La cuina vermella » tradicions

S’altros Reis d’Orient

La cuina vermella — Wed, 05 Jan 2011 12:04:56 +0000

A la República vermella, durant les properes 24 hores, serem monàrquics. Rendirem vassallatge a Ses Majestats els Reis d’Orient. Per unes hores capes, corones, mantells d’ermini, tractaments majestàtics seran ben rebuts per aquests dos republicans empedreïts. El reialme de la il·lusió, la màgia, la bondat i la generositat ompliran els carrers de pobles i ciutats.

La cort d’aquests reis està formada per la canalla que, amb els ulls ben oberts i disposats a viure la nit més emocionant de l’any, els rebran aquest vespre amb els memorials de demandes a la mà. Aquesta nit màgica, quan fins i tot plouen caramels, Ses Majestats d’Orient, Gaspar, Melcior i Baltasar s’afanyaran a complir tots els desitjos que puguin.

Nosaltres aquest any, seguint la tradició d’oferir-los unes llepolies, els hi deixarem unes coques de patata, el secret de les quals ens van transmetre uns altres Reis d’Orient, del Regne de s’Illa de sa bona gent. Es Rei Xisco, es gran i sa Princesa Chis, sa dolça, ens van confiar el secret i ens regalaren els millors presents que hom pot rebre: haver-los conegut i comptar amb la seva amistat.

Coques dolces de patata

Ingredients per a 12 coques,

500g de farina (més o menys, caldrà anar veient la farina que accepta la massa)
200g de patata
150g de sucre
175g de llet
1 ou i mig
50 g de llard
20g de llevat fresc

Preparació,

Peleu les patates, talleu-les a daus i bulliu-les, un cop cuites i quan encara és calenta trinxar la patata amb una forquilla o passar-la pel passapurés. Escalfar un pèl la llet i desfer-hi el llevat fresc, de forner. En un bol posar-hi la patata i afegir el llard, el sucre, la llet amb el llevat i l’ou i mig (per poder fer aquest mig ou, el bateu i un cop desfet agafeu la meitat de l’ou batut). A continuació anar afegint la farina a poc a poc i anem pastant la massa. Una vegada aconseguim una massa elàstica i que no s’enganxi als dits deixar llevar dins d’un bol tapat amb un drap humit . Una vegada hagi augmentat al doble de la mida original. Pre escalfar el forn a 160 graus i seguidament pastar la massa fins treure’n l’aire. A continuació fer-ne porcions de 80 gr. i donar-lis forma de panet rodó. Col·locar-les en en una safata de forn, separades per evitar que al llevar arribin a tocar-se i deixar que tornin a doblar de mida. Introduir al form i coure a 160 graus fins que estiguin lleugerament daurades. Treure-les del forn i deixar refredar a sobre d’una reixeta. Una vegada fredes empolvorar amb sucre llustre.

A tots els ulls que guaiteu per aquesta finestra vermella us desitgem que tot els anhels que heu escrit a les vostres cartes us siguin concedits pels tres Reis d’Orient. Esperem que ses Majestat us portin també el present que us hem demanat per tots a la nostra carta: una vida llarga i tranquil·la.

Nadal en conserva per a tothom

La cuina vermella — Sun, 12 Dec 2010 18:46:17 +0000

Demà és Santa Llúcia, el dia que tradicionalment a Catalunya comencem les celebracions de Nadal. Tot i això, entre la secularització i la globalització, les festes transcendeixen territoris i es barregen amb els costums seculars.

El dia de difunts passat, al barri de Les corts de Barcelona vam tenir una topada amb uns vailets que disfressats de papus assassí de noies rosses amb poca roba, se’ns van acostar amb una bossa i ens van dir: “Truco o trato?”, tot traslladant al cap i casal un costum forà que ens va deixar un tant astorats. Potser el que tocava era dipositar a la bossa una paperina de castanyes torrades i així contribuir a la transculturalització. El dia menys pensat menjarem gall d’indi amb salsa d’aranyons el dia d’acció de gràcies!

A la república vermella el Nadal és un pretext per demostrar que estimem als que ens envolten. En lloc de fer més barroques les festes, les simplifiquem. Hi ha algun remei millor per acompanyar el tercer Nadal de crisi econòmica que els efectes benèfics per l’ànima que un pastís de xocolata en conserva?

