Les tasques domèstiques són alhora un esclavatge i una benedicció. Són feines que de tan repetir-les, permeten que reflexions, idees i pensaments flueixin lliures. Amb la consciència distreta amb l’escombra, la planxa o una pila de plats bruts s’escapen i volen com un globus d’heli portat pel vent.
Agafeu-vos fort de la corda d’aquest globus que es va enlairar catapultat per un pal d’escombra.
Com és possible que ahir escombrés i avui torni a recollir la mateixa quantitat de pols? Diuen que la pols són principalment les cèl·lules mortes de la nostra pell. Estem doncs sempre en transformació. No sé com s’atreveixen a dir que no canviem!! Si de fet cada dia ens renovem i mai tornem a ser com ahir. Llavors, tota aquesta pell, com tot el que rebutgem, es va precipitant. La gravitació de la terra fa que tot es dipositi formant capes i compactant-se. Potser per això em fascinen tant els penya-segats vistos des del mar. Les combinacions de colors i materials, que les forces de la natura van anar dipositant unes sobre les altres, amb la música de la remor del mar, m’atreuen magnèticament. Hòstia! o les excavacions arqueològiques. Això sí que em fascina. Ja m’agradaria canviar aquesta escombra pel pinzell i la gaveta. I descobrir qui èrem. Potser per això m’agraden tant els entrepans. Mmmm… A veure si acabo d’inventar l’estratificació en la gastronomia! Aquella moussaka que ens vam menjar a Plaka, sota un plataner: allò sí que era una estratificació fascinant! Una hora abans ens van caure les llàgrimes al veure la majestat del Partenó. Doncs res, avui per dinar cuina arqueològica. El concassé de tomàquet del congelador, la ricotta de la nevera que està a punt de caducar, les herbes del jardí, que aviat arribarà el fred i ens les matarà. Ah sí! i els tomàquets confitats. Lasanya d’estrats. Ep! que tard que és. He d’anar a treballar.
Lasanya vegetariana amb ricotta a les fines herbes
Ingredients
4 paquets de plaques de lasanya
Tomàquet confitat (recepta aquí)
Salsa de tomàquet (recepta aquí)
90 g de parmesà ratllat (40+50)
300 g de ricotta
200 g de mascarpone
200 ml de nata
un manat d’alfàbrega
un manat de ciboulet
un manat de cerfull (perifollo), si no en trobem amb el julivert ja farem
un mananat de julivert
oli d’oliva, sal i pebre
Preparació,
Un o dos dies abans confitar els tomàquet per fer els tomàquets confitats, i fer la salsa de tomàquet. El mateix dia prepararem la crema de ricotta, per fer-ho netejarem, secarem i trinxarem ben petites les herbes aromàtiques (alfàbrega, ciboulet, cerfull i julivert), un cop ben trinxades ho barrejarem bé juntament amb la ricotta, 50 g de parmesà ratllat, un raig petit d’oli, sal i pebre, fins a obtenir una crema ben melosa. Reservar a la nevera.
Farem també la crema de mascarpone, en una cassola hi abocarem la nata juntament amb el mascarpone, l’anirem coent fins reduir-la. Sabrem que ja està feta si la crema napa bé la cullera, en aquest punt hi afegirem els 4o grams de parmesà ratllat. Mesclarem bé i reservarem.
Bullir les plaques de lasanya al dente, escorre-les, refrescar-les i estendre-les sobre un drap per restar-les humitat. En una plàtera per anar al forn, pintarem amb una mica d’oli el cul de la plàtera i les parets. Al fons hi posarem una capa de plaques de lasanya, al damunt hi farem una capa de salsa de tomàquet, al damunt una capa de plaques de lasanya, al damunt una capa de tomàquets confitats, al damunt una capa de plaques de lasanya, al damunt una de crema de ricotta, a sobre una de plaques de lasanya i acabarem amb una de tomàquets confitats i de plaques de lasanya.
En resum, les capes han de quedar així:
1- capa de plaques de lasanya
2- capa de salsa de tomàquet
3- capa de plaques de lasanya
4- capa de tomàquets confitats
5- capa de plaques de lasanya
6- capa de crema de ricotta
7- capa de plaques de lasanya
8- capa de tomàquets confitats
9- capa de plaques de lasanya
Un cop fetes totes les capes, abocarem la crema de mascarpone. Farem coure la lasanya a 150 graus durant uns 30 minuts (controleu que estigui cuita, cada forn és diferent). Passat el temps posarem la lasanya a gratinar, traieu-la quan estigui el gratinat sigui al vostre gust.
Compartint amb Devinis
Ja tinc al cap el què: l’Extra Brut Assemblage de Sergi Colet. És escumós de Pacs del Penedès, encara que en Sergi va sortir de la DO Cava per poder der meravelles com aquesta!!! És un escumós moderadament tànic (per la pinot noir) i té una ànima mig “champenoise”. Amb el tomàquet i les verdures quedarà molt i molt bé!!!
