No cal anar massa lluny per adonar-se del poder de l’Església Catòlica Romana. Campanars i esglésies protagonitzen arreu del nostre país el poder de la multinacional més antiga de la humanitat. A Roma, aquesta realitat es fa palesa per tot. A cada racó de la ciutat et vas trobant construccions religioses d’una magnificència i riquesa torbadores. Marbre de tots els colors recobreixen cúpules, naus, campanars, escales i columnes, façanes renaixentistes i barroques, tot destacant-hi les claus de Sant Pere de l’escut papal, que, sense aconseguir-ho, intenta tapar l’anterior poder de la ciutat; el dels emperadors romans.
Roma et fa adonar-te que potser res no ha canviat. Avui també es continuen bastint grans construccions per destacar-hi logotips d’entitats poderoses. Els relleus a l’arc de l’emperador Sèptim Sever mostren la victoria d’aquest sobre els dominis dels parts, avui territori de l’Iraq. El Coliseu, la construcció més sencera del passat romà, salvada per ser part de la muralla medieval de roma, fa badar la boca als milers de turistes. Aquest juny, molts d’ells vestien els colors dels gladiadors que al sud de l’àfrica aixequen les passions dels patricis, del poble i dels esclaus.
L’altre característica urbana són les fonts, també de marbre, que dónen personalitat a les moltes places de Roma. Les més espectaculars són dels Bernini, una família d’artistes protegits pels papes. Aquesta proliferació de fonts compensen per una banda, l’absència de bancs per reposar i, per l’altra, la despesa en aigua que implica passejar en plena canícula per la ciutat dels set pujols. La plaça del Capitoli, la preferida dels vermells, està desprovista de font. La presideix una estàtua de bronze romana de l’emperador Marc Aureli, al bell mig d’un disseny arquitectònic de Miquel Àngel, el més gran dels artistes del Renaixement.
La bellesa innegable de la ciutat té dos terribles contrapunts. Un trànsit rodat caòtic i desendreçat, i una marabunta de turistes, amb roba de safari, que imposibiliten deixar-se atacar pel síndrome d’Stendhal. En comptes d’aquesta dolça turbació, fruit de la bellesa, t’assalta el desassossec de que has errat el destí o l’època de l’any. O ambdues coses alhora. Potser és que la frase de que tots els camins condueixen a Roma és una veritat tan gran com la Plaça de Sant Pere del Vaticà o la Cúpula del Panteó.
La oferta gastronòmica de la ciutat es mereix un punt i a part. Us recomanem una estratègia infalible. Allunyeu-vos de carrers transitats per bàrbars amb calça curta i d’establiments amb cambrers sol·lícits que et somriuen des de la porta. La grandària del somriure és inversament proporcional a la qualitat de la cuina i igual a l’import de la factura. Per contra, busqueu locals de tracte distant, i que tinguin l’adhesiu de “cuccina romana” a la porta. Nosaltres en vàrem trobar tres d’excepcionals. Mario’s, al cor del Trastevere. Una trattoria autèntica on hi treballa tota la família. La matrona arrossega els peus pel local dins d’unes sabatilles de rus, deixant al descobert uns dits, tant barrocament recargolats, que ni els deliris de corves de Bernini li fan ombra. El davantal que llueix, sembla de l’època republicana. Els ravioli primavera i els tortellini de ricotta i espinacs són dignes de la golafreria de l’emperador Claudi. La generositat de la gerra de vi, de les orgies de Tiberi.
L’altre és Edy, prop de la Piazza del Popolo, on dues distants mestresses rosses i de maneres elegants, serveixen unes especialitats de pasta, feta a la casa, excepcionals. Per últim el restaurant La Matriciana, davant del Teatre de l’òpera. Un local redecorat als anys 20 del segle passat amb cambrers impecablement vestits i molt amables, però sense estridències. Els espaguetti a le vongole eren perfectes i els bucattini, com no, a l’amatriciana, commovedors com la música de Verdi.
Cal destacar el cafè. Els cafeters de mena com nosaltres, sempre enyorem la nostra Nespresso quan sortim de viatge. A Roma, l’enyor d’aquesta maquineta és fa impossible. A excepció del primer dinar a la ciutat en el que, coses del idioma, vam demanar un latte machiatto en comptes d’un café machiatto (el nostre tallat) i vam haver d’empassar-nos un gegantí poal de llet tacat amb quatre gotes de cafè, havent dinat.