Pastís en conserva

Ingredients,

1 recepta de bescuit o pastís, la que més us agradi
Pots de vidre nets amb les seves respectives tapes
Culleres i etiquetes per decorar

Preparació,

Nosaltres hem triat la recepta del pastís de xocolata Alain Ducasse, és una fórmula molt bona, aquí trobareu la recepta. Un cop la massa estigui feta, us recomanem que la poseu en gerres, ja que així controlareu més bé la quantitat de massa alhora d’omplir els pots.

Abans d’omplir els pots, aquests hauran d’estar esterilitzats, per fer-ho podeu rentar-los al renta vaixelles, i just acabi el programa de la màquina, com que els pots seran calents, els podreu greixar bé amb mantega. En cas de no tenir renta vaixelles, poder escaldar els pots dins d’una olla grossa. Un cop estiguin emmantegats, ja podem abocar la massa dins, omplir una mica més de dos terços (us aconsellem que feu primer una prova i enforneu, així veureu com creix la massa).

Un cop els pastissos estiguin cuits, cal anar traient del forn un a un, tapar-los de seguida i deixar-los de cap per avall per a que facin el buit. Deixar-los refredar durant unes hores de cap per avall, i ja els podreu decorar i guardar-los fins alhora de regalar.

A tenir en compte,

Els pots han de ser rectes, de boca ample, nosaltres els hem trobat a les botigues de xinesos, són de 350 cc i ens han costat a 0’60 cèntims cada pot.

Abans d’omplir amb la massa, els pots i les seves tapes han d’estar esterilitzats. Evitar tacar la boca del pot amb la massa, si no, no farà bé el buit.

Nosaltres hem fet 24 pots, per tant, hem hagut de fer 4 masses de pastís per poder omplir-los tots.

Un cop cuit el pastís, si la massa sobresurt una mica del pot, alhora de tapar-lo feu una mica de pressió i tapeu, si sobresurt molt, caldrà tallar-ho amb un ganivet. És preferible fer primer una prova, i així calcular quina quantitat de massa heu de posar.

Aquestes conserves poden guardar-se ben bé mig any, si el feu de fruita fresca, només el podrem guardar un parell de mesos.

Si voleu baixar-vos etiquetes per decorar els vostres pots podeu anar aquí teniu una, dues i tres mostres, totes de la Martha Stewart!

Us enllacem, amb els regals de nadal que vam fer els anys anteriors: les galetes cruixents de cereals i els bombons.

Mona 2010

La cuina vermella — Mon, 05 Apr 2010 19:15:12 +0000

Ha arribat una de les cites golafres preferides dels vermells. Fa segles que el mes d’abril significa el final de l’hivern i l’inici de l’esclat de vida de la primavera. Com en els antics calendaris, el mes d’abril hauria de ser considerat l’inici de l’any enlloc de l’inhòspit gener.

El dia de Pasqua està ple de referències paganes a la fertilitat, com l’Ou Pasqual o el Conill de la Pasqua de l’Europa central. La utilització d’aquest animal com a símbol de fertilitat es perd en l’alba de la civilització. Aquest simpàtic i prolífic rosegador era una de les representacions de la babilònica deessa Ishtar -Astarté pels fenicis i Inana pels sumeris-, que nua i dempeus sobre un lleó repartia entre els humans fertilitat, fecunditat i pluja, tot exaltant l’amor i els plaers carnals.

Avui, acabant les construccions dolces que han protagonitzat la nostra exaltació particular de la primavera, la pastissera vermella recordava que la mona del 2008 va constituir un punt d’inflexió d’aquest bloc. Des d’aquella entrada es va començar a conformar la nostra mirada, dual i optimista, a la cosa gastronòmica. Potser aquest homenatge dolç que repetim cada any és del gust d’aquestes deesses una mica ‘fresques’. Pel que pugui ser, aquest any n’hem fet dues.

La primera en honor de l’animaló que representa la fertilitat. L’altre per acomiadar-nos de l’altre símbol de la Pasqua: el peix. A més a més, aquesta darrera mona és un homenatge al nostre poble. Com a l’escut heràldic de Mollet del Vallès, un peix neda per un mar dolç però sense aigua.

Mona de crema de rovell

Trobareu totes les indicacions aquí, únicament hem canviat l’ametlla per ‘cagarrets’ de xocolata.

