El rave és el tubercle més presumit. Aquest vestit color porpra que llueix, inútil si es viu enterrat, el fa d’allò més temptador. El sabor picant i l’esclat de frescor al mossegar-lo fa que necessiti poques floritures culinàries. En la recepta que us presentem, simplement l’hem assegut en un tron cruixent i especiat, sobre un coixí de formatge blanc i ametlla. Per enjoiar-lo, brins de ceba tendre i fulletes de farigola fresca. Al damunt, un raig d’oli com a suau maquillatge.
A més a més aquest tubercle té la seva glòria cinematogràfica. Ens expliquem, l’escena final d’Allò que el vent s’endugué, va ser triada la més memorable de la història del cinema. Tot i que, per ser estrenada als anys 40 del segle passat, la versió espanyola, amb el seu castellà carrincló i al gust dels censors de l’època, és la que conservem al nostre imaginari.
Volem oferir-vos -amb alguna dificultat tècnica- com quedaria la versió catalana. Silenci, acció!
Tartaleta de formatge blanc amb pètals rave
Ingredients,
Per la massa trencada o brisa
200 gr de farina de força
100 gr de mantega tallada a daus petits i freda de la nevera
1 rovell d’ou
4 cullerades soperes d’aigua
1 cullerada de comí en gra
1 pessic gran generós de sal
Preparació de la massa,
En un bol fer un volcà amb la farina, al mig posar-hi els daus de mantega -petits i freds de nevera- i amb les barnilles elèctriques barrejar bé, fins que els daus s’han de trencar i la farina ha de quedar impregnada de la mantega. Un cop fet aquest pas, posar la farina damunt del marbre i fer de nou un volcà, al mig, posar-hi l’aigua (on hi haurem dissolt la sal), el rovell d’ou i el comí, amb una forquilla desfarem aquests ingredients i amb les mans ho barrejarem amb la farina, procurant pastar-ho el mínim possible. Un cop estigui ben integrat i la massa elàstica, farem una bola, l’embolicarem amb paper film i la deixarem reposar una estona a la nevera (una mitja hora).
Passat el temps, encendrem el forn a 180 graus, enfarinarem el marbre i amb un corró estirarem la massa, la disposarem dins del motlle i punxarem la massa amb una forquilla. Enfornarem a cegues la massa, és a dir, la taparem amb un paper de forn amb uns pesos al damunt (nosaltres hi posem cigrons crus) fins que es dori. Quan sigui una mica daurada, traurem els pesos i el paper, i acabarem de coure la massa al forn, fins que quedi amb un color daurat que ens agradi. Reservar la massa fora del motlle fins que refredi.
Ingredients pel farciment i decoració,
un manat de raves tendres
300 g de formatge blanc
100 gr d’ametlla en pols
una mica de farigola
1 ceba tendra
sal, pebre, oli
Preparació,
Barrejar delicadament el formatge blanc amb la pols d’ametlla, salpebrar al gust i reservar. Tallar a rodanxes els raves. Tallar ben petita una mica de ceba tendra, i triar unes flors de farigola. Omplir la tarta amb el formatge blanc, al damunt posar-hi els pètals de rave, empolvorar amb la farigola, la ceba, salar-ho i amanir-ho amb un raig d’oli.
Vosaltres sou uns raves, presumits i bonissims!!!
La vostra versió de “Allò que el vent s’endugué” mola hahaha qui fa de noia?
Si pogués ara us faria un “aplauso” per les fotos i per la recepta però com que no puc… (premer l’últim botó, el gris) http://www.estoesdemasiadoparamicabeza.biz/
Au parella, petons des del baix Montseny!
Hahahahaha! tu si que ets un rave, el més preciós i estimat de tots. Molt bo l’aplauso virtual.
La Srta. Escarlata és la vermella: qui vols que sigui amb aquestes dots naturals pel “taitru”.
Petonets des del Baix Vallès, només per tu!
després de la petita confusió floral torno (deu ser la primavera):
ja us anyorava vermells!
Quina delícia de tartaletes i de fotos.
Jo m’uneixo al aplauso d’en Martí.
