Reconstruïts amb una truita a la francesa amb pa amb tomàquet, però amb la lentitud que imposen poques hores de son i les conseqüències de la celebració d’un casori, vam posar rumb a la Vall del Tenes. Arribats a Santa Eulàlia de Ronçana, el somriure de l’estimada Marina Duñach ens confirmava que valia la pena l’esforç de deixar el llit.
L’espai per la Fira estava ple de visitants que aprofitaven l’ocasió per proveir-se de tomàquets. Ens afanyàrem a preparar l’aula de tast i una vegada tot a punt, tinguérem l’alegria de rebre la visita de l’Òscar de De cuina i la seva germana Laia i dels cafeters noctàmbuls, la Glòria i en Josep, disposats a fruir dels tomàquets vallesans. El tast, presentat i conduït pel Pep Salsetes, va ser tot un èxit de públic. Tal va ser la demanda, que vam haver d’improvitzar-ne un segon al matí que no estava previst. El de la tarda, va ser únic ja que ens vam quedar sense tomàquet. A més a més, vam comptar amb la visita de la Nuni i en Miquel, els amics Cuinetes de la Pometa i la seva mainada.
El premi de col·laborar a l’esdeveniment va ser la gent que hi vam conèixer. Sobretot a l’hora de dinar, en que organitzadors i productors ens vam seure plegats a l’ombra dels plataners. Beure i menjar amb tanta saviesa i memòria, ens va fer sentir que el món té una esperança. Allò de “mai tants deuran tant a tan pocs” del Premier Churchill referint-se als pilots de la RAF, és totalment aplicable a aquest grup heterogeni de defensors de la terra i sabors.
En Ricard Alcojor, un dels impulsors de l’hort de l’Espelt d’aquesta vila i propietari de la productora de mel, Mel d’Antany que ens va explicar la lluita dins l’Ampa de l’escola per aconseguir que els infants siguin educats en els valors de l’agricultura ecològica. En Josep Maria, un jove arquitecte que s’està afanyant en mantenir la memòria d’un pagès de Santa Eulàlia, fill de llibertaris, anomenat Etern Verdaguer. Aquest no es va plegar als capricis dels fabricants de llavors i va mantenir productes d’horta que ara no existirien. L’Ester Cases, una jove enginyera agrària i el seu company que a la finca Les Refardes han recuperat un munt de llavors, tot posant la ciència al servei de la memòria. El grup de joves que amb la cooperativa el Rave negre estan fent una gran feina als horts de Gallecs.
Tots els que us passegeu habitualment per aquest espai virtual, podeu imaginar-vos la nostra satisfacció al vespre. Davant un rostit de pollastre i pa amb tomàquet, rememoràrem un dia que no oblidarem mai.
Amics, no us perdeu la segona jornada d’aquesta Fira del tomàquet el proper 25 de setembre. Parleu amb aquesta gent i empapeu-vos de la seva saviesa. Tots estan sempre disposats a regalar-vos-la: Lligueu-vos a la terra!
Hola: quina crònica més maca! quin records¡
Jo estiuejava a Sta Eulàlia i els meus pares encara tenen casa allà.Posereu fotos?m’agradaria tant…
Molts petons!
Ens n’alegrem que t’hàgim portat records d’infantesa, vam estar liats muntant el tast que no tinguerem massa temps per fer fotos, prometem que a la propera ocasió en farem!
Va ser una tarda molt agradable! Tant la visita a l’hort com el posterior tast va ser molt enriquidor! Poder ensenyar a la nostre canalla com es recuperen productes de la terra, poder-los veure a l’hort i tastar tantes varietats de tomàquets és tota una lliçó!
I com no, la vostra companyia única, que ja us enyoràvem!
Moltes gràcies per convidar-nos a participar en aquesta experiència! Sou genials estimats!!
Hola estimada amiga! Ens va agradar molt que vinguéssiu a fer-nos companyia i a tastar tomàquets, per nosaltres compartir estona amb vosaltres sempre és una festa!!
