Al principi n’hi havia prou amb les parets d’una cova. Després, a mida que augmentava la complexitat de les relacions humanes, van ser necessàries  planxes d’argila, papirs o [...]]]> Els objectes que fan de suport d’informació han anat canviant de forma i de capacitat, proporcionalment a la quantitat d’informació susceptible de ser transmesa i compartida.

Al principi n’hi havia prou amb les parets d’una cova. Després, a mida que augmentava la complexitat de les relacions humanes, van ser necessàries  planxes d’argila, papirs o pells d’animals. Finalment el paper fa fer la seva aparició. Enrotllat primer i relligat després, es convertí en el suport rei durant segles.

La revolució industrial també va afectar a la transmissió d’informació. Cilindres de zenc i discos de pedra i vinil van aconseguir que la música abandonés els signes escrits sobre un pentagrama per passar de generació a generació, immortalitzant també als intèrprets. A aquets sistemes els van seguir les cintes magnetofòniques, amb formats, ara anomenats vintage, com el cassette i la cinta de vuit pistes.

La transmissió d’imatges va abandonar pinzells i llenços, i de la mà d’òptics i químics van arribar el daguerreotip i finalment la pel·lícula fotogràfica, per crear les arts de la fotografia i el cinema, com a formes noves de transmetre la nostra herència visual.

La revolució digital ha multiplicat exponencialment les necessitats d’emmagatzemar informació de tot tipus. Ara discos durs, CD i DVD s’afanyen a salvar del pas del temps els milions i milions de bits d’informació que creem entre tots. Gigues i theres de bits rauen en gegantins servidors, laberíntics i inabastables com el magatzem de “A la recerca de l’arca perduda”.

Al món dels sabors no ha arribat la dèria de la periclitat  i us proposem robar-li el vestit al CD, el més popular dels formats digitals. En el fons, tant perible com les cintes de vídeo 2000, Betamax o VHS, però que ara ocupa els nostres calaixos i lleixes.

Sort que pel nostre gaudi tenim la boca, un reproductor sofisticat però tant antic com la humanitat, que permet qualsevol format.

Galetes amb bocins de xocolata (recepta d’en Jordi Roca)

Ingredients,

340 g de farina
3 g de bicarbonat
2 ous a temperatura ambient
120 g de sucre morè
120 g de sucre blanc
125 g de mantega pomada
125 g de xocolata al 70% de cacau (hem utilitzat Lindt) tallada a bocins petits amb el ganivet

Preparació,

Barrejar, si pot ser amb la pala d’amassar el sucre morè i blanc amb la mantega, quan sigui ben barrejat incorporar els ous, desprès la farina tamisada amb el bicarbonat, en acabat, els bocins de xocolata. Un cop enllestida la massa en farem una bola, la taparem amb paper film i la deixarem refredar una estona a la nevera per a que agafi cos. Quan vulguem fer les galetes, encendrem el forn a 180 graus i posarem la massa entre mig de dos papers de forn i l’estirarem amb un corró fins a que tingui uns dos centímetres de gruix. Tallarem les galetes a la mida que necessitem, per fer els cd’s nosaltres hem utilitzat un cercle d’emplatar. Les galetes les enfornarem uns 10 minuts, de tota manera variarà segons la mida que les feu i segons el gruixudes que siguin. Quan veieu que es comencin a enrossir pels costats ja estaran llestes. Quan traieu del forn les galetes aquestes encara seran toves, però no us amoïneu, quan a mida que es vagin refredant aniran enrossint.

Per la preparació dels Cd‘s necessitem fundes de paper de cd, paper de cel·lofana, tovallons bonics de paper, cintes, etiquetes, etc. Només cal tenir en compte, que un cop s’hagin refredat les galetes i abans d’enfundar-les caldrà que les emboliquem amb paper de cel·lofana transparent per tal de que es conservin bé.

us deixem més receptes de galetes: de xocolata amb cereals, de mantega, de mantega de cacauet i xocolata, de xocolata i nous, oreos vermelles

*recepta extreta de la revista Cuines.

El dia de difunts passat, al barri de Les corts de Barcelona vam tenir una topada amb uns vailets [...]]]> Demà és Santa Llúcia, el dia que tradicionalment a Catalunya comencem les celebracions de Nadal. Tot i això, entre la secularització i la globalització, les festes transcendeixen territoris i es barregen amb els costums seculars.

El dia de difunts passat, al barri de Les corts de Barcelona vam tenir una topada amb uns vailets que disfressats de papus assassí de noies rosses amb poca roba, se’ns van acostar amb una bossa i ens van dir: “Truco o trato?”, tot traslladant al cap i casal un costum forà que ens va deixar un tant astorats. Potser el que tocava era dipositar a la bossa una paperina de castanyes torrades i així contribuir a la transculturalització. El dia menys pensat menjarem gall d’indi amb salsa d’aranyons el dia d’acció de gràcies!

