La globalització converteix comprar productes de temporada en una carrera d’obstacles. De figues ara n’hi ha tot l’any embarcades des d’Amèrica i el veure-les a les parades de fruites i verdures no indica necessàriament que l’estiu està en el seu darrer terç. Sempre et queda preguntar si son o no del país a l’Angela, la nostra simpàtica proveïdora de fruites.
El darrer convidat a la nostra conserva dolça i embriagadora per l’hivern es la figa, el fruit del arbre més presumit i solitari. Quan omple el racó d’un jardí, dona abric al marge d’un camp de conreu o una protectora ombra al costat d’una era, la seva sinuosa capçada t’acull i omple de bellesa el més anodí racó.
les maduixes, els nespres, les cireres, les peres de Sant Joan, els préssecs de vinya i les figues.
A més a més, sota d’una figuera aquests somiadors vermells van comprometre amor i complicitat acompanyats per aquets versos d’en Vinicius de Moraes.
Hola! Aquesta confitura m'ha recordat el joc de la maleta. Es comença dient "A la meva maleta hi poso…" i es diu alguna cosa i es van acumulant les coses a posar a la maleta i qui s'oblida d'alguna, paga penyora!
Molts petons!
Les figues han arribat (jo en vaig menjar acabades de collir fa tot just una setmana) i en la seva dolçor s'endevina la tardor.
Un gran final per a la concoconfi!
Jo em demano venir a la cuina vermella a probar aquesta confitura quan sigui hora d'obrir-la!!!! jejeje! Nois, jo de vosaltres faria un sorteig per tan preuat moment!
Petunets,
Eva.
Me gustan mucho los higos. De niña siempre los comía de los árboles pero viviendo en la ciudad cada vez se ven menos en las casas. De vez en cuando los encontrás en las verdulerías, pero no es lo mismo que elegirlos del árbol. Tienen otro sabor, es como que el alma la dejaron en el camino y su esencia ya no está.
Muy linda la etiqueta del frasco!Me encantan esos toques personales que le ponés a las cosas
Cariños
Realment té molt bona pinta este potet! Hi haurà cua per poder provar-lo
Un bon final per aquest pot de confitura, estem tots ansiosos de saber què passarà quan l'obriu, la seva flaire arribarà a tots els blocaires que us visiten!
PTNTS
Dolça
Caramba, no me gustan los higos y con esas fotos me apetecen!
¡Yo quiero una higuera!
Vaya conserva más original y apetitosa.
Un besote.
No m´agrada la confitura, però aquesta te que ser diferent.
Aquestes figues tenen un color especial..
Fins aviat.
Quina pinta tan bona que té aquesta confitura. O sigui que és va fent de mica en mica no?
Ara vaig a investigar!
Petonets de molts colors!!
A Oreto li agraden moltíssim les figues. A mi també, però. Aquesta cançó del Vinicius de Moraes és de les que més m'agraden. Salutacions
Ostres estimos les figuesssssss con a mi mateixa, osigui molt. ajajajajajaja.
Que bo, que bo.
Petons vermells meus.
Margot
Me flipan los higos!!!… es un alimento que no suele gustar cuando niño, la textura interior, la forma de mil gusanitos que tiene cuando lo abres… A MI ME ENCANTAN!!! (que pena que engorden tanto ^_^)
¿¿¿Declaración de amor bajo una higuera??? que boniiiito, por Dios!!!…
La confitura tiene una pinta ESPECTACULAR… como todo lo que hacen en esta súper cocina
)
¡MIL PETONS!
No sabeu com m´agradaria esser amb vosaltres quan aquest pot meravellós s´obri…ummmm…ha de ser boníssim!!!! petonets
Hola macos!!Fa dies que no puc agafar un ordinador per venir a veure-us!!!Quin goig de figues, traspassen la pantalla!
Segur que està deliciosa.
Molts petons vermells!
Vanesuky.
