Els arbres tenen un paper protagonista a la simbologia de la cultura universal. Des de la seva grandària, majestat, longevitat i immobilitat observen l’anar i venir humà amb la serenor i discreció d’un savi venerable. Al Mediterrani, les oliveres han vist passar civilitzacions fent-nos amb el seu fruit, tal com som.
La varietat de fruits d’aquest arbre longànime -de fulles menudes, capçada ample i lleugera, tronc robust i retorçat i d’arrels magnífiques- té un paral·lelisme indiscutible amb la de les cultures que el frueixen. Els olivaires ens ofereixen un assortiment d’olives de tots els tons del verd i el negre, trencades, arrugades i adobades. Arbequina, empeltre, farga, morrut, sevillenca, alfafara, callosina, palomar, olesana, verdiell, vilallonga, picual, hojiblanca, manzanilla o gordal són els noms més propers d’aquest aliment mil·lenari.
Davant d’aquesta extensa oferta, o perquè la oliva farcida d’anxova, reina dels aperitius catalans sense interferències en forma de pinyol, ens han fet oblidar que hi ha un temari gustatiu impressionant. A l’última estada a Els Casals, el nostre temple iniciàtic gastronòmic, ens van oferir unes olives gordal. Pel seu tamany mastodòntic, els nostres ulls havíen passat de llarg d’aquesta oliva amb mida de cirera.
En el procès de decisió de l’aperitiu del dinar d’en Joan i la Paquita, els pares de la Txell, els suggeriment que feia el bloc Canela y chocolate, malauradament ara innactiu, de les olives prenyades ens va permetre combinar la carnositat de l’oliva gordal, sense pinyol, amb una varietat de farciments exquisits.
Deixeu volar la vostra imaginació, i busqueu-li parella a aquesta oliva de mides de deessa de la fertilitat neolítica.
Olives prenyades
Ingredients,
Olives del Gordal sense pinyol
Anxoves
Seitons
Cogombres en vinagre
1 llauna d’escopinyes grosses
2 cullerades d’oli
1 cullerada de vinagre de Merlot (si no en teniu podeu utilitzar un vinagre de Mòdena)
Sal, pebre i unes flors de romaní
Preparació,
Tallar els ingredients amb els quals farcirem les olives, la mida ha de ser suficient per a que càpiga i sobresurti una mica de dins l’oliva (les escopinyes les posarem senceres). Preparar la vinagreta, en un got emulsionar l’oli juntament amb el vinagre i una mica de sal i pebre. Reservar.
En una safata disposarem les olives farcides i les amanirem amb la vinagreta. Decorarem amb les flors de romaní.
así podemos ir comiendo una de cada y siempre será una sorpresa de sabor diferente
Genial
Si, es una sorpresa en cada mordisco, un beso Cova, y que la habitación quede estupenda en tu casa. Muac
Enhorabuena, excelente combinación de ingredientes.
Un autentico tesoro x
Muchas gracias Ana, que bien que te haya gustado.
Quina bona pinta que fan! A més de bo sembla força senzill de fer. Una idea magnífica!
Guillem, més fàcil de fer impossible, a més sorprens a tothom. Molts petons guapo.
Qué fotazas!
Gracias, Castiza!
M´encanta, és un clàssic que mai no passarà de moda. A més, les fotos són espectaculars,com sempre. A veure si de mica en mica en vaig aprenent, ara que tinc una reflex.
Petons
Ja veuras que amb la teva reflex fruiràs de valent, potser al principi costa una miqueta, només cal que li afis el truquillo. Ja tenim ganes de veure les teves noves fotos al bloc. Petons, guapa.
Una bona manera de començar un àpat. Les olives tenen un misteriós camp energètic que ajuda a la conversa i la complicitat. Deu ser el fet de compartir plat, o jo que sé.
Molt boniques!!
Tens raó, Òscar, ben vist. A més, les olives s’agafen amb els dits, i obres la boca i poses la oliva… suposo que és una menja on la gent es desiniveix, no? Molts i molts petons i fins ben aviat.
Aixi les olives prenyades …també les feu vosaltres??? Aixo ja és massa….jo creia que eren de les que venen fetes…
Aquestes quatre paraules que heu escrit avui al meu bloc , son les petites coses que fa que jo tingui ganes de continuar fen un post i un altre ….
Moltes gracies a vosaltres per tot.
Felicitats per aquestes olives.
Un petó.
