“Només em van demanar l’equip de so” es sentí comentar, entre el grup d’alcaldes, regidors de promoció econòmica i membres del Consell Comarcal del Vallès Oriental, enmig del munt de gent que es va congregar a la plaça del Trull de Can Sapera de Bigues ahir dissabte a la primera fira Vallès OLIental ^[1].

Mentre, el pa de can Argemí i l’oli Vera feien un lúbric maridatge que esclatava als paladars dels visitants a les parades dels productors vallesans. L’olor del xipolleig de suor de botifarra d’olives Vera, amb un toc de sajolida i orenga, que s’ajaçaven a les graelles damunt les brases, voleiava per la plaça.

A l’altra banda de l’antiga era de Can Sapera ^[2], dins del trull, la poca ventilació i la foscor, que imposa la tradició mil·lenària de que a un bon oli li fa mal l’aire, produeixen un aroma que et fa viatjar a Síria o Creta. La premsa aixafa, impietosa i lentament, igual que fa segles, la pila d’estores circulars d’espart i la pasta de la mòlta d’olives Vera, munyint-hi l’oli de raig.

A volts de migdia; el final que qualsevol aplec de persones d’aquest racó de món, imposa; conversa animada i tec. Una llesca de pa amb tomàquet de penjar de Can Camp ^[3], un generós raig d’oli Vera, la botifarra creada per l’ocasió pel gran Pep Salsetes ^[4], truita de patates, ceba i bacallà i un rajolí de vi en porró, coronat per unes llesques de taronja amanides amb oli i sucre, van aturar el trànsit humà.

Per acabar, aquest grup de feliços pocs que formem Slow Food Vallès Oriental ^[5], contents d’haver fet aplegar esforços i de crear complicitats, embotellàrem un matí de gener en forma d’un nèctar primitiu, tèrbol, espès i exquisit, que no sap si es verd o groc, que regarà molts moments d’aquesta cuina vermella.

De fet, l’equip de so, finalment, nomes va servir per l’absurd de sardanes sense dansaires.