Mona de sara

Ingredients,

1 base de massa genovesa, recepta aquí
una mica d’almívar per xopar la mona (50g sucre + 50 ml aigua + gotes de llimona + licor)
sucre llustre
100 g d’ametlla filetejada (segons la mida del pastís, és per decorar)
4 rovells d’ous
50 g d’aigua mineral
200 g de sucre
250 g de mantega pomada

Preparació,

A la vigília, fer la base de massa genovesa, reservar-la tapada i si es pot en un recipient hermètic. Nosaltres hem utilitzat un motlle quadrat, hem tallat la massa per la meitat i hem col·locat un tros damunt l’altre, per així construir un rectangle. El dia abans, també, torrar al forn les ametlles, per fer-ho encendre el forn a 180 graus, i anar vigilant que es torrin però que no es cremin. Aprofitarem també per fer una mica d’almívar per xopar el pastís, courem 5 minuts l’aigua i el sucre juntament amb unes gotes de suc de llimona, un cop fora del foc abocarem un rajolí de licor. Reservar.

La crema de mantega també la vam preparar a la vigília: en un cassó posar l’aigua i el sucre, fer-lo bullir uns minuts (3 o 4) fins que quedi un almívar dens. Un cop fet l’almívar cal incorporar-lo en un bol on hi tindrem els rovells, compte cal incorporar l’almívar que serà molt calent molt a poc a poc, com si fos un petit raig, i cal anar batent els rovells per incorporar bé l’almívar , és important fer-ho amb unes barnilles elèctriques. Caldrà que ho remenem fins que la mescla s’hagi refredat. Llavors incorporarem la mantega pomada i ho continuem batent fins que estigui ben incorporada. Reservar la crema de mantega.

El dia de la mona només caldrà xopar-la amb l’almívar, en acabat untar el primer tros de base genovesa amb una bona capa de crema de mantega, al damunt hi posarem el segon tros de massa genovesa. Un cop muntada l’estructura, untarem amb crema de mantega els laterals i la part superior de la mona, en acabat hi enganxarem l’ametlla filetejada. Quan la tinguem feta, l’empolvorarem de sucre llustre i la decorarem al gust.

Recepta de la crema de mantega: Mireia Carbó

A Ses Majestats els Reis de l’Orient

La cuina vermella — Tue, 05 Jan 2010 09:24:00 +0000

Benvolguts Reis Mags,

Una nit més, carregats d’il·lusions i presents, anireu de casa en casa a lliurar alegria per a petits i grans. Aquest any us volem demanar uns quants presents pels nostres amics virtuals, que comparteixen amb nosaltres sabors, textures, idees i imaginació.

Com que sou, tres i màgics no us serà massa difícil aconseguir el que us demanem per ells:

1- Portar-lis molt de temps per dedicar a les seves bitàcoles gastronòmiques i per visitar les dels altres.

2- Deixeu-lis molta imaginació, creativitat i habilitat per cuinar saborosos plats.

3- Regaleu-lis llum i paciència per fotografiar les seves creacions.

4- Protegiu-los de plagiadors de blocs, de comentaristes mal educats, navegants poca-soltes i de missatges amb spam.

5- Emboliqueu-lis llibres de cuina, estris i màquines culinàries, segur que en faran un bon us.

Tots ells, com vosaltres, son generosos de mena i es mereixen aquests presents que us demanem per a ells. A més a més, tingueu en compte que són les cases on, de ben segur us hauran deixat les més exquisides menges i els beuratges més exclusius per afrontar la llarga nit que us espera.

Gràcies i fins l’any que ve!

La cuina vermella

Muffins de carbassa d’en Jamie Oliver

Hem fet un mix entre les receptes dels següents blocs: Cuina amb compte, Cuinant i Gastronomía & cía.

Ingredients,

200 g de carbassa (amb pell, sense llavors i crua)

2 ous

100 ml d’oli d’oliva

200 g de sucre morè

150 g de farina

Mig sobre de llevat

1 culleradeta ben formosa de canyella en pols

1 pessic de sal

unes nous a bocins

2 cullerades soperes de crême fraiche

unes gotetes de suc de llimona

2 cullerades de sucre llustre

les llavors d’una baina de vainilla

pell ratllada de mandarina

unes flors d’espígol

Preparació,

Tallar la carbassa a bocins i triturar-la (amb pell), un cop ben trinxada i feta puré, incorporar els ous, l’oli, el sucre, la farina, el llevat, la canyella, la sal i les nous a bocins. Un cop ben incorporat. Omplir les càpsules de muffins i enfornar a 180 graus durant uns 20 minuts

Fer el frosting és molt fàcil: barrejar bé tots els ingredients (menys la pell de mandarina i les flors d’espígol que son per decorar).

