En altres ocasions hem manifestat la nostra admiració per França i de com el fet gastronòmic forma part de la seva identitat.

Seguint aquesta màxima, fa una pila d’anys, els formatgers francesos van concebre una campanya publicitària en que es ventaven de tenir un formatge per cada dia de l’any. Aleshores, el nostre país semblava tenir només un formatge per cada estació de l’any. Les denominacions de fresc, sec, semi-sec i tendre posàven de manifest el nostre desert cultural en la producció i el consum de formatge.

El que ha passat al nostre país en l’àmbit gastronòmic els darrers vint anys és un miracle. Com si un equip de futbol d’escola rural arribés a jugar la Champions League. Sense recursos, però armats d’amor, emoció, voluntat, entusiasme i tenacitat, un munt de gent normal ens han plantat a jugar entre els grans, sense complexos. Els productors de formatges d’autor no han estat aliens a aquesta ascensió meteòrica i avui ens ofereixen una qualitat altíssima.

El dissabte, a la 16a. Fira de Formatges Artesans dels Pirineus, sota el paraigues de la Fira més antiga de la península, la de Sant Ermengol de la Seu d’Urgell, vam tenir l’oportunitat de tastar-ne una part, limitada a aquesta localització geogràfica.

Un dels actes de la Fira és el concurs on cinquanta afortunats vam tenir l’oportunitat d’atorgar 3 premis en les següents categories: Formatges de tupí, de vaca, d’ovella, de cabra quallada àcida, de cabra quallada enzimàtica i de formatges frescos i, per últim els formatges singulars.

Cada categoria tenia el seu grup de jurats triats per l’organització, que capitanejada pel gastrònom Pep Palau, de tal forma que van barrejar professionals del formatge, cuiners, comerciants i gourmets.

Descriure-us tot el que vam tastar aquell matí, entra en conflicte en la mida que un post ha de tenir. Per tant i, només per aquesta auto imposició d’estil, us destacarem un dels formatges: El Serrat Gros. Primer premi dels de llet de cabra quallada àcida i guanyador de la medalla de bronze del World Cheese Awards de l’any passat.

El seus aromes cítrics i la seva untuositat ens ha captivat per sempre més. Tot i que anem passats de caràcters, amb i sense espais, no volem deixar passar el regal més gran que ens van fer convidant-nos a l’esdeveniment. És va acomplir la màxima vermella de que és símptoma de ser bona gent estimar l’acte de menjar. Vam conèixer un munt de persones d’aquesta categoria. Aprenguerem tantes coses que des d’aquí els hi brindem la nostra amistat incodicional.

Manteniu-vos atents a aquesta finestra, en sentireu a parlar de molts d’ells.