Fa trenta d’anys, encara ens trèiem les lleganyes d’una dictadura amb banys de llibertat i fum de haixix. Portàvem la ràdio del cotxe sota el braç i la imatge d’aquest racó de món era un bigoti sota un tricorni i una pistola, que cridava imperatius accentuats amb una sonora enya. Durant aquest llunyà 1982, el vermell va fer una llarga estada a Suïssa. Mentre, la vermella, somiava fer passejades en bici per Nerja, a la roda d’en Tito, amb el Piraña esbufegant al darrera, anant a veure a en Chanquete.
Venint d’un país en plena transformació, arribar a l’estable i confortable Confederació Helvètica va ser com canviar de planeta. Allà va descobrir que existien els restaurants de menús de degustació i el refinament d’unes anques de granota, desossades, sobre un llit de brots d’enciam de fulles de roure o un gratinat fruits de bosc amb crème brûlée.
També va descobrir que hi havia un lloc al món on vivien cívicament, sense alçar la veu. On les autopistes eren gratuïtes, on si perdies una càmera la podies trobar a l’oficina d’objectes perduts, on un referèndum era una pràctica natural i habitual, on els policies havien de parlar al menys dues de les quatre llengües del país, on no hi havia atur, on les ràdios del cotxe no dormien fora de casa.
El jove vermell, va intentar explicar en aquell país el seu, que també era petit, però molt diferent i molt més dissortat. En les llargues converses amb un murri periodista jubilat, remullades amb l’eteri vi blanc que regalen les vinyes a la riba del llac Leman, es va arribar a una conclusió: Catalunya havia de ser el 27è estat de la Confederació Suïssa i així el país alpí deixaria de viure sense mar. Un sonor brindis va segellar l’acord, que lamentablement no va prosperar, tot i que les dues parts hi eren representades.
Ara, al 2012, unes galetes de Gruyère , acompanyades d’una cervesa del Montseny ens han fet recuperar l’emoció.
Galetes de Gruyère
Ingredients,
140 gr de formatge Gruyère
200 gr de farina
100 gr de mantega a temperatura ambient
3 rovells d’ous
1 rovell + 1 cullerada de llet per pintar les galetes
sal i pebre
Preparació,
ratllar 100 grams de formatge gruyère i tallar a fines làmines els 40 grams restants. En un bol barrejar la mantega juntament amb la farina, un cop ben barrejat incorporeu el formatge ratllat, els 3 rovells, un puntet de sal (poca perquè el formatge ja és salat) i un punt de pebre. Quan estigui tot ben amalgamat, feu-ne una bola, tapeu-la amb film i deixeu-la reposar mínim una hora a la nevera.
Enceneu el forn a 180 graus. Estireu la massa amb un corró, al damunt del marbre una mica enfarinat, i talleu les galetes. Disposeu les galetes damunt de la safata de forn recoberta amb paper sulfuritzat. Abans d’enfornar, pintarem les galetes, per fer-ho barrejarem el rovell restant amb una cullerada de llet, un cop les galetes són pintades hi disposarem al damunt una lamina fina de formatge.
Enfornarem les galetes uns 15 minuts, fins que quedin ben daurades. Aquestes galetes son bones fetes i menjades (bé, cal deixar-les refredar). Si us les mengeu a l’endemà caldrà que els hi feu un toc (petit) al microones o al forn.
Recepta extreta de la revista Saveurs
Les galetes segur que són boníssimes i l’entrada és molt maca
Per mi, tot comença el 82 
Boníssimes!!!!
Quins anys, eh?
Que passeu un feliç dia, família!
Quines galetones tan bones i quins records ens heu portat.
Petonets macos
Sóc viciosa d’aquestes galetes, em duran un no res a l’armari de la cuina, sóc egoista i no les sé compartir.Un petó molt gran
Un petó molt gran per a totes vosaltres, noies boniques, llestes i fantàstiques!!
I a mi, que llavors encara em faltaven 7 anys per existir, se m’ha posat la pell de gallina! realment hauríem estat afortunats de ser el 27è estat de la Confederació Suïssa, tot i que ells també hi hauríen guanyat molt oi? i no parlo només del mar…
Boníssimes aquestes galetes, sou uns artistes!! m’encanta el Gruyère. Molts petonets!
m’heu fet pensar en aquella cançó d’en Llach ‘el meu petit país’… també m’agrada molt la recepta que heu posat i aquell brindis que vau fer.. m’ho estic imaginant per un moment, no estaria gens malament!!
Una abraçada.
Aquestes galetes han de ser ideals per brindar el cap de setmana. Sens dubte ja sé quin aperitiu farem aquest diumenge. Amb el vostre permís m’ho enduc!
Petons guapos!
No m’estranyaria gens que una de les possibles claus de l’agermanament catalano-helvètic fossin receptes tan bones com aquestes galetes de Gruyère.
Una abraçada
Hola
Excel.lent entrada i la recepte promet. Que posareu la quantitat de farina que es necesita per provar de fer la aquest cap de setmana?
Enhora bona pel bloc
Si, falta la farina i ja seria perfecte.
Quines galetes més bones!!! Me les apunte!! El record em sembla molt i molt aclaridor. Si no us sembla malament, què tal si hi afegim el País Valencià, també, com a 28é estat de la Confederació Helvètica? Salutacions
Francesc, per nosaltres ara mateix, on s’ha de signar?
Petons per a tu i per a tots els que ens deixeu comentaris.
Sou les/els millors!
Teniu raó Mayte i Ster! m’havia descuidat la farina, ara ja he esmenat l’error. De farina en són 200 grams. Gràcies per l’avís!
Ja, ja, m’ha agradat molt aquesta entrada…ha segut com 1 franco, 14 pesetas¡!
Petó
Quins records, i quines galetes, somiar sempre és bonic, i més si son somnis bons com ser l’estat 27é de la Confederació Suïssa.
Molts petons
bonitos recuerdos y buena entrada y el fianl feliz con estas buenissimas galletas
una abraçada parella
fan molt bona pinta, i com que em sembla que amb aquest fred el millor que puc fer aquest cap de setmana és quedar-me molt a prop del forn, em sebla que provaré de fer-les
HOla! acabo de descobrir-vos i ara mateix us agrego a la meva llista de blogs preferits, quin blog més xuli que teniu!!! i ben útil amb un munt de receptes, felicitats!
no faré aquestes galetetes tan bones perquè estic a règim, però bé, espero trobar alguna coseta light per aquí jejeje
Si us ve de gust us convido a veure el meu blog i les meves creacions artesanals!
Fins la propera
ah.. veig que aquí no surt… el blog és http://www.espurnescomplements.blogspot.com i el web http://www.espurnescomplements.com
Ostres vermells, jo sóc una veritable apassionada de Suïssa i del formatge, així que aquestes galetes les faig segur!
Quina alegria tornar-vos a veure per aquí!!!
Que ricas galleticas, se me antojan con un rico Jerezito …
Doncs sí, Suïssa continua igual! Amb els seus referèndums, la tranquil.litat de la gent, la seguretat, els bon formatges i xocolata… Bé, alguna cosa sí que ha canviat: les autopistes ja no són gratis (has de comprar, per una mòdica quantitat, una enganxina que et permet utilitzar totes les autopistes durant un any). Jo ja estic tan acostumada a viure aquí que de vegades se m’oblida com de bé s’hi està aquí. És sobretot quan els meus pares venen de visita quan m’adono com coses que són normals per mi (els trens a l’hora, la poca burocràcia…) no ho són tan a “casa”. Sí que estaria bé que algun dia Suïssa tingués mar
Un petó, vermells!