Si juguéssim al suat joc de “què t’enduries a una illa deserta?” amb un blocaire gastronòmic apostem a que triaria un portàtil amb bateria solar, un router via satèl·lit i un sac de flor de sal (això si que ho tenim: som del morro fi).
La cuina i la sal viuen un matrimoni perfecte. Sense aquesta simbiosi, la màgia de combinar ingredients perdria el seu saboritzant més savi i assenyat. De l’altre banda, el compost químic amb categoria de sabor tot i ser imprescindible a la vida al planeta, tindria una personalitat sense cap protagonisme simbòlic, insulsa.
Fixeu-vos sinó en els productes gastronòmics de luxe, com el caviar i les ostres, on la presència de la sal és inclosa, subtil i definitivament.
Ara la tenim en mil formes, orígens i colors. Fins i tot, com a la recepta d’avui, regalant la seva presència al seu antagonista.
Muffins salades de mel i espècies
Ingredients,
2 ous
50 gr de sucre
90 gr de farina
90 gr de mantega fosa freda
20 gr de mel
2 gr d’impulsor
1 pols de sal
Sal en escates
pebre rosa, coriandre, cardamom verd tot en pols
Preparació,
Escalfar el forn a 220 graus. Muntar les clares amb una batedora elèctrica amb el sucre i un pols de sal fins que doblin de volum. Tamisar la farina i l’impulsor i barrejar-ho delicadament, desprès les espècies en forma de pluja. Al final afegir-hi la mantega fosa freda, i la mel. Omplir dues terceres parts dels motlles (petits, del número 2) i coure-les durant 5 minuts a 210 graus. Servir-les tèbies amb un pols de sal gruixuda al damunt.
No oblideu que plaers dolços com capbussar-se en una platja color turquesa o la pell de l’ésser amat també són salats.
Parella, cada dia les vostres receptes s’eleven més cap a la poesia. Sou allò que no hi ha! Ptnts
Dolça
cuando vi el título del post pensé: muffins salados de miel? y eso es dulce, o salado? y después de leer la receta me voy con la misma duda jajajajaj En cualquier caso, una presentación espectacular, como siempre…Quedamos en esa playa de la foto, y me lleváis un tupper?
PD: sobre lo del rabo que me comentásteis en el blog… no me lo recordéis que me pongo vermella, como vuestra cuina!
…avui la foto dels peus a l’aigua…ja i sóc…menjant-me un muffin salat…o dolç…aish!
Enveja sana!
Ptnts
Del tot impressionant, no tinc paraules
Ester
Vaya muffins! Seguro que estan deliciosos y esas fotitos increibles, la de la playa uff!!! que transparencia!
besitos
Recordo els ultims moffins que varau presentar i no tenen rés a veura amb aquest d´avui .La platja i aquest peus també m´agraden molt…
Estic molt contenta perque avui hi conegut al Rubén.
Txell et donaré el meu codic del bloc , persi el pots fer més grand, porto uns dies com boixa i no hi ha manera..
Fins aviat i Visac el Barça…
mmm! quina delícia! Si ara tingués les espècies apropiades la reproduïa ara mateix. (parlo dels muffins i de la platja).
Una besada
Quique i Txell; -la cuina avermella- Que vaigui de gust¡
Los muffins me encantan, las fotos me parecen lo más, pero esos piececitos rozándose con amor en aguas cristalinas os delantan. Sois fantásticos.
Besitos sin gluten.
No tinc cap dubte de que han de ser bonissims i la foto,genial!
Ptons
Els muffins han quedat xulissims, pero la foto……………… es sencillament, preciosa.
Parelleta, quines fotos!!
I sobretot la foto final dels peus remullant-se dins l’aigua, ja m’hi agradaria ser-hi tot assaborint una d’aquestes muffins que ens presenteu avui!!
Petons!
Ala!!! per la cra que fan les fotos dels muffins i de la platja es veu que us va be. Quina meravella. Petons amics
En senyor Adrià ha entrat en aquest bloc per la porta gran! Així que trencant les barreres del dolç i del salat jeje
M’agrada la idea, apuntada queda.
Una abraçada amics
Chicos, gracias por ponerle no sólo azúcar sino sal a la vida
Estupendos muffins, estupendo texto
Y las fotos… ¡ay, las fotos!
Dolç o salat. jo no sé que triaria donçs a vegades vé de gust un gust o l’ altre.
Aquestes muffins deuen ser un vici pel paladar!.
ptns.
Sort en tenim d’aquests moments salats!!!
Molt bonica la foto dels peus!!!
Petunets,
Ev.
Recepta, fotos i frase final espectaculars! Molt bé nois!
Una abraçada ben forta!
sou… sou… sou… sou el millors!
Visitar el vostre fantàstic blog, per a mi també es un plaer.
Petonets agredolços!!!
Francina i Ricard
Que bó i que bonic, tot!
Una abraçada
Anna
Tot i que les vostres mufins salades son de lo més delicioses prefereixo més les muffins dolces que esmenteu al final del post. La persona estimada és el millor del món.