Aigua i foc

La cuina vermella — Sun, 28 Jun 2009 16:58:00 +0000

Els rituals pagans, antics i permanents han sobreviscut al cristianisme, al racionalisme i a qualsevol -isme que se’ls hi ha posat per davant. Inspirats pel ritme natural ens acompanyen a poc que poden. Tot i que aquest món de xarxes d’aigua potable, selecció de deixalles i grans concentracions de població els rituals de foc i aigua propis de l’estiu, tenen importants limitacions.

A Can Vermell encara hi ha pou i la Nit de Sant Joan, des de fa generacions es repeteix un ritual ple de simbolisme. Al capvespre del dia 23 s’extreu del pou un cubell d’aigua que resta a la serena tota la nit. La festa de foc i màgia que saluda l’estiu purifica l’ofrena. Unes ablucions d’aquesta aigua el matí del 24 tonifiquen pell, ànima i espanten els mals esperits.

Aquell mateix matí, tonificats i plens de bons auguris, saludàrem l’estiu a l’estil vermell: Uns pastissets de l’hort. Una samarreta d’albergínia protegeix una morena i esponjosa massa de farina, tomàquet, parmesà i alfàbrega. Un tomàquet cirerol fa de barret.

Us oferim una mica d’aigua de Sant Joan virtual per a que us protegeixi de tot mal.

Bon estiu amics!

MiniCake salat d’albergínia i tomàquet

Ingredients,
200 gr de farina
12 gr de llevat químic
300 gr d’ous sencers
500 gr d’albergínies tallades a llonzes fines i fregides
50 gr de concentrat de tomàquet
12 o 14 tomàquets cirerols
120 gr de mantega en pomada
50 gr d’oli d’oliva + oli per fregir les albergínies
50 gr de parmesà ratllat
2 branques d’alfàbrega
sal, sal maldon i pebre

Preparació,

Rentar les albergínies i retirar els extrems, longitudinalment tallar llonzes de 5 mm. Fregir-les en oli calent fins que prenguin una mica de coloració. Reposar-les damunt un paper absorbent per treure l’excés d’oli.

Amb la batedora batre els ous amb el concentrat de tomàquet, quan estigui ben mesclat incorporar la mantega pomada i els 50 g d’oli d’oliva, amalgamar-ho bé. Afegir la farina, el llevat, un bon pessic de sal i pebre (prèviament tamisats) i el parmesà ratllat. Treballar bé la massa fins que quedi tot ben incorporat.

Encamisar el mini motlle (potser de muffins) amb una llonza d’albergínia fregida. Repartir la massa dins dels motlles i aplanar-la. Coronar amb un tomàquet cirerol (sense la pell) cal clavar bé el tomàquet a la massa. Empolvorar-ho amb l’alfàbrega tallada petita i una mica de sal maldon. Enfornar durant 30 minuts a uns 200 graus.

Aquests mini cakes s’han de menjar tebis, o sigui que si han passat dies, abans de menjar fer un cop de forn.

Recepta de: Jean-Marc Bernigaud

La pedra, Sant Jordi i el pastís de xocolata trufat

La cuina vermella — Fri, 24 Apr 2009 19:38:00 +0000

Potser és la nostra dèria pels fogons que arreu hi veiem notes gastronòmiques, però es que alguna cosa s’està cuinant a Mollet del Vallès, la nostra ciutat.

Els ingredients d’aquest plat ciutadà són: imaginació, il·lusió, generositat, bona gent, somnis, paraules, llibres i roses. El recipient de cocció; una magnífica olla d’amor d’acer inoxidable, amb dues nanses, una de ganes de saber i l’altre de fam de llibertat. Sostenint-la, les fermes mans dels cuiners vermells, un a cada banda i caminant en la mateixa direcció.

El forn; la jornada de Sant Jordi; el dia que la gent d’aquest país sabem que hi ha quelcom que ens fa diferents. Ni millors ni pitjors, amb identitat pròpia.

A més a més, un sol radiant amalgamava tots els ingredients. El resultat de la cocció va ser una preparació sense barreres, escoltant a tothom, compartint anhels, com si alguna cosa comencés de nou. El tast; sensacional, la textura; tendra i el pas per boca; emocionant. Per presentar-lo a taula un cel blau.

El nom del plat: DESPERTA I SOMIA

Doncs sí, així va ser el nostre dia de Sant Jordi, cuinar i compartir una escudella d’emocions. Demanant a tothom, grans i petits, que escriguessin el seu somni per la ciutat.

