Ahir vam tenir el privilegi de participar i fruir de la presentació del llibre del President del Parlament de Catalunya Ernest Benach #Política 2.0, a l’hotel Me de Barcelona.
El President Benach ens va demanar que representéssim el món 2.0 de cuina i gastronomia en el vídeobloc que engegava la presentació del llibre, en que persones de diferents àmbits de la catosfera responíem la pregunta: Com ha canviat les vostres vides el món 2.0?
L’acte va ser conduit per l’Òscar Dalmau que va fer greixar i donar ritme a una nit que barrejava presència humana i virtual. Com bé va dir l’Òscar era la primera vegada que estàvem a un acte en el que no tan sols no es feia desconnectar els mòbils, sinó que partidaris de la Blackberry i del iPhone amplificaven per la xarxa, via Twitter i Facebook, el que allà s’estava cuinant.
La presentació del llibre la va fer en Màrius Serra que amb el seu domini de la llengua ens va deixar a tots embadalits pel contingut i sobretot pel continent; el català. Una petita llengua que tot i les dificultats de no tenir un estat al darrera s’ha fet un lloc a aquest espai de llibertat que és internet.
Desprès el President va parlar de les motivacions del llibre, de com s’havia gestat el projecte i de la revolució, també en l’àmbit de la política, que pot significar aquesta eina i també com pot acostar a tothom a col·laborar en la cosa pública. Els darrers casos de corrupció han ampliat l’animadversió general contra el col·lectiu dels polítics. L’Ernest Benach va destacar la importància de les eines 2.0 per a que els ciutadans recuperin la responsabilitat. Que tot millori o empitjori no és només responsabilitat dels polítics sinó de tots.
A més, vam poder compartir l’estona amb els amics Cuinetes de la Pometa, la Nuni i en Miquel. Ja que ell no ho diu mai ho diem nosaltres: és un dels protagonistes del món 2.0 català. En Miquel és un dels molts membres d’aquesta Nació Digital que, utilitzant un dels subtítols del llibre, ha transformat el jo en nosaltres.
Si teniu interès sobre totes les coses que es van dir ahir, que són moltes i importants, podeu fer-ho en el vídeo que Vilaweb ens ofereix de tot l’acte.
Nosaltres volem concloure aquesta crònica amb una sensació. Ahir ens vam sentir pioners. Doncs sí, això és el que som. Tots nosaltres, els blocs que formem part d’aquest petit espai virtual de sensacions gustatives. Entre tots estem bastint un món nou. Perquè, tal com diu l’Ernest Benach a la plana 57 del llibre: “a la xarxa no és més important qui té un càrrec orgànic pel fet de tenir-lo sinó qui és referència a internet per presència continuada, per qualitat de les aportacions, per rigor, per interactivitat. És el camí que ens marca la meritocràcia, l’organització basada en l’habilitat, el mèrit o el talent“.
Amb l’Ernest Benach ens uneixen moltes complicitats i coincidències. N’hi ha una que hem conegut gràcies al llibre. Cada capítol té una il·lustració musical que segons criteri de l’autor el complementa. Els vermells tenen clar els acords que han de concloure aquest post.
Chapeau!!!
Ya os veo yo en algún cargo próximamente…
Por eso la Txell quería cortarse el pelo???
Sois geniales.
Bravo!!!
Petons.
Margot
Hola Margot!
Res de càrrecs. Lo nostre és treballar i cooperar per millorar el món des de la llibertat.
Gràcies pel teu comentari!
PS: Lo del cabell no estava directament lligat amb l’acte si no que intentava ser una decissió 2.0, hahahahahaha!
El nostre País ja és fet al 2.0 Entre tots i totes anem creant i establint lligams per tots els territoris nostrats i, a poc a poc, construïm virtualment el que algun dia tindrem realment. M’ha agradat molt aquest post. Les idees del vídeo són ben interessants. Per cert, esteu molt “guapus” i fotogènics. La Txell sembla que sempre haja estat parlant per la tele. Sou “el cim del Pedraforca” del vídeo. Besades.
Tant de bo continuem així Francesc! a poc a poc el nostre país creix allà on pot. L’aspiració de llibertat és el que ens fa humans. Mira, com va dir en Benjamí Franklin: “Aquells que cedirien la llibertat essencial per adquirir una petita seguretat temporal, no mereixen ni llibertat ni seguretat.”
Salut i llibertat per tothom!
Gràcies per aquesta petita crònica i pels enllaços a saber-ne més, no hi vaig anar i em sembla força interessant!!!!!
No és mereixen!
no sabíem que hi erets convidada; hi haguéssim anat plegats!