Molts petons!
Hola Miss Nono i ben trobada!
Moltes gràcies per les floretes primaverals i els “aplausos” que ens acabes de llençar.
Petons per tu!
Me encanta la imaginación que tenéis… me importa un rábano! Jajaja.
Muchas gracias Miriam. Ni te imaginas lo bien que lo pasamos con el doblaje.
Espectacular, i a mi no m’importa un rave!!!!
Gràcies Dolorss, tu tampoc ens importes un rave!
Hola parelleta vermella!!!
Moltes gracies per la vostra visita a la meva maleta. Feia molts dies que no pasejava per els blogs. Aquesta recepta segur que li agrada amb en Joan es un amant del raves, llástima que a mi no m’agraden haura d’esperar a que un dia li faci jejejeje.
Que sigueu feliços i una abrçada
Hola Tere!
les gràcies no és mereixen, un plaer visitar-te!
Vinga, una oportunitat per fer feliç a en Joan: que més vols?
Felicitat per tu i en Joan!
¡Qué bueno! Vamos de sanos por lo que veo, pues es bueno empezar a cambiar un poco de honda así con una tartaleta casera tan preciosa y sana. Los rabanitos nos encantan, y así como si fueran pétalos nos parece muy original.
La próxima semana os presentaremos nuestra versión de la escudella i carn d’olla hecha en nuestra casa en Madrid. Ufff, prometemos que es el último plato invernal de este año, pero es que merece la pena
. Un saludo.
Pues si, ha llegado el momento de dejar los cocidos para los dias de recogimiento del invierno. Por cierto, tu escudella i carn d’olla, de sacarse el sombrero y reverencia.
Saludos amigo!
Primer, de qui son les veus??? pq si son vostres, la veu d’en Kike em sona moltissim….
Segon, prenc nota de com fer les tartaletes, us han quedat perfectes….aixo si, el farcit de raves no me l’apunto pq no m’agraden gens..
Les fotos son meravelloses!
Una abraçada,
Doncs si Sonia, les veus són les dels vermells i va ser una risa. Això del doblatge és molt difícil!
Llàstima que no t’agradin els raves. Això si que ens sap greu i, pel que hem vist als comentaris, no ets l’única.
Moltes gràcies pel teu comentari.
PS: serà que tinc una veu vulgar? Kike
Bona nit vermells
A Déu pose per testimoni que mai mes ploraré al veure està escena!
A partir de hui riuré per la vostra versió tan genial.
Sorprenents com sempre.No canvieu mai estimats.
I el plat que ens presenteu:Una delícia,els ingredients i la presentació.
Besets i …
The End
Hola Maria guapíssima!
ara si que ens sap greu haver fet caure un mite, amb la nostra versió.
Moltes gràcies pels teus comentaris sempre plens de sentit de l’humor i murrieria.
A Déu pose`m per testimoni que et la millor!
Bestets i to be continued…
bona nit vermells
hay que ver lo que sois capaz de hacer con unos cuantos rabanos felicidades
un saludo
Moltes gràcies Angels!
pobres raves, és mereixien un dia ser els protagonistes.
La tartaleta està impressionant!!! Però vosaltres esteu com una cabra!!! XDDDD
No hi ha dia que no em sorprengueu! M’encanta!
Una abraçada estimats!
NUNI
Moltes gràcies Nuni!
petar-se de riure és una de les millors coses d’aquest món i fer el ximple un gran motiu per fer-ho.
Una abraçada molt estreta entre els braços del vermells!
pero que bueno!! me ha encantado la escena y la receta.
besos
Muchas gracias Carmen!
Besos para ti!
Ostres, que bona aquesta tartaleta! A més queda molt colorida!! Me l’apunto!!
Petonets!
Hola Laura,
doncs, si la fas veuràs que te uns contrastos molt interessants.
Petonets també per tu!
Per fi he pogut dedicar un moment a aquesta cuina vermella que haig de dir que em té encisada! Les fotos son espectaculars. Moltes felicitats!
Moltes gràcies Marta!
esperem que t’hagi agradat el “tour vermell”.
