La cuina vermella » mitjans

Els matins 2.0

La cuina vermella — Fri, 19 Nov 2010 20:39:17 +0000

La BlackBerry és la primera que es desperta a casa i toca diana a les set amb el “See the world” dels Gomez. A les palpentes i en entreson l’agafo. Com a través d’una persiana, faig una mirada als correus i al Twitter de la feina. Quan poso els peus a terra, un altre es desperta; arriba el primer correu de la jornada amb la newsletter del diari Contrapunt de Mollet, l’iMac obre el seu únic ull amb el que il·lumina l’estança. El resplendor m’indica que s’ha acabat estar assegut al llit. La Txell romanceja mentre trec el pa del congelador i li rento la cara amb tomàquets de penjar a les dues meitats dels dos trossos de pa d’espelta de Can Prat. Les notícies del dia es barregen amb el gruny d’un espremedor de taronges que està a les últimes. El so del suc caient per la canal de l’aparell sobre el fons del got, m’indica que el bon dia íntim dels vermells està a tocar. Tot esdevé amb una cadència d’acceleració lenta, mentre les nostres ànimes és debaten entre el que desitgen fer i el que han de fer.

Agraïments, somriures i sabor de cítrics són les ablucions matinals abans del ritual del bon dia.L’aigua del meu te ja bull, la llet pel cafè de la vermella fumeja. La bosseta de PG jeu al fons d’una tetera esperant la seva dutxa bullent. Asseguts sobre un plat, els pa amb tomàquet demanen ja la sal i l’oli per rebre lúbricament al pernil salat. Mentre acabo l’esmorzar i paro taula, la Txell ja és als comandaments del bloc, fa el primer cop d’ull al Reader i revisa els correus del dia.En pocs minuts i asseguts a taula, esmorzem i compartim complicitats, les obligacions del dia i les devocions: que dinarem, que soparem i la cançó del Bon dia món mundial!.

Ahir, a més a més, hi havia agenda comuna; viuríem uns matins molt diferents als nostres: Els matins de TV3

Encuriosits i carregats d’estris i il·lusió entrarem a la teletrés, amb els ulls ben oberts per no perdre detall. Tot i que no tenim tele, TV3 és també la nostra i passar per la mateixa porta que el Puyal, el Buenafuente, la Trinca, el Mikimoto ó l’Alsius (ja veieu que fa molt temps que vivim sense l’electrodomèstic rei) ens feia pessigolles a la boca de l’estomac. A l’edifici principal ens esperava una hostessa que ens acompanyà a la sala d’espera dels artistes, si més no, això és el que resava el rètol de la porta. Primer vingué el d’atrezzo per preparar la tauleta amb la proposta de recepta, un pesto genovès, i el reciclatge dels motlles de cake en test per herbes aromàtiques, que ens permetia estrenar la secció Sorprèn de La cuina vermella. Després cap a maquillatge i de tornada cap a la sala d’espera on comprovàrem que la Núria Feliu ens feia de telonera. Poc desprès ens saludà amablement il capo, el Cuní. La resta la podeu veure al vídeo.

Aromàtiques en un motlle de pastisseria

Ingredients,

plantes aromàtiques (de tot tipus)
terra per plantar
motlles de pastisseria (podeu aprofitar els vostres motlles vells)

Preparació,

Amb una barrina feu un petit forat al motlle, posar-hi una pedreta damunt del forat, d’aquesta manera quan regueu evitarà que surti l’aigua. Posar una mica de terra dins del motlle, posar-hi les plantes (sense el test de plàstic), i acabar d’omplir la terra. Regar una mica. Podeu fer uns cartellets amb el nom de cada planta.

Amb el regal del motlle amb la planta, els podeu obsequiar amb una recepta relacionades amb les herbes aromàtiques. Nosaltres amb la alfàbrega hi posem la recepta del pesto. Aquí la teniu.

Salsa pesto

Ingredients,

100 g de fulles d’alfàbrega fresca
100 ml d’oli d’oliva
30 g de parmesà ratllat
20 g de pinyons torrats
10 g de nous pelades
1 gra d’all
sal i pebre

Preparació,

En una paella torrar els pinyons. Mentrestant es refreden, netejar i assecar les fulles d’alfàbrega. En un bol posar-hi les fulles d’alfàbrega, els pinyons torrats, les nous i l’all. Salperar. Trituar amb el túrmix (o el vas americà) durant uns 30 segons, poca estona. Un cop tot ben ben mesclat, afegir-hi el parmesà ratllat i l’oli, barrejar amb una espàtula de mà.

