El rave és el tubercle més presumit. Aquest vestit color porpra que llueix, inútil si es viu enterrat, el fa d’allò més temptador. El sabor picant i l’esclat de frescor al mossegar-lo fa que necessiti poques floritures culinàries. En la recepta que us presentem, simplement l’hem assegut en un tron cruixent i especiat, sobre un coixí de formatge blanc i ametlla. Per enjoiar-lo, brins de ceba tendre i fulletes de farigola fresca. Al damunt, un raig d’oli com a suau maquillatge.
A més a més aquest tubercle té la seva glòria cinematogràfica. Ens expliquem, l’escena final d’Allò que el vent s’endugué, va ser triada la més memorable de la història del cinema. Tot i que, per ser estrenada als anys 40 del segle passat, la versió espanyola, amb el seu castellà carrincló i al gust dels censors de l’època, és la que conservem al nostre imaginari.
Volem oferir-vos -amb alguna dificultat tècnica- com quedaria la versió catalana. Silenci, acció!
Tartaleta de formatge blanc amb pètals rave
Ingredients,
Per la massa trencada o brisa
200 gr de farina de força
100 gr de mantega tallada a daus petits i freda de la nevera
1 rovell d’ou
4 cullerades soperes d’aigua
1 cullerada de comí en gra
1 pessic gran generós de sal
Preparació de la massa,
En un bol fer un volcà amb la farina, al mig posar-hi els daus de mantega -petits i freds de nevera- i amb les barnilles elèctriques barrejar bé, fins que els daus s’han de trencar i la farina ha de quedar impregnada de la mantega. Un cop fet aquest pas, posar la farina damunt del marbre i fer de nou un volcà, al mig, posar-hi l’aigua (on hi haurem dissolt la sal), el rovell d’ou i el comí, amb una forquilla desfarem aquests ingredients i amb les mans ho barrejarem amb la farina, procurant pastar-ho el mínim possible. Un cop estigui ben integrat i la massa elàstica, farem una bola, l’embolicarem amb paper film i la deixarem reposar una estona a la nevera (una mitja hora).
Passat el temps, encendrem el forn a 180 graus, enfarinarem el marbre i amb un corró estirarem la massa, la disposarem dins del motlle i punxarem la massa amb una forquilla. Enfornarem a cegues la massa, és a dir, la taparem amb un paper de forn amb uns pesos al damunt (nosaltres hi posem cigrons crus) fins que es dori. Quan sigui una mica daurada, traurem els pesos i el paper, i acabarem de coure la massa al forn, fins que quedi amb un color daurat que ens agradi. Reservar la massa fora del motlle fins que refredi.
Ingredients pel farciment i decoració,
un manat de raves tendres
300 g de formatge blanc
100 gr d’ametlla en pols
una mica de farigola
1 ceba tendra
sal, pebre, oli
Preparació,
Barrejar delicadament el formatge blanc amb la pols d’ametlla, salpebrar al gust i reservar. Tallar a rodanxes els raves. Tallar ben petita una mica de ceba tendra, i triar unes flors de farigola. Omplir la tarta amb el formatge blanc, al damunt posar-hi els pètals de rave, empolvorar amb la farigola, la ceba, salar-ho i amanir-ho amb un raig d’oli.
quina maravella!!!
i les fotos sense paraules!
petonets
Gràcies Ivana!
tots un honor venint de tu.
Petonets estimada!
Els raves no els utilitzo massa però veient les fotos venen ganes de fer-li un mos a aquesta tartaleta!
Petunets,
Eva.
Carai, quants detractors del rave!
al menys tu miraries de fer-ne una mossegadeta.
Petonets bonica!
M’ha semblat molt curiosa la manera d’usar els raves en aquesta recepta. Només els havia menjats en amanida i prou. Aquesta proposta vostra els converteix en un plat de festa. Salutacions
Gràcies Francesc!
doncs si, és una versió per que el rave és pugui lluir.
Although I do not really understand your language, I know what you cooked should be very tasty.
We have a translator on the blog’s right bar. Thank’s a lot.
We often cook chinese dish but i like western-style dessert.
Thanks!
Uau, el contrast del picant del rave amb el formatge i les ametlles ha de ser molt bo. I a mes, trobo que queda molt bonic, gairebe com una rosa de Sant Jordi, no trobeu?
