No cal anar massa lluny per adonar-se del poder de l’Església Catòlica Romana. Campanars i esglésies protagonitzen arreu del nostre país el poder de la multinacional més antiga de la humanitat. A Roma, aquesta realitat es fa palesa per tot. A cada racó de la ciutat et vas trobant construccions religioses d’una magnificència i riquesa torbadores. Marbre de tots els colors recobreixen cúpules, naus, campanars, escales i columnes, façanes renaixentistes i barroques, tot destacant-hi les claus de Sant Pere de l’escut papal, que, sense aconseguir-ho, intenta tapar l’anterior poder de la ciutat; el dels emperadors romans.
Roma et fa adonar-te que potser res no ha canviat. Avui també es continuen bastint grans construccions per destacar-hi logotips d’entitats poderoses. Els relleus a l’arc de l’emperador Sèptim Sever mostren la victoria d’aquest sobre els dominis dels parts, avui territori de l’Iraq. El Coliseu, la construcció més sencera del passat romà, salvada per ser part de la muralla medieval de roma, fa badar la boca als milers de turistes. Aquest juny, molts d’ells vestien els colors dels gladiadors que al sud de l’àfrica aixequen les passions dels patricis, del poble i dels esclaus.
L’altre característica urbana són les fonts, també de marbre, que dónen personalitat a les moltes places de Roma. Les més espectaculars són dels Bernini, una família d’artistes protegits pels papes. Aquesta proliferació de fonts compensen per una banda, l’absència de bancs per reposar i, per l’altra, la despesa en aigua que implica passejar en plena canícula per la ciutat dels set pujols. La plaça del Capitoli, la preferida dels vermells, està desprovista de font. La presideix una estàtua de bronze romana de l’emperador Marc Aureli, al bell mig d’un disseny arquitectònic de Miquel Àngel, el més gran dels artistes del Renaixement.
La bellesa innegable de la ciutat té dos terribles contrapunts. Un trànsit rodat caòtic i desendreçat, i una marabunta de turistes, amb roba de safari, que imposibiliten deixar-se atacar pel síndrome d’Stendhal. En comptes d’aquesta dolça turbació, fruit de la bellesa, t’assalta el desassossec de que has errat el destí o l’època de l’any. O ambdues coses alhora. Potser és que la frase de que tots els camins condueixen a Roma és una veritat tan gran com la Plaça de Sant Pere del Vaticà o la Cúpula del Panteó.
La oferta gastronòmica de la ciutat es mereix un punt i a part. Us recomanem una estratègia infalible. Allunyeu-vos de carrers transitats per bàrbars amb calça curta i d’establiments amb cambrers sol·lícits que et somriuen des de la porta. La grandària del somriure és inversament proporcional a la qualitat de la cuina i igual a l’import de la factura. Per contra, busqueu locals de tracte distant, i que tinguin l’adhesiu de “cuccina romana” a la porta. Nosaltres en vàrem trobar tres d’excepcionals. Mario’s, al cor del Trastevere. Una trattoria autèntica on hi treballa tota la família. La matrona arrossega els peus pel local dins d’unes sabatilles de rus, deixant al descobert uns dits, tant barrocament recargolats, que ni els deliris de corves de Bernini li fan ombra. El davantal que llueix, sembla de l’època republicana. Els ravioli primavera i els tortellini de ricotta i espinacs són dignes de la golafreria de l’emperador Claudi. La generositat de la gerra de vi, de les orgies de Tiberi.
L’altre és Edy, prop de la Piazza del Popolo, on dues distants mestresses rosses i de maneres elegants, serveixen unes especialitats de pasta, feta a la casa, excepcionals. Per últim el restaurant La Matriciana, davant del Teatre de l’òpera. Un local redecorat als anys 20 del segle passat amb cambrers impecablement vestits i molt amables, però sense estridències. Els espaguetti a le vongole eren perfectes i els bucattini, com no, a l’amatriciana, commovedors com la música de Verdi.