La tele en directe és molta gent pendent d’un rellotge i molta velocitat, lluny dels dolços matins 2.0 del vermells. Tant lluny com estan el pa de Can Prat del de benzinera o d’un pesto fet a casa amb el del prestatge del supermercat.

El cocinero fiel i les amanides sense enciam

La cuina vermella — Tue, 27 Jul 2010 19:26:21 +0000

El dilluns vam tenir l’alegria i el privilegi de col·laborar a la secció Cuinetes de El món a RAC1 que aquest estiu condueix en Txaber Allué, més conegut pels que ens movem per la xarxa saborosa, com El cocinero fiel. Gràcies a la recomanació del nostre promotor incondicional i amic, l’Starbase del bloc De cuina, en Txaber va contactar amb nosaltres per fer la primera de les col·laboracions de la xarxa gastroblocaire. Aprofitem ara per recomanar-les totes, ja que seran, segur, impagables.

Sentir la teva veu, al programa que escoltes cada matí fa molta il·lusió. Tot i que m’agradaria, una miqueta, autocensurar-me i disculpar-me per la repetició d’aquesta crossa discursiva del una miqueta. Sort que els del Dialing són de vacances que si no competeixo amb el “¿estas buenota?” de l’insigne Justo Molinero i el “mon pare ha anat a Girona” del locutor esportiu d’Al Jazira.

També volem donar les gràcies a en Txaber i la Núria per la seva paciència i pels cinc minuts llargs que ens van regalar.

En l’àmbit #emsapgreu, volem afegir que les visites es van multiplicar tant que el servidor d’internet va fer figa. Tot i estar desconnectats unes hores, vam tancar el dia amb 4.000 visites. Moltes gràcies a tots.

La nostra aportació al tema proposat, les amanides sense enciam, va ser l’amanida grega, una de les preferides dels vermells. Com que aquesta excelsa combinació de sabors hel·lènica ja està al bloc del Món a RAC1, us oferim la versió avançada, digne dels incondicionals d’aquesta cuina.

Amanida de síndria i formatge feta

Ingredients,

Síndria sense pinyols
200 g de formatge feta
un grapat d’olives negres d’Aragó
Menta fresca
1 tija d’api
Vinagre de vi negre
Oli d’oliva
Pebre negre acabat de moldre

Preparació,

Retirar la pell de la síndria i tallar la seva carn a daus petits, tallar el formatge feta a cubs d’uns 2 centímetres, picar ben petitona la menta fresca, treure els filaments de l’api i tallar-ne el tronxo a rodanxes. En un bol posar de manera graciosa la síndria, l’api, la feta i les olives. En un got barrejar una cullerada de vinagre de vi negre amb dues cullerades d’oli d’oliva, abocar al damunt dels ingredients i espolvorejar amb una mica de pebre negre acabat de moldre i la menta fresca.

Per veure si acabo amb el una miqueta per sempre, unes quantes repeticions d’una miqueta.

Voteu-nos una miqueta, si us plau!!

Kireei

La cuina vermella — Fri, 12 Jun 2009 19:10:00 +0000

A vegades es mostra clarament en un rostre o en un paisatge. A vegades, tímida i fràgil, habita en la sinceritat d’un gest, en una paraula de suport, en l’acord d’una guitarra, en el vellut d’una veu, en el vent jugant amb uns cabells, en un brot tendre, en l’aroma del rostoll, en un somriure innocent, en una combinació cromàtica, en el sol de la tarda Il·luminat un racó de la casa, en unes llàgrimes d’emoció, en una butaca al seu lloc. A estones és fugaç i d’altres majestuosament permanent, a voltes barroca, a voltes minimalista. Així és la bellesa, amb tantes formes com a ulls que la miren.

Fa uns pocs dies vam rebre un bell gest del magnífic bloc Kireei -que en llengua japonesa significa catàleg de coses belles- que recerca en la xarxa aquest intangible capriciós i estimulant. Generosament, van incloure a La cuina vermella en la seva tria de carícies pels sentits. Ha estat un afalag tant especial que volem compartir-lo amb vosaltres.

Casualment, o potser per que res no passa sense motiu, la tria de la preparació del Vieux garçon (seguiment aquí i aquí) han estat les cireres, la més coqueta de les fruites, vermelles com nosaltres i belles i delicioses com Kireei.

