Amb aquesta recepta hem volgut fer un petit homenatge a Andalusia, terra de bons amics de La cuina vermella. La vitalitat i l’alegria d’aquella terra te molt a veure amb el nostre tarannà vital. A més a més, molts catalans nascuts a les darreries del segle XX, tenen avantpassats andalusos. Sense anar més lluny; el redactor vermell. El besavi matern, José Pérez de Cortejero, va marxar de Jerez de la Frontera, ja que al pertànyer a una família benestant i no ser l’hereu, no va acabar de pair dedicar-se a la carrera eclesial i va escapar-se a Barcelona.
La tortita de camarones és una preparació similar al nostre crispell però que duu dins la seva xarxa cruixent aquest crustaci petit i gustós. L’hem maridat amb aquest hedonista invent del rebujito, un combinat de manzanilla i Seven Up, que és un plaer que no us podeu perdre. La manzanilla és un vi molt similar al fino de Jerez, però fet amb raïm procedent de Sanlúcar de Barrameda, amb unes qualitats diferents tant pel clima d’aquesta zona com pels secrets dels cellers autòctons, tot i que ambdós pertanyen a la mateixa DO.
Rebujito i tortitas de camarón
Ingredients per les tortitas,
100 g de farina
60 g de farina de cigrons (o bé, 30 g de farina + 30 g de farina de galeta)
200 g de camarons (o gamba, o xisquilla, o llengüeta, o…)
4 brins de safrà
un manat de julivert
aigua freda
sal, pebre i oli per fregir
Preparació,
Picar ben petit unes fulles de julivert juntament amb els brins de safrà i ho reservem. Pelar i picar ben petit el peix (si és llengüeta, la netegem i la posem sencera), reservar. Un un bol, tamisar les farines (la farina de cigró es pot trobar al Mercadona o a les botigues de dietètica, però és substitueix la mar de bé barrejant farina de blat amb farina de galeta) i un pols de sal, un cop les farines son ben amalgamades cal anar afegint aigua freda, tot remenant, fins que ens quedi una massa tipus bunyol però un pèl més líquida, incorporem el peix i el julivert amb el safrà, i acabem de remenar. Aquesta massa la podem reservar a la nevera fins a la hora de fregir. Abans de l’àpat, en una paella posar-hi abundant oli, quan sigui calent hi anem tirant cullerades de massa, quan estigui ben fregida pels dos cantons, anem retirant la tortita i la deixem reposar damunt d’un paper absorbent fins que es begui l’oli. Repetir el mateix procediment fins acabar la massa.
Ingredients per al rebujito,
330 ml Fino o Manzanilla
2 llaunes (660 ml)Seven Up o Sprite
unes fulles de menta fresca picadeta
Preparació,
Barrejar bé el Fino o Manzanilla amb el refresc i reservar a la nevera. Cal servir el rebujito, gelat de la nevera i en got de xupito, si pot ser llarg i estret. Si es vol, es pot decorar amb una mica de menta fresca i picadeta.
Recepta extreta del bloc de la Cerise, l’amic Alfons, també la va fer el novembre de l’any passat.
Fent un petit sacrilegi i, aprofitant l’ocurrència d’un dels precursors de la publicitat de la península ibèrica, el Sr. Luis Pérez Solero, que a 1935 va crear el famós eslògan per la marca de fino Tio Pepe anomenant-lo: “El sol de Andalucia embotellado”, volem manifestar que el rebujito és l’alegria de viure d’Andalusia a xarrupades.
El Sr. Pérez Solero contractat al 1934 per González Byass com a “jefe de propaganda” -en aquells temps els anglicismes no tenien cabuda en el món empresarial- va “humanitzar” l’ampolla de Tio Pepe amb vestit i barret cordobés, com no vermell, acompanyat d’una guitarra. Aquest polifacètic creatiu, quan va presentar l’idea, ho va fer amb uns versos plens de murrieria i sentit de l’humor. Els imaginem recitats dempeus, amb una copa de fino agafada per la base del catavino per no escalfar el contingut:
Vereis con que secillez
me dieron forma en Jerez:
Embotellaron el sol,
de Andalucia primero;
me pusieron una chupa,
la guitarra y un sombrero;
¡y así nació el Tio Pepe,
lleno de alegría y salero!
