francina!

En fi, com sempre un plaer ser els vostres companys de gestes gastronomiques. Petons.

]]> http://www.lacuinavermella.cat/mestres/de-la-garrotxa-els-volcans-i-en-pep-nogue/feed/ 11 Iker Erauzkin: simpatia euskaldun http://www.lacuinavermella.cat/mestres/iker-erauzkin-simpatia-euskaldun/ http://www.lacuinavermella.cat/mestres/iker-erauzkin-simpatia-euskaldun/#comments Sun, 18 May 2008 15:01:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=41 Tenim un bon amic que diu que la feina és un temps que hom ven per comprar-ne per fer el que a un li agrada. Quan coneixes persones com l’Iker, que aconsegueixen fer que el que més els hi agrada sigui el seu modus vivendi, els considerem uns grans afortunats i dignes d’enveja.
Mireu-lo, és feliç com un anís!
Si a més a més, part del seu temps remunerat el pot passar en aquesta cuina balcó sobre un escenari de colors, sabors i olors, poblat d’actors i d’extres encuriosits, únic i irrepetible com La Boqueria, la sort és de jugador de pòquer professional del Mississipi.

Aquest format de sessió culinària ens va agradar molt; per la proximitat que tens amb el cuiner i per poder fer un mosset en condicions desprès de tanta oloreta estimulant. L’Iker és un tipus molt divertit i ens va fer riure molt. També ens va fer patir una mica amb el pastís de xocolata: això de no poder renegar quan el moment s’ho mereix…!

Aquí l’Iker a punt de dir un taco!

Vam aprendre a fer una focaccia de orenga, olives negres i tomàquets xerri que estava “divina de la muerte” i unes hamburgueses de rap, respectuoses amb els sabors del mar. “Con fundamento” com diria el compatriota de l’Iker.

Com podeu observar, tothom va treballar de valent

La Gemma, muntant clares!

La Xaro, fent la repetició de la jugada!

L’incansable reportera, Glòria les teves fotos són fantàstiques!

Volem demanar disculpes a tots pel nostre retard. També som els últims en publicar la crònica: us recomanem que passeu per La Cuina de Casa, el Cafè de nit i el Pa de nous on hi trobareu unes cròniques magnífiques.


Una vegada més moltes gràcies a la Gemma per organitzar aquestes trobades que reafirmen lligams amb la nostra nova família culinària.

Ah si! una vegada més vam trobar a faltar a l’Enric (Tocaio! Pensa que estic en franca minoria!)

Aquí totes les dones, acompanyant a en Kike…

]]> http://www.lacuinavermella.cat/mestres/iker-erauzkin-simpatia-euskaldun/feed/ 16 Magistral classe de viure de la Mireia Carbó http://www.lacuinavermella.cat/mestres/magistral-classe-de-viure-de-la-mireia-carbo/ http://www.lacuinavermella.cat/mestres/magistral-classe-de-viure-de-la-mireia-carbo/#comments Fri, 25 Apr 2008 17:59:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=36

El camí de la vida és ple de patacades, travetes, mentides i paranys; si t’ho prens massa seriosament viure és el pitjor dels malsons. En canvi si saps veure-hi la [...]]]> A la Cuina Vermella hi ha una divisa en el nostre escut de caminar per la vida: Riu, riu i la pena al riu!

El camí de la vida és ple de patacades, travetes, mentides i paranys; si t’ho prens massa seriosament viure és el pitjor dels malsons. En canvi si saps veure-hi la part positiva, la vis còmica de la vida, i, el més important, si saps enriolar-te’n de tu mateix; teva és la vida i el seu tresor més preuat: la felicitat.

En el nostre món també plorem, però procurem fer-ho d’emoció, sentint música, llegint un poema, quan neix una criatura, quan surt el sol o si hi ha estels al cel. Algú diria que son ximples, però, sincerament: tant se’ns enfot!
Ahir vam trobar un altre membre d’aquesta germandat: la Mireia Carbó!

A la foto la Sara Maria, la Glòria, la Cristina i la bessonada, en Ruben i la Mireia

Com que riem molt, d’aquest negociat en sabem una mica, el sentit de l’humor de la Mireia és, en termes gastronòmics: jabugo cinco jotas!

Té exactament el nostre concepte de la cuina: carinyet, sentit comú i una mica de gràcia per presentar-ho tot plegat i, sobretot; que no falti!

El que més ens va agradar va ser aquesta mirada critico festiva que fa del món de la restauració actual, on s’ha instaurat un cert papanatisme: noms de plats barrocs, locals de disseny amb poca substància gastronòmica i xefs estrelles madiàtiques. Tot això ho desmunta, i ho posa a lloc aquesta dona única: propera, simpàtica, divertida, atrevida, murri, didàctica, extravertida, ‘pispireta’, vaja… genial!