Ostres Gemma, doncs no hi havíem atinat amb l’aspecte de rosa i que ens oferia referències a Sant Jordi. Llàstima!
Quina bona idea les tartaletes amb rave!!
i quina bona pinta!!!!
I quines fotos…!
Moltes gràcies Carla!
una tartaleta innovadora sin duda, y seguro que esta deliciosa, feliz sant jordi! aunque un poco tarde, besitos desde londres
¡Gracias Pity!
nunca es tarde para felicitar Sant Jordi. Lanzamos una rosa virtual hacia Londres.
Besitos guapa!
No sóc gens d’amanides i, tot i així, els raves trobo que tenen un gust especial que fa que m’agradin, potser és, també, perquè són de color vermell i, com ja sabeu, jo també en sóc un “fan”, d’aquest color… En fi, al que anava: em sembla una idea molt bona la de servir la barreja de formatge blanc amb pols d’ametlla en contrast amb el gust fresc i picantó dels raves i, tot plegat, dins una “carmanyola” comestible i cruixent. Ho tindré en compte per a aquest estiu.
Amic Enric,
es que n’hi ha un munt de complicitats amb tu. Ara hi afegim una de més prosaica.
t’enyorem, sempre.
Qué fotos más espectaculares¡¡¡
Me parece muy interesante que las tartaletas lleven harina de fuerza, voy a probarlas así. Y qué decir de los rabanitos, que me encantan. Una exquisitez completa.
Gracias Delantal.
Esto de utilizar harina de fuerza en la masa quebrada es una costumbre sin un sustrato técnico claro.
Muchas gracias por tu cariñoso comentario.
el rave només el faig servir alguna vegada com el vostre rhett butler, però no diria pas que no a una tartaleta tan preciosa i ben presentada. com tot el que feu.
Hola Manel!
al menys utilitzes la versió oral del rave. Moltes gràcies Manel pel teu generós comentari.
Una abraçada molt forta!
Primer de tot donar-vos les gràcies per fer un comentari al meu blog, m’ha fet moooolta il·lusió ! i en segon lloc, dir-vos que m’ha agradat molt aquesta recepta, ja que a part de posar-los a les amanides, no sabia què més fer amb els raves. Ara ja tinc un altra alternativa. Petons
No es mereixen Gemma!
La veritat és que, tens tota la raó, hi ha poques receptes amb rave.
Molts petonets bonica!
Me ha chiflado esta tartaleta.
Se os ocurre cada cosa.
Mira que es original eh!!!
Y lo que me ha dejado flaseada a sido al “Gargable” diciendo …m importa un rave. aj ja ja.
Sois geniales.
Os estimoooooooo!!!
Gràcies Margot!
no ens extranya gens que t’agradi. La combinació de color es molt “margotiana”
En quan al “Cargable” que deia la meva avia, seria la traducció de la frase del anglès al català. Bé, si exceptuem el “Tant se me’n fot!” que seria la versió grollera.
Nosaltres també t’estimem, molt!
Espectaculars, les fotos! I la recepta, com bé han dit els altres blocaires, obre possibilitats perquè valorem els raves més que el Clark Gable.
Besets
Gràcies Queti!
Una cosa és segura, els raves no deixen indiferent a ningú, no et sembla?
Besets i carinyets!
tot i que a casa no som molt rave-addictes crec que aquesta combinació amb el formatge i l’ametlla.. ha d’estar deliciosa, una molt bona pensada!!
Una abraçada
Hola Alfons!
doncs ja ho saps, es qüestió de substituir un acompanyant del gust de casa teva per la preparació final. Ja veiem que el pobre rave no desperta massa entusiasme.
Una abraçada!
Oh, oh, ohhhhhh, quines fotos més maques!
Ens agraden molt els raves a casa, però sempre ens els mengem en amanida. M’apunto aquesta recepta per sorprendre’ls tant com m’heu sorprès avui vosaltres.
Gràcies, guapos!
Molts petons!
Gràcies Margarida!
es que la fotògrafa vermella és molta fotògrafa, ara que no ens sent. Celebrem que t’agradin els raves i de que ho trobis una bona opció.
Mols petons!
Los rabanitos no son santos de mi devoción , pero mi papá daría el reino por este plato tan colorido que han preparado
Cariños
Gracias por tu comentario Erika. Por los comentarios vemos que hay un contraste de gustos acerca del rábano. De todas las maneras si con la receta puedes hacer feliz a papá no damos por satisfechos.