Olé! També, per què pugueu comprovar que la creativitat dels publicistes actuals d’aquesta marca, encara està en forma, no us perdeu l’espot que us enganxem a continuació.
Tiiiiincccc gaaaaaaanaaaaaaa!!!
No són hores de penjar aquests post, home!!! Em deleixo per provar-ne unes ara mateix…
Que boooooo que ha d’estar això!! I el rebujito tant fresquet!
Molts petons guapíssims meus!!!!
Hola Nuni! Són mooolt i molt bones moooolt fàcils de fer!!! i el rebujito, ja tenim ganes de veure rebujito a la vostra terrassa. Us trobem a faltar. Molts petons, reina nostre!!
hola guapos, como se nota que ha pasado la feria de sevilla, por el rebujito y la tortilla , me encanta os ha quedado fantastica
Hola Àngels, doncs si, hem fet un menú mooolt andalús. Molts petons guapa.
Tio Pepe? EL paio aquell que feia punteria en giotets diminuts a Alimentaria?
Hahahaa. Ara no se si es el mac que té la pantalla petita però haig de baixar la rodeta per poder veure tota la foto, QUE BONA!!!
Molts petoncitos macos!
Si, sí Martí, si aquell estand era del Tio Pepe, quina punteria que tenia el tio, eh?! un plaer que estiguis aquí, molts petons guapo.
Ole, ole i ole.
guapaaa!
Vaig ser a “La Feria” de Sevilla fa 15 dies i vaig tenir l’oportunitat de tastar el rebujito i és boníssim. Allà el servien en gerra i amb força gel també.
Bona nit, macos i petonets!
Hola Rita,
Remenant per la xarxa, vam veure que tenen unes gerres especials on ja ve marcada la quantitat de refresc i la quantitat de vi que s’ha de posar. Molts petons per a tu, reina!
les fotos eixen de la pantalla vermells, asi que un avantpasat? en eixe cas no me extranya la influencia i es veu una pintasa que no veges. felicitacions per aquest post.
Sí, un avantpassat d’en Kike, era de Jerez de la Frontera, per tant, tenim un ramalasso andalús que-pa-qué!
Qué invento tan maravilloso son las tortillitas de camarones… hace mucho que no las hago, debo remediarlo…
Esperamos que hayas deleitado ya a los tuyos con unas ricas tortitas, con la mano que tienes seguro que te han quedado maravillosas. Un beso.
Quina bona pinta que tenen aquestes tortites de camarón. Amb aixó encara m’atreviria, però amb el rebujito como que no! jejej!!
Petonets!
Laura, però si el rebujito és molt fàcil de fer, es només barrejar i posar en fresc, aníma’t que és boníssim!!!
Que ricooooo y que sabor a fiestecilla las dos cosas eh!!… Yo me conforme con la feria de Abril de Bcn, que creo que no es exactamente lo mismo, porque JAMAS HE PODIO ESCAPARMEEEEEEEEE!
Un beso guapos
I tant, aquesta recepta fa festa!!! nosaltres no hem anat ni a la de Barcelona ni les que es fan allà, però bueno, si menges las tortitas a casa és com si estiguessis allà, amb ells. Molts petons.
Veo que estais entrenando….. vais por buen camino…
Seguid así y vais a llegar a agosto con los deberes hechos. Las fechas de la Feria de Málaga y el programa de la Feria os lo pasaré en breve…y cuidado con el rebujito, que copita a copita….
Me ha encantado la entrada que habeis hecho. Todo un homenaje, si señor.
Un abrazo, Begoña
Si, nuestro entreno es fantastico, si lo descubre Pep Guardiola, seguro que lo implanta entre sus jugadores. Pues sí Begoña, estamos practicando las buenas costumbres de las Ferias, a ver si podemos venir a la de Málaga con Marta. Un beso muuuuy grande.
Però quina pinta que te aquesta recepte amb camarons.
Ptns
Moltes gràcies Neus. Un petó.
Ja en tastaria dos o tres…ummmm, i l’espot boníssim!,una abraçada parella!
Mercè l’spot fa molt de riure, quina gràcia que tenen la gent del sud! molts petons.
Heu tingut un feliç Sant Ponç? Moltes gràcies pel teu comentari Txell, he fet un enllaç a l’entrada amb l’adreça de la botiga. És una petita llibreria on tenen llibres infantils per a grans…tot està escollit amb molt de gust. Els propietaris són encantadors, una famíla australiana molt simpática.
