L’estiu ens marca a tots un nou ritme. La gent fuig de casa seva i surt al carrer, a la platja, a les terrasses dels bars. La vida pren les regnes i els sentits es desperten. La calor ens fa treure’ns la roba i inhibicions, els plaers es socialitzen, els problemes s’ajornen i amb la pell torrada ens deixem portar per la cadència de la canícula.
Els que passeu per aquest racó hedonista i roig ja sabeu que ens agrada acompanyar l’experiència gastronòmica que us suggerim amb música.
La tria d’avui és el so perfecte, la música de l’estiu per excel·lència: La rumba catalana. Una música cuinada als anys seixanta a casa nostra entre la gent caló.
La fusió dels sons caribenys amb el flamenc. L’elegància i el ritme arrodoneixen les sensacions i conviden els cossos a remenar.
El ventilador, una senzilla base rítmica que converteix a la guitarra en instrument de corda i percussió, com explica a continuació, el rei de la rumba, en Pere Pubill: Peret.
Avui us presentem la versió vermella de la tapa reina del xiringuito: la patata brava. Per fer-la tirar avall, el vermut. A casa nostra tan present que fins hi tot, li ha donat nom a l’àpat d’abans de dinar.
Patates braves
Ingredients per unes 25 peces,
Per la Maionesa d’all
1 ou
Oli d’oliva
2 grans d’all
sal
Per la salsa brava a ritme vermell,
800 gr de tomàquet madur
1 ceba
1 gra d’all
3 bitxos (o més, o menys, això va a gustos)
1/2 culleradeta de pebre vermell dolç de La Vega
Sal i pebre
Maionesa d’all
Per les patates,
2 patates grosses
sal oli d’oliva
Preparació,
Començarem per la maionesa d’all, per fer-ho picar els grans d’all ben petits. Posar en el pot de la batedora els alls, un polsim de sal i l’ou sencer. Batre mentre hi afegim l’oli fins aconseguir una maionesa. Reservar-la en fred. Per la salsa brava, treu la pell i la grana dels tomàquets i picar-los. Reservar. Picar la ceba ben fina, estovar-la i enrossir-la juntament amb els bitxos, molt lentament en un atuell adequat. A continuació, incorporar l’all picat fins que es dauri (sense que es cremi). Un cop fet, afegir el tomàquet i coure la salsa amb un suau xup-xup. Quan el tomàquet ja estigui quasi a punt, aromatitzar amb el pebre dolç i salprebrar al gust. Passar la salsa pel xinès i deixar-la refredar. Desprès barrejar dos terços d’aquesta salsa amb un terç de maionesa d’all.
Pelar les patates, netejar-les i passar-les per un ratllador de mida grossa. Assecar-les amb molta cura (és molt important assecar molt bé les patates per a que siguin molt cruixents), i formar uns petits discos prims amb l’ajuda d’un motlle per a que quedin ben formades i totes de la mateixa mida (nosaltres hem fet servir un motlle de galetes). En una paella de mida grossa, escalfar un quantitat generosa d’oli, salar els discos de patata i fregir-les donant-lis la volta a mitja cocció, treure-les quan siguin ben daurades. Escórrer l’oli sobrant. Salsejar les patates al gust i acompnayar com i on vulgueu.
Per acabar, un viatge en el temps, en Peret cantant el mig amic a Televisió espanyola a finals dels seixanta.
Ep family!
Fantàstic text, fotos i tapa tot i que a mi les patates tal i com les heu fet no m'acaba de convèncer com queda, queda un gust a patata crua i com en una massa… (al cole li dèiem la truita de patata palla).
La resta fantàstic!
Un petó vermells ^^
Hola estimat,
com que sabem que t'agrada molt la teoria culinària ens permetem fer-te un incís en el tema de les patates. Per evitar aquest gust a patata crua i com en una massa, les patates s'han d'assecar d'una forma molt curosa (i molt laboriosa!). Si queda aigua a les patates, l'oli calent en els que es fregeixen, hauran d'utilitzar una part important del seu calor en evaporar l'aigua en comptes de formar una costra superficial impermeable. S'han de fregir a una temperatura d'un 160 graus per aconseguir dues coses: formar la costra cruixent i coure l'interior. El secret: que siguin lo suficientment fines per simultaniejar les dos coccions.
