Fa uns dies el diari ens advertia que l’Arquebisbe de Sevilla dispensava del dejuni i l’abstinència de Divendres Sant “conscient de la dificultat” de dur a terme aquests propòsits d’enfocament espiritual i autodisciplina tant propis d’aquestes dates, sobretot si ets catòlic.

Els vermells veiem els rituals de la Setmana Santa amb una perspectiva agnòstica i, en conseqüència, amb un interès merament etnològic. Tots els rituals d’aquests dies, protagonitzats per processons, viacrucis, armats, penitents i manaies ens produeixen la mateixa sensació d’estorament que els rituals d’altres tribus planetàries.

Les de Setmana Santa semblen tenir un rerefons basat en la por de la mort i el dolor, que xoca frontalment amb la filosofia vermella, vital i positiva.

Ens fa pensar també que potser el millor de les festes tradicionals és que es repetixen en el temps, més o menys transformades, i que això ja és per nosaltres una mostra de resurecció suficient.

En conclusió, de la Setmana Santa ens quedem amb aquests bunyols per que posen de manifest l’hedonisme humà en festes basades en l’abstinència i el dejuni. Divendres Sant el protagonitza un pastisset d’aspecte senzill i sobri però aeri i dolç. Els imaginem degustats a la vora del foc desprès d’una jornada de dejuni i processons donant satisfacció al mortal que es pregunta tant sovint si ha quelcom que no mor.

Bunyols de divendres Sant

Ingredients,

440 ml de llet
90 ml d’anís sec
35 g de sucre
250 g de farina
4 ous i mig
1 llimona (volem raspadura de la seva pell)
1 pessic canyella
1 pessic de vainilla en pols
1 pessic de sal
oli d’oliva (per fregir-los)
sucre per arrebossar-los i anís per ruixar-los

Preparació,

En un cassó per anar al foc mesclar la llet, l’anís i el sucre i portar-ho a ebullició. En un altre bol, que sigui ample posar-hi dins la farina tamisada, la raspadura de la llimona, la canyella, la vainilla en pols, remenem amb una cullera per a que quedi ben mesclat. Quan la mescla liquida bulli, tirar-la de cop al bol de la farina, d’aquesta manera escaldarem la farina. Cal remenar molt i molt bé, quan la mescla estigui ben incorporada hi anirem afegint els ous, un per un donant temps a que la pasta els absorbeixi (per fer el mig ou, només cal batre un ou sencer i posar la meitat dins la mescla). Cal barrejar molt bé, amb força. Ha de quedar una pasta elàstica, i més aviat tova.

En una paella amb oli d’oliva abundant i a una temperatura mitjana, fregir els bunyols. Amb dues culleres, aneu posant porcions de pasta dins l’oli calent, si la pasta ha quedat ben amassada, ho comprovareu, a mig fregir, perquè ells sols van girant. Col·locar els bunyols ben fregits i rossos en una plata, ruixar-los amb anís i ensucrar-los.

Recepta de Carme Ruscalleda

Els bunyols són una bona opció per regalar, per portar si aquesta tarda et conviden a fer el cafè. Us deixem amb un tutorial per aprendre a fer bosses de paper, genials, boniques i autèntiques!! Si les feu, ja ens les ensenyareu!