El paisatge ensenya moltes coses de la gent que hi viu i de la seva història. Fa uns mesos tornant en avió de Berlín i contemplant des de la finestreta el nostre país, els versos d’Espriu esdevenien imatge i els ulls ens recitaven: “aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada terra“.
Entens, doncs, que l’únic lloc del planeta on l’anarquisme va esdevenir poder, fos el nostre. Des de l’aire les cicatrius sobre el territori són profundes i les nafres del desarrollisme de la dictadura omnipresents. La nostra ciutat ha rebut l’impacte de veinatge amb Barcelona i d’estar just a la porta de la plana del Vallès. La conseqüència: el setge de tots els grans eixos viaris del país. Per sort, com a vegades passa en aquesta “dissortada terra”, uns pocs fan que la vida de molts sigui millor.
Els nostres íntegres i admirables veïns de Gallecs, amb una tossuderia i valor heroics van lluitar perquè una illa del que va ser el Vallès romangui pràcticament intacta.
A tocar de casa tenim un paradís de conrreus esquitxats de bosquets i masies. Pel costat de l’ermita de Santa Maria un tímid rierol protegit per un bosc de ribera alimenta a un aiguamoll com de joguina. La Serralada de Marina, les cingleres del Bertí, Collserola, el Montseny i en la llunyania Montserrat, com impertèrrits guardians, vigilen que la voracitat de les noves ciutats, urbanitzacions i polígons de la plana envaeixin aquest oasi.
La gent de Gallecs no només han aconseguit preservar el paisatge, sinó que treballen perquè el que el nostre poble ha menjat durant segles no desaparegui. L’espelta i les mongetes del ganxet són dos d’aquests aliments en vies d’extinció salvats per aquesta indomable estirp.
Us podríem anomenar un munt de gent que ha lluitat per l’existència de Gallecs, nosaltres ens quedem amb l’últim pagès de Mollet, el nostre company i amic Vicenç Compte, sempre amb un somriure al rostre i que parla amb el seny que conferix treballar la terra.
Divendres a la tarda vam anar a cals amics de la Llibreria l’Illa a la presentació del llibre “Les mongetes del ganxet. Com preparar-les 10 vegades” de la cuinera molletana Marina Duñach. Com a company de taula la Marina va portar a en Pep Salsetes i entre l’un i l’altre ens van fer passar una estona fabulosa sobre les característiques d’aquest producte que, gràcies a persones com ells encara podem tastar amb totes les seves qualitats.
Les 10 receptes que acompanyen el llibret són dignes del paladar més exigent i creació de la saviesa culinària de la Marina.Vam concloure la prestació com fa la bona gent, degustant un pastís de mongetes del ganxet absolutament sorprenent!
“Les mongetes del ganxet. Com preparar-les 10 vegades”
de Marina Duñach
Col·lecció Productes de Mercat
Sd·Edicions
A casa sempre s’havia parlat de les mongetes del ganxet i de les patates del bufet com de les millors entre la seva espècie.
Estan molt bé aquestes iniciatives
Ester
Ara sí, Ara heu fet el millor homenatge a una persona que s´ho mereix de veritat. La Marina !!
Estic molt contenta, nomès ho podieu fer vosaltres tan ben fet.
Ja diré als seus nebots que ho mirin.
Felicitats.
Estimadíssims vermells,
Un video-reportatge boníssim, amb escatología catalana i tot. Ara només esperem un plat vostre amb aquestes delicioses mongetes.
Una abraçada ben forta
Hola! vivo en Mollet hace algunos años… me encanta pasear por Gallecs, me parece un espacio necesario. Dar pocos pasos y encontrar un lugar así es vital!
Sigo vuestro blog y me encanta!!! Soy nueva en esto … pero tengo muchas ganas de compartir ideas y mis recetas. Felicidades!! teneis un blog 10!!
Quina casualitat!!! Jo al menú d’aniversari vaig fer mongetes del ganxet…com jo dic; son les rolly royce de les mongetes!!! i parlant de Gallecs, m’ha fet molta gracia ja que jo vaig bastant sovint a una empresa d’allà, un senyor super maco, el Salvi, el coneixeu???
Petunets,
Eva.
Gallecs!!!
Ho que bonic que és! cada dia quan m’apropo a Mollet amb el tren i veig aquelles antenes gegants penso en Gallecs i en el seu rierol amb el passeig, els camps i horts dels voltants, …
No fa massa vaig fer unes mongetes del Ganxet (comprades al Cabàs, per cert) amb una salsa de botifarres (“”robada”" d’un llibre de la Ruscalleda) i van quedar genials! Són tan bones aquestes mongetes i tant que si!
