L’endemà de les eleccions del 28N un article d’opinió ens posava davant de la concatenació de costums del proper President de la Generalitat; dues avellanes i cinquanta quatre piscines inicien la seva quotidianitat. La frugalitat de dues avellanes es situaven al costat del nostre pa amb tomàquet i pernil. I mentre el futur Molt Honorable nedava els cinquanta quatre llargs, acompanyats d’una fulla de llorer, la costella i els trossos de salsitxa havien suat la seva substància per que una ceba mostrés tot el seu esplendor. Els darrers minuts d’espetecs olorosos, l’all i el julivert feien de sals de bany de l’aigua del fideus que ens menjaríem a migdia. Fou com comparar la vida d’un hoplita espartà amb el d’un hobbit de La Comarca.

Està clar que la quotidianitat ens protegeix del tedi. Alhora, traïdora, ens despulla davant de la depressió i l’estrès que ens observen com dos clients d’un club d’strippers. Els hàbits diaris es succeïxen sense possibilitat de que hi posis distància. Només quan els capricis del calendari es combinen amb la possibilitat d’estar a casa, es pot contemplar amb distància i posar valor a les petites coses que, a diari, omplen la vida.

Les coses que fem cada dia sense pensar, per hàbit, tenen segurament a veure amb la missió que t’has o t’han encomanat a la vida. Nosaltres com Thomas Jefferson -un dels pares d’aquesta petita república vermella-,  ens encomanem a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat. D’aquí el que fem a diari.

Fideus de costella i salsitxa

Ingredients,

500 g de fideus del número 2
20 trossos petits de cap de costella de porc
6 salsitxes a trossos
1 ceba gran picada
1 gra d’all picat
1 manat de julivert picat
1 fulla de llorer
2 cullerades de tomàquet ratllat
1200 ml d’aigua mineral

Preparació,

En una cassola i amb una mica d’oli daurar a foc alt la costella juntament amb les salsitxes, posar-hi també la fulla de llorer. Quan siguin rossetes abaixar el foc i afegir la ceba fins que hagi enrossit. A continuació afegir l’all, el tomàquet i el julivert. Una cop hagi enfosquit la preparació i el tomàquet sigui cuit, afegir l’aigua, pujar el foc, i portar-la  a ebullició. Un cop bulli hi afegirem els  fideus per a que coguin, anirem remenant de tant en tant,  fins que s’hagin begut tota l’aigua.