Per acabar un regal musical pels amics d’aquest bloc amb un petó i una abraçada dels vermells.

El vídeo

La cuina vermella — Thu, 14 May 2009 11:34:00 +0000

El vermell és el color de la vitalitat, de la vida, del foc, de les revolucions, de la passió i també de la nostra senyera personal. Alhora és el color que tenyeix la pell dels humans quan ens sentim aclaparats pels esdeveniments. Tot i que no som massa “futboleros” no hem estat aliens dels èxits del Barça, i hem après molt de les actituds d’en Pep Guardiola. Està bé que et reconeguin, que t’aplaudeixin i fins i tot que t’alimentin la vanitat, però els principis que acompanyen l’èxit són el treball, la disciplina, el respecte, la constància, l’esperit de lluita i l’esforç.

Abans d’acomplir la demanda que alguns han fet de pujar el vídeo, us posem les paraules d’un home savi, que ens ha ajudat molt a caminar per la vida, en Mario Benedetti.

Aplausos

El aplauso es por lo general una recompensa de lo ignoto. Puede sonar aislado o como un coro imponente de palmas. Sobreviene como el ámbar y a veces tiene color de profecía. Puede ser una peligrosa tentación o también un azoro de la humildad.

Cuando provoca jaqueca o dolor de garganta, es porque no estamos preparados para el rito.

Si el aplauso es un alrededor, vale la pena alzar el vuelo. No para siempre, por un rato, medir de lejos la eclosión, sin repentina vanidad y sin falsa modestia.

Como el aplauso viene de las sombras hay que pensar por qué. De todos modos uno los colecciona: cuelga algunos en el corazón y otros en el perchero.

El aplauso puede ser un mensaje, un empeño, un galardón, pero también una lástima, un golpe de ironía. Puede venir de tres amigos generosos o de un estadio repleto.

De todos modos, hay que aprender a vivir sin aplausos, o sólo con el aplauso de la conciencia espontánea y veraz.

Mario Benedetti, Vivir Adrede. Ed. Alfaguara.

Gràcies per totes les mostres de suport que ens heu enviat, sou fantàstics. Ara i després del moment emotiu: Constància. La Confitura de Conco continua. Com que ahir era dimecres doncs nespres!

Una petita variant, en el cas d’aquesta fugaç fruita hem eliminat l’àcida i aspre pell que l’embolcalla. Recordeu, el mateix pes en sucre que de fruita neta (sense pinyols i en aquest cas sense pell).

I per acabar, una mica de música:

Peus de porc a la TV3

La cuina vermella — Tue, 12 May 2009 18:53:00 +0000

Quan algú comença un bloc de cuina fa que una de les seves passions s’estructurin amb forma concreta. Íntimament hi ha un desig que, com poques persones a aquest món algún dia la passió coincideixi amb l’obligació. Poques vegades a la vida sembla que tot va enllaçant, que les coses van passant com si hi hagués un guió previ, com si una mena de conjunció astral conduís el curs dels esdeveniments.

El maleït atur, va donar fa dies el tret de sortida a un projecte en l’àmbit de la gastronomia. Començar a caminar amb els temps que corren no és fàcil, però gràcies a l’empresa municipal EMFO , i a la Mercè Latre l’àngel de la guarda dels emprenedors molletans, estem teixint un projecte que ens il·lusiona.

La setmana passada, la Mercè ens va demanar si podia presentar el projecte a TV3 ja que, començaven a rodar una sèrie de reportatges de petit format per donar una visió positiva de la crisi. El nostre projecte va agradar, i el passat dimarts, la cuina vermella s’omplia amb un periodista i un càmera!!

Avui, i en el TN vespre, sortirem, nosaltres i aquests magnífics peus de porc!

Peus de porc a la TV3

Ingredients per a 4 persones,

4 peus de porc

400 gr de llenegues

1 ceba

1 porro

4 tomàquets madurs

2 alls grossos

25 gr d’ametlles torrades

un manat d’herbes: farigola, llorer, orenga…

2’5 dl d’oli

mitja copa de vin ranci

1 got d’aigua o brou de carn

1 got d’aigua de bullir els peus.

pebre en gra i sal

Preparació,

Partir els peus pel mig i pel llarg, rentar-los i bullir-los amb aigua abundat, el porro tallat a bocins, el manat d’herbes, el pebre en gra i la sal. Un cop bullits reservar-los.

