L’estiu ens marca a tots un nou ritme. La gent fuig de casa seva i surt al carrer, a la platja, a les terrasses dels bars. La vida pren les regnes i els sentits es desperten. La calor ens fa treure’ns la roba i inhibicions, els plaers es socialitzen, els problemes s’ajornen i amb la pell torrada ens deixem portar per la cadència de la canícula.
Els que passeu per aquest racó hedonista i roig ja sabeu que ens agrada acompanyar l’experiència gastronòmica que us suggerim amb música.
La tria d’avui és el so perfecte, la música de l’estiu per excel·lència: La rumba catalana. Una música cuinada als anys seixanta a casa nostra entre la gent caló.
La fusió dels sons caribenys amb el flamenc. L’elegància i el ritme arrodoneixen les sensacions i conviden els cossos a remenar.
El ventilador, una senzilla base rítmica que converteix a la guitarra en instrument de corda i percussió, com explica a continuació, el rei de la rumba, en Pere Pubill: Peret.
Avui us presentem la versió vermella de la tapa reina del xiringuito: la patata brava. Per fer-la tirar avall, el vermut. A casa nostra tan present que fins hi tot, li ha donat nom a l’àpat d’abans de dinar.
Patates braves
Ingredients per unes 25 peces,
Per la Maionesa d’all
1 ou
Oli d’oliva
2 grans d’all
sal
Per la salsa brava a ritme vermell,
800 gr de tomàquet madur
1 ceba
1 gra d’all
3 bitxos (o més, o menys, això va a gustos)
1/2 culleradeta de pebre vermell dolç de La Vega
Sal i pebre
Maionesa d’all
Per les patates,
2 patates grosses
sal oli d’oliva
Preparació,
Començarem per la maionesa d’all, per fer-ho picar els grans d’all ben petits. Posar en el pot de la batedora els alls, un polsim de sal i l’ou sencer. Batre mentre hi afegim l’oli fins aconseguir una maionesa. Reservar-la en fred. Per la salsa brava, treu la pell i la grana dels tomàquets i picar-los. Reservar. Picar la ceba ben fina, estovar-la i enrossir-la juntament amb els bitxos, molt lentament en un atuell adequat. A continuació, incorporar l’all picat fins que es dauri (sense que es cremi). Un cop fet, afegir el tomàquet i coure la salsa amb un suau xup-xup. Quan el tomàquet ja estigui quasi a punt, aromatitzar amb el pebre dolç i salprebrar al gust. Passar la salsa pel xinès i deixar-la refredar. Desprès barrejar dos terços d’aquesta salsa amb un terç de maionesa d’all.
Pelar les patates, netejar-les i passar-les per un ratllador de mida grossa. Assecar-les amb molta cura (és molt important assecar molt bé les patates per a que siguin molt cruixents), i formar uns petits discos prims amb l’ajuda d’un motlle per a que quedin ben formades i totes de la mateixa mida (nosaltres hem fet servir un motlle de galetes). En una paella de mida grossa, escalfar un quantitat generosa d’oli, salar els discos de patata i fregir-les donant-lis la volta a mitja cocció, treure-les quan siguin ben daurades. Escórrer l’oli sobrant. Salsejar les patates al gust i acompnayar com i on vulgueu.
Per acabar, un viatge en el temps, en Peret cantant el mig amic a Televisió espanyola a finals dels seixanta.
L'altre dia pensava en fer patates braves i no savia com fer-ne la salsa. Ara ja tinc la solució i amb aquesta presentació encara millor. Vermells…sou uns cracks!
Mònica
Quina presentació més brava!!!! felicitats per tot ! petó
Què maco tot amics!!! sou uns artistes…quines fotos més espectaculars i la recepta…ummm…la recepta és una tapa de luxe…petonets
Sou impossibles de superar!!!! Petons
Ayss mareeeeeeeee, si es que entre canción y canción, mordisco de bravas, y te quedas como Dios!!
Me voy a comprarme el abánico, que me suben los calores, ajjajaja.