En fi, que ens quedàrem una mica curts de provisions per passar un dies de repòs a casa en companyia del murri d’en House, d’en Vic Mackey el policia corrupte i brutal, però encara que sembli mentida, bona persona de The Shield, d’en Dexter, un assassí en sèrie amb imperatius morals i dels decadents publicistes de Mad Men. Sort que ells no mengen!
Els àpats principals quedaren solucionats per l’incomparable arròs de Can Pi i els llegendaris peus de porc de l’àvia Maria. Per tant només ens calia complementar aquestes magnífiques experiències gastronòmiques.
Amb una mica de massa brisa del congelador d’algun pastís anterior, dues pomes a punt de marcir-se i un grapat de pistatxos i panses bastirem unes postres dignes. Amb una pastilleta de llevat de París a punt de caducar i farina, la salsa de tomàquet de casa; omnipresent a la nostra nevera, una llauna d’olives negres, un tupper de pebrot escalivat i unes botifarres de Cal Juncà del congelador i la ceba, passi el que passi, sempre present a la cuina vermella, van agermanar-se per fer de sopar opípar i un aperitiu de senyors per l’endemà.
Apa doncs, receptes de reciclatge!
Pastissets de poma, festucs i panses
Ingredients,
Massa brisa (trobareu la recepta aquí)
2 pomes
150 gr. de festucs sense closca
50 gr. de panses
Xerès dolç
Mantega
Xarop daurat (jarabe de arce, pijada opcional!)
Preparació,
Posar les panses en remull en el xerès dolç.
Enfornar a 180 graus els pastissets de massa brisa, prèviament amb un pes a sobre uns 15 minuts.
Ratllar les pomes sense la pell i el cor, i triturar els festucs lleugerament.
Barrejar en un bol les pomes, els festucs i les panses amb el xerès.
Desfer una mica de mantega i barrejar-hi la mateixa quantitat de xarop daurat.
Treure els pastissets i farcir-los amb la barreja del bol i pintar amb la preparació de mantega i xarop.
Enfornar novament fins que la poma estigui cuita.
Coca (de recapte) Cuina Vermella
Ingredients per la massa de coca (un tant intuïtiva),
500 gr. de farina de força
½ got d’aigua tèbia
25 gr. de llevat de París (el trobareu al vostre forner o als refrigerats del Mercadona)
1 cullerada sopera de sal
Preparació de la coca,
Desfer el llevat en l’aigua tèbia.
Fer un volcà amb la meitat de la farina, incorporar-hi la barreja anterior i pastar.
Deixar la massa resultant dins d’un bol, tapada amb un drap i en un lloc tebi.
Quan hagi fermentat (doblarà el seu volum i farà “ulls”), utilitzar la meitat de la massa mare (l’altre meitat es pot guardar a la nevera embolicada amb paper film, uns dies, i fer-ne un altre coca) incorporar-hi farina fins que quedi una massa elàstica (si convé, afegir-hi aigua).
Estirar i aplanar en forma de coca i farcir-la al gust. Enfornar a 180 graus fins que estigui ben cruixent. Menjar freda o calenta.
Amb les sobres d’ahir, avui n’hem fet el vermut
Farciment de reciclatge,
Salsa de tomàquet de casa (75% salsa de tomàquet i 25% iogurt grec)
Un abundant llit de ceba ofegada.
Pebrot escalivat.
Carn de botifarra.
Olives negres.
Abans d’enfornar salpebrar els ingredients, amb un bon raig d’oli d’oliva, a sobre el pebrot unes gotes de vinagre de Mòdena.
Una mica de música per acompanyar el final d’unes jornades de reparador repòs i per fer-li un regal a l’amic Francesc.
Caram xics! Menys mal que era un “menú de supervivència”… una mica més i munteu un restaurant de cuina casolana!
A Oreto i a mi també ens sap greu llançar el menjar. De tant en tant solem fer un recompte de materials del frigorífic i a veure que en podem aprofitar. És una bona manera de fer “cuina creativa”.
Txell i Quique: sou uns cracs. Només a vosaltres us pot eixir un tiberi com aquests amb els ingredients que esmenteu. Besades des del Califat Independent de Beneixama
Nois, per ser receptes amb les sobres… déu n’hi do! Teniu la nevera frondosa!