Cariños también para ti
M’encanta el rave, i aquesta combinació m’ha sobtat, la tartaleta ha quedat preciosa i les fotos espectaculars.
petons
Ara.
Ostres Ara!
vista la reacció al post, veiem que hi ha un munt de gent a la que no li agraden massa els raves. Una vegada més, coincidim.
Molts petons bonica.
¡Que lindas fotos! Muy original la tarta, encantada probaría la mezcla de rabanitos y formatge blanc.
Besos
¡Gracias Sol!
Muchas gracias por tu comentario.
Besos y añoranza de tenerte lejos
Encara no he vist el video (estic a la biblio) i ja estic rient!!! Quan arribi a casa el 1er q farè es mirar-me’l!!!! La recepta jo la trobo molt estiuenca, amb una bona amanida i llestos!!
Un petonàs guapos!!!
Hola Maria,
la combinació de sabors és molt reeixida.
Un petonàs també per tu!
Nois… No he pogut aguantar i he demanat als companys uns auriculars x iPhone!!! Em pixo… M’estic descollonant!!! Sou la bomba!!!
Gràcies Maria!
et confessem que fent el doblatge casolà, els vermells ens vam ver un fart de riure.
Bonicos del meu cor, aquesta tartaleta l’haurem de tastar!
Besitos!
Gràcies Maragda,
ets un amor i també tens un lloc al nostre cor.
Petonets!
No tenim costum de menjar rave, haurem de provar aquesta tartaleta, que fa molt bona cara!
Hola Anna!
el pobre rave és el més oblidat dels vegetals. Aquest post ho posa de manifest.
La tartaleta és veritat que procura reivindicar-lo.
Ostres! només amb l’explicació del primer paràgraf ja no calia ni mirar les fotos de la salivera que m’ha vingut! Fantàstica per senzilla i original!
Gràcies Elisenda, això de fer-te salivar només amb paraules ha estat tot un honor.
nena on us hei ficat, petonets
Amiga Angels, es que el Reader ens havia jugat una mala passada.
Petons per tu també!
Pero, ¡qué nivel de profesionalidad! ¡Qué fotos! ¡Qué colorido! Chicos, me he enamorado… y me quito el sombreo
¡Que ilusión recibir tu visita!
Gracias por tu cariñoso comentario.
Muchos besos.
Me encantan los rábanos..!! y nunca encuentro recetas con ellos.. que preciosidad de fotos y que rica receta..!!!! enhorabuena…!!!!!
Querida Curra:
tines toda la razón el rábano es una hortaliza olvidada por la cocina. Ya verás que esta es una opción muy recomendable. Gracias por tu comentario y bienvenida.
Esto tiene que estar buenisima. Y 103 comentarios que envidia (sana)
Un beso
Hola Margret:
pues si, estas tartletas están muy buenas. En cuanto a los comentarios, si que son muchos. La incredulidad nos asalta cada dia.
Un beso para tí querida.
Como se me pasó esta belleza de tarta!! está perfeca para el clima de ahora, que empezamos con calorcito..
Que precioso todo amigos, como me gusta venir a su cocina… siempre me voy contenta de aqui..
besotes
Gaby
Hola Gaby!
Pues si, és una buena opción para este tiempo.
Que alegria nos da que te vayas contenta de aqui. Aqui siempre serás bienvenida.
Muchos besos!
Idò en mi teniu una defensora del rave , a mi no és que m’agrdain és que m’encanten . A ca nostra sempre el mejam acompanyant les sopes i ma mare sempre em renya perquè diu que no en deix per a ningú . Dins la meva familia em tenen per la monstre del rave, els devoro però en voracitat.
Segur que aquesta la faig
Visca! una defensora i entusiasta del rave. Ja era hora!
A partir d’ara aquesta tartaleta que batejada com Tartaleta Xisca!
Besades i ferrades!
Venia a veros chicos! Y digo lo mimo que Margret 106 comentarios …
Envidia sana? como dijo alguién… la envidia no es sana,es solo envidia. ajajajaaj.
No, no, yo me alegro por vosotros, sois unos triunfadores.
Un abrazo.
Margot
Hola Margot i benviguda a ca teva!