També, les prenyades també son nostres. Gràcies per estar sempre tant a prop, Dolors. Ets la millor.
que delicia de aperitivo, nadie se puede resistir a esto…una tapita y un poco de sol y estoy en la gloria (claro que lo del sol aqui en londres no)
Tienes razón Pity, ja nos imagino en una terrazita delante del mediterraneo, que gusto!!! Miles de besos hacia Londres!
Una delicia.. a mi me ponen un bol llenito de estas aceitunas y no dejo ni una… me han encantado..
Un beso cariño
Mar, cierto pero tendremos que acompañar este bol de aceitunas con un buen martini, no? Un besito y gracias por estar aquí.
Espectaculars, les fotos, i, pel que transmeten, saborosíssimes les olives. A mi les gordal m’encisen, i amb aquest farciment, enriquides, encara més. Em copie la idea!
Besets
Queti, moltes gràcies pel premi que ens vas regalar l’altre dia. I moltes gràcies per ser tant a prop nostre, ens encanten que t’agradin aquestes olives farcides. un petó.
Que en sou d’exquisits!
Una proposta fantàstica!
Petons!
Gràcies Rita, tots els petons de tornada, cap a tu.
Que riquísimo aperitivo! jaja me ha hecho gracia el nombre, ”aceitunas preñadas”..
Gracias por la propuesta..
un beso
Gaby
Si el nombre es divertido, Gaby, pero es cierto, estas aceitunas estan preñadas de ricos alimentos. Un besito solo para ti.
Chicos! Mira que le sabeis dar el valor y el encanto a las cosas. Desde el plato más elaborado hasta unas aceitunas. Me habeis hecho recordar el olivo que la diosa atenea regaló a los atenienses¡
¡Besos!
Hola Mari Luz, nosotros creemos que la aceituna, està el alma de nuestra cultura. Que bueno que te hayamos hecho recordar a Atenea. Un beso hacia Bilbo.
Txell i Kike,
Un clàssic que com els vells rockers, que deia aquell, no moren mai, i és que les olives són tant bones!!.
Un 10 pel títol, tot té la seva importància.
Salut.
Llarga vida al rock, a la prenyamenta de les olives (tu també les vas fer, oi?), i a la amistat. Ens veiem demà. Ok, baby?
Des de que vaig veure la foto que tenia ganes de veure de que anàven farcides aquestes olives tan ben fotografiades. Tan senzill i què bó amb una cerveseta del Montseny.PTNTS
Estimada Cristina, et recomanem de tot cor, si és que no l’has tastada, la Cervesa del Montseny, és molt bona! i combinada amb unes olivetes ben farcides és el millor que et pot passar. Molts petons.
A mi les olives no m´agraden, pero aquestes fotos….quina meravella!!!per preparar-les per quan venen convidats…
Una abraçada,
Em penso que ets la primera persona que conec que no li agraden les olives!!! això si, si tens convidats fes-les, que són súper fàcils i quedaràs com una reina!!! Petons guapa.
Què bones! amb el que m’agraden a mi les olives…
la meva mare comprava unes farcides amb una ametlla crua sencera, estaven delicioses!
davant la dificultat de trobar-les aqui crec que és bon moment per prenyar olives amb ametlles
molts petons!
M’has deixat intrigada i enamorada d’això de l’ametlla. Deu ser un contrast súper fascinant: el tou de la oliva, amb la textura més dura però alhora tova de l’ametlla, el dolç del fruit sec i el gust a encurtit de la oliva.. fascinant estimada, fascinant!!
Bona vesprada vermells
Qui li diu que no a un plateret d’olives?
I menys si estan “prenyades”.El bo sempre està a l’interior.És o no?
Les fotos maravelloses.
Besets.
I tant amiga nostre, el bo sempre està a l’interior, és l’ànima de les coses. Moltes gràcies per ser-hi. Petons, guapa.
Qué originales me encantan!!!
Besos!
Gracias chicos. Un beso.
Nosotros hemos hecho alguna vez algo parecido, pero sin lugar a dudas como lo presentáis, y como las rellenáis, habéis marcado una notable diferencia. Las aceitunas nos encantan, y ahora mismo ¡mato! por una de estas que nos mostráis
. Riquísimas.
Querido Carlos. Muchas gracias por tus palabras, siempre nos alegran el día. Nos gustaría saber de que las rellenas tu. Amigo un placer tenerte cerca.
Boníssim, una manera diferent de fer un aperitiu, i a més a més molt fàcil. M’encanta perquè a mi les olives farcides d’anxova no m’agraden, però com ens ensenyes hi pots posar molts ingredients diferents!