El primer que un bon afeccionat a la cuina ha de demanar és un bon producte, que madure quan li pertoca, que faça gust al que és i la producció del qual assegure un sou digne al llaurador. La diferència de sabor és molt superior a la del preu que es paga i, com molt bé heu ressenyat, l’estima per la terra, pel producte de qualitat, i la recerca de l’excel·lència, tot això no té preu.
Una abraçada
Hola Queti, a vegades paga la pena pagar una mica més. Aquests pagesos han de guanyar-se la vida, fan una tasca impagable, preservar el territori i donar-nos bons aliments!
Ostres quina enveja (sana, molt sana) que em feu! Per qüestions de feina no hi he pogut anar, però m’hagues agradat moltissim, ja que el tomaquet m’encanta!
Ara en una de les botigues a les que solc anar a comprar estan portant un tomàquet tipic de Girona, és com un ou, però més gran. Molsut i amb un gust a tomàquet explosiu, n’estic gaudint molt amb una truita a la francesa!
Petons guapos!
Ahhh i salutacions de la “red friend” vilanovina a la seva companya de Mollet!
El 25 d’aquest mes se’n fa un altres, o sigui que ja t’ho pots apuntar a l’agenda! Mil petons, maca!
Solo puedo sentir deseos de estar allí, no se diga más. Conocer gente, y ver esos maravillosos tomates, que envidia!.
Y que bueno eso de educar a los niños en los valores de la agricultura ecológica, como dicen, así si se puede sentir que el mundo tiene una esperanza.
besos amigos
Gaby
Gaby, tienes casa y mesa en Barcelona. Un beso guapa.
Un post maravellós i escrit en molt de sentiment.
Una foto preciosa.
Adoro el tomaquet, a casa cada día en mangem.
Una abrazada macos.
Estimada Margot, gràcies per les teves dolces paraules, dolces com els tomàquets del Vallès.
Que buena experiencia! Gracias por compartirla.
Me encantó la foto. Un instante.
Cariños
Cariños para ti, Erika. Miles de gracias.
Teniu tota la raó del món. Sort tenim de les persones que s’han preocupat de preservar aquelles llavors que són el llegat agrícola del nostre passat. Enfront d’una agricultura globalitzada i uniformitzadora, els petits miracles gastronòmics locals ens permeten continuar sent el que som, també culinàriament. Un post ben emotiu i carregadíssim de ráó. Salutacions
Gràcies Francesc, des de que ens hem lligat a la terra, som una mica més feliços.
quina llàstima que no hi serem, si no veniem!
petonets
Ivana, el dia 25 se’n fa un altre!
Prometo fer un forat, ja que ahir no va poder ser.
Amb aquesta magnifica crónica no m´en puc escapar.
Nosaltres no hi serem (estarem, per fi, de vacances) però hi seran els companys de l’Slow que et tractaran molt i molt bé!
La satisfacció d’aquests “”"clients”"”" va ser màxima! Vem xal.lar moltíssim i vem aprendre moltes coses noves i interessants.
Animo a tothom a que hi vagi a la segona jornada i entono el mea culpa en dues coses que no he inclós a la crònica :
1. Donar-vos les gràcies a vosaltres per la invitació.
2. Animar al personal a que hi vagin en la segona jornada del 25 de Setembre.
Però ho arreglaré! ja veureu
Ai amic, quina alegria vam tenir, quan vau entrar i de seguida us vau arremangar per netejar tomàquets, sou lo millor del món mundial #quelosepas!
felicitats per l’èxit de la trobada, i el que la segona edició es celebri en una data tan propera, segur que repetireu convocatòria …
Una abraçada
A veure si t’animes, segur que frueixes de valent!! Un petó!
Ja he llegit també les cròniques del Cafè de Nit i de l’Starbase. Segur que va ser una jornada fantàstica, per recordar i passar un bon dia amb els amics. I els tomàquets… sensacionals!
sí Gemma, va ser genial! Gràcies per escriure!
Poniéndome al día amigos.
Un placer como siempre!
Bienvenida guapa!