Aquest pot sembla el cofre del tresor!!! Quines coses més bones que hi amaga! I les figues…. m'encanten! Això, sí, acabades de collir de la figuera. Les de compra, ja no tenen gràcia. Ara, vosaltres, la teniu tota!
Petons.
Les figues són un fruit preciós per dins… m'encanten tant pel seu gust, com per la textura i pel seu color. Són precioses…
A Antist aquests dies que hem estat recol·lectant mores a tort i a dret per fer confitura, la figuera encara tenia els fruits molt verds, potser per la fresqueta que hi fa i per la zona ombrívola on es troba. Esperarem al setembre quan hi tornem, a veure si hi ha sort i encara en trobem al seu punt!
Us quedarà una confitura de Conco meravellosa! Felicitats!! Un petó guapíssims!!!
Ara sols queda esperar uns mesos, no?
Em sembla que tots els que us llegim (que no en som pocs) tenim ganes de veure com acaba la confitura!
Petons vermells, fins el dia 5
I la pregunta és: heu pensat de sortejar-ne un pot entre els vostres lectors? …com el sopar a casa la Cuina Vermella per tot un café de nit…
M'imagino per Nadal obrint un pot d'obsequi….quin detall!
Mil ptns
La figuera dels meus avis tenia més de cent anys i es va morir. Des de les hores no he menjat cap figa com aquelles.
A casa fèiem confitura de figues. Aquesta vostra me l'ha recordat, ja m'imagino el gust que tindrà.
I jo em pregunto vermells, quina olor feia quan vau obrir el pot? Vau tancar els ulls per poder gaudir de l'aroma de la confitura? Vau inspirar profundament? Voleu que sigui una sorpresa, oi? per això no diueu res eh!. Salut!!!!!
Uy uy uy, que cosa más rica con tantas frutitas! Llevaba tiempo sin pasar por aquí y ponerse al día ha sido todo un lujo. Por cierto, me ha encantado volveros a ver en las fotos de Mollet del Vallès.
Besos!!
Ja ho diu el refrany que "… les figues a l'agost". L'altre dia, tot i que ja he començat a posar-me el cinturó després dels excessos vacacionals, vaig permetre'm el caprici de comprar-me'n una safateta de coll de dama. Van sortír vermeeeelles i amb un gust dolç i saborós com mai. M'encanten les figues tan com l'olor de les figueres…
¡Sublime la conserva! El verano embotellado.
quan dieu que començareu a obrir els pots d'aquestes confitures de conco?
Pero que bonito, declarar vuestro amor debajo de una higuera, mira que sois originales y tiernos. Mi madre en casa tiene una higuera y al perro de mi hermano, !no mi hermano! si no su perro le encantan y cuando se caen al suelo halla va el a comerlos, no le da tiempo a mi madre a barrerlos, es curioso Turco, vamos como el dueño, peor bueno ya no os aburro mas vaya veranillo que lleváis con las confituras sois como las hormiguitas preparandos para el invierno, me encantáis.
besos gordos para los dos enamorados.
Guapos!!! siiii…feia temps que per mil raons no podia dedicar temps ni a cuinar ni a remenar els vostres blogs que tant he trobat a faltar…
Us he de dir que el vostre cada vegada està més espectacular…
He vist que no tot ha sigut perfecte per la cuina vermella, espero que estigueu bé del tot…
Ja he tornat espero…us seguiré com abans…
Un petonàs
Martunis
Madre mía que conserva tan completa y especial. Nunca he conservado higos, curioso. El día que la abráis será una fiesta, quizás el día de la apertura es el mejor momento de una conserva, cuando se destapa por primera vez y se descubre qué ha pasado. Un saludo y buen fin de semana.
Hola Marona. Ben vist bonica. Nosaltres teníem ganes de fer una preparació així, a ple hivern serà bonic retrobar els sabors de l’estiu. Petons per tu també!