Avui encara estem exultants, tot i que aquest matí hem topat amb la realitat gasiva i grisa.Una pedra misteriosa va aparèixer al rovell de l’ou de Mollet a mig abril. Només els que estimem les pedres antigues en fruïm del seu poder. Els que manen no ens l’han deixat veure , però les forces màgiques que van espitjar els nostres avantpassats a bastir-la, estan amb els que l’hem defensat. Des de la descoberta som més forts i a la plana del Vallès només s’escolta un crit: desperta i somia!

Les nostres fotografies, com que han sigut primícia en les han publicat al diari Avui , a El 9 nou i a El Contrapunt.

Desprès d’uns dies tan intensos, un pastís pura energia!

Pastís de xocolata trufat

Ingredients,

3 ous

150 gr de sucre

140 gr d’aigua

200 gr de xocolata 52% de cacau

135 gr de mantega

20 gr de farina

cacau en pols

Preparació,

Preescalfar el forn a 180 grau, i emmantegar un motlle de 22 centímetres de diàmetre i cobrir el fons amb paper parafinat. En un recipient, batre els ous com si d’una truita es tractés. Un cassó, escalfar el sucre amb l’aigua a foc mitjà, batent-ho per a dissoldre el sucre. Quan el sucre estigui dissolt, portar-ho a ebullició i retirar-ho del foc immediatament. Afegir la xocolata i barrejar fins fondre-la. Afegir la mantega a daus, i barrejar per incorporar-la completament. Esperar 5 minuts i afegir els ous batuts.

Incorporar la farina a la mescla anterior i barrejar-ho bé. Posar la mescla resultant dins del motlle i coure 30 minuts al forn al bany maria. Per saber si ja està cuit, sacsejar el motlle per veure que el centre del pastís ja no es mou.

Treure el pastís del forn i posar-lo a refredar 5 minuts sobre una reixeta. Passat aquest temps desemmotllar-ho i colcar-ho damunt d’un plat. Quan estigui fred, tapar-lo amb film transparent i a la nevera fins el moment de servir. Està molt més bo quan està molt fred. Per decorar empolvorar amb el cacau en pols tamisat.

Munna 2009

La cuina vermella — Mon, 13 Apr 2009 19:11:00 +0000

Avui, tot dinat comentàvem que som un poble llaminer. Tenim atribuïda a cada una de les festes senyalades de l’any un dolç d’acompanyament. La mona de Pasqua és potser la nostra tradició ensucrada preferida.

Com en totes les festes en que la mainada n’és la protagonista els continguts de màgia hi son indispensables. En aquesta festa també és present l’esperit mediterrani de fer un gran esforç en construir quelcom bell però de vida efímera. Potser és que aquestes escultures dolces ens posen en contacte amb aquesta realitat de que tot te un principi i un final, que la destrucció és el primer pas de la creació i que tot acaba per recomençar de nou. En fi, que carai, que és molt de la terra aquesta festa!

A part de tots aquest continguts etnològics aquí al Laboratori vermell és un dels reptes anuals. Enguany, hem seguit la recepta de l’any passat, però amb un pedestal de massa genovesa amb glaça de xocolata per a el protagonista de la jornada; l’Ou Pasqual. Per farcir, hem utilitzat la confitura de taronja que vam preparar fa uns dies pel pastís d’aniversari d’en Marc. Aquest any ens hem atrevit fins hi tot amb la taronja confitada, on hem extret la recepta en el magnífic bloc de la Dolorss. Ara ja només ens falta que les peces de xocolata i les plomes siguin fetes a casa. Tenim un any per pensar-hi!

Nadal insomne

La cuina vermella — Thu, 25 Dec 2008 11:37:00 +0000

Un matí lluminós, fred i brillant saluda el dia de Nadal. La treva anual d’amor s’apodera dels carrers i milers de brous fan els seus darrers xup xups dins les cuines. Les vitrines s’obren i deixen sortir els millors paraments cap les taules més engalanades de l’any.

L’alegria i la melangia, dos sentiments que es barregen al contemplar als autèntics protagonistes de la festa: els infants. Aquest matí, de genolls a terra, plens de vida i il•lusió, juguen amb els presents que la màgica digestió del tió va produir a cops de bastó. El nen que els adults portem dins treu el cap i amb la seva innocència i vitalitat espitja a un costat la melangia.

Avui també és Nadal a la Cuina Vermella i, des de la seva finestra, els pirates víkings: Txell la vermella i Kike el vermell, us desitgen una bona travessa, que bons vents inflin les veles del vostre drakkar i us porti a nous horitzons plens de conquestes.

Bon Nadal amics!