L'inconvenient del bloc és que no pots tastar-les (tot i que creiem que fins hi tot la foto fa crec-crec!). De tota manera estàs convidat a provar-les en directe quan vulguis. La cerveseta del Montseny la poses tu!
Petons per tu també!
M'agrada veure com gaudiu de l'estiu…no deixeu de compartir-ho!!! (tot i que jo no sóc de braves!!!)
Ptnts
La primera classe que jo faci , te que ser d'aquestes patates tan estupendes, estic a punt de aixecar-me i anar a preparar-les, inclòs les salses m'agraden , no sabia com feien les salses de les patates braves.No les havia vist mai així !!
Mai m'apunto cap recepta i aquesta ja la tinc apuntada.Felicitas del que hagi tingut la idea, Fenomenal!!!
De les fotos , ja l'hi he dit avui al kike que són cada dia millor, potser també ens au ras de donar classes per fer fotos i exposar-les, tens algun programa especial??
I de la rumba catalana que os haig de dir , és de la meva època i m´agrada molt.Digam"LOLAILA""si vols.
Bé no se que més havia de dir.
Felicitats un altre vegada i fins aviat..
Ah!!! els llibres no ens fan falta , els pots tenir durant tot l'estiu si vols, però si voleu venir , tenim obert fins el dia 27 , a partir del 28 o 29 0 30 , ja os donaré un altre direcció per si voleu venir a menjar un arròs i a prendre una mica de sol.Esperó que no tingueu cap excuse !!
ole! ole! y ole! i el vermut… aissss
Vosaltres si que sou els reis!!!!
Quines braves tan sofisticades..i amb la rumbeta del Peret de fons…sense paraules!!!!
Un petonet amics vermells!!!
Guauu!!!
Que bones i que pinta!!
m'apunto a una de braves amb un cervesa fresqueta!!
petonets
Quina bona pinta que fan aquestes braves!!!! Això ha de ser boníssim!!! M'agrada molt l'aspecte final del plat que heu aconseguit. Sou un 10!!! BEsades
Quina maraverlla de fotos, repotatge…i lo mes " chic" de tot…
las bravas.
Una delicia per tots el sentits aquest post.
Estimo la rumba i a vosaltres.
Una abrazada.
Margot
No hi ha res millor a l'estiu que un vermutet amb unes patatetes i aquestes que heu fet vosaltres són de vici.
Una abraçada
Ester
mmmm gracies per aquest incís i si, segurament a l'escola no anavem amb tanta cura assecant les patates.
Per cert, quan dieu això d'aconseguir una crosta impermeable, us referiu a sellar la patata?
amb cerveses incloses en el pack ^^
Si és així, haurem de trobar-nos avia't per parlar sobre el tema
Petons!
De lujo me viene a mi esta receta con todos sus avios para cambiar el chip…que lo tengo todavia de invierno a pesar del calor.
Una puesta en escena fantástica con una virtud bien importante…me habeis hecho soñar…
Un beso Rojos desde un Madrid muy acalorao!!
Jo no sóc de menjar patates braves, però us asseguro que llegint-vos, contemplant-les fotos, i sentint la música he gaudit com una reina!
Petons!
Este post es brillante, en serio, me encanta la fusión de otras cosas con las recetas, que contéis historias. Y las patatas bravas deconstruidas molan!
Un abrazo
Ayyy qué alegría le dais a mi cuerpo!!! Con lo que he estado buscando una receta como dios manda de patatas bravas, y la teníais vosotros, sin decir nada hasta ahora! Me pondría a bailar la rumba si no fuera porque hoy también aquí hace calorcito, después de los fabulosos 8º de mínima de ayer. Voy a customizar mi ventilador, un beso gordísimo!
Qué bones aquestes braves!!!
I l'acompanyament musical, perfecte!!!