A la república vermella el Nadal és un pretext per demostrar que estimem als que ens envolten. En lloc de fer més barroques les festes, les simplifiquem. Hi ha algun remei millor per acompanyar el tercer Nadal de crisi econòmica que els efectes benèfics per l’ànima que un pastís de xocolata en conserva?

Pastís en conserva

Ingredients,

1 recepta de bescuit o pastís, la que més us agradi
Pots de vidre nets amb les seves respectives tapes
Culleres i etiquetes per decorar

Preparació,

Nosaltres hem triat la recepta del pastís de xocolata Alain Ducasse, és una fórmula molt bona, aquí trobareu la recepta. Un cop la massa estigui feta, us recomanem que la poseu en gerres, ja que així controlareu més bé la quantitat de massa alhora d’omplir els pots.

Abans d’omplir els pots, aquests hauran d’estar esterilitzats, per fer-ho podeu rentar-los al renta vaixelles, i just acabi el programa de la màquina, com que els pots seran calents, els podreu greixar bé amb mantega. En cas de no tenir renta vaixelles, poder escaldar els pots  dins d’una olla grossa. Un cop estiguin emmantegats, ja podem abocar la massa dins, omplir una mica més de dos terços (us aconsellem que feu primer una prova i enforneu, així veureu com creix la massa).

Un cop els pastissos estiguin cuits, cal anar traient del forn un a un, tapar-los de seguida i deixar-los de cap per avall per a que facin el buit. Deixar-los refredar durant unes hores de cap per avall, i ja els podreu decorar i guardar-los fins alhora de regalar.

A tenir en compte,

Els pots han de ser rectes, de boca ample, nosaltres els hem trobat a les botigues de xinesos, són de 350 cc i ens han costat a 0’60 cèntims cada pot.

Abans d’omplir amb la massa, els pots i les seves tapes han d’estar esterilitzats. Evitar tacar la boca del pot amb la massa, si no, no farà  bé el buit.

Nosaltres hem fet 24 pots, per tant, hem hagut de fer 4 masses de pastís per poder omplir-los tots.

Un cop cuit el pastís, si la massa sobresurt una mica del pot, alhora de tapar-lo feu una mica de pressió i tapeu, si sobresurt molt, caldrà tallar-ho amb un ganivet. És preferible fer primer una prova, i així calcular quina quantitat de massa heu de posar.

Aquestes conserves poden guardar-se ben bé mig any, si el feu de fruita fresca, només el podrem guardar un parell de mesos.

Si voleu baixar-vos etiquetes per decorar els vostres pots podeu anar aquí teniu una, dues i tres mostres, totes de la Martha Stewart!

Us enllacem, amb els regals de nadal que vam fer els anys anteriors: les galetes cruixents de cereals i els bombons.

El fred ja fa dies que no fa broma. Els guarniments de Nadal cobreixen els aparadors i els carrers. Els nostres moviments s’atenuen pel gruix d’abrics i mocadors de coll. La voluptuositat dels caminars de l’estiu canvien per un encongiment que sembla voler concentrar l’escalfor. La única concessió [...]]]>

El fred ja fa dies que no fa broma. Els guarniments de Nadal cobreixen els aparadors i els carrers. Els nostres moviments s’atenuen pel gruix d’abrics i mocadors de coll. La voluptuositat dels caminars de l’estiu canvien per un encongiment que sembla voler concentrar l’escalfor. La única concessió a la coqueteria es concentra als peus de les fémines, amb botes que s’enfilen per sobre el genoll, pròpies de les fantasies dels seguidors del Marqués de Sade.

El blanc migra de la roba de la gent i es trasllada a les muntanyes més altes, als vidres dels cotxes a la matinada i a la nostra percepció. Segurament per això, en aquesta freda tarda de dissabte, berenarem un bescuit ben gebrat de gingebre i llimona amb un got de llet calenta.

Mentre, el País reflexiona sobre el seu futur. Endavant valents i valentes, el futur és nostre.