Ja ho diu l’àvia Maria: si és de vida senyal que és bona gent.

Mireia, si llegeixes aquesta entrada, que sàpigues que estàs convidada, amb el teu xurri, a sopar a la Cuina Vermella (tranquils, no us quedareu amb gana!).

També volíem donar la benvinguda, al nostre sorollós aplec boclaire, a la Susanna, al Rubén, a la Xaro i a la Natàlia (esperem no oblidar-nos de ningú). També enviem des d’aquí un petó gegantí a la Maria Solé, que és tot amor (estem amb tu!).

A més a més, volíem tornar a donar les gràcies a la Gemma de La Cuina de Casa per organitzar aquestes reunions, on ens ho passem tant bé. Senyu: ets la millor!

Un petó a la Cristina per encarregar-se de comprar-nos l’estri de marcar galetes i carregar, amunt i avall, les maquinetes i la bessonada amb un somriure a la cara.

A l’Eva, per que ja està a punt de caramel per crear el seu Cullerot Festuc! (en aquesta foto, en Kike intentant convencer-la de fer el bloc d’una vegada per totes).

A la Sara Maria una forta abraçada, per explicar-nos que hi havies afegit menta a la recepta dels calamars farcits!
A la mare Paquita per fer-nos riure i alimentar-nos tant bé! (a la foto, la mare fent honor al color de la nostra cuina, juntament amb la Xaro, mireu que atentes escoltàven a la Mireia).

A la Glòria per venir d’hora i fer-nos companyia, a l’Ester i la seva nena i el cd del Barça!

Per últim gràcies a Caprabo (Eskarrikasko Eroski!) pels regals i a la noia del club social que ens va atendre tant bé (i tant pacientment).

Amics, per poc que pugueu, no us perdeu la pròxima!

Ah! una última cosa: Enric, et vam trobar a faltar!
Tx+Ik
]]> http://www.lacuinavermella.cat/mestres/magistral-classe-de-viure-de-la-mireia-carbo/feed/ 19 Hotel Restaurant La Plaça: un regal pels sentits http://www.lacuinavermella.cat/mestres/hotel-restaurant-la-placa-un-regal-pels-sentits/ http://www.lacuinavermella.cat/mestres/hotel-restaurant-la-placa-un-regal-pels-sentits/#comments Mon, 31 Mar 2008 12:09:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=23 No hi ha res millor que els regals que es poden compartir. Aquesta setmana passada vaig fer anys i la Txell em va fer un regal pels sentits: una estada a l’Alt Empordà, a l’hotel La Plaça de Garriguella, on el simpàtic Sebastien ha obert aquest magnífic establiment.
El dir que és un regal pels sentits no és un eufemisme, sinó una realitat. L’entorn de l’Empordà proposa tots els estímuls per la vista; una plana verda repicada per oliveres i vinyes. Delicats i bells bosquets d’alzines amb el teló de fons de les muntanyes de l’Albera que protegeixen la puresa del màgic Canigó. Si mires a orient, el mar et saluda amb una varietat d’imatges idíl·liques que van des dels arenals, aiguamolls i caletes del sud, fins l’àrida majestat del Cap de Creus. La tramuntana posa música a aquest escenari i barreja totes les olors d’aquests paisatges. Del gust i el tacte se’n ocupen tot l’equip d’aquest encantador hotel.

Vam arribar a Garriguella cap a migdia. Una vegada instal·lats vam anar cap el Port de la Selva, on després d’una passejada fruirem d’unes mandonguilles amb sípia perfectes, regades amb un vinet blanc de la terra, al Restaurant Ca la Paquita (just al costat de la llotja de peix). Aquesta inoblidable experiència culinària ens va donar forces per una excursioneta pel cap de Creus amb final a Cadaqués.
Ja al hotel i després de descansar una mica, ens vestírem i preparàrem per assaborir el menú de degustació de l’hotel, absolutament recomanable, i només per 32 € (iva inclós). El menú es composava de:

Uns entreteniments de pinxo de cansalda fumada i pruna, i una mousse de formatge de cabra

Un carpaccio de tonyina amb gambes


Un turbot a la brasa amb tomàquets confitats i espaguetis de carbassó amb salsa holandesa (la foto d’quest plat no va sortir, ho sentim!)

Magret d’ànec sobre un timbal de patates i endívies


Un colant gelat de capuccino

Regadet per un champagne Nicolas Feuillatte

Va ser absolutament fantàstic i a un preu més que raonable!

A l’endemà, i després d’un reparador descans ens van servir un esmorzar memorable franc-català, es a dir, pa amb tomàquet amb embotits del Empordà i uns exquisits croissants.


Volem donar les gràcies a en Sebastien, propietari del hotel i xef del restaurant, i a tot el personal per haver-nos tractat tant bé i fer-nos passar una estada magnífica al seu establiment.


Hi tornarem!

