dimarts , 11 maig 2010

Rebujito i tortitas de camarón

Amb aquesta recepta hem volgut fer un petit homenatge a Andalusia, terra de bons amics de La cuina vermella. La vitalitat i l’alegria d’aquella terra te molt a veure amb el nostre tarannà vital. A més a més, molts catalans nascuts a les darreries del segle XX, tenen avantpassats andalusos. Sense anar més lluny; el redactor vermell. El besavi matern, José Pérez de Cortejero, va marxar de Jerez de la Frontera, ja que al pertànyer a una família benestant i no ser l’hereu, no va acabar de pair dedicar-se a la carrera eclesial i va escapar-se a Barcelona.

La tortita de camarones és una preparació similar al nostre crispell però que duu dins la seva xarxa cruixent aquest crustaci petit i gustós. L’hem maridat amb aquest hedonista invent del rebujito, un combinat de manzanilla i Seven Up,  que és un plaer que no us podeu perdre. La manzanilla és un vi molt similar al fino de Jerez, però fet amb raïm procedent de Sanlúcar de Barrameda, amb unes qualitats diferents tant pel clima d’aquesta zona com pels secrets dels cellers autòctons, tot i que ambdós pertanyen a la mateixa DO.

Rebujito i tortitas de camarón

Ingredients per les tortitas,

100 g de farina
60 g de farina de cigrons (o bé, 30 g de farina + 30 g de farina de galeta)
200 g de camarons (o gamba, o xisquilla, o llengüeta, o…)
4 brins de safrà
un manat de julivert
aigua freda
sal, pebre i oli per fregir

Preparació,

Picar ben petit  unes fulles de julivert juntament amb els brins de safrà i ho reservem. Pelar i picar ben petit el peix (si és llengüeta, la netegem i la posem sencera), reservar. Un un bol, tamisar les farines (la farina de cigró es pot trobar al Mercadona o a les botigues de dietètica, però és substitueix la mar de bé barrejant farina de blat amb farina de galeta) i un pols de sal, un cop les farines son ben amalgamades cal anar afegint aigua freda, tot remenant, fins que ens quedi una massa tipus bunyol però un pèl més líquida, incorporem el peix i el julivert amb el safrà, i acabem de remenar. Aquesta massa la podem reservar a la nevera fins a la hora de fregir. Abans de l’àpat, en una paella posar-hi abundant oli, quan sigui calent hi anem tirant cullerades de massa, quan estigui ben fregida pels dos cantons, anem retirant la tortita i la deixem reposar damunt d’un paper absorbent fins que es begui l’oli. Repetir el mateix procediment fins acabar la massa.

Ingredients per al rebujito,

330 ml Fino o Manzanilla
2 llaunes (660 ml)Seven Up o Sprite
unes fulles de menta fresca picadeta

Preparació,

Barrejar bé el Fino o Manzanilla amb el refresc i reservar a la nevera. Cal servir el rebujito, gelat de la nevera i en got de xupito, si pot ser llarg i estret. Si es vol, es pot decorar amb una mica de menta fresca i picadeta.

Recepta extreta del bloc de la Cerise, l’amic Alfons, també la va fer el novembre de l’any passat.

Fent un petit sacrilegi  i, aprofitant l’ocurrència d’un dels precursors de la publicitat de la península ibèrica, el Sr. Luis Pérez Solero, que a 1935 va crear el famós eslògan per la marca de fino Tio Pepe anomenant-lo: “El sol de Andalucia embotellado”, volem manifestar que el rebujito és l’alegria de viure d’Andalusia a xarrupades.

El Sr. Pérez Solero contractat al 1934 per González Byass com a “jefe de propaganda” -en aquells temps els anglicismes no tenien cabuda en el món empresarial- va “humanitzar” l’ampolla de Tio Pepe amb vestit i barret cordobés, com no vermell, acompanyat d’una guitarra. Aquest polifacètic creatiu, quan va presentar l’idea, ho va fer amb uns versos plens de murrieria i sentit de l’humor. Els imaginem recitats dempeus, amb una copa de fino agafada per la base del catavino per no escalfar el contingut:

Vereis con que secillez
me dieron forma en Jerez:
Embotellaron el sol,
de Andalucia primero;
me pusieron una chupa,
la guitarra y un sombrero;
¡y así nació el Tio Pepe,
lleno de alegría y salero!

Olé! També, per què pugueu comprovar que la creativitat dels publicistes actuals d’aquesta marca, encara està en forma, no us perdeu l’espot que us enganxem a continuació.

120 comments to Rebujito i tortitas de camarón

  • Bueno, bueno.

