Rescat, retallades, reunió, requalificació, recessió, rendiment, regulació, rebaixa; la síl·laba RE és la guanyadora del núvol de conceptes amb els que ens bombardegen des dels mitjans de comunicació. És un núvol amenaçador, negre, molt negre.
Sota, però, la vida s’afanya. N’hi ha que volen continuar lluitant. Que procuren per millorar les coses. Que aposten per la vida. Que porten criatures al món. Que dediquen el seu temps als altres. Que fan de cada minut una oportunitat. Que canvien el que no funciona. Que emprenen projectes. Que resisteixen, recapaciten, recondueixen, reinventen, reconstrueixen, replantegen i es revolten per escampar el núvol.
Dos d’aquests herois, d’entre molts, són l’Ada i en Santi del Pla dels Àngels. Diumenge passat vam acudir a la crida “Tots som blocs” per conèixer la nova carta, d’aquest tàndem de valents restauradors. Vam anar-hi per diferents raons. Trobar-se amb l’Ada Parellada, companya blocaire, és sempre un plaer i, òbviament, tot estava organitzat respectant la sensibilitat que ens és pròpia de compartir i cooperar. Asseure’s a taula amb la sorollosa i alegre ‘troupe’ de companys de barri virtual, com en Lluís, en Martí, la Mar, en Manel, l’Òscar and The Decuinarettes, en Francesc, Loreto, Ástrid i la Beth, és plaer difícil de rebutjar.
El Pla dels Àngels és al rovell de l’ou del nou Raval -del Xino, pels políticament incorrectes com nosaltres-. La terrassa multicolor d’aquest bistronòmic és un poema visual de la Barcelona del segle XXI. La blancor asèptica del MACBA li fa de teló de fons. Un riu d’antics i nous habitants i passavolants del barri, flueix entre les dues vores. Taules, para-sols i cadires a un costat. A l’altre els antics porticons del local decorats amb motlles de pastisseria reciclats, suggereixen el que s’hi remena a les cassoles i conviden a passar a l’interior.
La decoració conserva el prop-passat de bar canalla. Uns quants detalls decoratius enginyosos et resituen en l’actual oferta de, com explica l’Ada, restaurant de butxaca. El semi sòtan del Pla dels Àngels posa al descobert un altre estrat del passat. Unes voltes de maó reflexen l’estretor de la vida dins muralles. En aquestes catacumbes un forn és testimoni del feinejar d’unes monges. La imaginació de l’Ada l’ha reconvertit en un esplai dominical per la canalla dels clients. Mentre a peu de carrer els progenitors cuiden cos i ànima amb la oferta gastronòmica, els més petits aprenen aquí el fonament del que es cou dalt.
En conclusió, entre 15 o 20 €, tot inclòs, pots construir-te un àpat de preu reduït però amb qualitat cuidada. Una oferta imaginativa i bona per temps ennuvolats on us podeu refugiar els que sabeu que, finalment, sempre acaba sortint el sol.
* imatge del sol, extret d’aquí i fotografia de l’Ada Parellada, l’hem extret de la web de TV3