Bescuit gebrat de gingebre i llimona

ingredients,

250 g de farina
250 g de mantega fosa
200 g de sucre
50 g d’ametlles mòltes
1 cullerada petita de llevat en pols
3 ous batuts
3 cullerades soperes de llet
La raspadura de la pell d’una llimona
2 cullerades de cafè de gingebre mòlt

per la glassa,

80 g de sucre llustre
suc de mitja llimona
si es vol, gingebres confitats per decorar

Preparació,

Encendre el forn a 180 graus, greixar el motlle amb mantega. En un bol tamisar la farina juntament amb el llevat. En un altre bol, barrejar bé amb les barnilles la mantega fosa amb el sucre. Quan el sucre s’hagi ben incorporat a la mantega, afegir els ous ja batuts, barrejar bé i afegir la llet, mesclar bé, i  incorporar la farina, les ametlles mòltes, el gingebre i la pell de la llimona, mesclar bé. És recomanable que ho barregeu amb les barnilles elèctriques, ja que la massa és molt espessa.

Posar la massa dins del motlle, i enfornar durant ben bé una hora, fins que estigui ben cuit (ho sabreu clavant la punta del ganivet, o un escuradents llarg al mig del pastís, aquest ha de sortir ben sec). Un cop fora del forn, el deixarem refredar uns 10 minuts dins del motlle, passat el temps, el traslladarem damunt de la reixeta per a que es refredi del tot.

Un cop fred prepararem la glassa de llimona, per fer-ho, posarem el sucre llustre dins d’un bol, i anirem tirant suc de llimona (a poc a poc, i barrejant bé cada vegada), fins que quedi una glassa espessa que napi bé el damunt del bescuit. Si voleu, el podeu decorar amb gingebre confitat.

Hi ha, però, un dels cinc elements [...]]]> Sucre, farina, impulsor, mantega i ous són la base de la pastisseria. Aquesta branca de les arts gastronòmiques -si exceptuem, és clar, la tecnoemocional- és la més cartesiana i la que requereix un equilibri sever, quasi científic. Les improvisacions creatives en els elements bàsics mencionats, són generalment nefastes.

Hi ha, però, un dels cinc elements que conté dues matèries amb papers diferents a l’alquímia dolça. No és una endevinalla; es tracta de l’ou. Aquesta cèl·lula de mida XXL és una de les meravelles de l’evolució biològica, però un inconvenient al tancament de la comptabilitat pastissera.

Qui no ha conservat en un racó de la nevera, un pot de vidre amb clares, després de separar els rovells per alguna preparació?

Avui us presentem una recepta on mitja dotzena d’ous divideixen els seus poders per preparar dues formules que combinen a la perfecció. Per fi, balanç equilibrat.

Petites cremes de xocolata amb teules de pinyons

Ingredients per a les cremes,

4 rovells d’ou (guardeu les clares)
2 ous sencers
500 ml de llet sencera
150 g de xocolata negra (si pot ser al 50% de cacao)
60 g de sucre
1 faba tonka o canyella en pols
uns grans de sèsam per decorar (opcional)

Preparació de les cremes,

Dins del forn hi posarem una safata de parets altes, omplerta fins la meitat amb aigua calenta, encendrem el forn a 150 graus. Mentrestant, en un cassó a foc lent, escalfarem la llet juntament amb la xocolata trencada a bocins petits, haurem d’anar remenant per ajudar la xocolata a desfer-se. Quan la xocolata sigui fosa bateu-la. Reservar fora del foc per a que refredi una mica.

En un bol, mesclar els 4 rovells amb els 2 ous sencers i el sucre, quan sigui ben mesclat ho afegirem a la preparació anterior, poc a poc i batent enèrgicament. Incorporarem dos o tres polsims de fava tonka ratllada (no massa, que el gust és molt fort) o sinó una mica de canyella en pols. Un cop ben remenat omplirem els ramequins o bols aptes per anar el forn.

Posarem els ramequins dins del bany maria i els taparem amb una fulla de paper de forn. Els courem de 35 a 40 minuts (vigilar que l’aigua no bulli). Fora del forn, decorarem amb uns grans de sèsam (o el que volgueu), els deixarem refredar abans de posar-los la nevera (dins la nevera els taparem amb film). Servir fredes.

Ingredients per les teules,

4 clares d’ou (utilitzarem les que havíem reservat de les cremes)
100 g de sucre
10 g de sucre de vainilla
120 g de mantega
120 g de farina
un grapat de pinyons
un polsim de sal

Preparació de les teules,

Preescalfar el forn a 180 graus. En un cassó, a foc lent, fondre la mantega. Un cop desfeta reservar-la fora del foc per a que refredi una mica. Dins d’un bol, batrem una mica les clares d’ou (com si féssim una truita), quan tinguem les clares trencades afegirem succesivament la farina, el sucre, el sucre de vainilla i el polsim de sal. Ho barrejarem bé amb les barnilles, desprès afegirem la mantega fosa i refredada sense deixar de batre. Reservar.