Hola vermells! És bonic llegir les meravelles que expliqueu del vallès i de les activitats que s’hi fan. Sembla mentida la de coses que hi ha per descobrir!
Tens raó Eva, es fan un munt de coses prop de casa, totes interessants i bones! ^^
Gràcies per explicar, compartir com va anar…que maco!!!!
molts petons
Petons per a tu també, Núria!
Wow… espectacular!
El ano que viene cuando nos mudemos a Catalunya podremos disfrutar de estas ferias y de mucho mas!.
Un beso grande desde Noruega,
Cynthia
Un beso grande para ti, ya os estamos esperando!
Quina sort que encara hi hagi coses com aquesta. Quina sort que algú ho expliqui. I quina sort haver trobat aquest bloc.
Salut!
Hola Cesc, moltes gràcies per escriure’ns i per dir-nos aquests afalacs, de tot cor, missatges com el teu ens ajuden a tirar endavant la feina al bloc. Un plaer que t’agradi i frueixis amb nosaltres!
Molt interessant, haviam si m’hi puc escapar el capde què ve.
Ptnts
Nosaltres no hi serem, però si hi vas ja ens explicaràs. Salutacions, bonica.
Sempre treballant vosaltres!!!!
Com sempre molt maco!!!!
Un petó..
Moltes gràcies Dolors!
Estimats amics,
Ens ho vam passar de conya!. No teníem ni idea que hi poguessin haver tants tomàquets diferents al Vallès, (ja sabem que com el Vallès no hi ha rés, però tants tomàquets…)
Hem d’estar agraïts a tota aquesta gent que es dediquem al cultiu i la preservació d’aquestes autèntiques joies de la terra, i per descomptat a la col·laboració de gent com vosaltres que esteu tan lligats a la terra.
Moltes gràcies per tot i fins ben aviat!
Moltes gràcies per venir, de debó que ens va fer molta il·lusió, no vam poder estar massa per vosaltres, perquè havíem de muntar el segon tast, però la miquetona que vam poder parlar va ser genial. De nou, gràcies per tot.
Que suerte de haber podido disfrutar de un día y de unas actividades fantásticas.
El sabor de los tomates aún los tengo muy vivos. La experiencia y fotos las llevaré a Brasil, mi país, donde la gente poco a poco empieza a darse cuenta y a valorar los productos de la tierra. Un verdadero Patrimonio.
Enhorabuena por todas esas iniciativas!!!!!!
Mandaré noticias desde allá donde estaré a partir del próximo 18.
Una abraçada a tothom.
Ana Maria
Hola Ana Maria,
Que alegría haber podido compartir con ustedes un poco de charla y como no, tomates.
Para qualquier cosa que necesites, ya sabes donde encontrarnos, estamos pendientes de ti, de tus noticias y proyectos.
Un petó ben fort, de part dels teus amics de La cuina vermella!
Hola vermells! Vaig veure la vostra entrada el divendres i també la de club de cuines, tota una temptació. A veure si enredo a la Pili, la faig sortir del seu cau de cuina i fem una escapadeta a la segona jornada.
Una abraçada!
Enreda, enreda que us ho passareu molt i molt bé!
Quina sort poder gaudir d´una experiència així i amb gent tan especial…petonets
i tant que és una sort Maria José!
M’encanten aquestes diades, per compartir, apendre, relaxar-te, i si a mes la pots acompanyar d’un bon tomàquet millor!
Doncs si us animeu el dia 25 fem un altre tast!
Una pasada compartir esas experencias tan bonitas.
Un abrazo.
Gracias José, compartir y comer los alimentos que nos de en primera persona la madre tierra, no tiene precio!
Bona nit vermells
Segur que va ser un dia fantàstic!
Com és disfruten estes fires tan entranyables i populars!
Gràcies per mostrar-nos esta horta tan sàvia.
Besets
Gràcies a tu per llegir-nos i estimar-nos!
Quina llàstima que em quedi una mica lluny, si no hi aniria segur!