Cal destacar el cafè. Els cafeters de mena com nosaltres, sempre enyorem la nostra Nespresso quan sortim de viatge. A Roma, l’enyor d’aquesta maquineta és fa impossible. A excepció del primer dinar a la ciutat en el que, coses del idioma, vam demanar un latte machiatto en comptes d’un café machiatto (el nostre tallat) i vam haver d’empassar-nos un gegantí poal de llet tacat amb quatre gotes de cafè, havent dinat.
Per últim, els gelats. De dolçor plusquamperfecte sabor autèntic i sense additius i una oferta que satisfà el més capriciós dels sibarites. En fi, que la vida no és mai perfecte, però tendeix a equilibrar-se. Les emocions més perdurables d’aquest viatge van ser asseguts a taula. Cosa gens desdenyable per membres de la espècie gormanda.
També volem destacar que per nosaltres ha estat el primer viatge 2.0. Una nova andròmina tecnològica, la BlackBerry, ens va ajudar a fer una crònica dels instants i impressions susceptibles de ser explicats en menys de 140 caracters. Compartir ciris trencats amb els amics i seguidors, de manera instantània és del tot recomanable i va posar l’enginy i els ulls dels vermells en alerta, pujol amunt, pujol avall. Si voleu seguir les nostres peripècies podeu fer clic aquí: #romainrosso
Arrivedercci Roma!
Sorteig
Els que heu seguit el viatge a través de Twitter o Facebook, o bé tafanejant a l’enllaç anterior, ja sabeu que us hem tingut presents. Compràrem a la botiga Cucina, un altre temple que no us podeu perdre, un petit lot composat per dos talladors de pasta i un exemplar de la revista Sale&Pepe, que sortejarem entre els que deixeu un comentari en aquest post fins el dia 4 de juliol.
Us tornem a recordar, coneixedors de la vostra generositat i paciència, que podeu votar aquest post, o, si encara no ho heu fet, al bloc i els posts anterior fent clic sobre el vota’m que hi ha al final d’aquesta entrada.
Aixxx quin bells records del meu Viatge a Roma ….. alla vaig menjar la millor pasta que he degustat a la meva vida… uns espagueti gruixuts amb salsa picant de tomaquet i cansalada, ummmm
Un articulo muy interesante y muy bien escrito, casi nos permite pasear por los lugares, las vivencias, tan detalladamente descritas las sensaciones. Un buen trabajo.
Saludos.
Lo que más me gusta de Roma es ese caos que se transforma en belleza. Me dá la sensación como si hubiese habido una tormenta de edificios fabulosos y hubiesen caído en la ciudad, sin órden ni concierto. Una maravilla. Me encanta haber visto Roma a través de vuestros ojos y palabras, un viaje rosso fantástico!.
Jo sóc un flipat de l’imperi Romà. De petit era malaltís i ara de gran el que passa es que en general sóc un flipat i l’Imperium ha hagut de compartir CPU amb altres flipamentes.
Per això, si anès a Roma veuría esglèssies i tal però el que més m’interessa és la Roma clàssica perque de vegades penso que com a societat amb el seu nivell de tecnología van aconseguir un nivell d’ordre i fins i tot de progrés material que ens passa la mà per la cara al que comparativament nosaltres tenim.
Sempre que no fòssis un esclau de merda, es clar XD
Les fotos són molt maques, tenen un color….:)
De moment no tinc l’oportunitat de fer un viatge com
aquest, em vaig a conformar amb tancar els ulls i recordeu el
escrit.
Petons
Quines fotos més fantàstiques de Roma !!!
A veure si hi ha sort amb el sorteig i felicitats pel blog en el seu moment va ser un petit gran descobriment .
Hola vermells m’ha encantat l’entrada…el text i les fotos, n’hi han algunes amb una tendresa ….genials!!!!
No he estat mai a Roma i ara en tinc mes ganes que mai.
De Florencia, Venècia… tinc molt bons records i els millors també son asseguda a taula…..que n’es de bona la cuina italiana, mamma mia!!!!
petonets i sort en el sorteig.
¡Que fotos más maravillosas! Sois unos campeones…
¡Besos!