Per últim, els gelats. De dolçor plusquamperfecte sabor autèntic i sense additius i una oferta que satisfà el més capriciós dels sibarites. En fi, que la vida no és mai perfecte, però tendeix a equilibrar-se. Les emocions més perdurables d’aquest viatge van ser asseguts a taula. Cosa gens desdenyable per membres de la espècie gormanda.
També volem destacar que per nosaltres ha estat el primer viatge 2.0. Una nova andròmina tecnològica, la BlackBerry, ens va ajudar a fer una crònica dels instants i impressions susceptibles de ser explicats en menys de 140 caracters. Compartir ciris trencats amb els amics i seguidors, de manera instantània és del tot recomanable i va posar l’enginy i els ulls dels vermells en alerta, pujol amunt, pujol avall. Si voleu seguir les nostres peripècies podeu fer clic aquí: #romainrosso
Arrivedercci Roma!
Sorteig
Els que heu seguit el viatge a través de Twitter o Facebook, o bé tafanejant a l’enllaç anterior, ja sabeu que us hem tingut presents. Compràrem a la botiga Cucina, un altre temple que no us podeu perdre, un petit lot composat per dos talladors de pasta i un exemplar de la revista Sale&Pepe, que sortejarem entre els que deixeu un comentari en aquest post fins el dia 4 de juliol.
Us tornem a recordar, coneixedors de la vostra generositat i paciència, que podeu votar aquest post, o, si encara no ho heu fet, al bloc i els posts anterior fent clic sobre el vota’m que hi ha al final d’aquesta entrada.
Tot i tenir el bloc molt abandonat, us segueixo diàriament!!! unes fotos molt molt xules!!
una abraçada enooooorme!
Eeeeeiiii!!! ben retornats!!!
Ha estat un gustàs seguir-vos el viatge pel “feis”. Com que jo enguany no tendré vacances, m’he fet meu el vostre viatge.
Sabeu que m’anirien molt bé aquests tallapastes? i la curiositat de veure, tocar, llegir i olorar una Sale&Pepe (mítica revista)… què tal és?
besadetes reguapos, vos estim!
Ah, els tomàquets vermells estan agafant un color fantàstic! estic esperant el moment per fer la foto!!
Xè, redell, quina expectació amb el tema del sorteig. Augure una allau de comentaris que riu-te’n tu de la massa turística que anava per Roma, heheh!
Jo no he anat mai a Roma i sempre em demane quina és la millor època per a anar-hi i, sincerament, pel que he llegit al vostre blog, paga poc la pena triar-la… perquè sempre trobaré aquesta gentada de punt a punt de Roma.
Un besada i ben arribats!
Xavier [el Ξαβέριος στο νησί facebookià]
Veig que he plasmat prfectament les vostres impressions del viatje. Sempre s’aconsella sortir de les zones turístiques si vols coneixer uan mica com ralment és la vida de una ciutat.
Roma pot donar moltes impresions i es podrien escriure pàginessi págines….però per a mi reuneix tot el que m’apasiona: l’art, l’història, la gastronomia….
Agraida de pensar en els companys que ens quedat
es tot un detall molt propi de vosaltres.
Un petó
Enhorabona pel blog i tant de bo us endugueu el premi! a veure si tinc sort amb el sorteig! Fins aviat!
Estava segura que Roma us agradaria, a mi em va fascinar!!
Heu detallat molt bé la vostra visita, amb tot tipus de detall, per tots aquells que vulguin anar o tornar.
Com tot el que feu sempre…. EXCEL.LENT!!!
Petons.
Qué fotos tan preciosas! No conozco Roma, qué ganas tengo de ir… ays.
Com us deia bentornats!!! La plaça del Campidoglio és preciosa, però a mi doneu-me la de Navona, amb les seves gelateries incloses!
Gràcies per estar en contacte amb tots nosaltres durant el viatge, ha estat com si hi fossim!!!
Jo hi he estat dos cops, a Roma, i no me’n cansaria mai, crec. Cel·lebro que us ho hagueu passat tan i tan bé, i ara, a gaudir de totes les cosetes que segur que us heu comprat.