Recobrirem una placa de forn amb paper sulfuritzat o una silpad. Amb una cullera agafarem petites quantitats de mescla i farem uns discos d’uns 4 o 5 centímetres. Ajudeu-vos amb el dors d’una cullera per donar la forma. Cada disc haurà d’estar una mica separat de l’altre, ja que tenen tendència a expandir-se. Al damunt de cada disc hi posarem uns quants pinyons i enfornarem uns 7 minuts, quan les vores es comencin a daurar ja les podreu treure del forn.

Per donar la forma de teula, us haureu d’ajudar d’un corró o una ampolla. Poseu els discos al damunt del corró quan encara son calents i feu pressió amb la mà per a que agafin forma de teula. Les teules tenen tendència a remollir-se ràpidament, ho evitarem guardant-les dins una caixa metàl·lica.

Font: Saveurs

Compartir vida i tenir motius per a que no [...]]]> Desprès d’un, dos i tres reptes, entenem que repte no és la paraula adequada; sona a confrontació, a medir forces, a que hi hagi guanyadors. En les nostres trobades, la única competició que s’estableix és qui aconsegueix més eficientment que els altres es sentin còmodes.

Compartir vida i tenir motius per a que no ens enyorem els uns dels altres és el nostre repte comú i, una vegada més, junts, ho hem aconseguit.

Desprès d’aquella nit d’octubre a Sant Antoni, sabem que ens estimem i que la xarxa ens ha regalat el més difícil de trobar: amics de veritat.

A part de vida, compartírem aquest sopar,

La Nuni i en Miquel de Cuinetes ens regalaren una crema de carbassa amb farcellets de llagostins i ho van maridar amb un Blanc de blancs, vinya Silvia DO Penedes.

En Martí d’Apunts de cuina, ens al·lucinà amb botifarres del perol (fetes per ell) amb ceps i un cava Lounge del celler Bertha.

Nosaltres, els vermells vam aportar unes tartaletes de xocolata amb crema de cafè i ho maridàrem amb un vi de Gel Gewürztraminer.

Tartaletes de xocolata amb crema de cafè

Ingredients per la massa brisa de xocolata

200 g de farina
25 g de cacao en pols sense sucre
100 g de mantega freda tallada a daus
1 rovell
4 cullerades soperes d’aigua freda
1 cullerada sopera de sucre
1 pols de sal

Preparació massa brisa de xocolata

En un bol tamisar bé la farina i el cacao, ha de quedar ben barrejat. Afegim la mantega freda tallada a daus petits, i amb les barnilles elèctriques ho barregem bé, la mescla de farina i cacao ha de quedar com sorra impregnada de mantega. Un cop ho hem aconseguit, i dins del bol fem un forat al mig de la farina enmantegada, com si fos un volcà. En un got o plat fondo barregem l’aigua, el rovell, el sucre i la sal, quan ho tinguem ben amalgamat ho aboquem dins del forat del volcà, i amb les barnilles ho barregem bé. En acabat, posem aquesta massa al damunt del marbre, fem una bola, la tapem amb paper film i la deixem reposar a la nevera. La masa brisa la podem fer d’un dia per l’altre.

Encendre el forn a 180 graus. Mentrestant s’escalfa aplanem la massa brisa i la disposem damunt dels motlles (prèviament emmantegats), punxem la massa amb una forquilla.  Primer courem la massa tapada amb paper de forn amb uns pesos al damunt durant 10 minuts, passat el temps treiem els pesos i el paper, i les deixem al forn 10 minuts més. Retirar, desemmotllar i deixar refredar.

Ingredients per la crema de xocolata

150 ml de nata
180 g de xocolata negra, de bona qualitat

Preparació de la crema de xocolata

Tallar a bocins petits la xocolota. Al foc, escalfar la nata fins que comenci a bullir. Un cop estigui a punt d’ebullició abocar-la al damunt de la xocolata, remenar bé fins que la xocolata es fongui i quedi ben desfeta. Deixar refredar una mica.

Ingredients per la crema de cafè

250 g de mascarpone
50 ml de cafè fort
1 culleradeta de sucre

Preparació de la crema de cafè

Barrejar el sucre amb el cafè fins que aquest es dissolgui, deixar refredar. Un cop fred, barrejar lentament el cafè amb el mascarpone, no barrejar massa que si no perdrà la consistència. No fer aquesta crema fins el moment de muntar el pastisset.

Muntatge de les tartaletes

Omplir fins la meitat de la tartaleta amb crema de xocolata. Deixar refredar. Un cop freda la xocolata ja podrem decorar amb la crema de cafè. Recomanem decorar-les abans de servir.

Un secret, aquesta trobada ens ha ensenyat que les bases de massa brisa són fràgils i que la crema de cafè i mascarpone té tendència a liquar-se quan viatja cap al Baix Montseny, però això és una altre història que ni en Martí ni els Cuinetes de la Pometa us explicaràn mai…

Foto d’en Martí.

