Un monumental tap a l’A7, de professó en honor a la Mare de Déu d’agost, ens va encaminar a passar els Pirineus per Prats de Molló. Després, travessant el Vallespir i el Rosselló tornàrem a buscar l’autopista, confiant que la republicana i laica França no en sabés res de ponts festius al centre de l’agost. Error descomunal.

Encaràrem la realitat amb resignació i bon humor de que, a  ambdós costats dels Pirineus, les platges del Mediterrani tenen un magnetisme per la majoria i intentar buscar vies ràpides, és impossible.

Finalment, a mitja tarda, arribàrem a Avinyó, primera etapa de la curta exploració vermella pel sud est de França.

La ciutat està presidida pel magnífic Palau dels Papes. A la baixa edat mitjana Avinyó es va convertir en una nova franquícia del gran negoci de l’església católica. El Palau conservat gràcies a haver-se convertit en caserna, es magnífic i digne de dedicar-hi un matí sencer. Per concloure la visita cal anar fins al famós pont, amb el mateix nom que la ciutat. Si heu estudiat francès a l’infantesa, sabreu que és un pont on s’hi feien festes “rave”. Potser de tant ballar-hi, avui dia, és incomplet i més que un pont és un istme.

Muntàrem el camp base durant dos dies a Villeneuve-les-Avignon, a partir d’ara Vilanova d’Avinyó, a una casa d’hostes anomenada Villa Stella. L’acabada d’estrenar  ”guia dels vermells” li ha atorgat les tres plomes, la màxima qualificació, que indica què, en cas de tornar a la zona, repetirem. L’amabilitat i discreció de l’Hélène, la mestressa, i la casa permet gaudir d’una estada quasi perfecta. A més a més, Vilanova d’Avinyó té un casc antic molt bonic presidit per una torre que porta el nom de Felip el bell, el ‘guaperes’ que va fer embogir d’amor Joana, la filla dels Reis Catòlics.

Des de que vam tastar el Coudoulet de Beaucastel, recomanat per en David el sommelier de Els Casals, teníem curiositat de conèixer la zona d’on provenen els vins Côtes du Rhône.

El volum de la cultura vitivinícola francesa ens desborda i fa palesa la nostra ignorància. Amb aquest bagatge tan elemental, vam fer una excursió a Châteauneuf-du-Pape per intentar aprendre, ni que fos una mica, dels vins que regalen les vinyes regades pel riu Roina quan és a punt de desembocar a la Mediterrània.

El petit poble ocupa un turó, coronat per un castell, al bell mig d’un oceà de vinyes. Als seus carrers principals cada ‘vigneron’ ofereix els seus productes. Confessem que ens vam trobar com un àvid lector, que no sap anglès, a la Biblioteca pública de Nova York.

Conseqüentment, vam tastar aquí i allà, sense criteri. Els tastos van contribuir a augmentar a parts iguales la nostra desorientació i eufòria. Finalment el més murri dels productors va aconseguir vendre’ns l’ampolla més cara que hem comprat mai, un Domaine Jean Roger del 2009. Per sort, al arribar a casa, la xarxa ens va oferir la tranquilitat d’unes crítiques molt favorables del vi en qüestió i la confirmació d’haver pagat el seu preu de mercat.

Una bona recomanació per a butxaques modestes són els mercats setmanals rurals. Avinyó és la porta oest de la Provença on cada dia disposes d’una opció d’aquest tipus. Per tant, portar un equip de pícnic és imprescindible i et permet improvisar un dinar a base de viandes a l’ast, formatges, pa, vi i fruita, de producció local, que pots degustar a la vora d’un riu i envoltat de les omnipresents vinyes.