Un petó
Nois, si les fotos semblaven com de la Toscana, així, tan dolces… Tinc una recepta de pastís de mongetes que potser hauria de provar, per veure si resulta com dieu…Petons
Estic completament enganxada a les vostres entrades, comentaris, fotos, receptes, videos…m´agrada tot tot tot!!!! una besada
Sublim!
Visca la mongeta del ganxet i visca Gallecs!
Li faré llegir a ma mare que segur l’emocionarà aquesta entrada, ella només usa aquesta mongeta i va conrear la terra molt a prop: a la Torré Baró, i jo recordo la meva infantesa anant a regar els camps amb ella, i em xiflava que -al crit d’aigua!- jo havia de córrer per anar obrint les sèquies, a veure qui arribava abans si l’aigua o jo…
Òstia! que m’he posat nostàlgica com una rapatània, i encara no he fet els quaranta-tantos…
Molts petons parelleta!
Quin reportatge més maco! Ahir vaig veure mongetes i vaig pensar en comprar, però al final, res!
M’apunto el llibre, la zona i… quins paisatges!!!
Petons
Preciòs! Quin cant d’amor a casa vostra… però enlloc de Espriu dient-ne “dissortada” de la terra, quedeu-vos amb les paraules de Pere Quart:En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”
Que delicia de post, las palabras, que importantes…y las fotos son absolutamente fantásticas!!!
Enhorabuena rojos, sois de una sensibilidad única!!!
Muac
Preciòs, no puc dir res mes.
Que post mas bonito. Felicidades
magnífiques fotos de gallecs amb un texte en consonància, com sempre.
durant molts anys vaig travessar gallecs cada dia dues vegades per anar a buscar l’autopista, abans que restringissin la circulació per la carretera, i em va costar entendre que els molletans lluitessiu tant per salvar un espai natural tan petit, amb quatre camps i quatre masies. és clar que jo venia o me’n tornava a un poble rodejat de masies, camps i boscos i em va costar entendre la importància que té per vosaltres com a últim vestigi del que havia estat aquesta zona i ja no serà mai més. per sort, sembla que s’ha pogut salvar per seguir-hi produint coses tan bones com les mongetes del ganxet i alhora podeu gaudir a prop de casa d’aquests paisatges que tan bé heu retratat.
Que maco aquest post y les fotos són precioses. No imaginava que a Mollet es podien trobar aquests paisatges…Tampoc havia sentit a parlar mai de les mongetes del ganxet.
Gràcies per tot: les fotos, la informació, la vostra manera d’explicar les coses.
Petons!
Un producte tant nostre com les mongetes del ganxet, no l´hauaríem de deixar perdre mai, gràcies a l´iniciativa de la Marina, aquesta delicía romandrà per sempre més en alguna estantería o racó de casa nostre donant l´oportunitat de descobrir-lo a noves generacions.
La vostre feina, com sempre al.lucinant!!!
Un petonarro x tots 2!!!
Francina i Ricard.
Quines fotos! M’agraden molt i d’altra banda, el text encertadíssim. Petons
Felicitats per aquest post! M’ha agradat molt. Gallecs és una de les millors coses, per no dir la millor que té Mollet, només cal passar-hi un dissabte o diumenge o qualsevol altra dia per veure com els molletans valorem aquest espai…
és una vergonya que s’estigui perdent el món rural i un acte de valor lluitar per mirar de conservar-lo.
en casos com els dels veïns de les segones residències que fan mobbing rural és que em fa vergonya ser barcelonina. quina llàstima…
m’apunto el llibre per comprar-lo per la biblioteca. salut vermells!
De tots els tipus de montgetes que he provat, les del ganxet són les millors.
Aquests llibre, Es podrà trobar a toes les llibreries?
quins camps mes bonics, quins colors, i quina llum…dona ganes d’agafar la bicicleta i anar a fer una volta per ahi. Quina gracia aixo de les mongetes, a Castello diem mongetes als “Popcorn” i naturalment tambe a les monges petitetes..;-)
No les conec, però tal i com les alabau… serà qüestió d’aconseguir-ne i tastar-les!
Una abraçada vermellets!
Jo sóc més aviat de llenties, però les mongetes del ganxet, LES MILLORS!!
M’ha fet gràcia que parléssiu de Gallecs. Nosaltres hi vam anar a fer una ruta tot passejant, i ens va agradar molt.
El reportatge fotogràfic, MAGNÍFIC!
I si us passeu pel meu bloc, hi trobareu una coseta. Gràcies, amics.