Felicitats per la coca de recapte i aquests pastissets de poma, festucs i panses! Deliciós!!
veig que no us cal pas anar al mercat ni sortir de casa per organitzar un bon sopar i passar una bona vetllada, sou gent de recursos i imaginació… o és que la necessitat esmola l’enginy. en qualsevol cas, felicitats pel resultat amb recursos tan escassos.
Quina passada!! i quan teniu reserves suficients al rebost què passaràaaaaaaa???…m´ha encantat la vostra forma de sobreviure…petonets
Per ser de supervivència és ben complert!!
Té tot una pinta espectacular.
Petonets nois!!
Nois que bé us sabeu cuidar
) Txell, amb aquests plats de segur que et recuperes més aviat. Ah, i em confesso fan absoluta d’House i Dexter. Petonets, parella.
Sí, sí… jo com els demés em sorpren la quantitat del poc menjar que vosaltes teniu al rebost.. Assegurat: Amb aquestes provisions i la vostra imaginació, supervivència segura !!!!!!!
Petons..
La supervivència pot donar resultats deliciosos! Ànims Txell!
Txell como no te pongas a celgas, el corsé te lo van a tener que cambiar por dos tallas mas anchas…jiji
Yo no podria hacer un resumen de ingredientes mejor quelo habeis enfocado vosotros…a mi…me sacas del torrezno…
Muac
És una de les maneres de cuinar que més m’agrada, obrir la nevera i el rebost i mirar que hi ha per “acabar”. Quins àpats surten d’aprofitar rampoines alimentàries!
quan s’esprem l’enginy surt la creativitat!!
i que n’és de divertit jugar!! salut i bona setmana bonics!!
Caram! Tant de bo nosaltres tinguéssim unes restes tan suculentes! Aquesta coca de recapte fa una cara…!
Ep, jo també estic esperant ansiosament capítols nous de House a la tele
Per ser uns àpats improvisats, us han quedat molt bé
Aquest pastisset de poma, festucs i xerès dolç té una pinta deliciosa…
I les coques de recapte ja són ben bé això: aprofitament de tot el que ronda per la nevera o el congelador…
Aquests menús de sobres sovint queden més bons que els pensats amb previsió, oi?
M’alegra saber que tot i la mala sort del divendres, això no us ha tret les ganes de cuinar ni el bon humor que sempre teniu… un petó a tots dos!
Les vostres receptes sempre són sorprenents!
Per ser improvisat us ha quedat de luxe!
Un petonàs ben gros pels dos!
Si jo haig de fer un menu de sobres, normalment m’hauria de menjar les pareds de la nevera…i vosaltres munteu un festí!!!
Impresionant!!
Ptnts
Doncs quin reciclatge per profitós. Això si que és fer neteja. Neteja de la bona. M’ha encantat la primera. I més que reciclatge això és un regal. Ara la segona és de treures el barret.
Salut!!!! i continueu reciclant
Impressionant el vostre reciclatje gastronòmic.Per cert què fa el comisario Aceveda?, em vaig quedar a mitges amb The Shield i amb Dexter no puc esperar a la tercera temporada i m’estic llegint el llibre.Mad men encara no he pogut tastarla però me la deixen un dia d’aquests, són un vici aquestes sèries.És un bon pla per la recuperació.
Un petonàs
que tartaleta! que delicia!
Caram!
Jo ja hi firmo per un cap de setmana d’aprofitasobres amb aquests resultats!!
Una abraçada, i més repòs!
Estimada parella vermella, si es que ja ho diuen …el que vale, vale!! I clar, amb 4 ingredients podeu aconseguir, una meravella com les que presenteu. Feu repós i cuideu-vos…
Petonassos
Núria
Arribo quan ja us han dit to u bo, com us mereixeu però arribo també contenta de veure que les coses van com cal i la Txell entre els metges i en Kike, cadascú fent les seves funcions, està animada i feliç.
P.S. Si amb el que vosaltres en digueu “rampoines” encara haurieu anat al mercat, està clar i perdoneu però, sou molt mal gastadors.
Déu n’hi do!, i això que era material “reciclable”, sou la pera. El que està clar és que l’imaginació no te límits i vosaltres l’expremeu al màxim.
