És juliol.
Fa calor, molta calor. Una primavera plujosa ha deixat pas a un estiu fatxenda i despietat, que espesseix l’aire i ens fa enyorar les vacances de tres mesos.
La calor, com la febre, transtorna els instints humans i accelera la pressa de decisions. És com si el temps meteorològic i el cronològic es retroalimentessin, creant un raig d’energia que ens empeny endavant. Quan mires al darrera, veus juliols on treze llunyanes colònies declaren la independència de la metròpoli i els desheretats prenen la presó d’un rei que vivia d’esquena al seu poble, obsedit per desmuntar rellotges. També hi veus una ‘cuadrilla’ de generalots decidint imposar els seus privilegis a la pell de brau.
A ca’ls vermells en aquests dies de juliol observem la paraula temps i la seva polisèmia, sota unes palmeres delicioses i una cervesa fresca per l’ànima. Per decidir, a vegades, s’han d’aturar el temps.
Palmeres farcides de parmesà, tomàquets confitats i olives
Ingredients,
1 làmina de pasta de full de bona qualitat (si pot ser rectangular)
60 g de parmesà ratlla
70 g d’olives negres d’Aragó
6 tomàquets confitats a l’oli
2 cullerades d’oli d’oliva
1 rovell d’ou
sal i pebre
Preparació,
Treure els pinyols de les olives i tallar-les a bocins petits, picar també els tomàquets confitats. En un bol barrejar el formatge ratllat juntament amb les olives i el tomàquet, afegir-hi dues cullerades d’oli, salpebrar una mica la barreja. Reservar.
Estirar la pasta de full damunt el marbre, passar-hi al damunt el rodet per fer-la una mica més fina, si la massa és rodona tallar les vores fins aconseguir un rectangle. Al damunt, posar-hi la farsa, ocupant la superfície de la massa. Enrotllar cada extrem de la massa fins al centre d’aquesta. Un cop la massa enrotllada, i com que fa molta calor, la posarem a la nevera una estona fins que esdevingui ferma. Tallar peces de la massa, per aconseguir les ulleres. Posar-les al damunt d’una placa de forn amb paper sulfuritzat, pintar-les amb el rovell d’ou, i enfornar a 180 graus de 12 a 15 minuts. Un cop fora del forn deixar refredar i consumir de seguida.
Amb aquesta recepta, participem a l’esdeveniment de l’HEMC #46, dedicat a les delícies per a festes.




















La meva decisió és ben fàcil: us trio a vosaltres!!!! Un petonàs
bona aquesta recepta! molt bona!
totalment d’acord amb el post i les decisions… veient les coses des d’aqui, em quedo una mica al.lucinada… pero be, sera questio de respirar fons i veure com evoluciona el tema. i aquestes palmeretes m’encanten! quina delicia i tant senzilles de fer!
Decidir a l’estiu em sembla una mica difícil, amb aquesta calor tens ganes de començar una guerra, així que millor no fer qualsevol cosa fins septembre i moderar els ànims com es pugui.Les palmeretes una delicia per menjar tot d’ una sentada,estupendes amb una cerveseta per combatre aquests calors malsans. PTNTS.
A mi em va costar decidir, però contenta he gaudit d’una setmana de descans..fent allò que més m’agrada!!! I si una cervesa o un “tinto de verano” ajuden!!! I si són acompanyades d’aquestes palmeres salades…aish…
Puc tornar una setmnana enrera??
Ptnts als meus vermells!!!!
M’agraden molt les vostres ulleres!!! hauran de caure un d’aquests dies de tanta calor!!!
Petonets
mmmmmmmmmmm…ara mateix m’en menjaria…quina pinta taaan bona que fan!!!!! La combinació d’ingrediebts genial…i a més fàcils de fer, que més volem???
Petunets,
Eva.
quina gozada de palmeretas!!
m’agradan molt y tinc que ver de fer-las. Una tentació si que ho son, si!
Disculpa el meu català. Una basca parlant catala…jajjaj
petonets
Això ha d’estar mortal de necessitat! Teniu tota la raó, una beguda fresqueta i aquestes palmeres delicioses, terrasseta, combatre l’enlluernament amb els ulls mig tancats i ulleres de sol i a viure, que són dos dies.
Petons!
Unes palmeres ben delicioses, i saladetes…A mi el juliol sempre se’m fa molt llarg, treballant més que mai i esperant les vacances l’ 1 d’ agost.
ptns
mmmmmmm….. Excel·lent!!!
Un picoteo genial, rico y muy apetecible.
Ahora mismo caían dos de esas preciosas palmeritas.
Besos.
que bones son les ulleretes salades! i que precioses us han quedat.
he fet les palmeres la forma no ha quedat tant maca com a vosaltres pero son molt bones . Molt agraida per les receptes sou uns crack de la cuina
Agraïts a tu Olga, ens fa molta il·lusió que us vagin bé les nostres receptes. Ja ho saps, aquí estem pel que necessitis.
Quines ganes que de arrivin les vacances….!!!! Mentres anirem combatint la calor compartint les bones estones que ens feu passar acompanyants d´unes palmeretes.
Petons!
Ummmmm, quines palmeres tan bones i acompanyades amb la Saaz ben fresqueta… GENIAL!
Jo ara m’he aficionat també a l’Aigua de Moritz.
se ve deliciosa, con una taza de café no caerá nada mal ; ) Un saludo
Jo les trio perquè si les heu fet vatros han d’estar boníssimes
Hola, saludarte desde La Vinya Vermella a la Taula Vermella i felicitar-vios per la magnífica tasca que esteu portant a terme.
També deixar-li una nota a la Izaskun, que es tant bona cuinera i fantàstica amfitriona que caldria que fes un blog personal per gaudir de totes les seves diots, experiències i saviessa.
Una abraçáda.
¡qué ricas tus palmeritas!
)
palemeres? això tota la vida han sigut ulleres!
A casa em dèiem palmeres i també ulleres, les properes, en direm ulleres Xavier! Gràcies per escriure!