La botiga està a Sant Pol de Mar, tot just al costat del restaurant de la Ruscalleda.
Un petó ben dolç de mel i menta!
Estimada amiga nostra, no saps l’alegria que ens fa rebre els teus comentaris. Us enviem als 5 (ja que a l’artista del teu germà també el considerem de la família) petons de mel i menta!! Gràcies preciosa!
Us foteu cada homenatge que tela, parelleta!!
Però sabeu que?? Ben fet, o us el foteu vosaltres o vindra un altre i us el pendrà!!
Un petonàs
Tens raó Maria, si no ens cuidem nosaltres, qui ho farà? Molts petons, reina!
Que deliciaaa!!! ésto no me lo pierdo por nada..POR NADA!! exquisita la tortia se lee, y se ve fantástica..
un beso
Gaby
Muchas gracias Gaby, si tienes oportunidad pruébalas, son bueníssima!!! Miles de besitos guapa.
Quina festa heu montat, espereu que ja vinc.
Petonets
Vine, vine, a casa sempre hi haurà un lloc per tu!! PEtons.
Les tortites de camarons!!! ummmmmmmmmm!!!
El rebujito aquest no l’he tastat mai, però imagino, pel que dieu que ha de ser el complement perfect per a les tortites.
Unes fotos precioses, com sempre!!!
Petonets
El rebujito és dolç, fresc i suau, que passa la mar de bé i acompanya a les tortitas divinament. Molts petons guapa.
A Andalusia s’hi menja molt bé… anar de tapes és una passada! Tot i així no he tastat mai una tortita de camaron… ni tampoc coneixia el rebujito, ha de ser una combinació ben bona, me l’apunto
Doncs Gemma, ja veuràs t’agradaran les tortitas, son cruixents i fines, talment com si mengessis una teula de galeta, mmmm!
Probamos estas tortas por primera vez en Sevilla hace años. Las disfrutamos un montón, nos reímos, bebimos y nos lo pasmos divinamente hasta que vimos “la cuenta”, pelin carillas…..
Os agradezco mucho la receta.Voy a dar una sorpresa al personal.
Un abrazo,
María José.
Pues, hechas en casa són super baratas!!! Osea, no hay excusas para no coninarlas. Un beso grande, amiga.
m’ha agradat molt l’homenatge a Andalusia, jo tinc els meus orígens allà.
Ara toca sorprendre a la família amb unes tortites de camaron.
pt!
Tens orígens andalusos, en Kike també! Ja saps, si els hi cuines unes tortirtes als teus segur que et ballen una bulería. Molts petons, guapa.
mmmmmm Rebujito!!! Quines ganes d’estiu que tinc, tot i que no acaba de venir! Provaré aquestes tortites ja que no les he provat mai, però tenen molt bona pinta.
Són molt bones Marta, i tens raó, et transporten a l’estiu i a l’alegria! Molts petons.
Creo que las fotos lo dicen todo.
Ideal para el verano.
Besos.
Solo falta un poco de sol y vacaciones.
Besos
Pero que buen homenaje a mi tierra, desde luego Los Rojos, sois lo mas …. que gusto ver estos manjares en vuestro maravilloso blog, sin duda estas tortillitas de macarones son una maravilla, muy popular en nuestra tierra y una buena forma de disfrutar de nuestro popular “pescaito”. Las fotos son preciosas familia.
Un besote fuerte
Un homenaje que nos salió del corazón Trota!
Un besote a duo, en cada mejilla de tus rojos!
El sol de Andalucía embotellado….m’ha encantat…que arte….
petons
Gracies Núria!
Quina festorra! i què bonica Andalusia! i del rebujito ni en parlem… sobretot en aquesta hora!
Un post ben rodó!
petons
El rebujito, que és molt punyentero, ve de gust a qualsevol hora!
Gràcies pel teu comentari!
Petons.
Quines fotos, nens! Una de tortitas a aquesta taula, siusplau!!! Ey, i el rebujito també… m’encantarà tastar-lo
Doncs, cap a la cuina Núria que aquestes tortitas son molt assequibles i el rebujito també!
Al sur es menja taaan bé!!!! Que bones aquestes tortitas de camarones…i el rebujito l’haurem de probar!!!! Hips!!!
Petunets,
Eva.
A tot arreu és menja bé si tens bona gana com nosaltres!