Roma es una de les ciutats on millor ens ho hem passat. Per a mi, que sóc una enamorada de les “pedres” es un dels llocs emblematics i si a mésa afeigim la seva cuina… Un paradís. Ja he vist que l´Anna us ha informat sobre la nostra estada al Racó d´en Fabri. Ens va treure un limoncello cassolà, ummm… bonissim.
Petons!
Ains, que he estado desconectada y casi me pierdo en tu blog. Menudo cambio, MARAVILLOSO!!
Ya te he votado
, cada cuanto se puede???? 
Ah, a ver si por una vez tengo suerte en un sorteo y me toca
Besos, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
No recordo si el local era vostre Mario’s,.. o era algun altre semblant, però si hi ha algun lloc que recordo amb gran enyorança de la sempre eterna Roma, és el Trastevere …. seus restaurants, les Tavolas Caldas i el caminar sense presses pels seus racons plens d’energia renovada i ranci passat …
Magnifica idea, decidir compartir una mica de les vostres vacances amb tots nosaltres…
Una abraçada
Quines fotos més precioses! Tinc moltíssimes ganes de fer una escapadeta a Roma que ja fa massa temps que ho tenim pendent. A veure si aquest estiu puc tancar uns dies per vacances. Tindrem en compte els vostres suggeriments de restaurants.
Quina sort de poder fer aquests viatge (que jo tinc pendent), quina enveja… però sana!! Prenc nota de tots els llocs que comenteu.
Per altre banda felicitar-vos pel vostre premi.
vermells bonics, us he deixat un premi al blog! un petonet!
Fotos fantásticas, una crónica excelente. Ya dejé mi voto grandotote
Espero que alguna vez vengan a América, donde saben, tienen una amiga que los espera con ansias.
un besote
Vam ser-hi l´any pasat,per les mateixes dates i ratifico, punt per punt, tot el que dieu.Es necesari, un poder de abstracció increible, per experimentar, minimament, el síndrome d´Stendhal.Tot i que sempre hi han, petits oasis on experimentar les sensacións, qu´ hom espera trobar en una ciutat eterna com Roma.
vaya viajecito!!! y menuda pinta tienen las delicatessen de las fotos! para comerselas en el mismo momento que uno las ve! lastima que por internet no pueda percibirse el olor…
Yo no he estado en Roma y eso que no está lejos, me atrae mucho y más viendo la maravilla de fotos. Que bueno es compartir!
Me apunto a ese sorteo, con todo gusto.
Besos chicos.
uahhh..! quines fotooos..,genials! i aquets artefactes,jiji els veig a casa de l´avia del meu xicot, que es italià..! quina gràcia!
:)
Maravillosa Roma. Hace un par de años que estuvimos y es de las ciudades que por mucho que intentes aprovechar, quedan multitud de cosas atrás. Una ciudad que deja un dulce recuerdo, que atrae de una forma especial y que queda la sensación de que hay que volver sin falta.
Me ha encantado el reportaje. De algún modo he revivido preciosos momentos.
Un besín.
Molt bona crònica amics de La Cuina Vermmella
He disfrutat amb aquestes fotos tan xules i gràcies també per convidar-nos a la reflexió
Una forta abraçada,
Marina
Ohhhh Roma és una de les capitals europees que més m´agraden!!! ja hi hem anat dues vegades i no m´importaria tornar-hi…heu fet unes fotos precioses!!! i nosaltres també hem dinat a Mario´s, perquè hi anavem recomanats perquè no ens haguéssim atrevit a entrar jajaja ummmm quins nyoquis més bons vam menjar allí…petonets!!!
Que bella Roma!!!Tengo tantos recuerdos entrañables….gracias por este reportaje excelente y por compartir vuestras vacaciones.
Besos
Un viaje precioso sin duda! Espereo que no hayáis pillado mucho calor, es lo peor de Italia!
Bueno que me encanta el viaje como no, si es precioso!
Bicos!
Hola vermells!
Quina crònica més maca. M’encanta Roma. Felicitats també per les fotos. Sou uns artistes!!!