Petonets
Que bones!!I aquesta salseta!!
Així no les he tastat mai, però té un color deliciòs aquesta salsa!!
Petons vermells.
Molt original la presentació d' aquestes patates braves. A casa nostra ens encanten.
ptns.
Simplemente BRA-VO.
Un besote.
tenia ganes de una salsa brava bonisima i ja la tinc jejje gracies i sigueu molt feliços us u mereixeu un abraçada
Esta entrada me ha encantado, porque tiene mucho de lo que me gusta del verano y creedme, soy anti-verano.
Pero la socialización del mismo, que la gente se tire a la calle, que se disfrute de ella, el ventilador, que os ha quedado divino, el vermut, que mi abuela adoraba y que por herencia me sigue gustando y una de bravas! ma-ra-vi-llo-so.
Me quedo con la receta. Por cierto, el traductor traduce algo como bichos que supongo que son guindillas. Si estoy equivocada me lo decis, vale?
Mil besos sin gluten para mis vermellos favoritos.
Bona tarda vermells.
Una recepta tan senzilla com les creïlles braves i vosaltres li doneu una presentació de luxe,encara que siga un poc mes laboriosa,queda la satisfacció d'un excelent resultat.
És una de les meues tapes preferides i de veure les vostres se'm fa la boca aigua…només em falta la cerveceta….ummmm…que bó!.
Els financers, la foto parla per ella mateixa. Espectaculars!
Besets.
Jo, cada vegada que llegeixo la paraula vermut penso amb el nostre estimat IZAGUIRRE, que amb les vostres braves lliga d'allò més bé!
Us n'heu adonat que d'unes simples patates braves, aquella "tapa tan típica que trobes a tot arreu" n'heu fet un poema, visual, auditiu, i gustatiu i olfactiu no perquè la tècnica encara no ho permet, que si no!!!!!
PTNTS
Dolça
Patatita como tú, tururú, questás mejor que na, tururú.
Ay bravita para mi, para mi, yo las quiero así!
Molt bona recepta!
Quin post més estupendo. Sóc una amant de les patates braves, em xiflen, ara de la manera que les heu presentat vosaltres, uauuuuuuuuu!!! Quina originalitat. La rumbeta i el vermut (de Reus) fan estiu. Aquesta manera de fer les braves m'ha encantat i com sempre la vostra manera d'explicar-ho també. Salut!!!!!!
Vermells, quina delícia d'apunt!
M'encanta l'estiu, m'encanta la rumba i m'encanten les braves! ^^
Ara, reconec que em fa molta mandra fer les patates tal com ho expliqueu… em sembla que fregiré les patates, com s'ha fet tota la vida, i el que sí que faré segur és la salsa que expliqueu
Martí i duet vermell,
Jo he fet servir una tècnica 'patatil' molt semblant que haig de mirar d'adaptar a fer braves com les vostres.
Fent Hash Browns, es cou la patata deu mins. es ratlla afegint-hi també pastanaga ratllada, xampis picats i pebrot vermell tallat igual de finet.
Tot extra-sec, of course. I a fregir en porcions.
Ho vaig treure del llibre 'Recetas Sabrosas: PATATAS' deJenny Stacey,Ed. Parragon.
I el resultat m'entusiasma.
Ara, ho provarè amb les braves.
mmmmm bonísima, teniu raó amb aquestes fotos es com si pogués tastar aquestes patates braves
sento el crec crec
i . . . estan de vici
Com m'agrada la rumba i El ventilador, nens, i quines patates més maravelloses, això si què és fer estiu!!!.
Petons rumberos
Me gusta mucho la música de todos los orígenes. Como a Peret no lo conocía me puse a investigar un poco y para mi sorpresa muchas de sus canciones las cantaba mi mamá cuando yo era chica. No sabés que emoción me dió! Por parte de mi abuelo materno somos de descendencia vasca y seguro que de ahí viene mi gusto por la buena música. De verdad que me trajiste muy lindos recuerdos. Y tu receta de las papas se ve muy gustosa.