Muffins de xocolata al pebre de Sechouan

Ingredients per a 12 porcions grosses,

100 gr. de mantega tova
150 gr. de sucre blanc
115 gr. de sucre morè
2 ous grossos
150 ml. de nata agre (nata amb un raig de llimona)
5 cullerades de llet
250 gr. de farina
1 culleradeta de bicarbonat
2 cullerades de cacau en pols
1 culleradeta de pebre de Sechuan
200 gr. de perles de xocolata

Preparació,

Preescalfar el forn a 190 graus. Posar en un bol la mantega, el sucre blanc i morè i batre-ho bé. Afegir els ous, la nata agre i la llet i barrejar-ho bé.
En un bol a part tamisar la farina, el bicarbonat, el cacau i el pebre i afegir-los a la preparació anterior. Finalment incorporar les perles de xocolata i acabar-ho de barrejar bé.
Repartir la massa entre els motlles, aquests han de quedar ben plens. Enfornar de 25 a 30 minuts.

Gastronomia sobirana

La cuina vermella — Sat, 13 Sep 2008 18:51:00 +0000

Emancipar-se es un acte humà necessari per qualsevol individu. Està bé que la mare (o la madrastra!) es preocupi, i que vulgui el nostre bé, però ha d’entendre que es llei de vida que quan la majoria d’edat arriba, un vol fer la seva vida, preocupar-se del que vol ser i, sobretot, del seus diners. En això estem i un setembre més arriba la Diada.

Veureu, moltes vegades a la corona urbana de Barcelona, això de ser catalans ho hem de viure com aquells colons plens de bones intencions dels westerns de l’època daurada de Hollywood, sempre fent cercles amb les carretes defensant-se de salvatges demoníacs amb absència total d’humanitat. Fins hi tot la nit del 10 de setembre Fort Mollet va patir una escaramussa que va inutilitzar el pany de la porta amb silicona.

Per una vegada aquests colons vermells van voler viure el nostre Dia d’Acció de Gràcies amb naturalitat i com, a alguns, ens agradaria que fos aquest dia: a pesar de tot hi som, encara que equivocar-nos d’aliats sigui la nostra especialitat pàtria. A més a més ho volem celebrar en família, tranquil•lament i renovar els vots de fer un món més just, igualitari, pacífic i tolerant, alegrement i sense vergonya.

La família Rovira va convidar-nos a un acte cívic del futur: pa amb tomàquet, botifarres, coca, vi, saludar la llibertat amb una cançó de quan no érem lliures i desprès, a pencar, que per emancipar-se s’ha de treballar molt. Un estel ens marca el camí i ara, que es negra nit, ens serveix de guia.

El dia dotze ens despertàrem a territori apache i els colons de la vall del riu Besòs ens reunírem al Ranxo d’en Clavijo davant d’una xocolata, un tant amarga, com la nostra realitat.

I per la revetlla, coques!

La cuina vermella — Wed, 02 Jul 2008 09:48:00 +0000

Bé, com sabeu els amics de Samfaina d’Arts, ens han proposat un joc en forma de meme on la premisa és el·laborar una recepta de la cuinera Montserrat Seguí.

A la nostra cuina vermella, ja n’hem fet alguna recepta la base per la mona de Pascua, i una corona de poma, ambdues amb les mateixes característiques: fàcils de fer i boníssimes.

Com que anem escassos de temps, hem aprofitat les coques de la revetlla de Sant Pere, per el·laborar-ne una, la de llardons, amb la recepta del llibre “Cuinar és senzill”.

Aquí la teniu,

Coquetes de Llardons

Ingredients:

150 gr de farina
25 gr de sucre + sucre per empolvorar
100 gr de llardons esmicolats
75 gr de pinyons o ametlles torrades i filetejdes
50 de llard
1 ou
1 culleradeta de llevat en pols
1 cullerada d’aigua
Un pessic de Canyella en pols
Un pessic de sal

Preparació:

Barrejar amb les mans la farina, el llevat i els llardons, fer-ne un cercle.
En el centre del cercle posar-hi l’ou (reservar-ne un mica de rovell), llard, la punta de canyella, 25 gr de sucre, la cullerada d’aigua i el pessic de sal.
Treballar la massa, primer amb la forquilla i després amb les mans fins que quedi la pasta unida. Deixar reposar mínim mitja hora.
Passat aquest temps, encendre el forn 180 graus (escalfor a dalt i a baix) i engreixar la placa del forn.
Aplanar la massa amb el corró i deixar-la fina, fer-ne la forma desitjada, nosaltres enguany hem triat fer coques petites i rodones.
Amb la punta de rovell que hem reservat, el batem amb una mica d’aigua. Pintem les coques, espolvorem amb el sucre i els pinyons o ametlla torrada. Coure-les 20 o 25 minuts fins que quedin ben rosses.