Por un momento me he sentido caminando a vuestro lado, pero ya me gustaria a mi poder ir a esos restaurantes que comentas, seguro que son una maravilla, y poder comer un estupendo helado.. Seguro que lo habéis pasado estupendamente, aunque no he seguido vuestro viaje, ya sabéis que he estado ausente.. Muchisimos besos.
Bentornats, estimats!
Tot i que la foto que pretenieu fer passar per la vostra darrera imatge de Roma era horrorosa (Ronaaaaaaaldoooooooooooooo!!!! aggggggggghhhhhhhhhhh!!!!), les del post amb compensat amb escreix l’ensurt que em vaig en dur en obrir aquella cosa horrorosa!
Felicitats per la visita a Roma (jo sóc del club que la té a la llista de pendents) i per l’explicació. Després de llegir el post, Roma ha pujat força punts, dins de la llista de pendents…
Salut, república i (ara encara més que mai) independència!
Felicitats vermells, per aquestes fotos tan maques, tot i estan feta un coca, un petò molt fort.
Salut,
Vermells veig que us ha fet un temps fantàstic !!!
Les imatges, les fotos, la llum, : precioses i totalment evocadores de la ciutat eterna :O)
umm Roma!!! com m’agrada!!
La botiga cucina alucinant i en aquests moments busco talla pastes com els que mostreu, jo vull!!
quina llàstima que mai em toca res!
petonets
Wow, que post mas bello. Me encantaria visitar Roma.
Un trabajo muy profesional ♥
Quin viatge mes maco.
Es pels enamorats;))
Petons preciosos.
Quines fotos mes xules q ens heu portat avui, és q totes, sense excepció, son magnifiques!!!
Però jo esperava un bon plat de pasta amb la vostra tornada de Roma…..;-)…de fet, des de q em vau dir q anirieu a Roma, q somnio amb el plat de pasta q jo creia q els vermells ens prepararien….
Un petó,
vaig a estar a Roma fa alguns anys, realment és una ciutat amb molt d’encant.
Jo particularment em vaig quedar enamorada de la fontana di trevi i dels cafès, els millors capuccinos del món me’ls he pres allà.
pt!
Buf… Us segueixo per les receptes, sense cap mena de dubte, però a aquestes alçades no sé amb què gaudeixo més, si amb aquestes o amb les fotografies…
Carai, quina enveja em feu, aquesta és una visita que tinc pendent…
Anoto les vostres recomanacions, sempre va bé comptar amb opinions autoritzades, més si es tractar de menjar, amb aquestes coses no s’hi juga.
Per cert, el dissabte passat, amb la meva amiga Pili (Cau de Cuina) vam visitar la Cuina d’en Fabri i vam dinar d’allò més bé, jo vaig menjar un risotto de pera i gambes, boníssim. En fi, que ens va agradar molt, com que vam seguir el vostre suggeriment i el resultat ha estat altament satisfactori, veig que haurem d’anar a Roma a fer un tastet a tots els restaurants que relacioneu en aquesta entrada…
Una abraçada!
Nena quines fotos!!! Cada dia en sabeu més !!! M’alegro que us ho hagueu passat tan bé x Roma a molts ens heu fet dentetes.
petons
Aquests post m’ha portat molt bons recods!!!! i olors i sabors! passejar per aquesta ciutat i no parar de dir ohhhh! com dieu, en cada raconet trobes una joia!
Sou genial! això de la rifa és un puntàs! jo tampoc tinc tallapastes…
un petonàs!
Joooo… que bonito….. que fotos tan chulas habeis hecho y que entrada más chula…. es genial, Roma está en pendientes aunque espero solucionarlo pronto.
Besotes
Quina crónica tan espectacular del vostre viatge tan fantàstic!
M´heu alegrat els dematins a sa feina seguint-vos via twitter! Visca el dospuntcero i visca els vermells!!
Un viatge genial, fotos genials, com sempre , sense paraules, escriviu com els àngels, seguiu així i no canvieu mai!
Ai Roma…. em penso que no trobariem ningú que refusés fer una sortideta a Roma. Allà vam fer el nostre primer viatge amb el meu xicot i va ser excepcional, llàstima que les fotos s’hagin perdut, però els records no s’obliden.