Els meus pares ja fa uns anys van decidir de fer una petita plantació d’arbres fruiters. Tenen una mica de tot (pomes, préssecs, peres, prunes, raïm…). Aquest any ha segur el primer que han collit de veritat i n’estan d’allò més contents! També em queda massa lluny per poder gaudir-ne els fruits, però alguna dia ja l’heredaré
Un petó, vermells!
Irene, ja que tu no pots venir (snif, snif) li pots dir als teus pares que s’acostin fins a Santa Eulàlia, el proper dia 25 de setembre hi ha un altre tast!!
Me encantaría ir a ver tomates, tomates y tomates antiguos de una zona que desconozco completamente pero que entrelineas se divisa un potencial tremendo y un gran amor por las diversidades locales que han sido cuidadas por varios agricultores.
Nosotros hemos cultivado tomates heirloom de varios países y procedencias y los resultados son espectaculares con un valor organoléptico impresionante. Entendemos el furor que puede causar esta feria entre vuestra gente, caray es vuestro tomate, y sobre todo entre la gente que está acostumbrada al insulso y tomate comercial.
Y bueno, muchas gracias por vuestro comentario en nuestro blog!!
Un saludo.
A ver si para el año que viene organizamos un viajecito y os venís a la cata del tomate del Vallès, os hace?
Mireu si em “lligo a la terra”, que aquest any he plantat tomaqueres en unes jardineres i estic molt orgullosa de ser una pagesa aficionada!
Quan ahir em menjava els tomàquets que vaig preparar per dinar, pensava en vosaltres i en aquesta Fira tan entranyable!
Petons
Ai, Margarida, jo crec que el lema s’hauria d’ampliar i hauria de ser: Si et lligues a la terra seràs una mica més feliç!!
Ens va saber molt greu no poder-hi anar, però ens va ser impossible, els tomàquets com cal ens encanten
Mols petons
Sion, el dia 25 tens una nova oportunitat per fer el tast, va animeu-vos!
M´ha agradat lo de “Reconstrüits amb una truita a la francesa (…)”. A jo no hi ha res que me reconstitueixi més que una truita a la francesa i una tomàtiga trempada.
Fa ganes anar- hi i compartir-ho amb voltros!!
Inés, és que la truita a la francesa és curativa!! ^^
Veniu quan vulgueu, us deixarem llit i taula!
Chic@os,
¡Qué fotos las de los tomates de la entrada anterior! Se me salían los ojos de las órbitas mientras los miraba con deseo. Madre mía, tienen que estar deliciosos. Sólo con verlos casi que puede uno imaginarse su olor. La verdad es que da gusto poder disfrutar de ejemplares así y es un placer ver que hay gente que se preocupa por seguir cultivándolos. Mucha suerte a todos.
Un besito,
Sacer
Hola Sacer, un placer que te gusten las fotos y que disfrutes visitándonos. Un beso.
Què bé us ho vau passar! A veure si el 25 m’animo i hi vaig, té molt bona pinta!
Si hi vas, ja ens ho explicaràs. Un petó
Buff!!
Sense presses, però no tan a poc a poc com voldria (ja sabeu que sóc dels que fins i tot li agrada llegir TOTS els comentaris dels blogs que visito, i aquest cop no he fet), m’he posat al dia a casa vostra.
La més sincera de les enhorabones per l’èxit d’aquesta Fira del Tomàquet (així, en majúscula) tant per la promoció d’aquesta joia vermella dels horts, com per l’estima a la terra i el reconeixement a la gent que, amb el seu esforç i il·lusions, la fa possible i fa, alhora, que tots ens enorgullim d’ella.
Una forta abraçada, amics, i visca la terra!
Hola amic! Com aneu per casa, i l’Anna Maria, està bé?
Pensem que hem de promocionar allò que ens es propi, que ens és proper… així, d’aquesta manera si tothom coneix les espècies pròpies és garantia de preservació, no?
Molts petons a tots!
fantàstics, com sempre
Gràcies Anna!