Aprofitem aquest post, per presentar-vos les coques de fruita que vam fer per la Revetlla, vam extreure’n la recepta del Blog utòpic d’en Pep Palau.

Coques de fruita

Ingrdients:

Per la massa mare,
310 gr de farina de força
60 gr de llevat de forner
150 cc d’aigua

Per la pasta,
1 kg de farina
190 gr de mantega
5 ous
220 gr de sucre
110 cc d’aigua
10 gr de sal
1 culleradeta d’anís
1 cullereda d’aigua de flor de taronger
Pinyons, al gust
Fruita confitada, al gust

Preparació:

Massa mare
Desfer el llevat i barrejar-lo amb la farina i l’aigua. Deixar-lo reposar fins que hagi doblat el seu volum. Ha de reposar en un lloc temperat a uns 22 graus de temperatura, tapat amb un drap de cuina.

La pasta
Fer un cercle amb la farina; a dintre, posar-hi els ous batuts, l’aigua i la sal i començar a barrejar-ho tot treballant-ho amb les mans. A mesura que amassem la pasta anar-hi posant la mantega estovada. Afegir-hi el sucre i els aromatitzants.
Afegir-hi la massa mare, i tornar a treballar-ho, perquè totes dues pastes quedin ben barrejades.
En acabat, airegeu la pasta, que consisteix a funyir-la tot aixecant-la. Sabrem que la pasta està al punt quan ja no s’enganxi tant.
Deixar reposar una altra vegada prenent les mateixes precaucions que abans fins que dobli el seu volum; cal que reposi en un lloc on no hi faci massa calor i amb una humitat alta. Si fa calor puja massa ràpid i la massa s’esberla i si hi ha poca humitat es trenca.
Allisar-la amb un corró, i deixar-la moooolt fina. Donar la forma, ovalada o rodona, a la massa amb les mans untades d’oli i col·loqueu-la en una plata per anar al forn també untada amb mantega. Nosaltres hem decidit fer coques individuals i ben rodonetes.
Pintar la coca amb ous batuts, empolsar-hi el sucre, els pinyons i la fruita. Posar-la a coure al forn a 180 graus fins que es vegi rossa.

Ànims, que encara ens queda una altra Revetlla, a veure qui s’anima!!!

Sant Jordi 2008

La cuina vermella — Tue, 22 Apr 2008 22:02:00 +0000

Comença el millor dia de l’any i el nostre hort s’engalana lluint la seva primera rosa.

Per avui, us proposem una recepta per aquesta celebració cívica que ens permet, a aquest petit país, un dia a l’any, saber-nos especials i sentir-nos lliures.

Ingredients per a un comensal:

Una pregaria als deus per que, només avui, no plogui i que el sol ens doni calidesa.

Una culleradeta de temps (si en teniu més en el rebost millor sortirà el plat).
Un cistell d’alegria.

Un ésser estimat.
Un polsim de tendresa.
Una rosa.

Un petó (aquest ingredient depèn del gust del cuiner i del comensal, ja que n’hi ha per tots els gustos i mides).

Un manat de pensaments, idees, anhels, històries, desitjos o follies, impresos en paper i relligats (avui en trobareu al carrer en vistoses paradetes).
Un parell de sabates còmodes.
Un sac de paciència.

Elaboració:

1. Feu la pregària el dia abans amb energia.
2. Poseu a la cassola de la vostra ànima el temps i l’alegria, a foc lent, fins que es caramel·litzin.
3. Sortiu al carrer posant-vos als peus les sabates còmodes.
4. Tot seguit tireu a la cassola el sac de paciència i que tot plegat faci xup xup. Aquesta cocció es fa col·lectivament i, per tant, aquest últim ingredient és bàsic per a que no es cremi l’alegria.
5. Busqueu la rosa i el manat de paper relligat entre els que trobareu aquest dia al mercat i, reserveu ambdós ingredients delicadament embolicats.
6. A continuació trobeu-vos amb l’esser estimat, i emplateu la rosa i el manat, empolsineu de tendresa i coroneu el plat amb el petó.

El plaer de fruir d’aquesta recepta es reparteix proporcionalment entre el cuiner i el comensal.

Amb tot l’amor del món, bon profit!