Una abraçada i fins aviat!
I això sou capaços de fer amb les restes, o com diria l’Isma Prados, amb els relleus, renoi, estic admirada estimada parella vermella.
quan hagi de fer neteja de nevera estrue convidats
Ester
Ja m’agradaria tenir a mi aquestes rampoines a casa…quins menjars que heu fet!!! De luju!!!
Petunets,
Eva.
i de postres qué, eh….? no expliqueu que tenieu turró acabat de fer, “xuxus”i pa boníssim, Eh….i no tenieu mes coses perquè no varau voler, el mercat estaba tancat però a la botiga que vas anar “KIKE” hi había de tot el que haguessis volgut i sino ho haguessim buscat, eh…adeu…
si és que el que té art, té art, i no necessita gaire per demostrar-ho. Molt bo!!
Renoi!!
Si això ho feu amb les rampoines de la nevera, no vull pensar què prepararíeu si haguéssiu carregat en el mercat!!
Sou uns cracks!
PD: A mi m’encanta el Dexter… és esgarrifosament genial!
Molts petonets!
Me encanta Mad man,Mi papa fue (ahora jubilado desde el 2000) publicitario director de creacion y a vezes pienso si en sus primordios era asi. Supongo que si , mama era muy resentida de sus primeros años de casada (hahah)Tampoco soy de tirar, principalmente comida.
Me encanto el blog , esta muy muy bueno,
Besos
Sense paraules!!!!!
be, si m’he quedat amb la boca oberta.
felicitats parella.
Txell, com va, be espero!!!
La cuina no son sols mans, sinó inteligència, pràctica i sobretot sensibilitat i cor… a vosaltres no us falta res d’això… Enhorabona…
Francesc, que són temps de crisi i no es pot llançar res (en temps de bonança tampoc, eh!) i sembla mentida que en pot sortir de quatre coses de la nevera oi?. Petons cap a la millor terreta del món.
Mercè, la coca de recapte deliciosa, amb la botifarra i el pebrot estava boníssima. petons.
Manel, l’enginy s’emola no tenint tele!! petons.
Maria José, ja tens raó ja, és una manera creativa de sobreviure. petons a tu també.
Gràcies Vanesuky! petons.
Canela, quina gràcia t’agraden les mateixes sèries que a nosaltres. Has vist Mad Men? búsca-la que segur que també t’agrada! Petons bonica.
Maria, ja ho diuen a grans mals grans remeis. menys mal que teníem farina per poder fer el pastís i poder fer la coca, que sinó… petonets.
Iris, que ja has vist tota la temporada de Mad Men??? petons reina de la cama esquinçada.
Su! pues como que no me apetecen las acelgas.. sólo quiero cosas colesterolicas… en fin, al final voy a estar tan gorda que no me podran sacar el corsé… en fin! besos.
Sara Maria, i que gratificant és comprovar que amb les sobres surten àpats de categoria. petons.
Nurks, si senyora, el millor és jugar amb tots els aspectes de la vida, oi?
Divina, ai el House, a mi em fa petar de riure, és un ‘capullu’ entranyable, veritat? petonets!
Gemma, està clar que el bon humor no s’ha de perdre mai (tot i que el divendres a la tarda, tirats a Bcn em vaig emprenyar com una mona!). Per cert, el cotxe ja està arreglat, ja tenim bateria. petonets.
Pititona, com estàs? com va el peu? en fi, llarga vida a les sobres de la nevera, oi? petons bonica.
Xaro, nostre! jeje ets una exagerada, aixó de menjar-te les parets de la nevera no ens ho acabem de creure!! petons.
Olles, això del reciclatge és com fer màgia, veritat? petons.
Cris, el comissario Aceveda està en la seva línia… estem a meitat de temporada i és genial. Dexter és molt xula i la tercera temporada és del tot genial. Mad Men també t’enganxarà. Ja ens ho explicaràs.
Mietta, benvinguda!
Sara, doncs vinga, el proper cap de setmana a crear amb el que tinguis al rebost! petons.
Núria, el que fa la gana i una nevera buida!! petons bonica.
Glòria, tens raó estic contenta i feliç, com un anís! i tu com vas? ja estàs al 100 per 100? Malgastadors nosaltres??? només teníem 4 coses a la nevera?
petons bonica.