Estic d’acord amb tu en els restaurants, com més et persegueixen i somriuen pitjor, justament ho vàrem comprovar mirant la carta i els preus eren de deliri!
Magnífics els plats que vàreu provar, m’heu fet agafar gana de pasta!
Fins aviat!
Roma és d’aquelles ciutats que hi pots tornar mil cops, cada vegada descobreixes racons nous. I què dir dels gelats… per això sol ja val la pena el viatge, oi?
M’alegro que tot us hagi anat tan bé!
Ai, Roma! Jo ji tornaria quan passe la calor, que unida al trànsit i als ramats de turistes la fan poc atractiva a l’estiu. Ara bé, de turistes, tot l’any! Sempre, però, queden coses per veure-hi i, ara, amb les dades dels restaurants que heu recomanat, encara més. Roma, sempre Roma… malgrat ella mateixa.
Us felicite per la crònica i, com sempre, per les fotos.
Besets
Nosaltres hem estat dos cops a Roma i no descartem tornar una tercera vegade.
Ens va agradar molt passejar pels seus carrers i els seus gelats..umm i el capuccino que delicios.
Un petonet parella
Tinc el blog abandonat però sóc fan incondicional de la revista “Sale&Pepe”… sempre que algú hi va (o nosaltres) l’encarrego! En tinc des del 2001 i les miro i remiro
quina envejaaaaaaaa!!!
i com que no crec que jo tingui vacances aquest any… encara més envejaaaaaaa
gràcies per portar-nos-en un trosset
petons
Hola!
Quina sorpresa quan he vist aquest sorteig! M’encantaria aprendre més sobre cuina italiana, tot i que una mica en sé ja que tinc la sort de viure amb 3 italians.
També volia felicitar-vos pel recull de receptes que teniu a la cuina vermella, jo us vaig seguint i m’encanta consultar-vos quan necessito idees, com avui, que necessito una recepta creativa per un concurs que farem a casa i ja sabeu que el nivell és molt alt competint contra italians, a veure què trobo!
Fins aviat!
M’encanten TAAAAAAAAAAAAAANT aquestes fotos… no en teniu ni idea! son fantastiques! m’heu fet agafar encara mes ganes de vacances… paciencia, nomes em queda 1 mes… la foto de la monja m’ha captivat… es una foto preciosa
Ei vermells…ja a casona???
Roma, bonica ciutat, entre el seu caos!!!! Ja veu llogar una vespa?…el que em va enamorar de Roma a mi, a part de tot je je je, van ser les fonts!!!…i ja vaig omplir el protocol per tornar-hi…i qui no??
Ptnts guapus
M
(i ja esteu votats!)
Wow!!!! que bonica és Roma, oi? us ho heu passat bé? (pregunta retòrica)He estat una mica enfeinada a veure si ara em poso al dia de les vostres suculentes imatges i plats!
Un petó ben fort macos!!!!!
Ah…que jo també vaig cap a Italia aviat…recomana’m coses!!!!
Qué fotos tan maravillosas! Aunque , claro, en Roma hay tanto que fotografiar!!!
De acuerdo en que los turistas estorban…pero es que nosotros también lo somos, aunque no lo queramos admitir, y creo que Roma en ninguna época se libra de ellos.
Bueno, que me ha encantado el post y me alegro de que hayáis disfrutado tanto.
Un besico.
M’apunto totes les recomanacions sobre Roma, el menjar, la botiga, etc. Al mes d’agost podré passejar-m’hi unes hores! Les fotos, com sempre, superbes!
ohh! que guapo Roma! a nosaltres ens va passar una cosa molt curiosa: Vam anar a Roma per celebrar que el meu pare feia 80 anys i ell sempre havia dit que li faria molta il.lusió anar a Roma (pel tema del batica i la religio. Però el pobre va quedar com a desanganyat de tanta riquesa, tantes coses or i plati. Tants marbres carissimmmsss i desde aleshores que no li fa tanta gràcia ja tot això dels capellans
ara diu que amb la pobresa que hi ha al món i ell tant de patrimoni i tant ben guarnit. Pobre papa als 80 anys tenir aquest desengany!! jejejejeje
Però tot i la nostra anecdota Roma es molt molt guapo, el menjar és genial i els gelats!!! els GELATS són molt molt molt bonssssssssssssssss.