Cada cultura, cada idea o cada moral té el seu origen en un relat que hem desgranat per construir codis, lleis i normes.

Des de fa [...]]]> Els humans som animals que expliquem històries. Aquesta capacitat és la que ens diferencia de la resta de les bestioles que neixen i moren en aquest planeta blau.

Cada cultura, cada idea o cada moral té el seu origen en un relat que hem desgranat per construir codis, lleis i normes.

Des de fa mil·lennis, al voltant del foc, grups d’homínids s’han explicat històries per interpretar la realitat. Diu la nostra tradició que Adam i Eva, protagonistes de la primera història, van decidir saltar-se les normes i compartir una poma que el creador de tot, els hi havia prohibit explícitament. Els que explicaven aquest conte hi veien l’origen de tots els nostres mals i els ajudava a donar sentit a l’inexplicable cúmul de desgràcies que ens assolen. S’ha de suposar que aquest conte pretenia exemplitzar la necessitat de complir la llei divina i que, apartar-se d’aquesta, tenia conseqüències negatives.

Permeteu-nos doncs que siguem un parell d’homínids asseguts a l’exterior de la rotllana. Segurament més pendents de la lluna que del relat del bruixot. Acompanyeu-nos a descobrir que el valor de la història té altres interpretacions. Que compartir una poma és el símbol d’anar sempre endavant, d’experimentar, de trencar amb allò establert, de qüestionar-se contínuament, de no donar-se per satisfet, de repensar-se i de no rendir-se al que sempre s’ha fet.

Flognarde

Ingredients,

2 pomes Golden
3 ous
90 g de sucre
70 g de farina
350 ml de llet
2 cullerades soperes d’oli de girasol
2 canonets de canyella
una mica de mantega per emmantegar els motlles
una mica de canyella en pols i sucre per decorar

Preparació,

Emmantegar una safata de forn o unes quantes safates individuals de forn. Portar a ebullició la llet amb els canons de canyella, un cop bulli treure la llet del foc, tapar el cassó i deixar infusionar i refredar la llet amb la canyella. Mentrestant, en un bol batre els ous, desprès afegir el sucre, la farina, i l’oli i continuar batent (si pot ser amb barnilles elèctriques) fins que quedi tot ben amalgamat, desprès abocar la llet (sense els canonets de canyella) lleugerament tèbia i continuar batent una estona més fins que la dins la massa quedin tots els ingredients ben incorporats. Reservar.

Preescalfar el forn a 200 graus. Pelar les pomes i tallar-les en petits bocins. Dins de la safata gran o les petites abocar la mescla líquida i repartir generosament els bocins de poma. Feu coure el flognarde durant 30-40 minuts, fins que sigui ben daurat. Treure del forn, esperar fins que sigui tebi, empolvorar amb una mica de sucre i canyella en pols. Servir quan encara és calent.

Compartint amb De Vinis

Tot degustant la poma de l’arbre prohibit en forma de flognarde, decidírem iniciar una nova experiència. A partir d’avui i, sempre que sigui possible, a part de reflexionar, explicar històries, posar música i deixar-nos portar lliurement per la brisa de sensacions d’aromes i sabors del que es cou a La cuina vermella, un sacerdot de Dionís posarà la nota líquida als nostres suggeriments sòlids.

L’amic Joan Gómez Pallarès del bloc De Vinis, ha acceptat no rendir-se a les normes i compartir amb nosaltres coneixement. Tal i com li vam sentir narrar a aquest gran explicador d’històries, hem penjat el mateix cartell que presideix una trattoria romana que ens va descobrir: Un pranzo senza vino e come un giorno senza sole.

I en Joan ens diu:

En aquest cas, m’ho poseu fàcil i ràpid!!! Aquesta meravella que, gairebé, sembla un clafoutis de poma, me’l prendria amb un moscatell.

El que li escauria més és el que es fa en clima més fred, el raïm madura més lent i més tard, concentra sucres però també una frescor i una immediatesa de la fruita enormes:

“Servido a 10-11ºC es un vino, en su conjunto, excepcional. Del color del limón en envero en el limonero (amarillo algo pálido con reflejos verdosos), se ofrece con una nariz de gran frescor, con cierta humedad de hongos de primavera, con orejones de melocotón. Tiempo en copa y el dulce de Isaac Balaguer, que acompaña y no tapa, animan a este moscatel a seguir luciendo sus “armas”: aires de campo fresco (hierbaluisa revuelta), flor de naranjo y “lemon curd” dan paso a una boca con cuerpo y presencia, volumen y largos momentos de posgusto: sol de equinoccio, liviano, cálido pero sin avasallar, en copa. Ligera botritis, discreta, suave. Es un vino de perfume cierto, incluso ostensible, pero amable y discreto al mismo tiempo, como guante de seda que acaricia y sosiega. Es un vino fresco, fácil de beber, de estructura moderada, que recuerda el trago de agua fresca en la fuente. Demuestra, una vez más, que los Rebholz saben muy bien qué hacer con la golden Muskateller y que a esta variedad de uva, el clima fresco, a ratos frío, sea por latitud, sea por altitud, le sienta de maravilla.”

