La BlackBerry és la primera que es desperta a casa i toca diana a les set amb el “See the world” dels Gomez. A les palpentes i en entreson l’agafo. Com a través d’una persiana, faig una mirada als correus i al Twitter de la feina. Quan poso els [...]]]>

La BlackBerry és la primera que es desperta a casa i toca diana a les set amb el “See the world” dels Gomez. A les palpentes i en entreson l’agafo. Com a través d’una persiana, faig una mirada als correus i al Twitter de la feina. Quan poso els peus a terra, un altre es desperta; arriba el primer correu de la jornada amb la newsletter del diari Contrapunt de Mollet, l’iMac obre el seu únic ull amb el que il·lumina l’estança. El resplendor m’indica que s’ha acabat estar assegut al llit. La Txell romanceja mentre trec el pa del congelador i li rento la cara amb tomàquets de penjar a les dues meitats dels dos trossos de pa d’espelta de Can Prat. Les notícies del dia es barregen amb  el gruny  d’un espremedor de taronges que està a les últimes. El so del suc caient per la canal de l’aparell sobre el fons del got, m’indica que el  bon dia íntim dels vermells està a tocar. Tot esdevé amb una cadència d’acceleració lenta, mentre les nostres ànimes és debaten entre el que desitgen fer i el que han de fer.

Agraïments, somriures i sabor de cítrics són les ablucions matinals abans del ritual del bon dia.L’aigua del meu te ja bull, la llet pel cafè de la vermella fumeja. La bosseta de PG jeu al fons d’una tetera esperant la seva dutxa bullent. Asseguts sobre un plat, els pa amb tomàquet demanen ja la sal i l’oli per rebre lúbricament al pernil salat. Mentre acabo l’esmorzar i paro taula, la Txell ja és als comandaments del bloc, fa el primer cop d’ull al Reader i revisa els correus del dia.En pocs minuts i asseguts a taula, esmorzem i compartim complicitats, les obligacions del dia i les devocions: que dinarem, que soparem i la cançó del Bon dia món mundial!.

Ahir, a més  a més,  hi havia agenda comuna; viuríem uns matins molt diferents als nostres: Els matins de TV3

Encuriosits i carregats d’estris i il·lusió entrarem a la teletrés, amb els ulls ben oberts per no perdre detall. Tot i que no tenim tele, TV3 és també la nostra i passar per la mateixa porta que el Puyal, el Buenafuente, la Trinca, el Mikimoto ó l’Alsius (ja veieu que fa molt temps que vivim sense l’electrodomèstic rei) ens feia pessigolles a la boca de l’estomac. A l’edifici principal ens esperava una hostessa que ens acompanyà a la sala d’espera dels artistes, si més no, això és el que resava el rètol de la porta. Primer vingué el d’atrezzo per preparar la tauleta amb la proposta de recepta, un pesto genovès, i el reciclatge dels motlles de cake en test per herbes aromàtiques, que ens permetia estrenar la secció Sorprèn de La cuina vermella. Després cap a maquillatge i de tornada cap a la sala d’espera on comprovàrem que la Núria Feliu ens feia de telonera. Poc desprès ens saludà amablement il capo, el Cuní. La resta la podeu veure al vídeo.

Aromàtiques en un motlle de pastisseria

Ingredients,

plantes aromàtiques (de tot tipus)
terra per plantar
motlles de pastisseria (podeu aprofitar els vostres motlles vells)

Preparació,

Amb una barrina feu un petit forat al motlle, posar-hi una pedreta damunt del forat, d’aquesta manera quan regueu evitarà que surti l’aigua. Posar una mica de terra dins del motlle, posar-hi les plantes (sense el test de plàstic), i acabar d’omplir la terra. Regar una mica. Podeu fer uns cartellets amb el nom de cada planta.

Amb el regal del motlle amb la planta, els podeu obsequiar amb una recepta relacionades amb les herbes aromàtiques. Nosaltres amb la alfàbrega hi posem la recepta del pesto. Aquí la teniu.

Salsa pesto

Ingredients,

100 g de fulles d’alfàbrega fresca
100 ml d’oli d’oliva
30 g de parmesà ratllat
20 g de pinyons torrats
10 g de nous pelades
1 gra d’all
sal i pebre

Preparació,

En una paella torrar els pinyons. Mentrestant es refreden, netejar i assecar les fulles d’alfàbrega. En un bol posar-hi les fulles d’alfàbrega, els pinyons torrats, les nous i l’all. Salperar. Trituar amb el túrmix (o el vas americà) durant uns 30 segons, poca estona. Un cop tot ben ben mesclat, afegir-hi el parmesà ratllat i l’oli, barrejar amb una espàtula de mà.

La tele en directe és molta gent pendent d’un rellotge i molta velocitat, lluny dels dolços matins 2.0 del vermells. Tant lluny com estan el pa de Can Prat del de benzinera o d’un pesto fet a casa amb el del prestatge del supermercat.

]]> http://www.lacuinavermella.cat/mitjans/els-matins-2-0/feed/ 114 http://www.lacuinavermella.cat/tutorials/elvestit/ http://www.lacuinavermella.cat/tutorials/elvestit/#comments Sun, 15 Aug 2010 21:27:33 +0000 La cuina vermella http://www.lacuinavermella.cat/?p=2521

El vestit ens presenta davant dels iguals. Els objectius són múltiples, però sempre rondant l’autoafirmació. Poden servir per integrar-nos a un grup o per oposar-nos-hi. Per agradar als altres o per ocultar quelcom de nosaltres que no ens satisfà.