Quin glamour que tenen aquests raves!! De ben segur que us estan agraïts d’haver-los-hi donat aquest nou look
Simplement… M’encanta!
Hola Laura!
pobrets, hi tans que estan contents de ser els protagonistes per una vegada.
Moltes gràcies pel teu comentari!
Bona nit inconformistes
La combinació d’ingredients és guanyadora.
El rave és bonic i preciós.
L’unic retret que li puc fer es que sempre m’ha semblat que promet més del que realment dona. Es clar que això és un gust personal.
Hola amic!
perdona el temps que hem tardat en respondre’t. Ja hauràs vist que tenen un munt de detractors els pobres raves i que no ets l’únic.
Una abraçada vermella ben forta!
Bona nit….qué tartaletas más chulas y sabrosas, me encantan!!! bueno y ni que decir del blog, pero qué bonito que lo poneís todo, con cuánto gusto, y vaya detalles, ya trabajaís ya…..pero es un placer para nuestros sentidos…petons
¡Bienvenida Intxaurtsu!
Trabajo si que nos da el blog, pero comparir y cooperar en la red es todo un placer: ¿no te parece?
Que bien que te haya gustado tanto.
Muchos besos!
Uep, vermellius!
Sabeu que un dia intentí de fer una confitura de ràvens i em quedà una cosa semblant a un xiclet? I jo mira que n’estava d’iŀlusionat per veure què m’eixiria, però res, ho haguí de tirar al fem…
I ara, si em pose una mica picantent —com el rave— i us dic que una tartaleta es diu cassoleta en català em direu de tot… XDDD Però no ho dic jo, ho diu el TERMCAT!
Oh, Gran Blog Vermell, sapieu perdonar mos defectes!
Hola Xavier!
Això de la confitura de raves és molt interessant. Tirar al fem el primer intent és el més habitual del que et penses. El que passa és que no es motiu de fer una entrada al bloc.
En quan al terme Cassoleta el prenem per la propera oportunitat.
Amic Xavier, estimar la llengua no és cap defecte, és una virtut que compartim amb tu.
Una abraçada ben forta!
vermells, nó sec que em agrada més, la tartaleta o el vídeo, de com sevol manera extraordiari ambes cosses,……….abraçades paco
Moltes gràcies amic roig!
Moltes abraçades per tu també!
Sou sorprenents! només faltava l’escena de la pastanaga…amb rave!..je,je. Aquestes tartaletes són realment atrevides!, i molt vistoses, però crec que em quedo amb tot excepte el rave…A reveure!
Moltes gràcies Mercè!
Lamentem que això del rave no sigui massa del teu gust.
Torna quan vulguis!
Maravilloso, delicioso y tan original.
Tremendas fotos x
¡Muchísimas gracias Ana!
Sou uns artistes.
Besets
Gràcies Maria Dolores!
Tu si que ets una artistassa!
mare meva vermells, estic plorant de riure… sou la repera! genial el video i aquestes tartaletes a mi si que m’importen un rave! fan molt bona pinta! un petonas!
Hola Adriana!
si has rigut la meitat que nosaltres fent el doblatge t’has fet un fart de riure.
Moltes gràcies pel teu comentari!
oh, esto si que se ve super fresco y ligero. Me encanta la receta, perfecta para un dia de picnic.
la tendre que anotar. (ademas, bien facil! como me gustan las recetas asi!)
besitos desde el lejano Oriente
Hola Heidi!
Pues si, una elaboración fácil para un resultado espectacular.
Un paquetito de besos hacia Macau.
Son las 8 de la mañana de un jueves. Solo vosotros podiais hacerme tan feliz a estas horas. La escena de Lo que el viento… es fantástica. Por culpa de ella tendré ya la sonrisa puesta para todo el día.. Y esas fotos, poesía.
Besitos.
¡Muchas gracias Monica!
Esto que te ha ocurrido es el llamado “efecto rojo”.
Muchos besitos, eres un cielo.
Me hacía falta un poco de rojo en mis ojos, después de tantos día de vida de oficinista gris…
Un beso grande a los dos!