Aquestes magdalenes amb ínfules de pastís ens transporten a un món de refinament i bona educació. De dits menuts aixecats mentre agafes la nansa d’una tassa de te. De tardes de sol tebi asseguts en una cadira de forja d’un jardí anglès, envoltats d’equilibri i bellesa.

Són [...]]]>

Aquestes magdalenes amb ínfules de pastís ens transporten a un món de refinament i bona educació. De dits menuts aixecats mentre agafes la nansa d’una tassa de te. De tardes de sol tebi asseguts en una cadira de forja d’un jardí anglès, envoltats d’equilibri i bellesa.

Són precioses miniatures dolces però allunyades del ritme de vida mediterrani. De tant en tant, posar un miratge d’art efímer anglosaxó a l’obrador és, sobretot; relaxant.

Cupcakes a la taronja

Ingredients pels cupcakes,

240 g de farina
240 g de sucre moré
100 g de mantega tova
120 ml de llet
2 ous
2 taronges (la pell i el suc)
1 cullerada petita de llevat químic
1 pols de sal

Ingredients per la crema de mascarpone,

150 g de mascarpone
50 g de sucre llustre
1 beina de vainilla (les llavors)

Per decorar, escorça de taronja confitada tallada a daus petits

Preparació,

Ratllar la pell de les dues taronges i extreure’n 120 ml de suc, reservar. En un bol a part, barrejar la farina, el llevat,  el sucre, la sal i la mantega estovada, si pot ser fer-ho amb el robot, per tal d’aconseguir una textura sorrenca. Afegir la llet, els ous, desprès els 120 ml de suc de taronja i la ratlladura de la pell, barrejar bé i amb alegria entre cada ingredient, ha de quedar una massa ben amalgamada. Si teniu motlles metàl·lics, poseu la càpsula de paper dins (d’aquesta manera quedaran més bé) i aboqueu-hi la massa, enfornar durant uns 25 minuts a 180 graus de temperatura (recordeu de preescalfar el forn).

Per la crema, només caldrà que traieu les llavors de la beina de vainilla i les barregeu juntament amb el mascarpone i el sucre llustre. Decorar els cupcakes amb la crema un cop s’hagin refredat, podeu decorar-los amb dauets de taronja confitada.

Font: Saveurs

Nus de closca i sense torrar mostren totes les tonalitats del verd [...]]]> Els festucs ens agraden molt. Torrats i salats, protegits d’una closca entre oberta el converteixen en un entreteniment de boca únic. El teva i meva entre les dents i la llengua són de rondo blaugrana. La salivació, és idéntica en ambdós casos.

Nus de closca i sense torrar mostren totes les tonalitats del verd i animem l’aspecte de qualsevol plat o postres. En el Bescuit que hem enfornat avui li hem regalat un paper protagonista. La veritat és que el festuc s’ha sentit còmode. Compartir escenari amb actors de talla com el mascarpone ha estat tot un estímul.

Bescuit de festucs, mascarpone i aigua de tarongina

Ingredients,

100 g de festucs no salats i pelats
150 g de farina
150 g de sucre + 1 cullerada sopera
110 g de mantega
10 g de llevat químic
2 ous
4 cullerades soperes de iogurt, o formatge blanc o mascarpone
2 cullerades soperes d’aigua de flor de taronger o una culleradeta de cardamom en pols

Preparació,

Fondre la mantega. En una picadora picar els festucs amb la cullerada de sucre fins que quedin ben menuts i picats. En un bol barrejar amb les varetes (si pot ser elèctriques) els ous amb el mascarpone (o iogurt, o formatge blanc), quan estigui ben amalgamat afegir el sucre i l’aigua de tarongina, continuar remenant i afegir la farina i la llevat, barrejar més i afegir la mantega fosa, mesclar fins a obtenir una mescla homogènia, afegir els festucs picats, i acabem d’amalgamar-ho bé.

Encendre el forn a 180 graus. Enmantegar un motlle de bescuit, allargat, i introduir-hi la mescla. Enfornar durant uns 40 minuts. Un cop cuit, treure’l del forn i deixar refredar,  una mica, el bescuit dins del motlle. Passat el temps desemmotllar-lo. Deixar refredar del tot abans de consumir.