Res vermells que si a mi em toca aquests magnific talla pasta no caldra ni que me l’envieu per correu que ja pujaré a buscar-lo jo mateixa un diumenge al matí, esclar a l’hora de la missa pq a casa nostra ja no anem a missa. Tot per culpa del viatge a Roma
)
Una abraçada!!
roma és tan gran que permet mil i una mirades per més vegades que hi vagis, i amb tots els inconvenients que tant bé reflectiu, el viatge sempre val la pena. i permet explaiar-se com ho heu fet vosaltres escrivint i ensenyant magnífiques fotos. i recordant els moments memorables a taula, que estic d’acord que és de les coses que més es recorden.
ben tornats.
Benvenuto viaggiatore vermiglio
Ja veig que el viatge ha sigut fantàstic i que heu disfrutat d’allò més,a al vista d’estes fotos tan espectaculars.
Jo no conec Roma,però m’agradaria molt visitar-la i prendre’m un gelat o un capuccino en qualsevol d’eixes terrasses,només veient passar a la gent…
Però,el pati per ací està molt malament,aixi que ja veurem.
En fi.M’alegre molt que estigueu de volta i que tot vos n’haja anat de categoria internacional.
Besets.
Quines fotos més fantàstiques! I acompanyades d’un relat tan entranyable, fan que sigui un plaer seguir-vos. Jo tampoc he estat mai a Roma, però començo ja a fer guardiola.
A veure si tinc sort amb el sorteig!
Hola Vermells!!!!!!!!!
Jo vaig anar a Roma l´any 91 (uf, ja fa uns anyets…); per un ex-estudiant d´Història de l´Art com jo (havia fet COU al 90) va ser increible… poder veure in situ tot alló que només havia vist a classe en diapositives.
I a més també vaig tenir la sort de visitar Florència i Venècia!
ROMA, Quina merevella!!.
Petits!
No se que passa que quan parleu d’Itàlia i noms de menjar italians no para de venir-me al cap el Cornetto de Nutella, és impossible!!!!
Relament magnifica la crònica, les fotos i la vostra primera aventura 2.0.
Un petó 2.0 per als millor blocaires del Baix Vallès
Ya decía yo que os veía poco por el blog… jeje. Me encanta Roma, fuí de viaje de fin de curso, recorriendo toda Italia. Y estoy deseando volver en cuanto pueda. Espero que lo hayáis pasado bien. Preciosas fotos! Muacksss
No se si ho hem comentat alguna vegada, però Roma és “la meva” ciutat. Es on m’agradaria viure si no ho fes a Barcelona. Les fonts, els gats, les places, els obeliscs, les restes romanes, …. Els meus racons favorits?, el Trastevere, Piazza Navona, Trevi, Campo di Fiori… i per sobre de tot la Piazza de la Rotonda i el Panteó. Ah! i sense oblidar “La tazza d’oro” on serveixen un dels millors cafès que he tastat mai. Del menjar italià, millor no parlar-ne ja que se’m fa la boca aigua només d’escoltar-ne els noms. Gràcies per fer-nos-ho reviure.
Una abraçada
¡VAYA! ¡Estas fotos son estupendas! Me encanta la foto de la monja y el joven comiendo helado y el viejo durmiendo en la silla. ¡Qué fotos tan lindas y preciosas!
bjs
Pero que chulos sois, ósea que de vacaciones en Roma, que ciudad a mi dejo impresionada, y como muy bien decís para que hablar del Vaticano, ! hay la Iglesia! con ella hemos topao, bueno chicos espero que hayáis disfrutado de vuestro viaje, pero para poneros los dientes largos, os diré que el domingo, vuelo hacia la bella Toscana, ya os contare, besitos, pepa.
Fantàstica descripció d’un viatge inoblidable. Jo hi vaig ser-hi fa moltíssims anys, però molts, i m’agradaria tornar, me n’heu fet venir moltes ganes i molts records
)
un petó ben fort.
Una crònica excel.lent. No he estat mai a Roma però m’hi heu apropat força!, les fotos tenen un encant especial, algunes desperten veritables pensaments i emocions (la de la monja i el jove menjant el gelat, la de l’home dormint a la cadira o la dels braços alçats d’esquena són de Photopress!).Espero ens doneu també alguna recepta que us hagi agradat especialment. A reveure i bentornats!