Que alegria haber puesto color a unos dias grises. Querida Su: ¡el mejor regalo de la semana!
Un beso grande en cada una de tus mejillas.
La tartaleta preciosa!!! a mi els raves no m’agraden, però és indiscutible que son molt decoratius!
Petonets
Moltes gràcies MaryLou!
veiem que els antiraves sou multitud.
Petonets bonica!
Toma ya recetaza! Loa rábanos no me gustan nada pero son tan bonitos y esta tartaleta entra tan bien por los ojos que creo que la probaría!!!
Lo que el viento se llevó la habré visto 4243563 veces pero no me importa, me gusta. A veces me preguntó por qué exactamente pero bueno, es así!
Besos!
¡Hola Unodedos!
¡Vaya!, otra detractora de los rábanos. Al menos te hemos tentado en echarle el diente a esta tartaleta.
En cuanto a tu reflexión sobre la película, la respuesta es que los clàsicos nunca cansan.
Besos cariño!
Si es verdad qeu el rábano es un tubérculo presumido se va a quedar encantado de lo guapísimo que ha salido en las fotos!
¡Besos!
Hola Marilu,
pues estaba contento el rábano y más chulo que un ocho.
¡Besos para tí también!
Trono, cojin, joyas, maquillje…estos rabanitos,sin duda reyes por un dia en esta original receta.Con un reportaje fotografico excelente.Enhorabuena.Un abrazo.
Ya ves. ¡Cómo un príncipe lo pusimos!
Muchas gracias por tu cariñoso comentario: eres un amor.
Una abrazo muy grande para tí.
Fantàstica aquesta tartaleta, a mi no em m’agraden gaire el raves, però només per degustar-la no m’importaria tastar-la.
Petons!!
Hola Ribereña!
Carai, els detractors del pobre rave sou una legió. Fes la proba amb aquesta tartaleta, potser t’hi reconcilies.
Petons bonica!
Impressionant, com sempre. No tinc paraules!!!
Petonets vermells
Moltes gràcies Carme!
Que tartaleta tan refrescante, me encantaría probarla porque todos sus ingredientes me gustan.
Besos.
¡Menos mal Sandy!
una incondicional del rábano como nosotros.
Besos para tí.
Hola vermells! sou els únics capaços d’elevar el rave a un plat de resturant de categoria. Meravellós!
Moltes gràcies carinyet!
Plaf, plaf, plaf, bravo pels actors! Magnífics!
Les fotos genials, super creatives, com els actors! I prenc nota de la pasta trencada, m’ha agradat la tècnica del cigró. Ah! Us he trobat a faltar aquests dies, els vostres relats i comentaris alegren molt!
Una forta abraçada.
Gràcies! upss! estem més vermells que les rajoles de la nostra cuina. Ens has dit coses tant boniques que et dediquem l’aplaudiment nosaltres: plas, plas, plas, plas!
Una abraçada tipus entrepà vermell Gemma!
Sòu la llet! molt bona la versió i la tartaleta està dient mossegam.
Muas!
Gràcies Gemma!
Molts petonets carinyet!
Què sou divertits, amics de La Cuina Vermella!
Una tartaleta super elegant i treballada amb tanta cura que sap greu mossegar-la! És una monada!
Petonets
Gràcies Marina!
La veritat és que estem contents d’aquesta tartaleta i això de fer d’actors de doblatge va ser ben divertit.
Petonets de tornada!
Ohhhhhhh qué bonitas, con ese colorido.
Los rábanos me encantan y es una hortaliza que parece que se va perdiendo, el otro día estuve en el mercado central de Valencia y había una parada sólo de rábanos, qué delicia!!!!, ni que decir que cargué con unos cuantos.
Un besito
¡Gracias Clemenvilla!
De hecho el post era para reivindicar el olvido en el que esta sumido el rábano, para nosotros, como para tí, absolutamente delicioso.
¡Un besito cariño!
Plas, plas, plas… no digo más!
bss
¡Gracias Quolile!
Besos para ti!
Nens acabo de veure les vostres fotos al blog de la Ivana
Que guapos!!!
Quina preciositat les puntes del teu vestit Txell
Gràcies Laura!