Josep, que no tenir tele i la necessitat fan miracles. petons bonic.
Ester, estarem contents de venir a ajudar-te amb els relleus. petons.
Eva, de luju el dinar d’aniversari que li vas muntar al teu amor!! petonets.
Dolors, estimada, tens raó a la vostra botiga hi ha de tot, i de lo més bo! per cert, els torrons no els hem tastat els guardem per nadal. Volem dir públicament que els xuxos de l’Albert són els millors que hem tastat mai, boníssims, cruixents, i amb una crema de caure les llàgrimes. Petons a tu, l’Albert i en Biel.
Gràcies, Anna! petons bonica.
Cuinetes, en Dexter és la bomba!!! petons.
Silvya gracias por hacernos una visita. Su blog es genial, nos a gustado muchísimo. besos.
Dolorss, gràcies de moment va tot bé. milers de petons.
Familia sou genials.
Teresa, gràcies per les teves paraules. ets un sol, petons.
Sort de les restes… Pura meravella. Estic al·lucinada, no sé si reaccionaré…
Petons Txell
Visca el reciclatge!!!! Quin resultat més bo, us felicito parella!
Ai!! pues heu tingut molta gràcia per reciclar, pq jo cada vegada que m’ho proposo no aclareixo mai rei i al final surto a comprar algu!!
Ja ens explicareu el truqui!!
Ay qué rico todo!!! Y, chicos, ¡menos mal que es “sólo” reciclaje. Los pastelitos tienen una pinta espectacular, se me ha hecho la boca agua nada más verlos… es que voy sin tiempo y con un hambre…!
Un besazo,
Uep! vos envii una abraçada i vos cant una cançó, que com que ja he fet tant de torró, estic ple d’esperit nadalenc….
ara ve nadaaaaaaaaal
menjarem torró
i amb sa guitarreta
cantarem cançons.
alegre’t panxeta
que nadal ja ve,
menjaràs carneta
i arrosset també!
Cuando vivía en Mallorca una de las cosas que más me gustaba era la coca y la tuya tiene un aspecto fantástico!
Besitos
Cada día me gusta más visitaros. Siempre me voy con buen sabor de boca y con unas ganas tremendas de meterme en la cocina y mirar que me queda a mí por la nevera.
Besos
ohhhh! sou uns cracs!!! quna enveja que em feu…
eso n es reciclaje es dadaismo ! vaya arte teneis haciendo recuento de sobras en el frigo , una pinta tremenda
besotes
- l´Anton , ahir em deia que si ve la nevada, resitirem a a casa com a mínim un més sense sortir a comprar , veig que no som els únics que tenim un bon rebost , ni cal dir que el dia de les restes és el més creatiu de la setmana oi?.
A tot això com estàs Txell? espero que mica en mica t´estiguis recuperant molt bé i que ja estiguis ben animadeta .
Una abraçada ben forta macos
Ei, Rid, reacciona que has de fer moltes creacions! petons bonica.
Ruben, gràcies ets un sol! petons.
Anna, el truqui és posar-li imaginació! petons.
Noema, claro no tienes tiempo porque estabas preparando las vacaciones!! tu si que sabes! disfruta bonita.
Xisco, ets el rei del mambo! quina alegria que tornis per casa! gràcies per la cançó! un petonarro!
Zerogluten! bienvenida. Un placer tenerte por aquí. un beso.
Ai, Rosa! que bueno verte por aquí! besos.
Margarida, hola! tu sí que ets un crack! petons.
Gracias Carmen por tus palabras. Eres un sol. besos.
Mai bonica, estic molt bé, tot i així vaig encorsetada com una mala cosa. En fi, com diu l’Anton: ja pot nevar. mil petons.
Sí, qui ho diria que el soparet era de restes… i tan ben presentat, la coca talladeta a mida, per no haver de fer res més que posar-se-la a la boca amb els dits…aixs!
petons!
que buena pinta tienen las tartaletas! ¿Dónde consigues el jarabe de arce? Gracias!
Martolina!! les restes dónen moooolt de joc, oi?
MJ! el jarabe de arce lo puedes encontrar en el super del corte inglés y también lo hemos visto en el Eroski!
petons!