Per si de cas no tenim res aquest cap de setmana, a BCN tenim Festa grossa!, m’apunto la data de la 2a jornada de la fira del tomàquet! gràcies!
petó
Ens farà molta il·lusió que hi pogueu anar Teresa!!
que historia mas bonita, la foto maravillosa, antes se creia, que los listos eran los que estudiaban una carrera y alos demás , se les despreciaba, y ahora muchos de estos que el boom economico los subio a el cielo, ahora la crisis ha servido para poner un poco a cada uno en su sitio, creo que me he enrollado mucho,
me alegro un monton de que te hayas fijado en que al fin he conseguido mejorar un poco las fotos,y que alegria cuando me dijisteis que os habias casado allí, jajja yo casi ya ni me acuerdo de eso hace tantosss años ya jajaj un besote guapos
Tens molta raó Àngels, la gent de la terra son savis i murris, i gràcies a la comunitat de pagesos podem preservar la terra, que ens acull i ens permet viure!
Si si, quina gràcia, som veïnes del Vallés Orienta, a tocar un poble del altrel!!!!! un petó
Així doncs, visca el Vallès!!
Hola familia¡¡ que tal el verano??, veo que estáis disfrutando muchísimo. Como me gustaría poder estar ahí el día 25, debe de ser una maravilla vivir esa experiencia y estar con gente que enriquecedora.
Besotes familia, me encanta visitaros.
El verano en la oficina, Trota, que largo se nos ha hecho, menos mal que en 10 días empezamos las vacaciones. Un beso enorme, guapa!
Quique i Txell; dóna gust menjar aquets tomàquets tant vermells com el nom de la vostra cuina… els tomàquets, quànt en trobes en una botiga els proves i dius; no estàn malament… el cap d’un parell o tres de dies i tornes anar a buscar-los i et diuen; d’aquells ja no en n’hi ha… agafi aquets altres… i així cada vegada que vas a comprar algún producte de qualitat.
Jo vaig a buscar els tomàquets a Súria -de Montserrat- i realment són una delicia menjar aquets tomàquets de gust i també de preu¡¡
Si voleu llegir el “post” de dits tomàquets aqui la teniu.
Que vagi de gust Quique i Txell¡¡
http://menjadebacalla.blogspot.com/search/label/Racons%20Amagats
Moltes gràcies Josep, per aquest comentari tan carinyós. Ara mateix anem a veure la teva entrada. Salut.
Toma tomate! rico, bonito y requetefresco. Ay mi tomatico de mi corazón, que te pongas en el plato que te pongas siempre sales guapo. Entomatá me quedaría yo con vosotros en la feria del tomàquet, en serio. Un abrazo fuerte, hasta que os pongáis bien vermellos, bssssssssss
Pues Mai, vente con tus churumbeles y te garantizamos un festín entomatado! Un beso guapa!
Nosaltres només mengem amanides de tomaquet quan entenim a l’ hort. Quina diferència. Són deliciosos.
Quina fira més interesant!
Hola Anna, és que si no són de l’hort no valen res, oi?!
Hola parella , estavem llegint amb la familia el vostre fantàstic article, heu recollit en poques paraules, un gran sentiment que es podia palpar durant tot el dia en aquesta I Fira del Tomàquet del Vallès. Moltes gràcies per transmetre que l´important és vital, senzill i petit i fa que les persones s´ajuntin al voltant, en aquest cas d´aquesta fira de Sta. Eulàlia de Ronçana .Nosaltres volem que les persones ens comprometem amb la terra, respectant-la, escoltant-la i que sigui una alegria contagiosa disfrutar dels seus fruits.Us convido a participar en la propera del 25 setembre als que no hagueu vingut i a repetir als qui ho heu fet el dia 4,serà una gran satisfacció compartir tots plegats aquesta nova jornada.El nostre crit de pau és: “Lliga’t a la terra”.Salut i una abraçada.Ricard Alcojor
Gràcies amic Ricard per les teves sentides paraules.
Aprofitem per animar a tots els amics de La cuina vermella a anar a la propera jornada de la fira del dia 25. Nosaltres ens la perdrem però esperem que d’altres en puguin fruir i estendre’n el missatge dels que l’impulseu.
Salut amic!