Treure l’arrel dels bolets, rentar-los bé i si són molt grossos partir-los pel mig. Saltar-los amb una mica d’oli. Reservar-los.

En una cassola elaborar un sofregit amb la ceba i els tomàquets, tot tallat molt fi. Un cop ben concentrat, afegir-hi els peus, amb una mica de brou de bullir-los i una mica de brou de carn o aigua. Afegir-hi també els bolets i deixar-los coure durant 15 minuts. Tirar-hi la picada feta amb els alls i les ametlles, i deixatada amb el vi ranci. Coure-ho 5 minuts i rectificar-ho si cal de sal.

recepta extreta del magnífic llibre: El Gran llibre de la Cuina Catalana , del mestre Josep Lladonosa i Giró.

Susi Bergés i els muffins de xocolata i taronja

La cuina vermella — Sat, 12 Apr 2008 21:46:00 +0000

Aquesta setmana que acabem d’exhaurir han passat un munt de coses, anem a pams:

Com a nota introductòria: no sé si hem explicat mai que a casa no tenim televisió, i com que volem estar ben informats a tothora escoltem la ràdio, les nostres emissores de referència són Icatfm i Catalunya Ràdio.

Dimecres, per la tarda escoltava el programa On vols anar a parar? D’en Llucià Ferrer i la Susanna Bergés, el tema del dia que proposaven era: Què li sorprèn a la gent quan ve a casa teva?

Se’ns va ocórrer enviar un correu electrònic on versava: el que més sorprèn a la gent quan ve a casa, és comprovar que la nostra cuina vermella és igual a la que surt al nostre bloc: lacuinavermella.blogspot.com.

La cosa va quedar així, i vaig marxar cap a la feina. A punt de plegar, vaig connectar-me a internet des d’allà i un nou comentaris del post Tortà d’ametlletes, era de la Gemma de Vic on ens deia que en aquest programa havien llegit el nostre correu electrònic i el nom del nostre bloc lacuinavermella.blogspot.com, s’havia escoltat per tot Catalunya!

A partir d’aquell moment hem encetat una historia epistolar i electrònica amb la Susi, de fet ens va dir que avui dissabte cuinaria els calamars farcits amb botifarra negra.

Com que hi va haver bon feeling amb ella des del primer moment, vam pensar que teníem moltes ganes d’anar-la a veure i fer-li un petó ben graaan! Però és clar, no podíem anar a veure-la amb les mans buides, així doncs, com que la colla de l’On vols treballa de tarda, els hi portaríem el berenar!

Mans a l’obra! Marxant una de muffins de xocolata i taronja!

Ingredients per a uns 16 muffins:

120 gr de farina
120 gr de xocolata al 70% de cacau (nosaltres utilitzem Lindt).
120 gr de mantega fosa
220 gr de sucre glas
150 gr d’ametlla molta
6 clares d’ou
Raspadura de 2 taronges
Taronja confitada per decorar

Elaboració:

1. En un bol tamisar la farina amb el sucre glas. Incorporar les ametlles moltes, a continuació la mantega fosa i la raspadura de taronja.
2. Muntar les clares a punt de neu i amb molta cura les incorporem a la preparació anterior.
3. Fondre la xocolata i l’afegim, sense remoure massa.
4. Utilitzar motlles de magdalenes de paper. Com que la massa resultant és molt densa, recomanem posar els motlles de paper dins de flameres d’alumini, no reutilitzables, amb la intenció d’evitar que el motlle de paper s’obri massa.
5. Omplir els motlles totalment. Decorar amb la taronja confitada.
6. Enfornar a 220 graus durant uns 10 – 15 minuts (el temps dependrà del forn, per estar-ne segurs punxeu-les amb un escuradents).

El muffins van quedar amb una pinta estupenda! Férem el paquet i cap a Barcelona hi falta gent!

Arribàrem una mica abans de les 6, i des de fora al carrer varem ensenyar a la Susi la caixa de muffins, ella ens va somriure i ens va fer el senyal d’entrar.

Tinguérem el privilegi de veure, en directe, com feien el programa, i just en el punt que començaven les notícies de les 6, van apagar el micros i va berenar tot l’equip.

I és que són tant simpàtics!!!

Gràcies, On vols! I gràcies Susi!

Tx+Ik