Petons pels dos en una!
A més de bons gormands, sou uns excel.lents cronistes.M´encanta!
Gràcies Izaskun!
i tu, ets la més atenta de les nostres lectores!
mmm, i ara que ve l’estiu, el rebujito deu passar de meravella!
quina bona idea que heu tingut al convinar les dues receptes!
Felicitats!
Passa de meravella i te un perill que no vegis!
Gràcies pel teu comentari!
Del festiu combinat andalús, el millor es el nom:
RE-BU-JI-TO
Això no és un nom, es una onomatopeia.Salut!!
I tant!
sembla un repiqueig de palmas o una tornada de buleria!
Salut amic!
ai mare meva… com em cau la babeta! quina alegria que vinc a casa de vacances a l’agost (abans de mudar-me a la west coast) i podre menjar cosetes bones com aquestes… aqui, els hi dius camaron i es pensen que es una camera gran… aish…
petonets vermells!
Doncs res Adriana,: a posar-te fins al capdamunt de tortitas de camarón a partir de l’u d’agost!
Petonets cap a la west coast!….on els camaron son càmeres grans! hahhahahaha!
Aquí en Murcia también son muy típicas las toritas de camarones, a mi me apasionan, me parecen deliciosas.. El rebujito no lo he probado nunca, pero lo haré, te lo aseguro
Besos.
Ay Laura! que si pruebas la combinación de tortitas con rebujito, no sabrás comerlas con otro acompañante.
Besos grandes.
Fa un temps que segueixo el vostre blog, i que us volia donar les gràcies; per les receptes, boníssimes i molt ben explicades, per les fotografies, tan acurades, i per les músiques i altres addendes, tan encertades. I també perquè no practiqueu el marketing viral i no ens intenteu convèncer de les qualitats dels motlles tal o la ratlladora elèctrica qual, com passa en alguns altres blogs.
Vermells, gràcies per la vostra cuina i per la vostra honradesa!
Moltes gràcies Roser!
Ostres Roser, quin comentari tant bonic ens has deixat. La veritat és que compensa la feina que ens dona el nostre bloc, contactant amb persones com tu.
Un altres vegada moltes gràcies!
Esperem, a partir d’ara, els teus comentaris!
Vaya combinación más rica, las tortitas de camarones, las probé hace dos semanas en Málaga, y son bocado de Dioses!! El rebujito lo tengo pendiente, jeje
Gràcies Canelona!
ja et trobàvem a faltar. Amb el rebujito la teva alegria natural és multiplicarà per 100.
Besaetes tresor!
En fi, què us puc dir? Enveja sana!!! Ara mateix em menjava una dotzeneta de “tortitas de camarón” i em quedava més a gust que jo què sé!!! M’ha agradat el post. Això del “rebujito” pinta molt i molt bé. Salutacions. Sou els millors.
Tu si que ets el millor!
s’ha de ser un bon gormand per cruspir-se 12 tortitas. Però, ara que ho pensem… amb 12 rebujitos potser si que faran camí.
Una abraçada ben forta!
Doncs jo… “me quito el sombrero ante estas tortitas!”
Quin arte teniu!
I nosaltres, amb el barret vermell a la mà, saludem a tot el respectable i especialment tu.
Bona vesprada vermells.
Arsa quiyo,achilipú!Pero que arte tienen mis niños!
Unas tapitas que quitan er centio.
Va por utede:OLE ,OLE Y OLE!
Besets.
mi arma, tu si que tiene arte!
A aquestes tapetes i les copetes de rebujito només li falt’aven la teva companyia!
Besets cap a Ontinyent!
Això del tapeo és un bon costum dels andalusos que no està gens malament copiar-lo, oi?. I nosaltres us copiarem les vostres propostes!
El tapeo i l’alegria de viure! que et sembla?
Muy ricas las tortillitas de camarones, las probé la primera vez en Zahara de los Atunes , me gustaron mucho pero me pareció exagerado el precio , así que aprendí a hacerlas y desde entonces las hago a menudo.
Muchas gracias por la receta Cerise.
Estan muy y muy ricas!
Que privilegio probarlas en Zahara de loa Atunes
Que Andaluces os veo!no sabia que el chico rojo tuviera sus origenes en esta tierra que me acoge a mí.Desde luego que en cualquier sitio en Analucia se puede comer unas buenas tortillas de camarones, pero en Cádiz y província, las mejores.