Gràcies pel teu comentari!
nena, que guapos, y que ve que us ha quedat, petonetsw guaposssssssssssss
Gràcies Angels! encara una mica refatets i nerviosos: això de la càmera imposa molt!
Bon dia parelleta vermella,
Heu quedat genials al reportatge! Esperem seguir veient les vostres receptes per aquí!
Petonets!
Gràcies Laura!
connectar i cooperar amb tots vosaltres és un plaer i una necessitat. Aquí serem!
Petons per tu!
Que bien lucis, leche!
Gracias, ¡tú que nos quieres mucho! Esto de la cámara intimida mucho.
Besos para ti y los tuyos.
Felicitats amics vermells, la vostra habilitat i el vostre talent va molt més enllà d’olles i fogons, … sou uns dignes ambaixadors de tots els que ens sentim membres d’aquest univers de gustos i sabors.
Una abraçada
Gràcies amic Alfons!
com diem en el post utilitzant el títol del capítol: tots nosaltres hem canviat el jo pel nosaltres.
Una abraçada també per tu i a veure quin dia tenim l’oportunitat de conèixer-nos personalment!
Que bueno, me ha encantado ponemos voz, fantástica vuestra aportación.
Besotes
Pues nada Trota ya solo nos falta conocernos en persona.
Besazos de vuelta!
Estimats vermells!
Sense cap mena de dubte, ningú millor que nosaltros per representar la cuina 2.0 d’aquest país nostre. En sabeu de cuina, en sabeu de 2.0 i en sabeu d’explicar-vos i fer-vos entendre. Txe, quin gust veure-vos en aquest acte i escoltar-vos parlant de tots nosaltres!
Teniu tota la raó del món: som una xarxa de coneixement i tots junts bastim un teranyina que ves a saber on, de lluny, ens pot acabar portant.
Només dos desitjos: que el President Benach tingui raó en la seva reivindicació de la meritocràcia i que Francesc encerti en l’auguri que la unió cibernètica sigui el preludi de la unió dels territoris de parla catalana.
Parafrasejant Joan Fuster, els Països Catalans seran 2.0 o no seran.
Salut, república i independència!!
Estimadíssim Massitet, moltes gràcies pel teu comentari. Ha estat molt emocionant llegir-lo.
Sens dubte ens esperen moltes aventures plegats. Les persones som les que movem el país, cadascú des de el seu àmbit. Sembla que l’essència del esperit cívic del republicanisme s’està fent real en el món 2.0
Salut, amor, amistat, sabors, república i independència!
Boom sahklaaka boom boom, problem solved.
Segur que va ser una vetllada entranyable, entre la companyia i els ponents de categoria que hi havia… Sóc fan d’en Màrius Serra, no hauríeu pogut definir millor el seu efecte sobre l’audiència.
Heu quedat molt xulos! Ah, i bon profit!
Moltes gràcies Gemma!
Fa ser fantàstic tot plegat. En Màrius va estar fantàstic, com sempre.
El Bon profit que no falti!
Osti! Quina il·lusió que m’etiqueteu com a: “un dels protagonistes del món 2.0 català”!!
Va ser una tarda-vespre-nit genial! Quin fart de riure ens vam fer! Genial!
No tant sols t’etiquetem si no que ho ets de veritat!
Treballar pel país sense esperar altre recompensa que fer el que et marca la teva consciència cívica es d’herois: no ho oblidis mai!
La veritat és que van ser unes hores ben especials.
Junts som invencibles!
Parella, m’encanta veure que ens uneix alguna cosa més que l’amor per la cuina i el món blocaire.
Perquè ho pogueu entendre quan cliqueu damunt d’Ernest Benach i us surt la galeria de fotos flirck si busqueu una foto que hi posa “recorrent una exposició fotogràfica del centre Egueiro” el “senyor” de la camisa blava i ulleres és aquell que comparteix hipoteca amb mi.
Salut, república i independència.
PTNTS
Dolça
Hola Dolça!
nosaltres també celebrem que encara ens uneixin més coses. Fer un bloc en català sempre deixa entreveure que hi ha quelcom més al darrera que la dèria per la cuina.
Estem contents d’haver-li posat cara al teu company d’hipoteca i vida!
Salut, república i independència!
Petons i esperança en el futur amiga!
hola vermells, me ha gustado mucho vuestro post, y os lo agradezco de veras, yó también soy vermell, o por lo menos éso creo, entre otras cosas por que aparezco en algún libro sobre la lucha y democracia en alicante…..
salud y república
Benvolgut Paco!
com va dir en Miguel Henàndez: “para la libertad, sangro,lucho y pervivo”
Salut i república!
Segur que va ser una GRAN vetllada !
Sempre quedeu fantàstics!
Crec que a tots ens uneixen més coses de les que ens pensem!
Una abraçada!
