La BlackBerry és la primera que es desperta a casa i toca diana a les set amb el “See the world” dels Gomez. A les palpentes i en entreson l’agafo. Com a través d’una persiana, faig una mirada als correus i al Twitter de la feina. Quan poso els peus a terra, un altre es desperta; arriba el primer correu de la jornada amb la newsletter del diari Contrapunt de Mollet, l’iMac obre el seu únic ull amb el que il·lumina l’estança. El resplendor m’indica que s’ha acabat estar assegut al llit. La Txell romanceja mentre trec el pa del congelador i li rento la cara amb tomàquets de penjar a les dues meitats dels dos trossos de pa d’espelta de Can Prat. Les notícies del dia es barregen amb el gruny d’un espremedor de taronges que està a les últimes. El so del suc caient per la canal de l’aparell sobre el fons del got, m’indica que el bon dia íntim dels vermells està a tocar. Tot esdevé amb una cadència d’acceleració lenta, mentre les nostres ànimes és debaten entre el que desitgen fer i el que han de fer.
Agraïments, somriures i sabor de cítrics són les ablucions matinals abans del ritual del bon dia.L’aigua del meu te ja bull, la llet pel cafè de la vermella fumeja. La bosseta de PG jeu al fons d’una tetera esperant la seva dutxa bullent. Asseguts sobre un plat, els pa amb tomàquet demanen ja la sal i l’oli per rebre lúbricament al pernil salat. Mentre acabo l’esmorzar i paro taula, la Txell ja és als comandaments del bloc, fa el primer cop d’ull al Reader i revisa els correus del dia.En pocs minuts i asseguts a taula, esmorzem i compartim complicitats, les obligacions del dia i les devocions: que dinarem, que soparem i la cançó del Bon dia món mundial!.
Ahir, a més a més, hi havia agenda comuna; viuríem uns matins molt diferents als nostres: Els matins de TV3
Encuriosits i carregats d’estris i il·lusió entrarem a la teletrés, amb els ulls ben oberts per no perdre detall. Tot i que no tenim tele, TV3 és també la nostra i passar per la mateixa porta que el Puyal, el Buenafuente, la Trinca, el Mikimoto ó l’Alsius (ja veieu que fa molt temps que vivim sense l’electrodomèstic rei) ens feia pessigolles a la boca de l’estomac. A l’edifici principal ens esperava una hostessa que ens acompanyà a la sala d’espera dels artistes, si més no, això és el que resava el rètol de la porta. Primer vingué el d’atrezzo per preparar la tauleta amb la proposta de recepta, un pesto genovès, i el reciclatge dels motlles de cake en test per herbes aromàtiques, que ens permetia estrenar la secció Sorprèn de La cuina vermella. Després cap a maquillatge i de tornada cap a la sala d’espera on comprovàrem que la Núria Feliu ens feia de telonera. Poc desprès ens saludà amablement il capo, el Cuní. La resta la podeu veure al vídeo.
Aromàtiques en un motlle de pastisseria
Ingredients,
plantes aromàtiques (de tot tipus)
terra per plantar
motlles de pastisseria (podeu aprofitar els vostres motlles vells)
Preparació,
Amb una barrina feu un petit forat al motlle, posar-hi una pedreta damunt del forat, d’aquesta manera quan regueu evitarà que surti l’aigua. Posar una mica de terra dins del motlle, posar-hi les plantes (sense el test de plàstic), i acabar d’omplir la terra. Regar una mica. Podeu fer uns cartellets amb el nom de cada planta.
Amb el regal del motlle amb la planta, els podeu obsequiar amb una recepta relacionades amb les herbes aromàtiques. Nosaltres amb la alfàbrega hi posem la recepta del pesto. Aquí la teniu.
Salsa pesto
Ingredients,
100 g de fulles d’alfàbrega fresca
100 ml d’oli d’oliva
30 g de parmesà ratllat
20 g de pinyons torrats
10 g de nous pelades
1 gra d’all
sal i pebre
Preparació,
En una paella torrar els pinyons. Mentrestant es refreden, netejar i assecar les fulles d’alfàbrega. En un bol posar-hi les fulles d’alfàbrega, els pinyons torrats, les nous i l’all. Salperar. Trituar amb el túrmix (o el vas americà) durant uns 30 segons, poca estona. Un cop tot ben ben mesclat, afegir-hi el parmesà ratllat i l’oli, barrejar amb una espàtula de mà.
La tele en directe és molta gent pendent d’un rellotge i molta velocitat, lluny dels dolços matins 2.0 del vermells. Tant lluny com estan el pa de Can Prat del de benzinera o d’un pesto fet a casa amb el del prestatge del supermercat.