Petons dolços.
dolç o salat, si senyor trencant fronteres… m’encanta la vostra recepta i les vostres paraules, una abraçada
Porto un retràs com de 4 posts!!!!
No sé amb qué quedarme, la veritat, el pastís de xocolata..mmmmmmmmmm. s’em fa la boca aigua…..
La confitura de conco, per anar picant i pecant…..
I aquestes muffins salades jo les faré amb les especies però sense sal doncs no m’agrada.
Txell, si veuen les teves fotos els d’el Bulli, et contracten segur!!!!
Una abraçada fortíssima
Que seria de nosaltres sense la sal, la sal de la vida com es diu … dona alegria a qualsevol plat … Un peto, Montse.
Apa quins muffins més atractius i suggerents…!! I la flor de sal…quin gran invent de la naturalesa!
Petons!!
Hem de parlar de aixo de les fotos…son preciosas! els muffins son salades o dolces? m’imagino que deu ser una mezcla de sabors interesant.
Nens, qué fem? ens veiem?
(Ostres! escriure el català cada dia es mes complicat)
Petons, petons cuiners.
Quanta raó teniu! l sal és vida!.
Ah! els muffins magnífics i les fotos, sensacionals (com sempre).
Una abraçada
Vosaltres tan originals com sempre!
I mireu si és important la sal, que d’aquí deriva el mot “salari”, perquè a l’antiguitat als soldats se’ls pagava amb una ració de sal!
Ara, la foto dels peus no té preu!
Un petó, guapos!
M’ancantao todo, la receta, las fotos, y soñar…
Muac cocineros rojos!!
quines ganes de tastar aquestes muffins salades… i si és a la vora de la mar, doncs millor!
pt
De tota la recepta, em quedo amb aquest ultim ingredient…
…No oblideu que plaers dolços com capbussar-se en una platja color turquesa o la pell de l’ésser amat també són salats.
Un petó! Beth
PD: els muffins una delícia!
Si si … la sal l’alegria de la vida i la cuina …. que trist deu ser la vida dels hipertensos … en fin molt originals les muffins salades … ho provarem
petonets
mar
Muy interesantes estos muffins,se tendran que probar…..las fotos son preciosas como siempre y esa playa con el agua cristalina para relajarse…..que gustoooooo…..
Un beso.
Ai què bons!
Home ja diuen que la sal es la xipa de la vida o també diuen que un ous sense sal és com un home sense barba. jejeje
Records
P.D: els muffins salats, els haurem de provar.
Què seria la vida sense sal?
Recordeu les piruletes de xocolata amb sal màldon? I els canonets de figa amb flor de sal? I…
Sens dubte, el toc de sal ha de fer que aquests muffins siguin encara molt més bons!
Hola!!!
Como no podia dejar de ser he venido hasta aqui!!
Ya habia visto algunos posts de tu blog pero pienso que nunca habia comentado…
Me cuesta un poquito entender el catalan pero confieso que es más por pereza que por desconocimiento… hay cosas muy parecidas al portugues y si no entiendo casi nada de lo hablado, escrito es mucho más sencillo!
A proposito de tu post me acuerdo de una historia de una princesa que tenia que probar a su padre lo cuanto lo queria.
La princesa ha dicho a su padre que lo queria tanto como la comida quiere a la sal y el rei le ha expulsado del palacio…
…bueno, la historia termina con la princesa entrando en la cocina del palacio disfrazada de cocinera y hacendo una comida sin sal para su padre.
En la cena su padre ha escupido la comida y finalmente ha comprendido lo cuanto su hija lo queria, perdonandola.
La moraleja es que la comida no es nada sin la sal…
De hecho, la sal es un increible potenciador de sabor!
La comida no es nada sin ella y confiere un toque impresionante a las elaboraciones dulces!!
El sabor del Chocolate, del caramelo, o de esos deliciosos muffins se evidencian con la increible “pizca de sal”!
Que pinta!!:)
Besitos!!
Bons el muffins pero la mar em dona vida.
Besets
Cuina vermella, la receta me parece super interesante, pero lo que más me ha gustado ha sido la idea de la cuerda, que bonito! (Bueno la de la playa de aguas turquesas no me ha disgustado en absoluto… je je)
jo no sé si m’enduria sal a una illa deserta, perquè sent una illa a costat del mar segur que trobaria la manera d’obtenir-ne, però el portàtil amb bateria solar per poder seguir-vos, segur que no faltaria.
petonets!
Aquestes fotos m´han transportat al mes d´agost, a la meva platgeta estimada, sense turistes, només amb el renou de la mar…i degustant muffins salats. Només puc que donar-vos ses GRÀCIES!!
Que maca la foto del muffins lligats amb cordill.
¿¿¿ i la dels peus???
Ma enamoraoooo!!!
Quina chulada.
Petons.
Margot
como se me habían pasado estas pequeñas delcias??? si es lo que tiene estar unos días desconectada… Pero estos pequeños muffins son uns auténtica tentación… y vuestra cocina… una maravilla…
Besos…
Espectaculars! Provaré de fer-los!
Els muffins han quedat xulissims, pero la foto……………… es sencillament, preciosa.