Tx i Ik

]]> http://www.lacuinavermella.cat/mestres/hotel-restaurant-la-placa-un-regal-pels-sentits/feed/ 10 Un vespre amb en David Lienas i els blocaires! http://www.lacuinavermella.cat/mestres/un-vespre-amb-en-david-lienas-i-els-blocaires/ http://www.lacuinavermella.cat/mestres/un-vespre-amb-en-david-lienas-i-els-blocaires/#comments Sun, 30 Mar 2008 18:16:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=22

El fer aquest blog va ser ben casual i sorgit ben bé del impuls. [...]]]> Esperàvem la tarda de divendres des de feia molts dies amb expectació i nerviosisme. Per nosaltres aquesta forma de comunicació humana és completament nova, fins fa ben poc Internet era una manera d’informar-nos del que ens interessa i poc més.

El fer aquest blog va ser ben casual i sorgit ben bé del impuls. Creiem que va ser una gran pensada i sobretot la oportunitat de conèixer un heterogeni grup de bona gent plena de vitalitat, humanitat, joia de viure i sentit del humor. Nogensmenys, en la nostra llengua algú que li agrada menjar se li diu “que és de vida”.

Les expectatives positives es van superar i conèixer una nodrida representació de la família blocaire gormanda i a totes les nostres filloles i fillol va estar fabulós.

Una vegada vam decidir deixar pas als vianants de la vorera del carrer Sicília entràrem al acollidor local que la firma bon preu té al barri de la Sagrada família. La nostra presència es va fer notar amb un alegre brogit digne d’un grup de hobbits en plena festa de la cervesa.

La sessió de cuina d’en David Lienas va ser molt divertida i enriquidora, en David té un gran sentit teatral i el seu discurs planer i ple d’amor a la seva feina ens va fer passar una bona estona. Volem destacar el seu original uniforme que a nosaltres ens va agradar molt.

Vam aprendre un munt de trucs, coneixerem estris i productes nous, almenys per nosaltres. Tot acompanyat de la nostra alegre fressa.

L’orada amb merengue de sal: Fabulosa. Els calamars farcits, segons el nostre modest criteri van ser bons tècnicament però molt millor les variants que va apuntar. Nosaltres ens quedem amb la idea dels de poma i botifarra negra.

En fi, gràcies a en David Lienas per la seva paciència i per haver-nos regalat un munt de coneixements. Gràcies també a les noies del Bonpreu que amb un somriure van allargar ben bé una hora la seva estada a la feina. Gràcies també a tots els nostres nous amics per rebre’ns tan càlidament. Unes gràcies molt especials a la Gemma per regalar-nos aquesta bona estona i per haver fet l’esforç de reunir-nos a tots.

Esperem ansiosament repetir l’experiència!

Per acabar una recomanació. Les oloretes i la degustació d’orada i calamar farcit ens van obrir la gana. En sortir de classe anàrem a fer un mos al bar restaurant La Morenta, ben a prop d’on érem i ens vam homenatjar amb unes braves de pel·lícula, un pernil ibèric rotund, uns escamarlans fresquíssims i un pop a feira digne.

Fins aviat amics,

Tx+Ik

]]> http://www.lacuinavermella.cat/mestres/un-vespre-amb-en-david-lienas-i-els-blocaires/feed/ 14 Pep Salsetes http://www.lacuinavermella.cat/croniques-vermelles/pep-salsetes/ http://www.lacuinavermella.cat/croniques-vermelles/pep-salsetes/#comments Sat, 08 Mar 2008 12:52:00 +0000 La cuina vermella http://test.lacuinavermella.com/?p=15 Ahir xalarem de valent amb un sopar que va organitzar la Txell (de forma impecable, com només ella sap fer les coses) en el Casal Cultural de Mollet del Vallès. L’oficiant d’aquesta reunió gastronòmica va ser l’amic Pep Salsetes, una institució en el món del bon menjar de la nostra comarca. És un savi de la cuina tradicional i fa un treball importantíssim de recuperació de la cultura popular gastronòmica. Tal com ens va explicar, viatja per tot el Principat durant la setmana compartint i impartint coneixements sobre el negociat de la forquilla.
El menú d’ahir va ser especialment reeixit:
Xatonada
Carxofes a la jueva
Vedella amb bolets de roure
Flam de codonyat i taronja amb poma
Tot regadet amb un Clos de Torsols del Priorat
Per combinar amb aquesta tradicional menja del sud unes carxofes a la jueva, una antiga recepta del la Roma imperial. No us perdeu la presentació del plat d’en Pep!  Com a plat principal un clàssic de la nostra cuina: Vedella amb bolets. El toc d’innovació amb els bolets de roure. I finalment, el flam amb els codonys de l’hort d’aquest cuiner únic.

]]> http://www.lacuinavermella.cat/croniques-vermelles/pep-salsetes/feed/ 4