    Muy bonita entrada. Me ha gustado mucho. Respecto a la manzanilla es el mismo vino que el fino. Se rigen por el mismo consejo regulador, se hacen con el mismo tipo de uva y la misma procedencia (Palomino), y se elaboran y envejecen por el mismo método de soleras y criaderas. La manzanilla tiene un aroma y sabor especial debido a la salinidad del mar próximo a las bodegas que hacen que se desarrolle un velo de flor muy particular que le aportan unas características organolépticas diferentes a los demás vinos del marco regulador.

    Las tortillitas, geniales. Si no encontrais harina de garbanzos, sólo con harina de trigo salen muy buenas.

    Por cierto, las fotos también me han encantao. Un abrazo desde Cádiz.

    • La cuina vermella

      Muchas gracias Jose por tus puntualizaciones sobre la manzanilla.

      Si a un gaditano le ha gustado nuestra versión y fotogafias nos sentimos totalemnte satisfechos.

      Un abrazo también para tí.

  • Ai, ai, ai, aquest post després de taaaants dies de pluja és com un raig de sol.
    Les vostres fotos no poden ser millors, són precioses, i les anècdotes, impagables.
    Si no fos per aquests ratets…
    Petooons

  • Hola amics! Sóc viu, estudiant molt però viu… Durant un mes més, us seguiré des del silenci…
    Una postal magnífica(rebujito i truita de “camarones”)de Sevilla.
    Una abraçada ben forta

    • La cuina vermella

      Esperem que vagi molt bé aquesta parada d’estudi intens. Et desitgem el millor dels resultats per l’esforç!

      Una abraçada també per tu!

  • Gràcies per acostar-nos Andalusia d’aquesta manera tan saborosa. Això de las “tortitas” ho haurem de provar, que sembla fàcil i lluïdor.
    Besets primaverals!

  • Puf! rebujito… que conflicto de sentimientos! qué alegre y dicharachero se me presentó; cuánto nos divertimos juntos… pero, se marchó sin avisar y dando un portazo:-(
    Menos mal que siempre me quedará, a modo de consuelo, esas tortas de camarones que tanto me gusta y que tanto disfruté en la bahía de Cádiz!
    Besos

    • La cuina vermella

      hahahaha! cierto, Mai! estos combinados tienen unas consecuencias en forma de penitencia.

      Ahora ya tienes la oportunidad de rememorar Cádiz en casa.

      Besos

  • Mar

    Como buena gaditana te diré que me ha encantado esta entrada… que esas tortillitas de camarones se ven estupendas y que probaré con esa forma tan peculiar de prepararlas… y bueno que voy a decirte que es un placer ver que tenemos un vínculo y que nos une muchas cosas, que no hay fronteras y que todos somos iguales… gracias por este sentimiento…
    Un beso cariñoso desde Cádiz

    • La cuina vermella

      ¡Muchas gracias Mar!

      en nombre de los dos rojos, un saludo por el puente de mar azul que nos une.

      ¡Un beso cariñoso desde el Vallès!

  • salud estimats vermells, nó sec qué em passa últimament que sempre aplegue tard a consevol aconteximent, peró esteú sempre a la meúa memória, tal volta sigui per que la borsa bursatil em tráu de cap y em lleva a a ruina total, jajajaja, abraçades paco

    • La cuina vermella

      Però, escolta, que fa un roig jugant a la borsa?

      Salut amic, vinguis sovint o de quant en quant, sempre seràs ben rebut!

  • Una altra sorpresa: el rebujito! Jo em quedo amb els crespells i el meu home, amb el rebujito…i els crespells, que diu que s’ha de menjar per poder beure!
    Per cert, he seguit les vostres instruccions per posar icona als comentaris i m’ha funcionat! Gràcies!

    • La cuina vermella

      hhahaha, sou la parella perfecta per convidar-vos a fer aquest aperitiu, cadascú una cosa diferent!!!! és una alegria que ens poguem veure les cares. Un petó gran, i molt vermell Mariàngels.

  • M’he teniu amb el cor robat, vermells del meu cor.
    Apal·li! a por la segunda.

  • Bon dia Vermells!
    Ara estava pensant en preparar alguna cosa d’aperitiu i oh! he trobat el vostre rebujito. El vaig provar fa uns anys, em va agradar però cap cosa espectacular, i des de llavors no l’he tornat a tastar,però em sembla que avui li donaré una altra oportunitat, a més, les coses quan les prepara un mateix sempre són més bones, oi? Molts petons

    • La cuina vermella

      Hola, holaaaa!! el rebujito fresquet està molt bo, pensem que potser, el que vas tastar tenia més refresc que vinet, per això suposo que tenies la sensació de veure gasosa, no? Nosaltres, ara que el tornem a fer, rebaixem la quantitat de 7up!! Molts petons.

Deixa un comentari

  

  

  

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>