A continuació un símil cinematogràfic de lluïment del festuc Cruise, com no, damunt d’una taula entapissada en verd.

Fa calor, molta calor. Una primavera plujosa ha deixat pas a un estiu fatxenda i despietat, que espesseix l’aire i ens fa enyorar les vacances de tres mesos.

La calor, com la febre, transtorna els instints humans i accelera la pressa de decisions. És com si el temps meteorològic i el cronològic [...]]]> És juliol.

Fa calor, molta calor. Una primavera plujosa ha deixat pas a un estiu fatxenda i despietat, que espesseix l’aire i ens fa enyorar les vacances de tres mesos.

La calor, com la febre, transtorna els instints humans i accelera la pressa de decisions. És com si el temps meteorològic i el cronològic es retroalimentessin, creant un raig d’energia que ens empeny endavant. Quan mires al darrera, veus juliols on treze llunyanes colònies declaren la independència de la metròpoli i els desheretats prenen la presó d’un rei que vivia d’esquena al seu poble, obsedit per desmuntar rellotges. També hi veus una ‘cuadrilla’ de generalots decidint imposar els seus privilegis a la pell de brau.

A ca’ls vermells en aquests dies de juliol observem la paraula temps i la seva polisèmia, sota unes palmeres delicioses i una cervesa fresca per l’ànima. Per decidir, a vegades, s’han d’aturar el temps.

Palmeres farcides de parmesà, tomàquets confitats i olives

Ingredients,

1 làmina de pasta de full de bona qualitat (si pot ser rectangular)
60 g de parmesà ratlla
70 g d’olives negres d’Aragó
6 tomàquets confitats a l’oli
2 cullerades d’oli d’oliva
1 rovell d’ou
sal i pebre

Preparació,

Treure els pinyols de les olives i tallar-les a bocins petits, picar també els tomàquets confitats. En un bol barrejar el formatge ratllat juntament amb les olives i el tomàquet, afegir-hi dues cullerades d’oli, salpebrar una mica la barreja. Reservar.

Estirar la pasta de full damunt el marbre, passar-hi al damunt el rodet per fer-la una mica més fina, si la massa és rodona tallar les vores fins aconseguir un rectangle. Al damunt, posar-hi la farsa, ocupant la superfície de la massa. Enrotllar cada extrem de la massa fins al centre d’aquesta. Un cop la massa enrotllada, i com que fa molta calor, la posarem a la nevera una estona fins que esdevingui ferma. Tallar peces de la massa, per aconseguir les ulleres. Posar-les al damunt d’una placa de forn amb paper sulfuritzat, pintar-les amb el rovell d’ou, i enfornar a 180 graus de 12 a 15 minuts. Un cop fora del forn deixar refredar i consumir de seguida.

Amb aquesta recepta, participem a l’esdeveniment de l’HEMC #46, dedicat a les delícies per a festes.

A la nostra cuina l’hem utilitzat en d’altres ocasions amb un resultat òptim, per la seva interessant textura i un sabor que [...]]]> La globalització té, a vegades, aspectes positius que no s’han de menystenir. A l’altilplà bolivià es cultiva un cereal anomenat quinoa, que n’és un bon exemple del costat amable d’aquesta realitat econòmica.

A la nostra cuina l’hem utilitzat en d’altres ocasions amb un resultat òptim, per la seva interessant textura i un sabor que evoca el d’avellana. En la preparació d’avui es posa de manifest la seva versatilitat, a part de l’enorme ventall de beneficis en vitamines i calci, pel seu alt contingut proteic i per l’absència de gluten. Moltes marques distribuïdores d’aquest producte, apliquen criteris de comerç just i garanteixen als productors un beneficis decents i el finançament de projectes de desenvolupament local, ja sigui en educació o en la construcció de pous d’aigua potable.

La quinoa doncs, permet conservar un cultiu ancestral i per altra banda alliberar a la població boliviana del cultiu de la fulla de coca. Aquest els relaciona amb les màfies del tràfic de cocaïna, poc avesades a la solidaritat i al desenvolupament dels desfavorits.

Galetes de quinoa, vainilla i xocolata

Ingredients,

150 g de quinoa
400 ml de llet sencera
50 g de pols d’ametlla
40 g de farina
60 g de sucre
1 ou
1 cullerada mitjana de sucre de vainilla
30 g de mantega a temperatura ambient
1 baina de vainilla
Xocolata negra

Preparació,

Obrir la branca de vainilla per la meitat, extreure’n les llavors i posar tant les llavors com la branca dins d’una cassoleta juntament amb la llet i la quinoa. Coure la quinoa fins que aquesta sigui ben cuita (mireu les indicacions de la marca de quinoa, allà us diran el temps aproximat de cocció). Un cop cuita, retirar la branca de vainilla i deixar refredar la quinoa (segurament s’haurà begut tota la llet, si no és així, quan anem a utilitzar el cereal, haurem de treure la llet sobrant).

