Expectatives a La Chassagnette
La planificació dels nostres viatges posen per davant les experiències gastronòmiques, amb el límit d’una economia modesta, per no dir paupèrrima. Per tant ‘el dia del restaurant’ és premeditat i valorat amb cura. Una oportunitat única, anual, d’encertar-la.
Desprès de la limitació de pressupost, les nostres premisses de recerca són: el restaurant ha de ser un simbió del seu entorn, la cuina ha d’estar enamorada del territori on té plantats els fogons, la sofisticació ha de ser modesta, el producte recognoscible i les coccions discretes. Aquesta selecció prèvia és doncs com l’aperitiu d’un festí. L’objectiu, més que obrir la gana, és modular-la pel plaer. Fer-ho adequadament abans d’un àpat és un art, de moderació i de contenció. Mentre l’aperitiu gradua la gana, el nostre mètode de selecció ho hauria de fer amb les expectatives. A vegades és una tasca impossible i t’asseus a taula havent menjat massa. O al contrari, l’estimulació de les expectatives -o de la gana- es veuen decebudes un cop pagada la minuta.
* fotografia extreta d’aquí.
El nostre dinar a La Chassagnette del chef Armand Arnal, tenia expectatives massa altes i en conseqüència la valoració que en fem no és del tot justa. El restaurant és al bell mig de La Camarga, una espectacular zona humida de carreteres rectes amb arrossars, braus i cavalls blancs a banda i banda. Amb la bellesa del Delta de l’Ebre però més endreçat.
El jardí i la terrassa són molt acollidors, tot i que l’encanyissat que protegeix les boniques taules de taulons reciclats, és poc efectiu per un resplendent dia d’agost a les dues del migdia.
Vam triar el menú de cinc plats amb maridatge de vins (120 € per cap). Tot i que la nostra exigència de productes de proximitat i respecte a les textures es va acomplir, les racions són gasives.
De tota manera cal destacar la selecció de vins, amb un parell que ens van agradar molt. L’Apostrophe, un rosat del 2009 ple de matisos frescos i aromàtics i un Mas Foulaquier negre del 2008 de cultiu biodinàmic excel·lent. El maridatge ens va permetre conèixer els bons vins de la zona. De l’àpat ens quedem amb el colomí que va ser una agradable sorpresa i amb un boníssim soufflé -nogensmenys estàvem a França- d’aranyons acompanyat d’un sorbet de fonoll.
En fi, compte amb les expectatives. I, també compte amb explorar restaurants a països de poder adquisitiu més alt que el nostre. I sobretot, compte quan us ofereixen un aperitif en forma de tisana que la castanya que us fotran serà memorable (29 € les dues tisanes!).