Por cierto las denominaciones de Jerez y Sanlucar son diferentes, aunque estén en el marco.
Personalmente me siento un poco purista y el vino en un catavino y el refresco en un vaso jejej….no me ha llegado a enamorar el rebujito todavia.
Yo me tomaba una copita de oloroso con esas tortillitas tan buenas!
Hola Carmen,
pues si, el chico rojo tiene sangre andaluza.
Gracias por perfilar nuestras explicaciones sobre la manzanilla. Se agradece de todo corazón.
!Un beso muy grande de estos enamorados de Andalucia¡
Que ricas esas tortillitas y comerlas allí ya es lo mas y el rebujito entra pero que muy bien je, je.
Pues comerlas allí es uno de nuestros planes de futuro que no acaban nunca de confirmarse.
Besos
Que bones que han de ser aquestes “tortillitas” , però el rebujito “ha de ser lo mio”, m’agrada molt el “tio pepe” i crec que un rebujito fresc , molt fresc en un moment de relax ……Felicitats per aquest post , m’ha encantat la inspiració d’aquest home que es va atrevir a vestir i humanitzar una botella .
Una aferrada i Ole!!!!!!
Hola Xisca!
doncs si que estaven bones les tortillitas i la combinació amb el rebujito omplen ànima i cos.
La veritat és que Don Luis era un avançat a la seva època. Als anys 30 treballar les marques era molt poc habitual.
Una ferrada i dos besets per acabar.
Fantastico, hasta unas tortillas te salen de cine, enhorabuena.
Las fotos estan muy profesionales x
Ya sabes Ana, esto de trabajar en equipo tiene sus ventajas. El cocinero rojo friendo tortillitas i la bodeguera roja escanciando rebujitos entre foto y foto.
Per a mi son unes tortitas delicioses, tot i que per aquí, no sempre és fàcil trobar els camaroons…. i amb el rebujito bé fresquet,.. s’enten l’èxit que té a les fires d’abril,… de maig, de ….
Una abraçada
Bona tarda Alfons!
de fet, és molt difícil trobar camarons aquí al Orient.
El rebujito, un gran invent!
Gràcies per compartir-ho amb nosaltres!
L’última vegada que vaig estar a Sevilla, en època de Feria, no sabeu com feien anar les ampolles de manzanilla! No soc massa de alcohol però la manzanilla és un món apart! Les tortitas, genials!
Una forta abraçada família.
Es que d’això de divertir-se en saben un munt al sur.
Una abraçada també per tu bonica!
Olé, olé i oléeee!!! jo vull compartir aperitiu amb vosaltres!!!! i l´espot m´ha semblat boníssim!! petonets
Gràcies Maria José!
un OLÉ de plaça de bous a petar per tu!
Ohhh que bé os han queda´t els camarons…..o és xisquilla???
Una abraçada…..
De fet, l’experta ets tu: se li diu xisquilla en català al camarón?
Les tortitas del post les vam fer, meitat en gambeta a trossets i amb llengüeta. Tot de ca la Floreta: èxit assegurat!
Una abraçada estimada!
Hola parella!
Quina pinta fa tot plegat!! Kike com es nota el teu passat! gràcies pels apunts de publicitat.
Salut!
Hola Xavier!
ah amic! ja veus, fins hi tot darrera uns cognoms Palau i Bargalló s’hi amaguen els passats més heterogenis!
Ostres tu!
Feia tamps que no passava per aquí ( no perquè no vulgui si no perquè no puc!) i m’he quedat ben sorpresa!
No pareu i tot el que publiqueu és interessantíssim!
Molt bona feina vermells!
Una abraçada!!
Ben trobada bonica!
Moltes gràcies pel teu comentari i esperem veure`t sovint per aquí.
Una abraçada ben gran per tu!
Gracias per el petó en el blog de la Carmen Vermellssssssss!!!
I quina delicia de rebujito y la tortita de camarones,jo la vaig fer fa molt de temps pero vaig pensar que era sosa.
Pero no, la mia no tenia el arte que le habeis dao… ustedes vuzotros. aja ja ja.
Genial amics meus.
Una abracada apretujá.
Margot.
De res bonica, un plaer saludar-te allà on puguem!
Moltes gràcies pel teu comentari!
Molts petons bonica!