Tx+Ik

Munna

La cuina vermella — Mon, 24 Mar 2008 15:55:00 +0000

No podia ser d’una altra manera, un dels dolços més gustosos de casa nostra és d’origen sarraí. I no és d’estranyar ja que la cultura àrab pot presumir dels meravellosos Baklawas, o els Ajweh (massapà farcit de dàtils), o els Barazek aquelles galetes de festucs i sèsam i tants d’altres que no recordem el seu nom però si el seu sabor.

Així doncs, la tant nostrada Mona de Pasqua és d’origen àrab. Munna, és el terme àrab que significa “provisió de la boca” i era un regal que feien els moriscs als seus senyors.

Nosaltres no tenim fillols però si que som llaminers i tenim una bona gana, per tant hem fet la Mona de la cuina vermella.

Aquí la teniu!

Aquest és un pastís força entretingut. Nosaltres hi hem dedicat unes cinc hores entre ahir diumenge i avui dilluns. Cal dir que l’esforç i la paciència paguen la pena perquè és molt bona i més que preciosa.

Us expliquem pas per pas com ho hem fet.

Diumenge al vespre elaboràrem la crema de gema, la pasta Genovesa i l’almívar. També vam fer l’estructura. Avui dilluns l’hem decorat.

Crema de rovell

Ingredients,

6 ous, els nostres sense closca pesaven 311 gr. (peseu els ous sencers i resteu -10gr. de la closca de cada ou).
311 gr. de sucre (sempre ha de ser el mateix pes en sucre que en ous).
180 gr. d’aigua.
30 gr. de Maizena.

Preparació,

En un bol posar-hi els ous juntament amb l’aigua, batre-ho una mica i colar-ho.
En un altre bol barrejar el sucre i la Maizena.
En un cassó ajuntar les dues mescles, la dels ous amb aigua i la del sucre amb la Maizena. Coure-ho tot sense deixar de remenar, quan qualli i quan la crema tingui la consistència desitjada apartar-la del foc i estendre-la en una superfície neta i freda.
Nosaltres la vam estendre damunt del marbre.
Un cop s’ha refredat, es recull la crema i es reserva tapada amb film transparent que toqui la crema dins la nevera.

Pasta Genovesa

Hem fet dues masses de pasta genovesa. La recepta és de la Montserrat Seguí del seu llibre: “Cuinar és fàcil“.

Ingredients per una massa,

4 ous
125 gr. de sucre
125 gr. de farina
1 culleradeta de llevadura
raspadura de llimona

Preparació,

Abans de res encendre el forn a 180 graus, engreixar un motlle amb mantega i amb paper de forn en el fons del motlle també engreixat amb mantega.

Batre els ous i el sucre amb força, si pot ser amb un batedor elèctric de barnilles. Cal que augmenti el doble de volum.
Afegir la llimona i continuar batent (ja no amb tanta força i si es vol amb les barnilles elèctriques).

Afegir la farina i el llevat ben barrejats a la massa feta amb els ous, el sucre i la llimona. És important tamisar la mescla de farina i incorporar-la molt a poc a poc a la massa. Ara cal batre a mà, suament, amb molta delicadesa. No cal batre massa, sinó el suficient perquè els ous absorbeixin la farina i el llevat.

30 minuts de forn a 180 graus i amb escalfor només de sota.

Com hem comentat, per la realització de la nostra Mona, hem fet dues pastes genoveses.

Almívar

Com no podia ser d’una altra manera la recepta de l’almívar és de la Gemma de la Cuina de casa.

Ingredients,

100 ml. d’aigua
100 gr. de sucre
Gotes de suc de llimona
Licor, nosaltres hi hem posat whisky

Preparació,

Coure l’aigua, el sucre i les gotes de suc de llimona durant cinc minuts. Un cop es retira del foc afegir un rajolí de licor.

Estructura de la Mona

Ingredients,

2 masses de pasta genovesa
Almívar
Confitura d’albercoc (de bona qualitat)

Preparació,

Agafem la primera pasta genovesa i la pintem amb l’almívar (que quedi ben xopada). A la part superior d’aquesta massa untem una bona capa de confitura d’albercoc. Col·loquem a sobre la segona pasta genovesa i la pintem amb l’almívar.

Guarniment de la Mona

Ingredients,

Crema de gema
Ametlles filetejades
Fruites confitades
Ous de xocolata
Plomes de colors

Preparació,

Cobrir la pasta genovesa amb la crema de gema. Decorar segons el gust estètic de cadascú.

Bona Pasqua amics!