Bé, en quant als 100… comentaris hem de fer l’explicació de que es contesta individualment a cada un dels comentaristes o sigui que son la meitat exacte. Tot i això en son molts de comentaris.
Gràcies per les teves visites, tant estimades pels vermells.
Molts i molts petonets!
Moltes gràcies pel títol!!!! M’encanta. Avui hem dinat a ca ma mare i hem menjat arròs , idò per curiositat he comptat els “ravanets” ( a mallorca li deim així) i no sé si dir-ho …. N’he menjat 13 i eren dels grossos .
Una aferrada ben forta i gràcies una altra vegada
No hi de què estimada, et mereixes això i molt més.
Pero cómo llego tan tarde! cachis! y el caso es que tengo una buena escusa… aunque no os la vais a creer: la culpa, entre otros acusados que no nombraré de momento, es de unos rabanitos que espero que sean tan majos como los vuestros. Los míos apenas son dos hojitas minúsculas que sueñas con engordarse y llenarse de frescura y sabor. Sueñan con que el sol los piropee tanto que se les suya el color y ya no se les quite nunca. Para que estén a gustico, he removido la tierra y la he abonado; les he puesto compañía para que no estén solos y viven junto a la ruccola, a la menta, las lechugas y otras hierbitas más que poco a poco rompen su timidez y van asomando sus esbeltos tallos… así las cosas, apenas me enchufo y sufro de un descoloque internautero del ocho.. y mira, como no podía ser de otra manera, una nueva casualidad me acosa a mi sentido del humos que no puede hacer otra cosa que partirse de la risa al contemplar vuestras maravillas e inspiradoras tartaletas:-DDD Buen provecho queridos!
¡Hola Maite!
Pues no esta mal la casualidad. Fíjate tu el futuro pluscuamperfecto al que le esperan a esos rábanos que tan amorosamente estas cuidando. Nosotros tuvimos un pequeño huerto hace un año y somos conscientes del trabajazo que supone.
Gracias por tu comentario, ha sido un gusto leerlo. La poesia de la tierra nos entusiasma.
Besos para tí querida
Una tartaleta muy original, aunque no se si me iba a gustar por el rábano pero todo es cuestión de probar….
Un besote
Hola Mar!
creemos que es una buena oportunidad para iniciarse en los sabores del rábano.
Un beso y gracias por tu comentario
Sens dubte entrar al vostre bloc significa rebre una injecció d´optimisme total…començant pels colors i acabant pels escrits tot transmet tan bon rotllo…sou únics!!!! petonets
Gràcies Maria José!
Acabes de plantar un sol ben gran sobre nostre amb aquest comentari.
Un petosasso!
Qué tarta mas majestuosa, un delirio para probar.
El rábanito me gusta pero conozco muy pocas preparaciones fuera de la típica ensalada.
Una idea que me llevo, besos grandes para ustedes.
¡Muchas gracias Kako!
La verdad es que el pobre rábano és el gran olvidado de la cocina. Con esta receta se le ha dado un papel protagonista.
¡Besos dobles para tí!
Quines coses més bones que sabeu fer… Quina envegeta!!!
Gràcies Rita!
ara ja saps fer-la tu: vinga sorprèn als teus!
súper original esta tartaleta, me encanta!
Bss
¡Muchas gracias Ly!
No sé que em passa que no rebo les actualitzacions del vostre blog… i ja m’estranyava que no se cuinés res
M’encantarien estes tartaletes però seguríssim, perquè com deia ma iaia: “si tot lo que poses és bo, ha de sortir boníssim”.
Hola glutoniana!
si el plroblema persisteix, ens ho dius i mirarem de solucionar-ho.
La teva iaia era molt sàvia.
Ostres!!! Sí que han cambiat les coses en un parell de mesos!!!!
I referent a la recepta.., s´ha de felicitar. Quina tartaleta més bona i més bonica!!!
Quins colors!!!! Meravellosa…
Petonets.
Doncs si estimada, ens hem fet un canvi de look. Estem molt contents de que t’hagi agradat tant!
ah, igual que al titani, a mi se m’havien passats uns quants posts vostres pel canvi de feeds…quina ràbia!
Aquestes tartaletes us han quedat moníssimes!
Gràcies per compartir-les!
Ostres Gemma, aixó si ens sap greu. Si el problema persisteix ens ho dius i mirarem d’arreglar-ho.
Gràcies a tu per visitar-nos.