I a les fotos no es veu el millor. Per exemple, l’emoció que vaig sentir en veure-la arribar sonant les notes de “Garota de Ipanema”: no ho oblidaré mai!
mira que coisa mais linda…
Hola vermells, el vídeo genial y la tartaleta te una pinta que….m’agrada la llum de les fotos.
petonets
Moltes gràcies Núria!
ah! la llum, el més important d’una foto. Comptar al equip amb algú, amb aquesta mirada, com la fotògrafa vermella és un privilegi.
Petonets bonica!
Pero que maravilla!!!! A mi marido le chiflan los rábanos, y a Mario también..A mi regular, pero presentados asi no se puede una resistir..
Besos!
Querida Laura, que alegría haberte dado una idea para agasajar a tus hombres.
¡Muchos besos cielo!
Aquí una que nunca ha comido rabanitos…Pero vamos, si me pones una tartaleta de éstas, lo como divinamente.Son relamente tentadoras.
Lo que el viento de se llevo es una de mis pelis.La veo una vez al año.Preferiblemente en invierno.Tarde de cine, mantita y a ver Clark…
Un abrazo,
María José.
¡Hola María José!
vemos que hacer una receta con rábanos ha sido un acierto. Detractores, fanáticos y agnósticos, pero todos quieren probar la tartaleta.
Nos parece un plan estupendo esta tarde de mantita. Te sugerimos una merienda con tartaleta de rábanos a la mitad de la película, que és muy larga.
Una abrazo para tí cariño.
Pinta molt bé aixó
Si que pinta bé, si.
Gràcies pel teu comentari Anna!
m’ha encantat! m’ha encantat! bravo! quin post més xulo! les fotos preciosespreciosíssimes, el video molt ingeniós, i la recepta té una pinta espectacular… amb gustos i textures que ja vevnen molt de gust… qué bé!
Gràcies Caterina!
que bé que t’hagi agradat tant a tu que tens aquest gust tant exquisit. No saps l’il·lusió que ens fa!
Petonets bonica!
Es que sou tan divertits…i a més sou…com ho diría…delicats?… detallistes?…Diferents?
No sé, es que fins i tot… no “poseu”, ni “afegiu” les flors de la farigola,no,no, vosaltres es que “les trieu”.
Quina sensibilitat.
A casa els raves no hi entren, perqué es quedarien en un recó de la nevera, morts de riure(pel fred que tindrien díes i díes,je,je) però la idea val,i molt.
Seguiu creant parella
Gràcies Izaskun!
Curt i ras: ets una amor!
A la cuina i a tot arreu el detall, la cura i l’amor són bàsics.
Petons bonica!
Vermells, sempre ens sorpreneu!!! els rabes no són massa de la meva devoció, però el post, amb interpretació inclosa…. impresionant!
Bon Sant Jordi!
petons
Gràcies Teresa per aquest bonic comentari. Bon post Sant Jordi per tu.
Petons!
Jajajaja no sé ni que dir, de veritat, el rave es l’únic ingredient que fora de fer dibuixos a la seva superfície per després decorar una amanida no sé que més fer!! I arriveu vosaltres, els poseu sobre una super tartaleta i em poseu al Gable amb el seu posat dient m’importa un rave!!! Toma ya!!!!jajja Petons
Gràcies Elvira!
estem contents d’haver dignificat al bonic rave i que t’hagi agradat la versió catalana de l’escena final d’Allò que el vent s’endugué. Nosaltres en vam petar de riure fins que no va sortir una mica bé.
Petonets!
El presumit rave és sensacional per les amanides i entrants de primavera i estiu. Aquesta proposta, com sempre, sensacional.
Una abraçada
Moltes gràcies Josep. Al menys hi ha algun entusiasta del rave!
Una abraçada amic!
Una tartaleta de pel•lícula, te d`estar deliciosa de 10, com ens teniu acostumats
Petons
Gràcies pel teu comentari de matricula d’honor.
Petons de tornada.
Mmmmmmmmmm, delicioso!
Oh! és un honor rebre-us a ca nostra.
Benvingudes!