Una abraçada
Fa uns quants dies que vaig anar a Roma, més aviat anys… és necessari tornar-hi per recolocar tots els records que encara tinc, abans no se m’acabin d’oblidar.
bonica la crònica fotogràfica i l’escrita, com sempre!
Ara anem al vot!!!
(EI,i si us ve de gust paseu-vos pel meu blog i mossegueu-me la coca de cireres, he penjat un enllaç a l’última entrada)
PTNTS
Dolça
Que lindas fotos y muy bueno todo lo que has escrito. La verdad que me senti en Roma por un momento, gracias por brinarme este breve y delicioso hiatus en mi viernes
He anat seguint la vostra visita a Roma a traves del que penjaveu al facebook i aquesta cronica tota seguideta m’ha anat tant bé per transportar-me a la Roma més ROMA…!!!
Visites a restaurants? no te’ls acabaries! això si, fugint de guirilandia i caminant entre carrers estrets, trobant restaurants on la vaixella esta descantonada i els plats desaparellats, on, això si, la pasta fresca es de veritat i la salsa es tan espesa que la puc tallar amb ganivet!
Enhorabona pel blog i endavant!
Molt bon article!! Enhorabona pel blog i espero que aquest any podeu guanyar el concurs!!
Aviam si entra tots us ajudem a aconseguir-ho!! Salut companys!!!
Roma, la bella Roma. Venecia para mi fue uno de los lugares más originales.
Un beso.
Per ser el vostre primer viatge 2.0, trobo que ho heu fet molt bé! …vaja, que ens heu sortit molt espavilats!
M’heu fet recordar el meu viatge de fa anys i anys…parlant d’anys, demà “4 de juliol” inauguro nova edat,
els meus primers 53!!! La coincidència amb la data de termini per participar en el sorteig del lot romà, m’ha
fet pensar…potser estic predestinada pels déus romans “Educa i Pontina” a guanyar-lo???…hahaha…
Poder llegir mirar i aprendre del vostre bloc, ja és un bon regal!
Quin post mes bonic. Ens agrada Roma a tots els de casa. Y hem anata varies vegades una quan varem fer 10 anys de casats un altre per el 25 anys i un altre de plaer ennlaçant per anar despres a venecia.
Celbreo que ho pasesiu be.
Petomets desde la maleta de Boston jejejejej
Quin viatge més maco que heu fet, quines fotos més xules i que bé heu menjat!!!!! Jo també vull participar en el vostre magnífic sorteig!!
Gràcies guapos!!!!! Ptns!!!!!!
Hola parella!
Un sorteig i tot, què bé!!
Què bonic és Roma! Jo fa temps hi vaig estar però amb les recomanacions culinàries que feu m’estant entrant ganes de tornar-hi!
Una abraçada!
Me apunto al sorteo porque los regalines me parecen muy útiles.
Ya te voté
Besos.
Vermellllsssss aquí us deixo un altre restaurant d’aquells a on et surt la nonna tirant-te els plats como que no quiere la cosa,jajaja, està molt a prop de la meva plaça preferida Nabona,L’Orso 80, tenen un antipasto de tropecientos plats que no cal demanar res més!!!!! Jo soc una enamorada de Itàlia!!!! Petons
Ya esta el meu vot. M`encanta Roma vaig esta de viatge a la meva lluna de mel i aquestes fotos m han duit molts de records.
Ei, encara estic a temps??? Espero que sí! Ja m’he apuntat l’adreça del Mario’s, per la propera visita a Roma (que espero que sigui molt aviat!)
Una abraçada i merci pel blog!
Preciosa crónica de viaje
aaaah…me lo perdí, mucho trabajo últimamente, he estado desconectada!!!
espero que salgan muy buenas recetas de este viaje
avui finalment tinc una estoneta per passejar-me per la vostra roma. I m’encanta, amb els seus peros i els seus contres
…no sé què dir-vos de les fotos que no us hagin dit encara. Màgiques, autèntiques, precioses. Com vosaltres!