Senyors sou uns poetes! I que afortunats som els vallesans que podem gaudir (entremig de vials i carreteres) de recòndits indrets de bellesa com els que ens heu ensenyat!
Visca el Vallès i les mongetes del ganxet! XD
Hola Chicos me ha encantado vuestros post, pero que bien habláis, y las fotos preciosas de campo, como a mi me gustan, y seguro que el pastel esta de vicio, besitos pepa.
Parelleta, heu fet un reportatge boníssim i una defensa de la preservació de la nostra estimada terra i de la qual en traiem productes tan bons com són les mongetes del ganxet! Genial!!
Petons!
Las fotos preciosas!
El vídeo tendré que esperar a verlo en casa, que aquí en el trabajo tengo moros en la costa ^_^
Petons
Quin reportatge més maco!!
Sou genials parella.
Un petonet.
Hola vermellets
Cal que tothom sigui concient de l`importancia de preservar espais naturals, encara que siguin petits No em vull imaginar lo que els hi ha costat lluitar per preservar aquest espai……… ,felicitats i ânim
Sandra
No som prou conscients de l’esforç i de la dedicació de molts pagesos a l’hora de voler preservar la terra, de voler, també, continuar oferint un producte, com en aquest cas les mongetes del ganxet, que requereix gairebé ser mimat durant tot el procés d’el·laboració.
Em compraré, sens dubte, el llibre de la Marina Duñac (ja l’he encarregat aquest matí a la llibreria), i dono un 10 sobre 10 a la llibreria “L’Illa” per organitzar un acte per presentar-lo. Aquest tipus de llibreries que, tinguem-ho tots ben clar, només podran continuar existint mentre es mantingui el preu fix del llibre, ja que si s’alliberessin els preus no podrien competir amb els monstres completament despersonalitzats, o amb les grans superfícies on tenen els llibres (les darreres novetats, no cal dir-ho) exposats com si fossin calçotets.
M’ha agradat molt el fragment de la presentació que hi ha al video d’en Pep Salses, el qual, fent referència a l’associació gairebé inevitable de mongetes-digestió (per dir-ho d’una manera fina), m’ha recordat el capítol del llibre “La cuina catalana”, de Vázquez Montalbán, dedicat a les mongetes seques, ja que començava dient que els catalans som molt escatológics, tant és així que fins i tot distingim “la llufa” de “la gansa”. (Ho trobo genial com a prova concloent)
)
Per cert, i perdoneu si m’allargo, però no deixa de ser curiós que “escatologia” tant pot servir per definir la “part de la teologia que tracta de les coses darreres o finals de l’home o del món, com la mort, la resurrecció, el judici final”, com per definir “l’estudi o la superstició relativa als excrements”… Ben pensat, es bastant lògic, però no deixa de ser curiós, oi?
Ei!!
Aquests comentaris i les fotos… Són com petites obres d’art, txell i kike.
I després, per un molletà com jo, veure gent que a partir de les vostres lletres i imatges veu el nostre estimat i maltractat poble d’un altra manera i més proper…
Oriol
Txell i Kike us ha quedat un post preciós, les fotos esplèndides i els textos, com sempre, poesia pura. Hem fet un post al bloc fen referència als vostres comentaris.
No es pot parlar de Gallecs i de la lluita per la seva pervivència sense esmentar al gran Lluis Ansó. Des d’aquí una forta abraçada.
ANNAFS, el llibre creiem que el pots trobar a qualsevol llibreria una mica ben assortida. L’editorial SD té una bona distribució per tot el territori.
Enric, moltes gràcies per la teva defensa de les llibreries independents i pel preu fix. El preu fix, de fet, ens beneficia a tots, llibreters, editorials i lectors. Allà on hi ha preu lliure els únics que se’n beneficien són les grans cadenes (que acaben imposant els seus criteris) en detriment de les llibreries i les petites editorials independents que tanta bona feina fan.
La de vegades que he passat en cotxe aprop dels Gallecs, però la pròxima vegada aniré fent una passejada. Les fotos m’ han encantat
Unes fotos molt boniques.
sort que queda gent així encara
Les fotos m’han fet caure de cul! Impressionants! I no cal volar gaire lluny per gaudir d’aquest paisatge!
les vostres fotos de cuina són meravelloses però aquests paisatges que hau capturat amb la càmera han sortit espectaculars. Felicitats!
tot bé? besades des de mallorca
aprendizdepanadera
Un fantàstic homenatge a Mollet, als escriptors Molletans, i als productes (i productors) de Mollet.
M’ha agradat tant la fotografía com l’explicació, sou fantàstics!