Hola Marta, i tant que és fàcil, i a més les pots farcir al gust, en algún comentari han dit de farcir-les amb una ametlla, pensem que ha de ser deliciós. Molts petons, guapa.
Senzill, divertit, gustós i vistós!!, idees com aquesta fan un aperitiu festiu i divertit! A REVEURE PARELLA!
I a més, per fer aquesta recepta, no cal destapar cap cassola!!! Un petó enorme, Mercè.
Les fotos, maquíssimes! I les olives, per anar-ne picant una de cada tipus! M’agrada molt aquesta idea de farcir les olives a casa, amb els ingredients que proposeu. Ho provarem! Molt inspirada la introducció sobre les oliveres i els seus fruits!
Hola Mari Àngels, moltes gràices per les teves paraules. Ens encanta que t’hagi agradat la introducció, en Kike ho fa amb molt d’amor i carinyo! Un petó per tu, guapa.
Lo que dan de si unas aceitunas… me encanta!!!!
Un saludo desde el sur, Begoña
Hola guapa sureña, nos guardamos tu salado como un tesoro. Miles de besos para ti, guapa.
Que bones les olives, m’encanten, totes les varietats, totes totes i totes.
I a nosaltres ens agrades, tu, tu i només tu!! Petons reina del pa!
Un aperitiu super divertit i molt atractiu!!!
PEtonets
Divertit, menys alhora de decidir qui es menja la última oliva!!
Molts petons simpàtica!!!
Me encanta eso de que haya tanta variedad, así siempre es una sorpresa cada mordisco… es genial.
bss
Cierto quolile, una sorpresa en cada mordisco. Un beso!
La imaginació al poder i la imaginació a l’hora de farcir aquestes olives “king size”!
Ara ho has dit Glòria, mida King size! I a més, és que pots farcir-les del que vulguis, quina canya, oi? Molts petons estimada amiga.
Me gustan todas con relleno y sin él por eso no puedo tener en casa pues me las como, cómo si fueran pipas.
Besos
I tanto, igual de adictivas que las pipas. Un beso, guapa.
m’encanten les olives farcides, em tornen boja! tant que l’altre dia vaig trobar olives ‘espanyoles’ al super (importades d’aqui i baratissimes!) i estava com si m’haguessin regalat un sac d’or… son el millor aperitiu, i amb aquestes vostres, em cau la baba! un petonas vermell!
Doncs quan vinguis cap a Catalunya, quedem i et porto un tapper sencer, guapa!
Ho trobo senzillament fantàstic, és una bona manera de personalitzar el típic farcit d’anxova… i així te’l fas al gust!
I tant Gemma, és una manera senzilla de fer un aperitiu. Molts petons, llaminera!!
Hola Vermells…que original, ideal per un aperitiu.
petons
Moltes gràcies, Núria, un plaer que t’agradi.
Un gust passar per el vostre lloc, feu servir un lèxic ric i ampli, qu´ens nodreix a tots.
Gràcies, avui m´heu instruït amb la paraula, “longànime”. Es molt adequada per una olivera, si no fos per el seu estoïcisme, no tindriem les preuades olives i vosaltres, no les hauríeu pogut vestir de diumenge, tant boniques i elegants…i tan bones.
Veig que per l´aperitiu, feu gasto de cervesa autòctona, heu tastat la del Maset del Lleó?
En sabeu d´altres?
Petons
Gràcies Izaskun!
aquesta petita llengua nostra, com un bon sofregit, necessita de tot el nostre amor.
Doncs no, no l’hem tastat. De Maset del Lleó hem tastat el Merlot que és francament bo. De cerveses autòctones n’hi ha un altre que ens agrada molt: la Rosita, de Tarragona, que a més a més te un etiquetatge molt xulo.
Petons bonica, pel teu comentari i per ser com ets!
Me habeís fascinado en este monótono lunes!!
Un beso rojos!
Jajajajaja, Su, pues vivan los lunes olivados. Un beso, castiza!!
Qué delicia. Me encantan. Tan españolas ellas.
Besos.
Querida Silvia, estas olivas son una tentación, como tu blog! Un beso.
M’encantan nois! i la cervesa Montseny es tant bona!
Quant ens veiem? començo a traballar divendres i disabtes de juny i juliol…estic feliç!!! us he d’explicar!
Quedem?
Petons!