Saludos
Parelleta, unes fotos i una tapa fantàstica! I excel·lent l'incís que heu fet! La foto ja ho deia que eren cruixents, però tal com ho expliqueu, de ben segur!
Petons!
Siii! Viva el veranito, el terracismo y las patatas bravas por supuesto!
Això ja fa pinta de festes!
Com sempre despreneu alegria per tot arreu. I vaja patates més originals!
Hola macos!! Que raó teniu… és temps de sortir de casa i gaudir de la llum, del sol i la calor… l'excusa perfecta per fer-ne unes braves (no tan sofisticades com les vostres) amb alguna beguda refrescant…
Aquests dias passen aviat… però unes patates braves sempre poden estar allà!! Que riques!! Petons, Montse.
Eiii!! Les patates braves són el meu punt feble, em declaro fan incondicional…
Tinc pendent fer una visita al Bar Tomàs de Barcelona per tastar les seves famoses patates braves… si us voleu apuntar ja sabeu!
Felicitats una vegada més, per la recepta, el post i les fotos!!
Una abraçada ben forta!
increible, te una pinta que no veas, ara….les fotos m'encanten, feu unes fotos bonissimes! felicitats!!
nada como unas bravas renovadas!!!
bs!
No podia ser millor la combinació!Rumba catalana i braves!! M´encanten les braves i les tastaré aviat!!
Sou genials vermells! Tot el que faig vostre és deliciós!!
Gran ambientación veraniega, ¡viva el vermout y las bravas!
Besos
Por Dios!!! que bravas mas originales, dan gans de probarlas!!!!
El resultat final s'assembla al rösti de patata típic dels Alps, però en versió miniatura.
Per cert, el Peret deu tenir 10-12 dits a cada mà, perquè és increïble sentir com fa corda i percussió alhora!
Magnífiques braves! Amb el que a mi m'agraden!!! I un vermut negre acompanyant-les… fantàstic!
Jo també n'he fregit de patates palla i em passava el que deia el Martí, del centre quedaven cruetes i els voltants torrades. Ara ja sé que era per no haver-les assecat a consciència. La propera vegada ho faré com expliqueu! Gràcies mestres!
Petonssss!!!!
A casa nostra tampoc falta mai l'izaguirre i el sifó…mmmm…i aocmpanyat amb aquestes braves..de luxe! les fotografies parlen per si soles!
Petunets,
Eva.
fa temps que vull millorar la meva tècnica per fer patates braves, que és força deficient, i el vostre post és una guia magnífica per fer-ho.
i gràcies per aquestes rumbes de regal, és una combinació perfecta amb el vermutet i les braves.
Parella, quina entrada més rumbera fa molta festa major de poble ara que tots els pobles cara l'agost en tenen, música a l'aire lliure a la fresqueta i cremat !!!!!!!! Vora el mar …
molt divertit i les braves tot un simbol de la nostre cultura tapera ..
petonets
Ha quedat una tapa espectacular. Jo no sóc massa de braves perque trobo que les patates semblen bullidas en lloc de fregides. Amb aquesta manera de fer-les, queden força cruixents. Jo també les acompanyaria amb un gotet d´Izaguirre. Des de que vam provar aquest vermut n´estem enganxats.
Fins aviat!
Jo també estic d'acord amb què la paraula vermut és de les més interesants del diccionari, i aquestes patates braves fan venir salivera. Molta. Ja m'estic imprimint la recepta.
Feia molts dies que no em movia per aquests mons, no tinc gaire temps i és una llàstima les coses que em perdo.
Un petó gros, parella!
mmmmmmmm'encanta!!!
Tot!
Les fotos, el text, les braves.. ai les braves!!
Les reines de l'estiu acompanyades d'una cerveseta ben fresqueta i bona companyia!
Que es pari el temps!
Una forta abraçada vermells!!!!!!
Ai, Ai, Ai patata brava, BRAVO, BRAVO, BRAVO.
OLE, OLE, OLE, pero que arte madre mía, si es que sois la caña, besotes gordotes.
A casa es un dels plats preferits, amb una cervesa ummmmmmmmmmmmm que bones.
Petons