En un bol barrejar la pols d’ametlla, la farina i els sucres. Un cop ben amalgamat, hi afegirem la mantega en pomada i barrejarem amb els dits, desprès incorporarem l’ou batut i la quinoa, ens ha de quedar una massa un pèl enganxosa. Deixarem reposar la massa mínim una hora a la nevera.

Passat el temps, encendrem el forn a 210 graus. Damunt d’un paper sulfuritzat (i aquest damunt la safata del forn), anirem dipositant porcions de massa que aixafarem una mica amb la cullera. Cada porció la separarem bé una de l’altre, ja que al coure, la massa té tendència a expandir-se. Courem les galetes de 10 a 15 minuts, fins que quedin ben daurades. Quan les galetes siguin fredes, desfarem al bany maria una mica de xocolata negra i decorarem les galetes al nostre gust.

Per segon any us demanem el vostre suport per tal de que La cuina vermella sigui finalista en els Premis Blocs Catalunya 2010. A més, ja veureu, compartim aquesta cursa amb un munt deblocs amics.

El sistema de votació popular, que determinarà els finalistes de cada categoria, aquest any ha canviat. Ara es pot votar el bloc i també les entrades. Si voleu ajudar-nos, només cal que feu clic al botó vermell que teniu sota d’aquestes ratlles i s’obrirà la plana a on podeu votar el bloc i les entrades que us agradin.  Gràcies per endavant i bona sort a tots els participants!

Des de La cuina vermella i mentre la tecnologia no permeti més opcions, intentem fer una mirada a l’activitat alimentaria, presentant el que es pot fruir amb la vista i la oïda. Tot i que sembla estrany no utilitzar [...]]]> Un clafoutis diferent amb sabors d’orient i occident: cireres, festucs i aigua de roses…

Des de La cuina vermella i mentre la tecnologia no permeti més opcions, intentem fer una mirada a l’activitat alimentaria, presentant el que es pot fruir amb la vista i la oïda. Tot i que sembla estrany no utilitzar els sentits protagonistes, si que permet dues coses. Per una banda destacar la intervenció d’ulls i orelles alhora de menjar. Per l’altra, com estímuls sensorials, en principi aliens, a vegades convergeixen sense que ho vulguis.

Fruïu d0ncs del resultat de l’arribada a la nostra cuina d’una cançó, que parla de la melangia del final de la primavera, d’un grapat de cireres que marquen l’entrada de l’estiu i del verd d’una primavera plujosa.

Clafoutis amb festucs i cireres

Ingredients,

170 g de festucs crus (70 g+ 100 g)
300 g de cireres ben madures
100 g de sucre (50 g + 50 g)
2 cullerades de sucre morè + 2 cullerades de sucre
2 ous + 3 rovells
250 g de nata líquida
10 g de farina
1 cullerada d’aigua de roses (opcional)

Preparació,

En un cassó poseu aigua a bullir, un cop bulli poseu-hi els festucs durant uns 30 segons per blanquejar-los. Retirar del foc, escòrrels amb aigua freda i pelar i assecar els festucs. Reservar.  Netejar i dessossar les cireres. Reservar-les. Mesclar 70 g de festucs més 50 g de sucre i passar la barreja per la picadora fins que obtinguem una barreja molt fina de sucre i festucs. Reservar. Amb la resta de festucs els picarem amb un ganivet.

En un bol batre els ous sencers juntament amb els rovells, la nata, la cullerada d’aigua de roses, quan estigui ben barrejar afegir la resta de sucre, la barreja de sucre i festucs i la farina, batre fins que quedi tot ben amalgamat. Resevar a la nevera durant un mínim de 2 hores.

Preescalfar el forn a 200 graus. Untar lleugerament amb mantega els motlles per anar al forn. Damunt la mantega hi espolsarem el sucre morè pel damunt, al damunt hi posarem la meitat de les cireres i les espolsarem amb sucre blanc, al damunt hi abocarem la massa líquida. Courem dins del forn durant uns 10 minuts, passat el temps, hi acabarem de posar les cireres restants i els festucs picats, fornejar a 180 graus uns 30 – 40 minuts (si es fa el cafloutis amb motlles petits el temps serà menor) fins que quedi ben daurat i torradet pels costats.

Recepta inspirada del bloc Gourmet traveller i de la magnífica revista francesa Saveurs.