“Només em van demanar l’equip de so” es sentí comentar, entre el grup d’alcaldes, regidors de promoció econòmica i membres del Consell Comarcal del Vallès Oriental, enmig del munt de gent que es va congregar a la plaça del Trull de Can Sapera de Bigues ahir dissabte a la primera fira Vallès OLIental.
Mentre, el pa de can Argemí i l’oli Vera feien un lúbric maridatge que esclatava als paladars dels visitants a les parades dels productors vallesans. L’olor del xipolleig de suor de botifarra d’olives Vera, amb un toc de sajolida i orenga, que s’ajaçaven a les graelles damunt les brases, voleiava per la plaça.
A l’altra banda de l’antiga era de Can Sapera, dins del trull, la poca ventilació i la foscor, que imposa la tradició mil·lenària de que a un bon oli li fa mal l’aire, produeixen un aroma que et fa viatjar a Síria o Creta. La premsa aixafa, impietosa i lentament, igual que fa segles, la pila d’estores circulars d’espart i la pasta de la mòlta d’olives Vera, munyint-hi l’oli de raig.
A volts de migdia; el final que qualsevol aplec de persones d’aquest racó de món, imposa; conversa animada i tec. Una llesca de pa amb tomàquet de penjar de Can Camp, un generós raig d’oli Vera, la botifarra creada per l’ocasió pel gran Pep Salsetes, truita de patates, ceba i bacallà i un rajolí de vi en porró, coronat per unes llesques de taronja amanides amb oli i sucre, van aturar el trànsit humà.
Per acabar, aquest grup de feliços pocs que formem Slow Food Vallès Oriental, contents d’haver fet aplegar esforços i de crear complicitats, embotellàrem un matí de gener en forma d’un nèctar primitiu, tèrbol, espès i exquisit, que no sap si es verd o groc, que regarà molts moments d’aquesta cuina vermella.
De fet, l’equip de so, finalment, nomes va servir per l’absurd de sardanes sense dansaires.
És dificil no deixar anar un tòpic quan es parla de l’oli, així que en diré només que molamazo quan en trobes del de debó. I el vostre somriure n’assenyala un dels veritables.
Un bon pa i un bon oli, i poques coses més hi falta!!! que avui en dia prou ífícilés fa! Bona setmana!
Va ser una trobada d’allo mes… Ens va agradar moltisim el caliu!!! La meva primera trobada “fisica” amb l’Slow Food i, tot que va ser breu (per temes de canalla) puc assegurar que va ser molt aprofitat!!! Els meus petits dema explicaran com es fa l’oli de veritat a la nostra comarca
L’unica cosa que em va sapiguer greu de veritat es no haver pogut tastar aquest delicios esmorzar…. grrrrr
Una abraçada!!!
Sònia
Cuando se tiene buenos amigos alrededor, un buen pan, ese oro líquido tan preciado y olores de esos que no se olvidan, para qué más?
Un beso gordísimo vermellos de mis amores.
Quin post tan deliciós!!! M’encanta l’oli sucat amb pa!!! MMMM!!! Besades, guapos!!!
Estimats, amb la vostra narració m’heu transportat al trull!
Llàstima de no haver-hi pogut venir, m’hagués agradat molt… però moltes gràcies per haver-nos-ho explicat tan i tan bé en aquest escrit! Quasi en sento l’olor d’aquest oli meravellós! L’haurem de tastar!
Molts petons!!
M’han alegro molt que tingueu aquest grup tan eixerit al Vallès.
Petó
Avui surt un videu al TNComarques de Can tv3, sobre la varietat Vera, a les 14h
Nosaltres aquest cap de setmana també hem estat en una fira d’oli, però a Espolla. A veiam si l’any que vé podem venir a aquesta!
VA ser la primera… doncs ara a sumar-ne cada any una de més, que un bon oli s’ho mereix!
PTNTS
DOLÇA
L’oli es la gràcia de qualsevol plat o encara més si és menja tal com raja sobre una llesca de pagès. Una trobada molt interessant i amb un nom més que suggerent.
Una abraçada
Jo recordo de petita que anàvem cada any a un molí d’oli tradicional per tastar l’oli novell sobre una torrada feta al foc, el record d’aquell sabor no l’oblidaré mai…
Una abraçada ben forta!