La gastronomia també  té el seu moment tèxtil. Les estovalles, tot i que vestixen [...]]]>

El vestit ens presenta davant dels iguals. Els objectius són múltiples, però sempre rondant l’autoafirmació. Poden servir per integrar-nos a un grup o per oposar-nos-hi. Per agradar als altres o per ocultar quelcom de nosaltres que no ens satisfà.

La gastronomia també  té el seu moment tèxtil. Les estovalles, tot i que vestixen un objecte inanimat, també adornen amb una intenció. Fons i forma integren una composició que crea un llenguatge no verbal.

Els àpats, com les persones, necessiten d’un vestit per cada ocasió. La nuesa del marbre i uns tovallons de paper són suficients per unes escopinyes i una canya de cervesa. Un camí de taula i un tovalló de diari basta per un pa amb tomàquet i pernil per començar la jornada. Unes estovalles de fil blanc, impecablement planxades,  han d’acompanyar un àpat d’estels Michelin.

Per rebre a casa teva als que t’estimes, fes que es sentin especials i que el plaer de rebre’ls a casa teva es vegi fins i tot, en el plegat del tovalló.

Aquest és el quart tutorial que us presentem, us recordeu dels altres tres?  caixa per regalar pastissos, les bosses de paper i els pom-poms.

Els vermells veiem els rituals de la Setmana Santa amb una perspectiva agnòstica [...]]]> Fa uns dies el diari ens advertia que l’Arquebisbe de Sevilla dispensava del dejuni i l’abstinència de Divendres Sant “conscient de la dificultat” de dur a terme aquests propòsits d’enfocament espiritual i autodisciplina tant propis d’aquestes dates, sobretot si ets catòlic.

Els vermells veiem els rituals de la Setmana Santa amb una perspectiva agnòstica i, en conseqüència, amb un interès merament etnològic. Tots els rituals d’aquests dies, protagonitzats per processons, viacrucis, armats, penitents i manaies ens produeixen la mateixa sensació d’estorament que els rituals d’altres tribus planetàries.

Les de Setmana Santa semblen tenir un rerefons basat en la por de la mort i el dolor, que xoca frontalment amb la filosofia vermella, vital i positiva.

Ens fa pensar també que potser el millor de les festes tradicionals és que es repetixen en el temps, més o menys transformades, i que això ja és per nosaltres una mostra de resurecció suficient.

En conclusió, de la Setmana Santa ens quedem amb aquests bunyols per que posen de manifest l’hedonisme humà en festes basades en l’abstinència i el dejuni. Divendres Sant el protagonitza un pastisset d’aspecte senzill i sobri però aeri i dolç. Els imaginem degustats a la vora del foc desprès d’una jornada de dejuni i processons donant satisfacció al mortal que es pregunta tant sovint si ha quelcom que no mor.

Bunyols de divendres Sant

Ingredients,

440 ml de llet
90 ml d’anís sec
35 g de sucre
250 g de farina
4 ous i mig
1 llimona (volem raspadura de la seva pell)
1 pessic canyella
1 pessic de vainilla en pols
1 pessic de sal
oli d’oliva (per fregir-los)
sucre per arrebossar-los i anís per ruixar-los

Preparació,

En un cassó per anar al foc mesclar la llet, l’anís i el sucre i portar-ho a ebullició. En un altre bol, que sigui ample posar-hi dins la farina tamisada, la raspadura de la llimona, la canyella, la vainilla en pols, remenem amb una cullera per a que quedi ben mesclat. Quan la mescla liquida bulli, tirar-la de cop al bol de la farina, d’aquesta manera escaldarem la farina. Cal remenar molt i molt bé, quan la mescla estigui ben incorporada hi anirem afegint els ous, un per un donant temps a que la pasta els absorbeixi (per fer el mig ou, només cal batre un ou sencer i posar la meitat dins la mescla). Cal barrejar molt bé, amb força. Ha de quedar una pasta elàstica, i més aviat tova.

En una paella amb oli d’oliva abundant i a una temperatura mitjana, fregir els bunyols. Amb dues culleres, aneu posant porcions de pasta dins l’oli calent, si la pasta ha quedat ben amassada, ho comprovareu, a mig fregir, perquè ells sols van girant. Col·locar els bunyols ben fregits i rossos en una plata, ruixar-los amb anís i ensucrar-los.

Recepta de Carme Ruscalleda

Els bunyols són una bona opció per regalar, per portar si aquesta tarda et conviden a fer el cafè. Us deixem amb un tutorial per aprendre a fer bosses de paper, genials, boniques i autèntiques!! Si les feu, ja ens les ensenyareu!

Aquí us deixem un vídeo fet per nosaltres, on s’explica el pas a pas per posar la teva icona en els comentaris que deixeu en el bloc, per nosaltres és important veure la vostra imatge. Si ho feu, aquest gravatar (que és així com s’anomena) us servirà per totes les planes de wordpress.

Gràcies per posar rostre a les vostres impressions !