Hola Illapetita, moltes gràcies pel teu comentari.
De fet els vermells tenim una sensació de coincidència amb moltes persones que hem conegut a través de la xarxa. De tota manera amb tu sempre hi ha hagut quelcom especial.
Molts petons i fins ben aviat!
Realment 2.0 es una revolució en tots els àmbits, però tinc que ser molt sicera,..no tenía ni idea que era,jaja, sort del meu marit que el vaig enganxar i després de veure els canvis del vostre blog,el vaig matar a preguntes!! M’ha encantat tot el que escoltat al report, i la vostra contribució es fantàstica, per cert, que primets i que guapos!!! I quines veus de professionals de la radio teniu no??? Petons guapos
Gràcies pel teu comentari Elvira!
Celebrem que la nostra aportació t’hagi agradat tant. Nosaltres som una mica més autocrítics. Ets un amor!
Petonets també per tu!
Esteu molt i molt bé!! Besets
Gràcies Oreto! Tu que ens estimes molt…
Besets i comptant el dies per veure’t!
Quin gran dia! En tindré un record ben especial!
Si no fos per l’era 2.0 probablement no ens haguéssim conegut, i ens haguéssim perdut un grapat de bones experiències amb unes persones extraordinàries com vosaltres!!!
Estic completament d’acord amb vosaltres, i permeteu-me que escombri cap a casa, que el Miquel és un pioner i un referent del món 2.0 català, a part de ser la millor persona que he conegut mai… (per això m’hi devia casar… jejeje!!!).
Una abraçada estimats meus!
Al final em fareu posar vermell tots plegats!!!
Molt adhient pel bloc
Miquel de vermell no te’n has de posar: és la vida de l’heroi 2.0!
Hola bonica!
de fet el que anem acumulant és un munt de bones estones i amistat sincera, que, amb els temps que corren, és un bé escàs. Si la revolució 2.0 ens porta gent com vosaltres en els que es pot confiar nosaltres ja hi firmem.
Ep, per cert, que ja sabem que la presidenta vitalícia del club de fans d’en Miquel Laboria ets tu. Res més lluny de la nostra intenció al reivindicar-lo que treure’t la presidència. Hehehehehehehe!
Una abraçada de tornada!
Jo encara estic intenta’n que surti la meva cara….pain la derrota del Madrid …cuidant la meva granja i vosaltres ja esteu a dalt de tot…..
Moltes felicitats , guapos–
Ah….Txell, estas molt maca amb el cabell una mica més curt…
Gràcies Dolors!
Creiem que seguint al peu de la lletra les instruccions del vídeo hauria de sortir sense problemes. En fi, a veure si ara ho aconsegueixes!
Ostres, no sabíem que eres merengue. O volies dir gaudint de la derrota? en fi, ja ho aclariràs això!
Un altre cosa, en el text de l’entrada d’avui em volgut deixar clar que tots, també tu, els que formem part d’aquesta xarxa de coneixement som importants, no hi ha ni amunt ni avall. Avui ho hem dit vàries vegades a las respostes: HEM CANVIAT EL JO PEL NOSALTRES!
Molts petons i fins aviat
Parella vermella:
No tinc paraules, potser…
G E N I A L S ? Ú N I C S? VERMELLS? IM PRESSIONTS!!
Solament ho podeu fer vosaltres,
Una abraçada.
Estimada Carme,
potser no n’hi ha per tant…
Gràcies pel teu comentari, te l’agraïm molt sincerament!
Eiiiii,
volia dir:
IM PRESSIONANTS!!
Salut,
Ei bonica, moltes gràcies!
Jair, com traduiries “esto no es moco de pavo” al català?
Con que veiem que en Jair no respon o fem els vermells. El Professor Mikimoto ho va traduir en el seu moment, tu Martí erets molt petit. Seria així “això no és moc de paf”
Gràcies bonic!
Si he de ser sincer, a vegades encara no em crec que pugui existir Internet (això del dos punt zero ja és un tecnicisme que em depassa)
, ja que si bé he sentit que es diu, com qui no vol dir la cosa, que a la xarxa el que més hi domina és el sexe -cosa que no ho poso gens en dubte-, són multitud les persones d’arreu del món que tenen al seu abast una eina, inimaginable uns quants anys enrere, per expressar-se i per compartir sense que hi hagi qui decideixi què és, en un moment determinat, el que s’ha d’expressar, i que la necessitat de compartir és justament a l’altra banda de fer negoci.