Òscar ens has deixat bocabadats amb la teva aportació poètica. Avui hem vist a Gallecs que aviat tindrem a punt les mores i la tardor es farà pas. Salut amic!
Hola Eva, doncs no vas desencaminada… “Y hasta aqui puedo leer”
Erika, por suerte nuestra ciudad se debate en si quiere dejar de ser un pueblo. Cualquier vegetal que has escogido con los ojos en la planta que lo ha visto crecer es de sabor incomparable. Gracias por tus comentarios tan cariñosos con la pareja roja.
Bajoqueta, et diem com a l’Eva del Cullerot… potser tindràs l’oportunitat de tastar-la…
Hola Dolça. A tu igual que la Eva i la Bajoqueta…quan es desvellarà aquest misteri?
Lástima que no te gusten: son las reinas de las frutas!
Nosotros también nos pedimos una. De momento tenemos que conformarnos con el olivo que preside nuestro jardín.
Hola Dolors, aquesta preparació és més aviat una conserva de fruites i de ben segur que t’agradarà. Potser hasta podràs tastar-la…no podem dir res més… Fins aviat bonica!
Hola Marylou, dons si, és com una càpsula del estiu. Petons multicolors de tornada!
Francesc quina il·lusió trobar un comentari teu. I que me’n dius de la versió flamenca amb aquest dos músics d’excepció?
Margot, normal: a algú tant dolç com tu li havíen d’agradar les figues. Petons bonica!
Maria José: si la sort et somriu…potser…ui ui ui que estem parlant massa!
T’hem trobat a faltar Vanesuky. Mig quilet de figues per tu princesa!
Gràcies Margarida, ets un sol. Tens tota la raó: no hi ha res comparable a menjar-se una fruita acabada de agafar de l’arbre. Petons preciosa!
I tant Nuni, son com el cofre del tresor i tant dolçes i voluptuoses: que bones!
Martí, ja falta poc: quines ganes tenim de veure’t darrera uns fogons com aquests.
Vaja, vaja, la Marta que va intentant endevinar per que em fet dos pots..misteri, misteri: que en faran els vermells dels pots bessons?
Hola A peu coix! doncs quin disgust que és mori un arbre que ens regalava fruits cada any. Nosaltres n’esperem molt d’aquesta preparació: a veure com resulta!
Un altre lectora perspicaç anomenada Olles i Somriures que es fa preguntes…la teva curiositat haurà d’esperar que aquest murris vermells es decideixin a parlar. Salut i bons aliments!
Bienvenida de nuevo querida Marilu. Esperamos que tus vacaciones hayan ido muy bine. Un beso en cada mejilla!
Hola Anna, no coneixíem aquest refrany. Ummm que bones les coll de dama i quin nom tant xulo.
Noema, eres una caña, no hubiéramos resumido tan acertadamente com Migthy Noema. Un besote hacia Berlín.
Mira per on, des de Vallès amunt arriba un altre que és pregunta sobre el misteri dels dos pots. Paciència, al finat tot es sap… Manel, de moment, una abraçada ben forta dels teus amics vermells!
Pues si Pepa bajo una higuera, cobijándonos el dia más feliz de nuestras vidas. Vaya perro más listo y gourmet este Truco. Tu si que nos encantas: cuando llega un comentario de Pepa es fiesta mayor en la cuina vermella. Besos de corazón!
Ben trobada Martunis! No ens podem queixar, de moment tot be a la cuina vermella. Esperem que a tu també et vagi tot bé!
Hola Carlos. Pues si, es el misterio de las conservas. De todas maneras el protector vodka evitará cualquier problema. Buen fin de semana para ti también estimado carlos.
Quina pinta tan bona que té aquesta confitura. O sigui que és va fent de mica en mica no?
Ara vaig a investigar!
Petonets de molts colors!!
Questa platija mon pley yonica plegade se fastusa montilina la plegade son plesimontas. ElmaSELATO dumonico sostelata la musce dostilate come plesa lamosta fresigala nostivare une lesica de musigliane.