Ai Martona, quines ganes de veure-us i que ens expliquis totes les novetats. Molts petons bonica i fins ben aviat!!!
Ondia!! aquesta “prenyamenta” m’ha fet obrir la gana … ah!! i també m’apunto a la cervesa!!..
Una abraçada
Visca la prenyamenta, Alfons, i la birra del Vallès Oriental que és aixerida com tota la comarca. Un petó gran, Alfons.
Nunca se me había ocurrido rellenar las olivas en casa, que ricas, así sabes de verdad lo que llevan jeje. Petonets!
I tant Lydia, d’aquesta manera compres la qualitat que més t’agrada i farceixes al gust. Petons, guapa.
Las olivas preñadas son deliciosas, en casa las tenemos rellenado con almedra y pepinillo, lo vuestro es la variedad total y con esa vinagreta una maravilla.
Bicos
Querida Rakelilla, nos apuntamos a la almendra con pepinillo, seguro que estan de lujazo. Un beso grande con sabor a jengibre y canela.
Quan he llegit el títol olives prenyades, he pensat que tenien de ser molt bones, perquè realment les olives farcides són la meva perdició, i no sabeu l’idea que m’acabeu de donar, perque sempre les acabo comprant ja bones i fetes.
UNa abraçada
A nosaltres les olives també ens agraden molt, i aquestes prenyades i amb la vinagreta estan de mueeerte. Petons, guapa.
Amb el que ens agraden les olives! D’ aquestes gordal sense pinyol no n’ he vist, ja m’ hi fixaré, perquè sempre les he comprat amb pinyol!
Es una bona idea per un apreitiu diferent!
ptns
Hola Anna, al súper en vam veure de la marca Serpis, però t’aconsellem que vagis a plaça i en compris a la teva bacallaneria de confiança. Mil petons.
L’altre dia en parlavem de les Gordals i el bones que eren…i una recepta d’aquestes…ideal per l’aperitiu…i cervesa artesanal…de luxe!
Ptnts guapus!
Hola Marta, la cervesa és boníssima, de debó, nosaltres que la bevem a morro i ben freda, és un plaer pels sentits. Les Gordals, son una de les olives més bones que hem menjat mai! Petons i fins ben aviat!!
Aquestes olives si que deuen tenir gust, pq de vegades no saps ni de que estan farcides…
Petunets,
Eva.
Hola bonica mare! de gust en tenen molt, no pots deixar de menjar-ne. Un petó, guapa.
Com podeu fer d’unes simples olives: una recepta, unes fotos i una explicació tant i tant magnífiques?!! Sou els millors! I les olives prenyades, apuntades estan!!
Estimada Elisenda, moltes gràcies per les teves paraules, un plaer que t’agradi. Una idea, primer les olives i desprès l’amanida de quinoa, et fa? Molts petons.
Soy una incondicional de los encurtidos. Así que ver ahí esas aceitunas gruesas, rellenitas, de color Mediterraneo, me hace pensar en cosas buenas.
Petonets desde el país de los muxus.
Hola reina de los muxus, de las tartas, de las cosas bellas. Pues si eres incondicional de los encurtidos, estas aceitunas preñadas te encantaran. Un beso.
M’agrada molt el títol i les fotos i els farcits i la idea i tot……Ptnts
Hola Xarito nostre, benvinguda del teu viatge. A veure si aviat fem unes olives i uns gintònics, et sembla?
Solo con mirar las fotos se me hace la boca agua, no os podéis imaginar que manera de salivar, me encantan estas aceitunas preñas, besos, pepa.
A nosotros nos ha pasado lo mismo con tus albóndigas de mango, que ricura. Muchas gracias por estar taaa cerca. Un beso grande.
Hola cuina vermella!
És el primer cop que us visito i el disseny del blog m’ha semblat molt xulo.
Com veig que us agraden Merlot i Syrah, m’hi jugo el que sigui que el contingut també em semblarà molt adequat… així que us vaig seguint
Fins aviat
El teu bloc també és genial, esperem, doncs, llegir-nos i comentar-nos durant mooolt temps!! Petons.
Amics vermells, que m’havia despistat!
Ains, que m’havia perdut aquesta tapa obra d’art
Molt original
Petonets i feliç setmana!
Hola Marina, sí que és original, i moooolt fàcil de fer! gràcies per ser-hi!
M’encanten les olives i aquestes tenen pinta de ser adictives. Felicitats per les fotos.
Petons
Les teves fotos si que son boniques, Elisabet, gràcies per ser aquí. Un petó.