Fa molt pocs dies, concretament el passat 23 de febrer, es complien els 25 anys de la mort de Salvador Espriu, i a les institucions “els va passar per alt” una data tan important per un país tan petit com ho és el nostre que no pot, de cap de les maneres, permetre’s el luxe d’obviar el record constant de la gent que ha lluitat, quan els vents han estat MOLT desfavorables, i que tant ha fet per mantenir la flama encesa… I va haver de ser una blocaire qui llancés la crida, no per fastiguejar les institucions, sinó per crear al màxim nombre possible de persones la il·lusió de sentir-se partíceps d’atiar el foc del record d’una figura tan important per a la nostra cultura com ho va ser Salvador Espriu, i així va ser com més de tres-cents blocaires van treure la pols de les seves memòries, o dels llibres endormiscats a les lleixes de les seves biblioteques particulars, o van utilitzar la mateixa xarxa per buscar informació i retre-li, cadascú a la seva manera, l’homenatge que Espriu es mereixia.
Jo sé que si algú, per exemple, recomana un llibre des del seu blog no ho fa perquè en pugui obtenir ni el més mínim benefici, sinó perque li ha agradat i pensa que li pot agradar a més gent, el mateix que si algú em recomana que vagi o no a veure una pel·lícula o una obra de teatre. Més clar, l’aigua: si em compro aquest llibre del dos punt zero de què parleu, serà perquè vosaltres, a qui conec i de qui me’n refio, me’l recomaneu, ja que si m’he de refiar de les crítiques “oficials”, de ben segur que no seran les mateixes, posem per cas, la de l’”Avui” que la de “La razón”.
Disculpeu la parrafada, i rebeu la més sincera felicitació de part de l’Anna Maria i meva.
Hola amic, comencem pel final i et donem les gràcies a tu i a la nostra estimada Anna Maria.
T’agraïm sincerament el comentari de valor que ens has regalat que el que fa es complementar el post. Hi comentes un munt de coses que tenen molt a veure amb el neologisme 2.0. Tot i que Internet pot ser una gran eina per la nostra petita, però molt estimada llengua, és cert que els conceptes que es maneguen estan allunyats del estàndar lingüístic. El concepte 2.0 el va utilitzar per primera vegada el guru de la comunicació Tim O’Reilly per definir la segona etapa d’eines a Internet que permeten la col·laboració i l’intercanvi àgil entre usuaris. Els blocs, les xarxes socials i els wikis (viquis, seria una bona traducció) en són els protagonistes. És veritat que el concepte sembla més aviat tecnològic i que es queda curt. Mira Enric, potser hauríem de promoure una iniciativa a la xarxa per proposar mots que defineixen millor aquesta actitud de col·laboració virtual.
L’homenatge a en Espriu és, efectivament, un bon exemple de com generar moviments abans ben difícils de canalitzar. El tema que també apuntes del valor de les recomanacions sense interferències és molt interessant i hi estem totalment d’acord.
En el llibre és fa una observació que ens agrada especialment. Aquest moviment te una gran quantitat d’accions definides per verbs que comencen per “co”: col·laborar, conversar, construir, cocrear, connectar, conviure, cooperar, compartir… que no deixa de ser el que estem fent en aquest moment.
Fins ben aviat amic!
Ei, que guapos que heu sortit! Sembla mentida com allò de la xarxa uneix: sense conèixer-nos personalment i compartint tantes coses…
Per cert, el bloc està preciós… allò de seguir-vos amb el GoogleReader té això, no veus “lu guapos” que es posen els blocs, però la resta s’aprecia igual
Un petó
Moltes gràcies Roser!
tens tota la raó. Gràcies a Internet connectar amb gent amb interessos comuns és ara més fàcil i, el més important, més lliure.
Un petó i, ja ho saps, benvinguda a casa teva sempre que vulguis.
Parella VERMELLA! quin reportatge i quina sort poder gaudir d’aquesta vetllada! teniu tota la raó, per sort,en aquests país ho decidim tot, important o no, al voltant d’una bona taula!!! Felicitats!
petó
Hola Teresa!
la veritat és que va ser una estona fabulosa.
Moltes gràcies per prendre’t el temps en llegir tant atentament la crònica.
Un petó per tu també!
Hola, moltes gràcies per la crònica i dir-vos que m’agradat molt escoltar i veure el video. Una abraçada.
Gràcies a tu Maia per llegir-lo i compartir impressions.
Una abraçada dels vermells per tu!
Quina enveja, tots els comentaris són de suport. L’única vegada que vaig barrejar cuina i política vaig rebre per tot arreu. Benach no és sant de la meva devoció (sóc de Tarragona), però de totes maneres us felicito. Abraçades
Benvingut a casa nostra Xaber!
Com deia en Bernard Shaw: “La llibertat suposa responsabilitat. Per això tothom la tem tant”. T’animem a ser lliure, agradi o no.
Una abraçada ben forta!
#Política 2.0 no té una paraula que sobri. Us recomano la seva lectura. Molt bona feina.